Anar al contingut

Població estadística

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vore també: Població

En estadística, una població és un conjunt d'elements o events similars que són d'interés per a alguna pregunta o experiment.[1][2] Una població estadística pot ser un grup d'objectes existents (per eixemple, el conjunt de totes les estrelas dins de la Via Làctea) o un grup hipotètic i potencialment infinit d'objectes concebuts com una generalisació de l'experiència (per eixemple, el conjunt de totes les mans possibles en un joc de pòquer).[3] Un objectiu comú de l'anàlisis estadístic és produir informació sobre alguna població elegida.[4]

En l'inferència estadística, s'elegix un subconjunt de la població (una mostra estadística) per a representar a la població en un anàlisis.[5] La relació entre el tamany d'esta mostra i el tamany de la població es denomina fracció de mostreig. És llavors possible estimar els paràmetros de la població utilisant les estadístics de la mostra adequats.[6]

Per eixemple, suponga's un estudi per a conéixer el pes dels 1000 estudiants d'un gimnasi. S'elegixen 50 individus i s'anoten els seus respectius pesos. La variable aleatòria a observar és el "pes". La població està formada pels 1000 estudiants i la mostra, pels 50 estudiants els pesos dels quals varen ser medits. S'espera que esta mostra, si s'elegix adequadament, tinga característiques similars (cridades paràmetros) a les de la població en estudi.

Història

El desenroll del concepte de població estadística pot rastrejar-se fins a principis de el XVIII. Els fonaments de l'estadística moderna varen ser establits per pioners com John Graunt, qui va estudiar senyes demogràfiques, i Thomas Bayes,[7] el treball del qual en teoria de la provabilitat va proporcionar un marc per a entendre el comportament de les poblacions.[8]

La formalisació de les poblacions estadístiques com un element clau de l'inferència va sorgir en el XIX en el desenroll de la teoria de la provabilitat per figures com Pierre-Simon Laplace[9] i Carl Friedrich Gauss.[10] L'introducció de la teoria de mostreig, particularment a través del treball de Ronald A. Fisher i Jerzy Neyman, va revolucionar la forma en que els investigadors varen abordar les senyes poblacionals i l'estimació.


En el XX, l'auge del mostreig per enquestes i l'anàlisis de senyes va refinar encara més el concepte. El adveniment de ferramentes computacionals va permetre la simulació de poblacions infinites i estratègies de mostreig més complexes, ampliant la aplicabilidad dels estudis basats en poblacions a camps com l'economia, la medicina i les ciències socials.

Hui en dia, el concepte de població estadística seguix sent fonamental en l'investigació, molejant metodologia per al mostreig, la prova d'hipòtesis i l'estimació en diverses disciplines.

Tipos de poblacions

Evolució de la piràmide de població d'Alemània (1950-2018), una representació gràfica d'una població estadística.

Una població estadística és el conjunt complet d'individus, elements o senyes que compartixen una característica comuna i són l'objecte d'un anàlisis. És el grup del com es pot extraure una mostra i al com es fan inferència. Este concepte és central en estadística, provabilitat i ciència de senyes.[11]

Les poblacions estadístiques poden classificar-se en varis tipos:

  • Població finita: És un conjunt en un número llimitat d'elements, com la població d'una ciutat específica o la producció total d'una fàbrica en un any.[12]
  • Població infinita: Es referix a una població teòrica o conceptual en un número illimitat d'elements, com tots els resultats possibles en un procés aleatori (ej. els llançaments d'un dau).[12]
  • Població objectiu i població de mostreig: La població objectiu és el grup d'interés en un estudi, mentres que la població de mostreig és el subconjunt d'esta que pot ser observat de manera realista. Les discrepàncies entre abdós poden introduir biaix en els anàlisis.[13]
  • Població homogénea i heterogénea: Una població homogénea consistix en elements similars en poca varianza, mentres que una heterogénea conté elements diversos en diferències substancials.[13] Esta última generalment requerix tècniques de mostreig més complexes.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Glossary of statistical terms: Population». Statistics.com. Consultat el 2016-02-22.
  2. ↑ Feller, William (1950). Introduction to Probability Theory and its Applications, Vol I. Wiley. p. 221. ISBN 0471257087.
  3. ↑ Població estadística en MathWorld.
  4. ↑ Yates; Moore, {{{nom2}}}; Starnes, {{{nom3}}} (2003). The Practice of Statistics, 2nd edició, New York: Freeman. ISBN 978-0-7167-4773-4.
  5. ↑ «Glossary of statistical terms: Sample». Statistics.com. Consultat el 2016-02-22.
  6. ↑ Ross, Sheldon M. (2019). Introduction to probability models, Twelfth edition of 1972 original edició, London: Academic Press. doi:10.1016/C2017-0-01324-1. ISBN 978-0-12-814346-9.
  7. ↑ Bayes, T. (1763). "An Essay towards Solving a Problem in the Doctrine of Chances".
  8. ↑ Graunt, J. (1662). Natural and Political Observations Made upon the Bills of Mortality.
  9. ↑ Laplace, P. S. (1812). Théorie Analytique dones Probabilités.
  10. ↑ Gauss, C. F. (1809). Theoria Motus Corporum Coelestium.
  11. ↑ Casella, G., & Berger, R. L. (2002). Statistical Inference. Duxbury Press. ISBN: 978-0534243128
  12. ↑ 12,0 12,1 Cochran, W. G. (1977). Sampling Techniques (3rd ed.). John Wiley & Sons. ISBN: 978-0471162407
  13. ↑ 13,0 13,1 Fisher, R. A. (1935). The Design of Experiments. Oliver & Boyd. ISBN: 978-0412231800

Bibliografia

  • Assenmacher, Walter (2000). Induktive Statistik. 1. Auflage. Springer, Berlin. ISBN 978-3-540-67145-9.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Població_estadística&oldid=1125304»