La Custòdia

La Custòdia és un jaciment protohistòric situat en un parage homònim en el terme municipal de Viana en Navarra, a 1,5 km d'esta localitat. El seu substrat arqueològic comprén restants que comprenen extensos periodos -aproximadament 2000 anys- des del Paleolític, edats del Bronze, Ferro I i II, fins als començos de la Romanisació de Hispania i té una extensió aproximada de 12,5 hectàrees, una ciutat molt gran per a l'época.
Segons les modernes hipòtesis, el conjunt arqueològic es completa en els restants existents en el propenc lloc denominat Monte Cantàbria de Logronyo que podrien correspondre al castre defensiu d'esta ciutat i segurament a la seua port fluvial anterior a l'existent romà,[1] ya que el Riu Ebre era navegable des de Tortosa fins a Vària a lo manco fins al XI
Estrabón la cita en el nom de Vària,[2] els habitants del qual eren berones,[3] que eren celtíberos; i Tito Livio com Vareia, la ciutat més poderosa de la zona.[4] És àmpliament considerat que la Vària que cita Estrabón es correspon en la ciutat celtíbera que va falcar moneda en la llegenda Uarakos que va ser el gentilici dels seus habitants i conté la raïl del nom indígena de la ciutat.
No deu confondre's en la Vareia romana, restants arqueològics baix el barri Logroñés de Varea, que és un jaciment molt pròxim a est pero d'orige netament romà a on no existixen vestigis d'una época anterior. Provablement en ser destruïda una ciutat, es va fundar una atra a la que els seus habitants varen mantindre el mateix nom, encara que esta provabilitat està subjecta a amplis debats en la comunitat científica.
Actualment el jaciment es troba protegit per les lleis sobre el patrimoni arqueològic de Navarra.

Descripció física del jaciment
El jaciment es troba a 1,5 km de Viana, en un chicotet altozano amesetado a uns 400 m s. n. m. en la conjunció de dos rieres en la seua part sur. A abdós costats del cerro no queden restants de murs visibles, més be uns ribazos d'uns 10 a 15 metros de desnivell sobre la vora de les rieres. En la partix nort este desnivell va suavisant-se.
Vareia dels Berones
Els orígens de Vareia se situen en lo que és hui el jaciment de La Custòdia, encara que atres senyes apunten a que el cerro del mont de Cantàbria, distant a una hora de camí, fòra l'orige de la futura Vareia romana. També es contempla el hipòtesis de que La Custòdia fora la ciutat principal, i el mont Cantàbria la fortalea de la mateixa.
Referències històriques
Tito Livio indica que en l'any 77 a. C. Sertorio va seguir en les seues tropes el curs del ric Ebre aigües dalt, devastant al seu pas els camps de les ciutats de Bursao (Borja), Cascantum (Cascante) i Graccurris (Alfaro) fins a Calagurris (Calahorra), i al sendemà va creuar un riu, va travessar el ager vasconum i va aplegar finalment a les terres dels berones. D'entendre's que el riu al que fa referència Tito Livio és el Cidacos, semblaria desprendre's d'este text que els vascones havien conseguit establir una falca o cap de pont al sur de l'Ebre, més allà de Calahorra en la zona d'Arnedillo i Alcanadre.
Es discutix les raons per les quals Sertorio va poder creuar este ager vasconum sense dificultat. S'ha supost que realment els vascones eren hostils a l'eixèrcit sertoriano, pero que varen preferir mantindre's inactius fins a l'arribada de forces adictes als optimates per a desencadenar la seua oposició. Per una atra part, Sertorio estava en l'apogeu del seu poder i poca oposició podien oferir els vascones de la zona dellà l'Ebre, que provablement solament representaven a una part dels vascones, i que si havien conseguit establir una falca a l'atre costat de l'Ebre, hauria segut ben en l'anuència de Roma o be a costa de lluites que de seguir, podien debilitar-los. Si el hostilitat dels vascones a Sertorio és certa, potser els celtíberos esperaven en la seua aliança a Sertorio desembarazarse de la pressió dels vascones.
En definitiva totes estes conjectura tenen el problema comú de partir de realitats ètniques construïdes de manera exógena pels romans; i que ademés no existix constància de que totes les ciutats d'una mateixa ètnia prengueren part "en bloc" per Sertorio o Pompeyo, d'ahí el dubte de que el poblat que va atacar Sertorio en La Custòdia dega identificar-se en Vareia.[5]
Sertorio va tardar dos jornades en aplegar des de Calagurris a Vareia, despuix de pernoctar en les fronteres del territori berón. Este fragment ha permés establir el llímit fronteriç entre Berones i Vascones en les rodalies de la població de Alcanadre, encara que el lloc exacte resulta molt difícil de precisar. Per fi, va deure produir-se l'enfrontament entre l'eixèrcit de Sertorio i els ginets berones i autrigones en la ciutat de Vareia durant la nit. cal supondre que el resultat del choc, va deure ser favorable a Sertorio, encara que el restant de la narració d'estos fets no s'haja conservat.[6]
Vore també
Referències
- ↑ CAIO PLINIO SEGUNDO, "Història Natural" III, 3, 14 "...regió dels ilergaos, el riu Ebre, ric pel seu comerç fluvial, naixcut en terres càntabres no llunt de la ciutat de Juliobriga, esgolant-se durant 450 p. i en tràfic de naus a 250 m/p. des de l'oppidum de Vareia" Note's que utilisa expressament la paraula "oppidum" que servia per a designar a les ciutats fortificadas.
- ↑ ESTRABON: "Geografia", III, 4, 12. "...i la ciutat principal del qual és Vària, sítia junt a un pont que creua l'Ebre".
- ↑ ESTRABON: "Geografia", III, 4, 5. "...els celtes que ara es diuen celtíberos i berones..."
- ↑ TITO LIVIO: "Història de Roma", XXIII, Llibre XLV. Referint-se a Sertorio i les seues tropes "...Al sendemà es va alvançar en la cavalleria per a fer un reconeiximent dels camins, deixant orde de que l'infanteria ixquera darrere formant en quadro, i va aplegar a Vareya, la ciutat més forta d'aquella comarca..." es desconeix si era la ciutat més forta militar o econòmicament, o abdós.
- ↑ «Els Vascones de les fonts antigues (vore pag. 10 a 20)». Archivat des de l'original, el 23 de juliol de 2011. Consultat el 5 de decembre de 2010.
- ↑ «Líbia, fonts lliteràries».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Custodia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.