L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Clúster (indústria)

Un clúster industrial (o simplement clúster)[1][2][3][4] és un concepte naixcut a principis de la década dels 90 com a ferramenta per a l'anàlisis d'aquells factors que permeten a una indústria específica incorporar nous esclavons en el seu cadena productiva, els factors que determinen l'us de noves tecnologies en les seues processos, i els factors determinants de la generació d'activitats d'aglomeració.[5] Estes idees provenen del treball pioner de Michael Porter i colaboradors,[n 1] els qui analisen l'adquisició —per part de concentracions territorials d'empreses— de ventages comparatives en certs sectors del comerç manufacturero mundial.[6]

Terminal de contenidors en el port de Rotterdam

En este context, Porter definix «clúster» com a concentracions d'empreses i institucions interconectadas en un camp particular per a la competència,[7] podent-se observar en el món gran varietat de clústers en indústries com l'automotriz, tecnologies de l'informació, turisme, servicis de negocis, mineria, petròleu i gas, productes agrícoles, transport, productes manufactureros i llogística, entre uns atres.

Des del treball pioner de Porter no obstant, han aparegut una gran varietat d'investigacions, enfocaments i perspectives d'anàlisis, lo que en la pràctica no permet afirmar a priori una definició que satisfaça o reunixca els elements que cada autor considera com a rellevants; en efecte,

«(...) existix un ampli palmito de varietats de conceptes d'organisació territorial que reben el nom genèric de clúster, si be existixen importants matisos que (…) conduïxen a fenomens de concentració en importants traces diferencials» (Dalmau i Hervás, 2005, p. 16).[8]


En lo que sí la majoria coincidix és que l'anàlisis clúster és un instrument analític de gran utilitat a l'hora de descriure la complexitat de les activitats productives i per a comprendre la relació que estes tenen en el territori,[9] encara que alguns autors indiquen que es podria apreciar una convergència de definicions en la de districte industrial de Marshall.[6]

No obstant, és possible indicar algunes definicions representatives de lo que és un clúster, ademés d'alguns elements inherents a la seua conceptualisació, podent-se agrupar en tres grans grups: clústers industrials, clústers regionals i districtes industrials,[8] que diferixen en les metodologia desenrollades per a afrontar el seu anàlisis.

En l'àmbit de l'informàtica i la tecnologia, un clúster es referix a un grup de computadores o servidors interconectados que treballen junts com si anaren una sola entitat. Estes màquines estan configurades de manera que puguen compartir recursos i distribuir tasques entre sí per a conseguir un major rendiment, confiabilidad i disponibilitat de servicis. Els clústers són àmpliament utilisats en aplicacions d'alt rendiment, computació distribuïda, processament de grans volums de senyes i servidors d'alta disponibilitat.

En un clúster informàtic, cada nodo (computadora o servidor) contribuïx en la seua capacitat de processament, memòria i almagasenament per a realisar tasques de manera paralela i escalable. Els clústers poden ser de diferents tipos, com a clústers d'alta disponibilitat, clústers de balancege de càrrega, clústers d'almagasenament, entre uns atres.

Taxonomia tipològica dels clústers

Relacionat al desenroll econòmic de clústers

Seguint el desenroll del concepte de rets interorganizacionales en Alemània i el desenroll pràctic de clústers en el Regne Unit, diversos autors indiquen l'existència d'a lo manco quatre métodos que permeten identificar l'existència d'un clúster, a saber:

  • Clúster geogràfic,
  • Clúster sectorial, a on diverses empreses operen en conjunt en un mateix sector comercial.
  • Clúster horisontal, en la que existixen interconexions entre empreses en un mateix nivell, en la finalitat de compartir els recursos.
  • Clúster vertical (per eixemple, una cadena de suministrament)

També s'espera -particularment en el model alemà de rets organizacionales- que les empreses interconectadas deguen interactuar i prendre accions corporatives a lo manco en dos nivells distints de les organisacions involucrades.

Clúster de sistema de valor

És el més comú dels clústers de negocis. Els sistemes de valor, són grups de negocis que compren i venen els seus productes o servicis entre ells i en tercers. La proximitat física dels proveïdors i els compradors permet reduir els costs i una millor adequació de l'oferta i la demanda. L'abast i els inventaris, requerixen una estreta cooperació entre empreses.[10] La cadena de valor es constituïx en activitats substantives i de respal, totes les seues activitats aporten valor al producte/servici i contribuïxen al marge d'utilitat en l'empresa. Les activitats de les Cadenes agrupades en el Sistema de valor, generen sinèrgies (proveïdors, empresa en els seus departaments, distribuïdors), que agreguen valor en els seus atributs, calitat i preu, en la percepció del client; lo que contribuïx a la competitivitat de les empreses.

Oferta de capital humà

Estos clústers estan basats en categories ocupacionals.

Les empreses que utilisen el mateix tipo d'ocupacions i habilitats dels treballadors poden traure d'un major número d'empleats potencials. Este tipo de grup reduïx el cost de les busques dels empleats i en freqüència eleva la productivitat de tots els treballadors en la regió. En la mida en que este tipo de treballadors es concentren en certes àrees, les institucions de formació podem prosperar econòmicament i elevar el nivell general de productivitat en la regió.[11]

Relacionat al coneiximent

En general, es poden identificar a lo manco tres tipos de clústers d'empreses, sobre la base de distints tipos de coneiximent:

  • Tecno-clústers: són agrupacions orientades a l'alta tecnologia, ben adaptades a l'economia del coneiximent, i solen tindre com a núcleu a universitats de renom i centres d'investigació.
  • Clústers basats en Know how històric: estos grups es basen en activitats més tradicionals que mantenen la seua ventaja en el know how a lo llarc dels anys, i en el cas d'alguns d'ells, a lo llarc dels sigles. A sovint són indústries específiques.
  • Clústers de endowment factorial: agrupacions creades per l'existència de ventages comparatives, podent estar associades a elements geogràfics particulars, com per eixemple, el clúster vitivinícola de Califòrnia o l'indústria del Salmó en Chile.

Objectius

Michael Porter afirma que els clústers tenen el potencial d'afectar a la competència de cinc maneres:

  • Per l'aument de la productivitat de les empreses del grup,
  • Per impulsar l'innovació en el camp
  • Per estimular noves empreses en el camp
  • Per reduir comportaments oportunistes
  • Per aumentar la pressió de coordinació entre empreses

Notes

  1. ↑ El concepte Clúster va ser popularisat per l'economiste Michael Porter en l'any 1990, en el seu llibre The Competitive Advantage of Nations ("Ventaja Competitiva de les Nacions").

Referències

  1. ↑ «cluster | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-10-11.
  2. ↑ «clúster | Diccionari panhispánico de dubtes | RAE - ASALE». Consultat el 2024-10-11.
  3. ↑ «clúster, grafia adaptada» (en és). www.fundeu.es. Consultat el 2024-10-11.
  4. ↑ «clóster, adaptació de cluster» (en és). Fundéu Guzmán Ariza. Consultat el 2024-10-11.
  5. ↑ Budí Orduña (2008). «Planificació estratègica local i anàlisis territorial», Clusters de l'Indústria en el Perú, Valéncia: Universitat de Valéncia, pp. 280. ISBN 978-84-370-7030-8.
  6. ↑ 6,0 6,1 Torres Zorrilla, Jorge (2003). De l'economia del sigle al desenroll local, Sant Isidro: Institut Llatinoamericà de Cooperació per a l'Agricultura, pp. 80.
  7. ↑ Fonts Flores (2002). Matrius de insumo-producte dels estats fronteriços del nort de Mèxic, Mèxic, D. F.: Plaça i Valdés, pp. 334. ISBN 978-970-722-201-4.
  8. ↑ 8,0 8,1 Dalmau, Juan Ignacio; Hervás, José Luis (2005). Sistema d'intangibles regionals, Valéncia: Editorial Universitat Politècnica de Valéncia, pp. 218. ISBN 978-84-9705-721-9.
  9. ↑ Fernández Güell (2006). Planificació estratègica de ciutats: Nous instruments i processos, Barcelona: Editorial Reverté, pp. 299. ISBN 978-84-291-2110-0.
  10. ↑ Carro Acoltzi, Nallely. Inteligència per al desenroll d'un Clúster modele metodològic
  11. ↑ Carro Acoltzi, Nallely. Inteligència per al desenroll d'un clúster modele metodològic

Vore també


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Clúster_(indústria)&oldid=1471777»