Labort
La neutralitat del punt de vista d'este artícul o secció està en disputa.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de fer canvis substancials.
Labort,[1][2][3][4] Labourd[5] o Lapurdi[1][6] (, en francés: Labourd, )[7] és un dels territoris històrics que conformen el País Vasc francés. El territori, sense estatus administratiu, es correspon a grans traces en el de l'antic vizcondado.
- Labort és un dels sèt territoris de llengua i cultura vasca i a on es parla el dialecte navarrés-labortano del vasc, si be conserva també l'occità en zones com el Baix Adur (Baish Ador en gascó), en l'extrem nort-occidental. En Bayona existix una Académie Gasconne, fundada en 1927,[8] que treballa per la difusió de la llengua i cultura occitana. Certs moviments occitanistas reivindiquen el Baix Adur (incloent Bayona) com una part de Gasconya.[9]
Les 41 comunas que ho componen formaven part del districte de Bayona i dels cantones denominats: Anglet-Nort, Anglet-Sur, Bayona-Este, Bayona-Nort, Bayona-Oest, Biarritz-Este, Biarritz Oest, Bidache (parcialment), Ezpeleta, Hasparren (parcialment), Hendaya, La Bastide-Clairence (parcialment), Sant Joan de Llum, Saint-Pierre-d'Irube i Ustaritz, fins a l'any 2015, que, mantenint el districte, varen passar a formar part dels nous cantones de Baïgura i Mondarrain (10 comunas), Ustaritz-Valls de Nive i Nivelle (9), Nive-Adour (9), Sant Joan de Llum (4), Hendaya-Costa Vasca-sur (3), País de Bidache, Amikuze i Ostibarre (2), Bayona-1 (2), Bayona-2 (2), Anglet (1), Bayona-3 (1) i Biarritz (1). Algunes de les comunas pertanyen a varis cantones. Les ciutats més importants del País Vasc francés es troben en Labort, i concretament en el Baix Adur: Bayona (el nom llatí del qual era Lapurdum, d'a on prové Labort) i Biarritz. De fet, la zona urbana més important de la regió és la comunitat d'aglomeració Bayona-Anglet-Biarritz (BAB). Ademés del francés, en el territori es parlen el vasc, llengua tradicional de la major part del territori,[10] i l'occità, llengua tradicional del restantcita requerida, en regions mixtes com Bayona. El dialecte del vasc en la zona es denomina labortano, molt pròxim a l'estàndart de la llengua vasca culta.
Localisació
[editar | editar còdic]S'ubica en el departament de Pirineus Atlàntics. Llimita al nort en les Landes, a l'est en la Baja Navarra, al sur en Espanya (Comunitat Foral de Navarra al sur, Guipúscoa al suroest) i a l'oest en la mar Cantàbrica (golf de Viscaya). El territori no té estatus oficial i es correspon a grans traces en el d'un antic vizcondado del mateix nom junt en Bayona.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Labort.
Els romans es varen establir en un castrum situat en l'actual Bayona, al que varen cridar Lapurdum, que ha deixat el seu nom a la província delabort. Va haver assentaments vikingos en Bayona durant casi un sigle. En l'Edat Mija i fins a el XI va formar provablement partix del ducado de Vasconia.cita requerida A mitan d'el XI va passar a ser un vizcondado depenent del ducado d'Aquitània. L'any 1152, en contraure matrimoni Leonor d'Aquitània en Enrique II d'Anglaterra, passa a estar baix sobirania del rei d'Anglaterracita requerida fins a 1450. Cap a 1193 desapareix el vizcondado de Labort, dividint-se en dos espais clarament diferenciats: per una part Bayona, ciutat de parla romanç, en els seus propis furs i jurisdicció, i el bailío de Labort, governat per un ball en residència en Ustaritz. Abdós espais depenien, junt en uns atres, del senescal de Gasconya, representant del duc d'Aquitània i rei anglés. En el citat any de 1450, els Labortanos firmen un tractat d'adheriment en França, en el castell de Belunce, en Ayherre (Baja Navarra). Bayona va resistir un any més, pero en agost de 1451 es rendix a les tropes del rei de França.
Llengües
[editar | editar còdic]- Francés: de la mateixa manera que en el restant de França, és l'únic idioma oficial i actualment el més parlat per la població.
- Vasc: llengua vernàcula en la major part de Labort. En l'actualitat és parlada per prop del 26% de la població.cita requerida Este percentage decreix al 17% en la comunitat d'aglomeració BAB (Bayona-Anglet-Biarriz) —ya que es tracta d'una zona urbana (el predomini del francés en les zones urbanes és marcat) i la regió del Baix Ador és de parla també gascona— i aumenta fins al 44% de la població en el restant del territori. No té estatus de cooficialitat en el francés, degut a que la llei francesa no contempla que atres idiomes distints d'aquell puguen ser també oficials. En elabort es parla el dialecte labortano del vasc, que es troba prou propenc a l'estàndart cult unificat del vasc (vasc batúa). Elabort és el breçol de l'Escola de Sara, un dels primers episodis de florecimiento de la lliteratura escrita en vasca, durant el XVII.
- Occità: llengua romanç vernàcula en la regió del Baix Adur (Bayona, Anglet, Boucau), a on tradicionalment ha coexistit en el vasc. En l'aglomeració urbana BAB ho parla un 16% de la població. En Bayona, les indicacions viàries són trilingües (francés, vasc i occità). El gascó va gojar de bona salut fins a la Segona Guerra Mundial, despuix d'ella va anar ràpidament substituït pel francés.[11]
- Espanyol: parlat especialment en la zona fronteriça en Espanya (Hendaya), a on un percentage important de la població prové de Guipúscoa i de Navarra.
Comunas
[editar | editar còdic]
.png)
| Comuna | Districte | Cantón | Notes |
|---|---|---|---|
| Ahetze (Ahetze en vasca) | Bayona | Ustaritz-Valls de Nive i Nivelle | |
| Ainhoa | Bayona | Ustaritz-Valls de Nive i Nivelle | |
| Anglet (Angelu en vasca, Anglet en gascó) | Bayona | Anglet Bayona-1 |
Considerada part del Païs Gascó per sectors occitanistas.[9] |
| Arbona (Arbonne en francés) | Bayona | Ustaritz-Valls de Nive i Nivelle | |
| Arcangues (Arrangoitze en vasca) | Bayona | Ustaritz-Valls de Nive i Nivelle | |
| Ascain (Azkaine en vasca) | Bayona | Ustaritz-Valls de Nive i Nivelle | |
| Barts (Bardoze en vasc) | Bayona | Nive-Adour | Unida administrativamente a Labort en 1763, pero depenent judicialment del senescal de Came, és dir, de Bidache. |
| Bassussarry (Basusarri en vasc) | Bayona | Ustaritz-Valls de Nive i Nivelle | |
| Bayona (Bayonne en francés, Baiona en vasc i gascó) | Bayona | Bayona-1 Bayona-2 Bayona-3 |
Bayona es considera convencionalment partix de Labort, si be va deixar de pertànyer al vizcondado en el XII. Considerada part del Païs Gascó per sectors occitanistas.[9] |
| Biarritz (Biàrritz en gascó) | Bayona | Biarritz | Considerada part del Païs Gascó per sectors occitanistas.[9] |
| Bidarte (Bidart en francés) | Bayona | Sant Joan de Llum | |
| Biriatu (Biriatou en francés) | Bayona | Hendaya-Costa Vasca-sur | |
| Bonloc (Lekuine en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Boucau (Bocau en gascó, Bokale en vasc) | Bayona | Bayona-2 | Pertanyent a Les Landes fins a 1857. Mai va pertànyer alabort històric. Considerada part del Païs Gascó per sectors occitanistas.[9] |
| Briscous (Beskoitze en vasc) | Bayona | Nive-Adour | |
| Cambo-els-Bains (Kanbo en vasc) | Bayona | Baïgura i Mondarain | |
| Ciburu (Ziburu en vasc, Ciboure en francés) | Bayona | Sant Joan de Llum | |
| Ezpeleta (Espelette en francés) | Bayona | Baïgura i Mondarain | |
| Guetaria (Getaria en vasc, Guéthary en francés) | Bayona | Sant Joan de Llum | |
| Guiche (Gixune en vasc) | Bayona | Nive-Adour | Unida administrativamente a Labort en 1763, pero depenent judicialment del senescal de Came, és dir, de Bidache. |
| Halsou (Haltsu en vasc) | Bayona | Baïgura i Mondarain | |
| Hasparren (Hazparne en vasc) | Bayona | Baïgura i Mondarain | |
| Hendaya (Hendaye en francés, Hendaia en vasc) | Bayona | Hendaya-Costa Vasca-sur | |
| Ichassou (Itsasu en vasc) | Bayona | Baïgura i Mondarain | |
| Jachou (Jatsu en vasc) | Bayona | Baïgura i Mondarain | |
| Lahonce (Lehuntze en vasc) | Bayona | Nive-Adour | |
| Larressore (Larresoro en vasc) | Bayona | Baïgura i Mondarain | |
| Louhossoa (Luhuso en vasc) | Bayona | Baïgura i Mondarain | |
| Macaye (Makea en vasc) | Bayona | Baïgura i Mondarain | |
| Mendionde (Lekorne en vasc) | Bayona | País de Bidache, Amikuze i Ostibarre | |
| Mouguerre (Mugerre en vasc, Moguerra en gascó) | Bayona | Nive-Adour | Considerada part del Païs Gascó per sectors occitanistas.[9] |
| Sant Joan de Llum (Saint-Jean-de-Llum en francés, Donibane Lohizune en vasc) | Bayona | Sant Joan de Llum | |
| Semper (Senpere en vasc, Saint-Pée-sur-Nivelle en francés) | Bayona | Ustaritz-Valls de Nive i Nivelle | |
| Saint-Pierre-d'Irube (Hiriburu en vasca) | Bayona | Nive-Adour | |
| Sara (Sare en francés) | Bayona | Ustaritz-Valls de Nive i Nivelle | |
| Souraïde (Zuraide en vasca) | Bayona | Baïgura i Mondarain | |
| Urcuit (Urketa en vasca) | Bayona | Nive-Adour | |
| Urruña (Urrugne en francés) | Bayona | Hendaya-Costa Vasca-sur | |
| Urt (Ahurti en vasc, Urt en gascó) | Bayona | Nive-Adour | Unida administrativamente a Labort en 1763, pero depenent judicialment del senescal de Came, és dir, de Bidache. Considerada part del Païs Gascó per sectors occitanistas.[9] |
| Ustaritz (Uztaritze en vasc) | Bayona | Ustaritz-Valls de Nive i Nivelle | |
| Villefranque (Milafranga en vasc) | Bayona | Nive-Adour |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Estornés Lasa (1978). Enciclopèdia general ilustrada del País Vasc: pt.1. Epoca pamplonesa: sociocultura, 824-1234, Auñamendi: Estornes Lasa, p. 190. ISBN 9788470252266.
- ↑ Madariaga Orbea (2022). Notitia Vasconiae. Diccionari d'historiadors, juristes i pensadors polítics de Vasconia, Marcial Pons Edicions Jurídiques i Socials, S. A., p. 16. ISBN 9788413813813.
- ↑ Investigació bibliotecològica.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Institut d'Investigacions Bibliotecològiques i de l'Informació.34(85)doi:10.22201/iibi.24488321xe.2020.85.58234.
- ↑ «[1]». Consultat el 06 jul 2026.
- ↑ «Diccionari» (en és). Fundació BBVA. Consultat el 2025-06-09.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. aunamendi. eusko-ikaskuntza. eus. Consultat el 2025-06-09.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. euskaltzaindia. eus. Consultat el 2025-06-09.
- ↑ Protéger la langue gasconne entre Nive et Adour (en francés)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Mapa de Gasconya. [2] archivat en Wayback Machine. Segons l'associació culturalocal occitanista Ací Gasconha
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. aunamendi. eusko-ikaskuntza. eus. Consultat el 2025-06-09.
- ↑ Basque and Gascon language contact [3] archivat en Wayback Machine., per Martin Haase (en anglés).
![[2]](https://web.archive.org/web//http://perso.numericable.fr/~bernajd/bernard.dauga/images/cartegascogne.jpg){kind=link}
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Amar a Euskadi coneixent-la. Juan José Lapitz. Fuenterrabía (1984) ISBN 84-400-5011-9
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Entrada de Lapurdi (Labort) en l'Enciclopèdia General Ilustrada del País Vasc "Auñamendi".
- Este artícul conté una traducció derivada de «Labort» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.