Anar al contingut

Barscunes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Barscunes

Bascunes o Barscunes o Brascunes és el nom d'una ceca autòctona del I en el nort d'Espanya, que falca a partir de fins del II dins del cridat "grup pirenaic" o també "grup navarrés", que conta en numeroses cecas que usen el mateix signario ibèric llevantí que l'àrea celtibérica.

Anvers i revers de la moneda en l'inscripció Bascunes o Barscunes.
Barscunes (signario ibèric)

Localisacions de la ceca

La proposta tradicional, des del XIX, és identificar la ciutat emissora en Pompaelo (Pamplona).[lower-alpha 1][1] Atres autors apunten cap a Rocaforte, junt a Sangüesa.[lower-alpha 2] Abdós se situarien dins de l'àrea nuclear dels Vascones. Atres autors situen la ceca "Ba(r)skunes" en el poblat de La Custòdia, en Viana, per l'important número de monedes (52 eixemplars) trobats en el jaciment.[lower-alpha 1] Una rigorosa excavació d'este jaciment aclariria si la regió estava ocupada per Vascones o Berones.[2]

Els treballs més recents tendixen a situar la ceca en algun lloc pròxim a l'Ebre, ya que l'arqueologia no ha donat més que chicotets assentaments.[3] Recentment I. Rodríguez Casanova insistix sobre La Custòdia,[4] en el terme municipal de Viana.

Característiques monetales pròpies

El text està escrit en ibèric.


Les monedes són "denarios abundants de recio sabor ibèric"[5] i torres, d'art més variat i tosco. Els denaris duen en l'anvers un cap varonil, en barba, i en el revers un ginet en espasa curta i la llegenda Bascunes/Barscunes. Algunes tenen també llegenda en l'anvers. Els majors lots de monedes han aparegut en Viana, Alagón i Tafalla, en Pamplona només tres, encara que això pot ser accidental i no concloent.[6]

Alguns pensen que el nom de la ceca es deu al nom de la tribu que vivia en la zona. Segons esta teoria, i buscant les raïls celtes de la paraula, Barscunes podria significar (bar = grup, comunitat; cunes = cims, cims, montanyes, altures) «Els Altivos», «Els Orgullosos», «Els de Dalt», «Els de les Altures» o «Els de Les Montanyes».

Per al llingüiste vasc Joaquín Gorrochategui de l'Universitat del País Vasc, la controvèrsia sobre una identificació en la paraula vascones ha segut superada per la confirmació de la seua filiació en el món celtibérico.[7]

Vore també

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 José María Blázquez (UCM) afirma, citant a Antonio Tovar, que «potser la ceca de Barscunes siga Barscunes». Vore en V, José María(1966).«Els vascs i els seus veïns en les fonts lliteràries gregues i romanes de l'Antiguetat».Problemes de la Prehistòria i de l'Etnologia vasques.: 177-206.Consultat el 2024-04-26.(en es)
  2. ↑ Alicia M. Vora (UAM), sense descartar completament Pompaelo, sugerix Rocaforte perque, entre atres raons, en el 924 d. C. els àraps criden al seu pas «Fayy al-Baskuns» («el coll o pas dels Vascones»), i a la població junt a ell «Baskunsa»; segons ella, esta era la "ruta obligada per a l'accés des del SE a Pamplona i el saltus, una volta passada Sangüesa". cf. el seu artícul de V, Alicia Mª«La Terra del Bou. Ensaig d'identificació de ciutats vasconas».Archive espanyol d'arqueologia.CSIC.: 31-70.Consultat el 2024-04-26. en versió digital en «II.15 Bascunes = ¿Rocaforte, Pamplona?». Consultat el 2024-04-26.

Referències

  1. ↑ Jusué Simonena, 2001, p. 34.
  2. ↑ V, Juan Cruz; V, Urbà (1999). La Custòdia, Viana, Vareia dels Berones, Institució Príncip de Viana, p. 171. Consultat el 2024-04-26.
  3. ↑ Protohistòria i història dels Vascones [1]
  4. ↑ Isabel Rodríguez Casanova (ed.): «Nous senyes sobre el tesor celtibérico de Mont Lejarza.». Consultat el 10 d'octubre de 2010.
  5. ↑ A.M. de Guadán, Numismàtica ibèrica i ibero-romana, Madrit, 1969, p. 203 i figs. 362-367.
  6. ↑ Vora, art.cit.
  7. ↑ V, Joaquín(2000).«La romanisació del País Vasc: aspectes llingüístics».Bitarte: Revista cuatrimestral de humanitats.(22 (DEC)): 87–106.ISSN 1133-6110.Consultat el 2024-04-26.

Bibliografia

  • Històries del vell món Nº 1 (Història 16). Els primers espanyols, per Antonio Blanco Freijeiro. ISBN 84-7679-101-1. Depòsit llegal M 10.805-1988.
  • V, Carmen(1996).«Primitives mostres monetales».Signes d'identitat històrica per a Navarresa.Caixa d'Aforros de Navarresa.1: 139–144.Consultat el 2024-04-19.
  • V, Octavio (1959). Història de la moneda espanyola, Madrit: Diana. Arts Gràfiques.
  • V, Felipe (1946a). La moneda espanyola (breu història monetària d'Espanya), Barcelona: Alberto Martín.
  • V, Felipe (1946b). Glossari hispànic de numismàtica (en es), Consell Superior d'Investigacions Científiques. Consultat el 2024-04-25.
  • V, Leandre (1987). «Emissions ibèriques de l'interior», Numismàtica antiga de Hispania: iniciació al seu estudi, 2 revisada edició (en es), CYMYS, pp. 167-206. ISBN 9788485060443.


Referències