Anar al contingut

Crisaor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crisaor

Per al gènero de meduses, vore Chrysaora

Edward Burne-Jones: El naiximent de Pegàs i Chrysaor, aprox. 1876-1885

En la mitologia grega, Crisaor (Χρυσάωρ / Khrusáōr: «espasa dorada», de «χρυσός / «espada dorada»», «or» i «ἄορ / «χρυσός / chrysos»», «espasa») era un fill de Poseidón i Medusa[1]i cridat immortal.[2] En efecte Hesíodo nos diu que l'enorme Crisaor va ser aixina cridat «perque tenia en les seues mans una espasa d'or»[3] pero Diodoro referix que «havia rebut el nom a causa de la seua riquea».[4]

Crisaor i el seu germà, el cavall alado Pegàs, no varen nàixer fins que Perseo va decapitar a Medusa. Algunes versions conten que varen nàixer de les gotes de sanc[5] i unes atres que varen brotar del coll de Medusa,[3][1][6] un naiximent similar al de Atenea del cap de Zeus. Una versió tardana, no obstant, diu que va ser concebut quan Poseidón va violar a Medusa en un temple d'Atenea, la deesa, enfurida per la profanació, la va transformar en una Gorgona.[5]

La Teogonía diu que «Crisaor va engendrar al tricéfalo Gerión unit en Calírroe, filla de l'ilustre Oceà; a este ho va matar el fornido Heracles pels seus bous de marcha basculant en Eritea rodejada de corrents».[3][7] També cap la possibilitat que Crisaor i Calírroe anaren pares d'Equidna, encara que el text no ho deixa clar.[8]

Segons Esteban de Bizancio, Crisaor era fill de Glauco i net de Sísifo, lo que fa d'ell un doble de Belerofonte, i el seu fill Milas va ser el fundador de Milasa.[9][10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Apolodoro, Biblioteca mitològica II, 4, 2 i 5, 10
  2. Estesícoro, Gerioneida frs. S11 i 87 (ciado en un escolio sobre la Teogonía de Hesíodo)
  3. 3,0 3,1 3,2 Hesíodo, Teogonía v.281-288
  4. Diodoro Sículo, Biblioteca històrica IV, 17, 2
  5. 5,0 5,1 Ovidio, Les metamorfosis IV, 786 ss.
  6. Licofrón, Alejandra 840 ss.
  7. Pausanias, Descripció de Grècia I 35, 7
  8. «A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, Ea'rinus, Fla'vius, Ea'rinus, Fla'vius, Echidna». www.perseus.tufts.edu. Consultat el 2022-12-26. «Aixina interpreta Smith Teogonía 295.»
  9. Estéfano de Bizancio: Ètnica, veu «Crisaor»
  10. Bean, George Ewart (1989). Turkey beyond the Meander.


Referències

[editar | editar còdic]