Baja Navarra
La Baja Navarra (en francés: Basse-Navarre; en vasc: Nafarroa Beherea, Baxe Nafarroa o Baxenabarre) és una regió històrica situada en l'alvertent septentrional dels Pirineus Occidentals. Tal denominació procedix per contraposició a la Alta Navarra. Abdós, conformant lo que va anar el regne de Navarra, varen passar a dependre des del XVI de les corones francesa i espanyola, respectivament.[1] Actualment és un territori integrat dins del departament francés dels Pirineus Atlàntics, junt en els antics vizcondados de Labourd, Soule i Bearne. També coneguda com a Terra de vascs o abreviat Vascs,[2][3][4] especialment des del XVI,[5] és en esta época moderna quan s'usa en major freqüència la denominació de Baja Navarra per influència del francés (Basse Navarre),[6] de forma anàloga a atres províncies de França (per eixemple, Alta i Baixa Normandia). Ocupa una extensió d'uns 1300 km².[6][7]
Les 76 comunes que ho componen formaven part del districte de Bayona i dels cantones de Bidache (parcialment), Hasparren (parcialment), Iholdy, Labastida Clarenza (parcialment), Baigorri, Sant Joan Peu de Port i Saint-Palais (parcialment) fins a l'any 2015, en que, mantenint el districte, varen passar a formar part dels nous cantones de País de Bidache, Amikuze i Ostibarre (45 comunes), Montanya Vasca (30), Nive-Adour (1) i Orthez i Terres de Rius i Sal (1).
Toponímia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Etimologia de Navarra.
El territori pren el seu nom del Regne de Navarra, al que va pertànyer fins a la seua abolició en 1789. En la Edat Mija, rebia el nom de terra d'Ultrapuertos (vasca: Bortuz Haraindiko lurraldea; occità: Deça-Ports), fent referència a la seua situació en l'alvertent opost dels "ports" o Pirineus sobre la capital, Pamplona. Ocasionalment se li feya referència com castellanía de Sant Joan. En l'Edat Moderna i despuix de la conquista de la part peninsular del regne, el territori va constituir el remanente del Regne de Navarra, guardant el seu nom. En paral, va sorgir la denominació Bascos o terra de Vascs (escrits indistintament en b o v),[2] específica per al territori, que va acabar sent substituïda per influència de l'us francés per la de Baja Navarra, en contraposició a l'Alta Navarra, constituïda en l'actualitat com Comunitat Foral de Navarra.
Perspectiva política
[editar | editar còdic]Per a la corrent del nacionalisme vasc, forma part del cridat País Vasc francés o Iparralde sent la Baja Navarra un dels tres territoris històrics francesos (junt a Labort i Sola)[8] que conformen la part septentrional (Iparralde, en vasca) del territori denominat tradicionalment Vasconia o Euskal Herria, d'acort a la recomanació de la Real Acadèmia de la Llengua Vasca.[9][10]
Història
[editar | editar còdic]Época medieval
[editar | editar còdic]En el XI este territori era part del comtat de Gasconya, «una estirp hereditària de magnats locals, reticents davant elluntà poder monàrquic franc, pero en estretes relacions de veïnat en el comtat d'Aragó i l'incipient monarquia pamplonesa.»[11] A mitan del XI Sancho III el Major ho fa figurar «en alguns moments» com a part del regne de Pamplona.[12]
Documentalmente és en 1189 quan «es menciona a Martín de Chipía com senior encarregat de la terra de Cisa per manum regis» podent-se afirmar en més fonament que l'autoritat de la monarquia navarresa ya es mostrava assentada per estes valls pirenaiques.[13] En tot, com informa la Gran enciclopèdia de Navarra «sembla que no va haver una incorporació en bloc, sino un procés d'integració paulatina de microespacios tradicionals, en alguns dels quals es va plantejar la seua aproximació a la Corona des del pla del complex entramat feu-vasallático vigent en Gasconya des del sigle XII».[14] L'investigadora del tema, Susana Ferrers Lopetegui afirma análogamente que la formació d'Ultrapuertos com a enclavament del regne navarrés «té el seu inici en l'ocupació de la terra de Cisa a finals del sigle XII» i el resultat final del qual vindrà despuix d'un laboriós procés d'ajusts feu-vasalláticos desenrollat a lo llarc de la primera mitat del XIII en un context de complexes relacions entre els poders locals, per un costat, i els distints espais sobirans, per l'atre.»[15]
A principis del XIV el rei de França i de Navarra, Luis el Hutín, desgaja la part més septentrional de la terra d'Arbeloa i funda «una bastida o plaça fortificada repoblada en persones procedents possiblement del Pirineu oriental», rep el mateix fur que la bastida de Rabastens de Bigorra i rep el nom de Clarenza (La Bastide-Clairence). La seua importància estratègica s'explica com a lloc alvançat en els llímits dels dominis anglesos. En els anys, ademés, este emplaçament adquirix rellevància com a encreuament comercial i mercantil gràcies a la seua proximitat al port de Bayona. Esta vila contarà, per això, en el seu oficial del rei, el seu ball i el seu agent fiscal aixina com ejecutor de les sentències judicials.[16]
- Terres d'Ultrapuertos
-
Circumscripcions de Terres d'Ultrapuertos (Baja Navarra) - Sigle XIV
._Sigles_XII-XVI.png){kind=link}
Cap a mediats del XIV, en 1338, la nova circumscripció de la bailía de Mixa-Ostabarets pren cos davant la negativa del senyor de les terres, Bernardo Ezi, a prestar homenage a la monarca navarresa, Juana II casada en Felipe d'Évreux, i despuix d'escindir-se de nou el tro navarrés del francés en prevaldre en est la famosa llei sálica que primava la descendència masculina a la femenina, llei que en el regne navarrés no es va aplicar. El tro navarrés va aplicar un llarc embargament a esta circumscripció (1338-1365) cobrant directament les pechas que varen ser gestionades «per un ball en residència en el castell de Gárriz».[17]
En 1365 ya es troba també la figura del ball de Sant Joan «encarregat de mantindre l'orde i guardar el sagell, diferent dels de Labastida Clarenza i Mixa-Ostabarets que ademés de mantindre l'orde recapten les imposicions fiscals i guarden la casa forta de Naupeciada i el castell de Gárriz respectivament.» La figura del castellà de Sant Joan es veu aixina lliberada de certes tasques mantenint el cobro de les caloñas i la tasca de defensa del territori. No obstant no s'encarrega de controlar i retribuir «als alcaides dels castells del territori.» Estos castells (Rocafort, Rocabruna, Mondarráin i Castelrenaut) seguixen vinculats a la figura del merino de Sangüesa. En 1420 el alcaide de Castelrenaut sí passa a dependre de Sant Joan sent la seua ubicació de frontera i els creixents conflictes entre linajes les possibles raons de tal canvi.[18][17]
En el XV el conjunt del regne de Navarra estava ya organisat administrativamente en cinc merindades: les de Pamplona, Olite, Estella, Tudela i Sangüesa, sent esta última la que englobava administrativamente als ciutadans d'Ultrapuertos, tant la Castellanía de Sant Joan, com les mencionades bailías de Mixa-Ostabarets i de Labastida Clarenza. El territori que no contava pròpiament en un merino encara que per mimetisme unes voltes, per l'eixercite extraordinari del castellà de Sant Joan (Sant Joan de peu de Port oficiava de capçalera del territori), i de que a finals del sigle és referida més expressament com una merindad més.[14][18][19] Encara hui dia no és estrany trobar tal menció inclús entre treballs acadèmics.[20] Fins a 1527-1530 va estar unida políticament a la Alta Navarra, denominant-se en la documentació de la Cambra de Comptos com a Terra d'Ultrapuertos fent referència, des del punt de vista de la capital, al seu caràcter ultramontano en la vertent nort dels Pirineus, a l'atre costat del port de Roncesvalles.
Luxa i Agramont
[editar | editar còdic]Des del XIII els monarques navarresos varen rebre homenage vasallático delinaje dels Luxa veí delinaje d'Agramont, abdós radicats principalment en Ultrapuertos.[21] Els drets regio en la zona, exigus i, a voltes, més carrega que benefici, estan en mans de particulars com a favor real: els Lacarra, en Sant Joan de peu de Port, el senyor d'Agramont en Labastida Clarenza i els Luxa en Saint Palais.[22] El senyor d'Agramont havia rebut dels reis el peage de Roncesvalles en 1329, sent renovat en 1342 encara que sembla que existien casos de contrabando, especialment en el blat dut de la part cispirenaica que denota una crisis alimentària en escassos recursos agrícoles.[23]
En una situació de crisis generalisada, tant en lo polític com en lo social i econòmic, els respectius interessos patrimonials pel sur de França mantinguts per varis linajes ultrapirenaicos varen prevaldre en moltes ocasions duent als seus membres a bascular en els seus homenages vasalláticos entre l'òrbita anglesa i francesa dins d'un complex context de fondo com va ser el desenroll per la Guerra dels Cent Anys. És, especialment, en esta regió confrontant en Anglaterra i França a on s'afigen, ademés, els interessos dinàstics de Carlos II de Navarra que li duen a enfrontar-se al tro francés sobre un escenari que comprendrà tot el territori veí. La seua creixent implicació, com a oportunitat de prosperitat i guany d'influència política, va dur a que en Navarra es passara d'un 14 % de ricoshombres d'orige ultrapirenaico en 1328 a un 71,5 % en l'any 1385, sent, en estes mateixes dates, un 35 % de cavallers de la milícia d'esta mateixa zona d'orige.[24][25]
Tot això ajuda en el sorgiment d'enfrontaments derivats que, a la mort de Carlos III de Navarra en 1425, cristaliza en una confrontació cada volta més oberta entre els beaumonteses i els agramonteses. Els Beaumont, descendència illegítima de la casa real navarresa, emparientan principalment en els Luxa i assumixen eliderage d'estos, mentres que els Agramont, que emparientan principalment en els Peralta, habitualment eren els antagonistas d'aquells. A la mort de Blanca I de Navarra (1441), en un testament obert a on sembla no estar clar qui deuria assumir el tro, es desenrolla obertament una guerra civil a on Juan II de Navarra i d'Aragó trobarà respal entre els agramonteses i el Comtat de Foix front allegítim hereu, el seu fill Carlos de Viana al que li nega l'accés al tro i buscarà en els beaumonteses i Castella els millors aliats per a defendre la seua causa llegítima.[26]
Época moderna i contemporànea
[editar | editar còdic]En 1512 Fernando el Catòlic en l'excusa de recolzar al bando navarrés beamontés en la guerra civil de Navarra, va invadir dit regne i va prendre el títul de rei, unint-ho al d'Aragó.[27] En 1513 les Corts de Navarra a la que solament varen acodir beamonteses varen nomenar rei a Fernando el Catòlic. Posteriorment les Corts de Castella en Burgos en 1515 varen decidir l'incorporació al Regne de Castella, sense acodir cap navarrés a dita assamblea. D'esta forma, el títul real navarrés va passar a estar lligat a la Corona castellana.[28] En unir-se les dos corones en Carlos I, el títul va permanéixer vinculat als títuls reals espanyols.[29]
Els monarques navarresos Juan III d'Albret i Catalina de Foix i posteriorment Enrique II mai varen renunciar al seu dret sobre el regne de Navarra i de fet varen intentar reconquistarlo vàries voltes, encara que no els va anar possible. De la mateixa manera que els reis espanyols, varen seguir ostentant el títul real simultàneament. En octubre de 1530 el emperador Carlos V, va decidir per raons estratègiques, per l'impossibilitat de controlar-ho, renunciar definitivament a la part transpirinenca del regne navarrés en lo que Enrique II d'Albret, rei de Navarra, va poder eixercir la sobirania d'este territori com un més dels seus dominis. La Baja Navarra va mantindre les seues institucions i lleis pròpies com a part dels dominis de la casa d'Albret.[30]
En 1548, Juana d'Albret, reina de Navarra, es va casar en el duc de Vendôme Antonio de Borbón, del matrimoni del qual va nàixer Enrique III de Navarra, hereu d'este regne. En 1589 va accedir este al tro de França com Enrique IV de França, portant en el seu cap la corona d'abdós regnes i iniciant la dinastia Borbón. Aixina, els monarques gals es intitularon "Reis de França i de Navarra".[31]
Per una atra part, en tot, per a la Corona espanyola, fins a 1583, els naturals d'Ultrapuertos gojaven de la mateixa ciutadania navarresa que els peninsulars pero despuix de les Corts de Tudela d'eixe any se'ls va ser denegant.[32]
Despuix d'accedir la casa de Borbón, el govern efectiu com a senescals de les terres que havien pertanygut a la casa d'Albret, la Baja Navarra, Bearne, el Vizcondado de Sola, les terres de Labort, l'alcaldia de Bayona (pràcticament la totalitat de lo que hui constituïx el departament francés de Pirineus Atlàntics), varen recaure baix la dinastia Agramont (Gramont, en francés), històrica família aliada dels reis de Navarra, en sèu en el Principat de Bidache. Va perviure per tant el Regne de Navarra en Baja Navarra, baix plena sobirania dels seus reis, fins a l'any 1610 en que es varen unir dinásticamente els Regnes de Navarra i França, encara que mantenint teòricament la seua identitat. La seua capitalitat la va ostentar la ciutat de Saint-Palais, a on es reunien les Corts del Regne. En octubre de 1620 —per mig d'un edicte— Luis XIII anexionó a la Corona de França el regne de Navarra junt als territoris de Bearne, Andorra i Donnezan,[33] mantenint la seua autonomia (aixina, quan Luis XVI va convocar els Estats Generals de França, Navarra no va enviar formalment diputats a estos, sino al Rei en persona, de manera independent i en el seu propi Quadern d'agravis).[34] No obstant, el seu estatus diferenciat dins de la Corona va terminar en la Revolució francesa iniciada en 1789. Este Regne de Navarra recalcava la seua independència del restant de França fins a la Revolució francesa, en 1789:
Reis de la Baja Navarra
[editar | editar còdic]Els reis de la Baja Navarra despuix de la conquista del restant de Navarra varen ser els següents:
- Casa de Foix:
- Catalina de Navarra i Juan III d'Albret (1512-1516)
- Catalina de Navarra (1516-1517)
- Casa d'Albret:
- Enrique II (1518-1555)
- Juana III d'Albret i Antonio de Borbón (4) (1555-1562)
- Juana III d'Albret (1562-1572)
- Casa de Borbón:
- Enrique III de Navarra i IV de França (1572-1610)
Cultura i idioma
[editar | editar còdic]Ademés del francés, oficial i parlat per tota la població, l'us del vasc (en el seu dialecte baix-navarrés) està molt estés. En 2001, dels 28 000 habitants de la Baja Navarra, 17 080 es declaraven vascófonos (bilingües vasc-francés o bilingües passius), lo que representava el 61 % de la població i constituïa el segon major percentage d'entre els tres territoris del País Vasc francés, solament per darrere de Sola (Soule), en un 64 %.[35] El més recent estudi, no obstant, marca una regressió, especialment entre els jóvens, situant-se actualment en un 55,5 %.[36] En la zona suroccidental de la Baja Navarra, en les comunes d'Aldudes, Banca i Urepel, es parla el dialecte alt-navarrés. Una minoria té a l'espanyol com a llengua materna.cita requerida
Sobre la seua identitat cultural, i davant la pregunta "¿Es considera vosté vasc?", un 63 % dels bajonavarros varen respondre afirmativamente, un 9 % que en certa mida, i un atre 24 % de forma negativa.[37]
Divisió administrativa: les comunes
[editar | editar còdic]- Baja Navarra
-
Municipis i comarques de la Baja Navarra (any 2024)
| Comuna | Districte | Cantón | Notes |
|---|---|---|---|
| Ahaxe-Alciette-Bascassan (Ahatsa-Altzieta-Bazkazane en vasca) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Aïcirits-Camou-Suhast (Aiziritze-Gamue-Zohazti en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Aincille (Aintzila en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Ainhice-Mongelos (Ainhize-Monjolose en vasca) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Alduides (Aldude en vasca, Aldudes en francés) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Amendeuix-Oneix (Amendüze-Unaso en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Amorots-Succos (Amorotze-Zokotze en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Anhaux (Anhauze en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Arancou (Erango en vasca, Arancon en gascó) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | Dependent del senescal de Dax durant l'Antic Règim i no de Navarra. |
| Arbérats-Sillègue (Arberatze-Zilhekoa en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Arbouet-Sussaute (Arboti-Zohota en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Arhansus (Arhantsusi en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Armendarits (Armendaritze en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Arnegui (Arnegi en vasc, Arnéguy en francés) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Arraute-Charritte (Arrueta-Sarrikota en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Ascarat (Azkarate en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Ayherre (Aiherra en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Baigorri (Saint-Étienne-de-Baïgorry en francés) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Banca (Banka en vasca) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Béguios (Behauze en vasca) | Bayona | País de bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Béhasque-Lapiste (Behaskane-Laphizketa en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Béhorléguy (Behorlegi en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Bergouey-Viellenave (Burgue-Erreiti en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Beyrie-sur-Joyeuse (Bithiriña en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Bidache (Bidaxune en vasc, Bidaishe en gascó) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | El territori d'esta comuna constituïa durant l'Antic Règim un "principat sobirà", no pertanyent a Navarra. Considerada part del Païs Gascó per sectors occitanistas.[38] |
| Bidarray (Bidarrai en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Bunus (Bunuze en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Bussunarits-Sarrasquette (Duzunaritze-Sarasketa en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Bustince-Iriberry (Buztintze-Hiriberri en vasca) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Came (Akamarre en vasc, Càmer en gascó) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | Dependent del senescal de Came durant l'Antic Règim i no de Navarra, exceptuant el barri de la Herrería. |
| Zaro (Çaro o Car en francés) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Escos (Ezkoze en vasca) | Pau | Orthez i Terres de Rius i Sal | Habitualment es considera com no pertanyent a la Baja Navarra, si be va pertànyer a Navarra durant l'Antic Règim. Tampoc ha ingressat en els Consells del País Vasc francés. |
| Estérençuby (Ezterenzubi en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Gabat (Gabadi en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Gamarthe (Gamarte en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Garris (Garrüze en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Hélette (Heleta en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Hosta (Hozta en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Ibarrolle (Ibarrola en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Iholdy (Iholdi en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Ilharre (Ilharre en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Irisarri (Irissarry en francés) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Irouléguy (Irulegi en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Ispoure (Izpura en vasca) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Isturits (Izturitze en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Jaxu (Jatsu Garazi en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Juxue (Jutsi en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Labastida Clarenza (Bastida en vasc, La Bastida de Clarença en gascó, La Bastide-Clairence en francés) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | Considerada part del País Gascó per sectors occitanistas.[38] |
| Labets-Biscay (Labetze-Bizkai en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Lacarre (Lakarra en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Lantabat (Landibarre en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Larceveau-Arros-Cibits (Larzabale-Arroze-Zibitze en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Larribar-Sorhapuru (Larribarre-Sorhapürü en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Lasse (Lasa en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Lecumberry (Lekunberri en vasca) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Luxe-Sumberraute (Lüküze-Altzümarta en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Masparraute (Marchueta en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Méharin (Mehaine en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Mendive (Mendibe en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Orègue (Oragarre en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Orsanco (Ostankoa en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Osés (Ortzaize en vasc, Ossès en francés) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Ostabat-Asme (Izura-Azme en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Pagolle (Pagola en vasc) | Bayona | País i Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Saint-Esteben (Donoztiri en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Saint-Jean-li-Vieux (Donazaharre en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Sant Joan Peu de Port (Saint-Jean-Pied-de-Port en francés, Donibane Garazi en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Saint-Just-Ibarre (Donaixti-Ibarre en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Saint-Martin-d'Arberoue (Donamartiri en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Saint-Martin-d'Arrossa (Arrosa en vasca) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Saint-Michel (Eiheralarre en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Saint-Palais (Donapaleu en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Sames (Samatze en vasc, Samas en gascó) | Bayona | Nive-Adour | Dependent del senescal de Dax durant l'Antic Règim i no de Navarra. |
| Suhescun (Suhuskune en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Uhart-Cize (Uharte Garazi en vasc) | Bayona | Montanya Vasca | |
| Uhart-Mixe (Uhartehiri en vasca) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Urepel (Urepele en vasc) | Bayona | Montanya Vasca |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Idoate, 1986, p. 743
- ↑ 2,0 2,1 «Informació del Virrey sobre una falsa carta del Papa (1560) que circula per Navarra, reconeixent als seus llegítims reis». Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2008. Consultat el 25 de juny de 2008.
- ↑ Palau Hualde d'Erratzu
- ↑ "Sancho III el Major. Un rei pamplonés i hispà", Sancho III el Major: rei de Pamplona, rex Ibericus (2007)
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1996, p. 231
- ↑ 6,0 6,1 Ferrers Lopetegui, 1998, p. 15
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1996, p. 221
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1996, pp. 232-233
- ↑ Aixina ho arreplega la Real Acadèmia de la Llengua Vasca en un informe del 18 de juliol de 2003, disponible en Euskaltzaindia sobre la denominació Euskal Herria
- ↑ Mapa de la Baja Navarra de l'oficina de turisme bajonavarra
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1998, p. 55
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1998, p. 56
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1996, p. 223
- ↑ 14,0 14,1 «ULTRAPUERTOS». Gran enciclopèdia de Navarra. Consultat el 18 de giner de 2022.
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1998, p. 69
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1996, pp. 223-225
- ↑ 17,0 17,1 Ferrers Lopetegui, 1996, p. 226
- ↑ 18,0 18,1 «¿Va existir la Sexta Merindad?».Príncip de Viana. Anex.(8)
- 487–490.ISSN 1137-7054.Consultat el 18 de giner de 2022.
- ↑ Aparicio Rosillo, 2011, p. 14
- ↑ (2013-12-30) BIBLIOGRAFIA, Universitat del Externado de Colòmbia, pp. 113–118.
- ↑ Idoate, 1986, p. 746
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1996, pp. 226-227
- ↑ Fortún Pérez de Ciriza, 1981, p. 266
- ↑ Fortún Pérez de Ciriza, 1981, pp. 269-270
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1996, p. 227
- ↑ Vejau a fondo l'extens treball d'investigació d'Eloísa Ramírez Vaquer publicat en V, Eloísa (1990). Solidaritat nobiliarias i conflictes polítics en Navarra, 1387-1464, Govern de Navarra. ISBN 978-84-235-0977-5.
- ↑ Titulació del rei en document de l'archiu de l'iglésia de Tudela (octubre de 1514): D. Fernando, per la gràcia de Deu, rei d'Aragó, de Navarra, de les dos Sicilias, de Jerusalem, de Valéncia, de Mallorca, de Cerdenya i de Còrsega, Comte de Barcelona, Duc d'Atenes i de Neopatria, Comte del Rosselló i de Cerdania, Marqués d'Oristán i de Gosiano... http://books. google. es/books? id=uV7_dTu4eFMC&pg=PA480#v=onepage&q&f=false
- ↑ Donya Johana i don Carlos, el seu fill, per la gràcia de Deu, reyna i rei de Castella, de Navarra, d'Aragon, de Leon, de Granada, de les Dos Sicilias, de Jherusalem, de Valençia, de Mallorcas de Cerdeyna, de Corçega, etc. http://www. google. es/search? hl=es&tbo=1&tbs=bks%3A1&q=%22reyna+y+rey+de+Castilla%2C+de+Navarra%22&btnG=Buscar
- ↑ Don Carlos, per la dibina clemència Enperador senper Augusto... i donya Joana, la seua mare, i el mateix don Carlos, el seu fill, per la gràcia de Deu reis de Castella, de Leon, de Navarra, d'Aragon, de Granada, de Toledo, de Sevilla, de Jherusalem, de Valéncia, de Mallorcas, de Menorcas, de Cerdenya, de Cordova, de Corcega, de Múrcia, de Jahen, dels Algarves, d'Algezira, de Gibraltar, de les Yslas de Canària, Índies, Yslas i Terra Ferma de la mar Oceano, comtes de Varcelona, senyors de Viscaya i de Molina, ducs d'Atenes i de Neopatria, comtes de Ruysellon i de Cerdenya, marquesos d'Oristan i de Gociano, archiducs d'Àustria, ducs de Vorgoña i de Brabante, comtes de Flandes i de Tirol, etc. http://books. google. es/books? id=_twnAAAAMAAJ&pg=PA307&dq=%22Don+Carlos,+por+la+dibina+clemencia+Enperador+%22&hl=es&ei=kUT7TOjrN8u48gOr07X5Cw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=%22Don%20Carlos%2C%20por%20la%20dibina%20clemencia%20Enperador%20%22&f=false
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1996, p. 228
- ↑ Ferrers Lopetegui, 1996, pp. 228-230
- ↑ «Per lleis d'este regne està ordenat i manat que els estrangers no siguen admesos en este regne en oficis ni beneficis i, no obstant, d'açò, els Vascs han pretés no ser estrangers i que puguen tindre oficis i beneficis en este regne. I puix ells són súbdits i vassalls d'un atre príncip, supliquem a V. M. ordene i mane, interpretant les dites lleis o com a millor lloc haver, que els Vascs es tinguen per estrangers i no s'admeten en este regne en oficis ni beneficis, vicarías i pensions, i se'ls lleven els dits oficis i beneficis, vicarías i pensions als que tingueren, i es prenguen a mà real els fruts d'ells. I lo mateixa s'entenga i faça en els francesos.» Vore en «Signes d'identitat històrica per a Navarresa».Caixa d'Aforros de Navarresa.2
- 9–24.Consultat el 18 de giner de 2022.
- ↑ Olivier-Martin, 1932, p. 280.
- ↑ Enciclopèdia Auñamendi. Behe Nafarroa, Història, els Bajonavarros i els estats de 1789
- ↑ Jacques Leclerc. "Els variétés dialectals du basque [1] archivat en Wayback Machine.", Université Laval, Trésor de la langue française au Québec, 23 de març de 2006
- ↑ [enllaç trencat], Servici Central de Publicacions del Govern Vasc, Vitòria-Gasteiz, 2008 (ISBN 978-84-457-2775-1), especialment págs. 79-80, aixina com "Resultats de l'IV Enquesta Sociollingüística en el País Vasc Nort: una greu situació en signes d'esperança", document de la Oficina Pública de la Llengua Vasca (encarregada des de 2004 de coadjuvar a millorar la situació, v. notícia de setembre de 2010), pág. 7: "La Baja Navarra i Zuberoa són els territoris que conten en el major percentage de bilingües, un 55,5 % de la seua població ho és, 18.200 persones en total...".
- ↑ Richard I. Bourhis. "La continuïtat del vasc: Classificació de la població segons l'identitat cultural. Universitat de Québec en Montréal (novembre de 1994). Consultat el 12-3-2007
- ↑ 38,0 38,1 Mapa de Gasconya segons l'associació occitanista Ací Gasconha.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «"Per les malefacturas que es fazian entre les terres de Çapuertos i la terra de Labort". La complexa definició de la frontera medieval i el seu control segons l'eixemple navarrés d'Ultrapuertos (sigles XIII i XIV)».Miscelànea medieval murciana.(35)
- 9–26.ISSN 0210-4903.Consultat el 18 de giner de 2022.
- Príncip de Viana.42(162)
- 265–274.ISSN 0032-8472.Consultat el 18 de giner de 2022.
- Signes d'identitat històrica per a Navarra.Caixa d'Aforros de Navarresa.2
- 221–234.Consultat el 30 d'agost de 2025.
- V, Susana (1998). [2], Govern de Navarra. OCLC 41135653. ISBN 84-235-1762-4.
- Revista Internacional dels Estudis Vascs, RIEV.31(3)
- 743–746.ISSN 0212-7016.Consultat el 18 de giner de 2022.
- V, Juan José (1984). Amar a Euskalerría coneixent-la, 2 edició, J. J. Lapitz. OCLC 14693063. ISBN 84-400-5011-9.
- (1932).Anuari d'història del dret espanyol.(9)
- 249-289.ISSN 0304-4319.
- V, Eloísa (1990). Solidaritat nobiliarias i conflictes polítics en Navarra, 1387-1464, Govern de Navarra. ISBN 978-84-235-0977-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Entrada de Baja Navarra en l'Enciclopèdia General Ilustrada del País Vasc "Auñamendi"
- Oficina de turisme de la Baja Navarra
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baja Navarra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.