Estadística descriptiva
La estadística descriptiva és la tècnica matemàtica que obté, organisa, presenta i descriu un conjunt de senyes en el propòsit de facilitar l'us, generalment en el respal de taules, medides numèriques o gràficas. Estes tècniques són utilisades en el procés d'investigació, en l'etapa a on l'investigador necessita processar i analisar les senyes recolectades en dit estudi.
El terme estadística descriptiva (en el sentit de contar sustantius contables) és una tècnica matemàtica que descriu o resumix cuantitativamente les característiques d'una colecció d'informació,[1] mentres que també pot amprar-se el mateix terme (en el sentit de contabilisar sustantius no numerables) per al procés d'usar i analisar eixes tècniques i resultats.
L'estadística descriptiva es distinguix de l'estadística inferencial (o estadística inductiva) pel seu objectiu de resumir una mostra, en lloc d'utilisar les senyes per a deprendre sobre la població que es creu que representa la mostra de senyes.[2] Açò generalment significa que les estadístiques descriptivas, a diferència de les estadístiques inferenciales, no es desenrollen sobre la base de la teoria de la provabilitat i, en freqüència, són estadístiques no paramètriques.[3] Inclús quan un anàlisis de senyes extrau les seues principals conclusions utilisant estadístiques inferenciales, generalment també es presenten estadístiques descriptivas.[2] Per eixemple, en els artículs que informen sobre subjectes humans, normalment s'inclou una taula en el tamany de la mostra general, els tamanys de la mostra en subgrups importants (per eixemple, per a cada tractament o grup d'exposició) i característiques demogràfiques o clíniques, com l'edat promig, la proporció de subjectes de cada sexe, la proporció de subjectes en comorbilidades relacionades, etc.
Algunes mides que s'ampren comunament per a descriure un conjunt de senyes són les mides de tendència central i les medides de variabilitat o dispersió. Les mides de tendència central inclouen la mija, la mijana i la moda, mentres que les mides de variabilitat inclouen la desviació estàndar (o varianza), els valors mínim i màxim de les variables, la curtosis i l'asimetria.[4]
Història de l'estadística descriptiva
[editar | editar còdic]Els primers estudis estadístics que es feyen eren els censos, que són estudis descriptivos sobre tots els integrants d'una població. L'elaboració de censos va començar en l'Edat Antiga, i seguix donant-se en els nostres dies. L'Història oferix gran cantitat d'eixemples d'activitat estadística. En antigues civilisacions com Babilonia, Egipte, China, Roma etc. Era normal que s'elaboraren recontes de la població. L'estadística apareix inclús en els texts sagrats de vàries religions. Per eixemple, en la Bíblia, en el llibre dels Números, es menciona l'elaboració d'un cens de població en el que s'anotaria específicament els varons majors de 20 anys (aptes per a anar a la guerra). Un atre eixemple és el realisat en Egipte per Moisés (segons consta la Bíblia) i l'empadronament que va ser efectuat pels romans en Judea. En Mesoamérica en l'any 1116, durant la segona migració de les tribus chichimecas, el rei Xólotl va ordenar que anaren censats tots els seus súbdits. Per a contar-los, cada u va tirar una pedra en un montó al que es va cridar nepohualco; El procés va contabilisar un total de 3.200.000 persones.[5]
A partir de el XIX, en l'aporte d'Adolphe Quetelet (1796-1874), entre uns atres, es varen crear diferents métodos de càlcul de provabilitats per a determinar i analisar el tipo de senyes que regulen alguns fenomens.
Tipos de paràmetros estadístics
[editar | editar còdic]Un paràmetro és un número que s'obté gràcies a una distribució de senyes estadístiques i ajuda a organisar l'informació donada ya siga per una gràfica o una taula.
Els principals tipos són:
- Centralisació.
- Posició.
- Dispersió.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mann, Prem S. (1995). Introductory Statistics, 2nd edició, Wiley. ISBN 0-471-31009-3.
- ↑ 2,0 2,1 «Drawing Conclusions From Data: Descriptive Statistics, Inferential Statistics, and Hypothesis Testing».Interpreting and Using Statistics in Psychological Research.SAGE Publications, Inc.
- 145–183.doi:10.4135/9781506304144.n6.
- ↑ Dodge, Y. (2003). The Oxford Dictionary of Statistical Terms, OUP. ISBN 0-19-850994-4.
- ↑ Investopedia, Descriptive Statistics Terms
- ↑ Sense autor. «Història estadística» (en espanyol). www.ine.es/explica/docs/historia_estadistica.pdf. Consultat el 2010.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estadística descriptiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.