Anar al contingut

Casa d'Albret

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La casa d'Albret o Labrit és un històric linaje nobiliario i casa real procedent de la Gasconya, en el suroest de l'actual França. Pren el seu nom del señorío d'Albret, en les Landes. El seu assentament ancestral era el castell de Labrit, hui desaparegut.

Ruïnes del castell de Labrit

Orige

El breçol de la família d'Albret s'ubica en Labrit en l'actual departament de les Landes.

Els d'Albret eren propietaris d'un señorío constituït entorn al castell de Labrit, en el cor de les Landes de Gasconya. Per a incrementar els seus bens, fan escoltar els caravanes que travessen esta part de Gasconya, oferint-els mijos per a reunir un eixèrcit de forajidos gràcies a la qual estenen la seua propietat cap a Oceà Atlàntic i Garona, que alcancen en mig del XIII 

Possessions de la Casa d'Albret en 1477:Plantilla:Listahtml

Història

Els Albret varen participar en la guerra contra els Albigenses en el migdia de França (1209-1229), i a la guerra dels Cent Anys (1337-1453), a on Arnaud-Amanieu d'Albret († 1401) es va batre un temps per als anglesos.

Obtenint dots, captant herències, comprant quant faça falta, jugant un joc subtil i a voltes perillós en el conflicte que opon des del finals del XIII al rei d'Anglaterra, duc d'Aquitània, en el rei de França, en unes décades els Albret passen a contar entre els més potents senyors del ducado.[1]

Fidels a la causa anglesa mentres obtenen profit, s'acosten finalment del rei de França Carlos VI, que concedix a un d'ells, Carlos I d'Albret, la dignitat de condestable de França en 1402.

La casa d'Albret proseguix la seua contínua ascensió, combinant els favors de Carlos VI en els de Carlos VII. L'apogeu de la seua ascensió s'ubica en els sigles XV i XVI. Conseguixen llavors familiarizar en la cort de França per mig de les seues aliances. En 1470, hereten el comtat de Périgord i el vizcondado de Llemoges. La seua nova espenta els permet reivindicar en el seu moment l'herència del ducado de Bretanya.

Prenen possessió del comtat de Foix, acaben per alcançar en 1484 el tro de Navarra gràcies al matrimoni de Juan III d'Albret en Catalina de Foix, reina de Navarra.

Este nou territori i diverses possessions (Bearne, Foix, Bigorra, Coques, Castres, Dreux, etc.), els dona un verdader rol polític en el sigle del Renaixença. En 1556, el rei de França, Enrique II, erigix el Albret com ducado parell de França a favor del rei consorte de Navarra, Antonio de Borbón i de la seua esposa Juana d'Albret, reina de Navarra. En 1589, que el seu descendent més ilustre, Enrique de Navarra, la mare del qual és Juana d'Albret, accedix al tro de França.[2]

No obstant, els Albret no haurien sabut mantindre's molt temps en el cim de la societat d'órdens. No apleguen a conservar intacte el seu regne de Navarra que va ser invadit. Solament mantenen la part més chicoteta situada en el costat francés del Pirineu (Baixa-Navarra) i Juana d'Albret és l'última del seu nom a pujar sobre el tro.

Del tro de Navarra al tro de França i de Navarra

Els Albret pugen sobre el tro de Navarra durant tres generacions i en la quarta generació serà el fill de Juana d'Albret qui puge al tro de França i de Navarra.

Sobirans de Navarra eixits de la Casa d'Albret

Juan III i Catalina de Navarra moren prematurament. Els seus fill, Enrique II, està elevat a la cort de França, establint una amistat d'infància en Francisco I. La germana d'este últim, Margarita d'Angulema, s'en éprend i l'esposa. La seua filla Juana d'Albret s'unix a Antonio de Borbón, descendent dels fills de Sant Luis. D'este matrimoni naix Enrique, futur rei Enrique IV de França i de Navarra, que resulta en 1572, gràcies al seu matrimoni en Margarita de Valois, cunyat de l'últimsValois, Carlos IX i Enrique III, que moren sense hereus. El seu estatus de primogènit dels capetos li permet obtindre el tro de França a la mort d'estos últims.

Els descendents notables inclouen als reis de Navarra (regió vasca), polítics franc-mexicans, Gerardo Ruiz d'Escampe i Luis Ruben de Valadéz (née Valadéz-Hernandez II) del matrimoni de Carlos Beaumont de Navarra, comte de Beaumont-Li-Roger i Ana de Curton d'Albret, dama de Curton i Guiche.[3]

Sobirà de França i de Navarra eixit de la Casa d'Albret per llínea femenina
  • Amanieu Ier d'Albret (vers 1050-1080)
  • Bernard d'Albret ( -1097)
  • Amanieu II d'Albret ( -1119)
  • Amanieu III d'Albret ( -1141), esposa Pérégrine
  • Bernard-Ezy III d'Albret ( -1164), esposa N... de Béarn
  • Amanieu IV d'Albret (1162-1209), esposa Adelmodis d'Angulema
  • Amanieu V d'Albret ( -1270), esposa Assalide de Coques
  • Amanieu VI d'Albret, germà del precedent, esposa Vianne de Gontaut-Biron que la seua se separa en 1268[4]
  • Bernard-Ezy IV d'Albret ( -1280), esposa Juana de Lusignan
  • Amanieu VII d'Albret ( -1326), germà del precedent, esposa Rosa, senyora de Verteuil
  • Bernard-Ezy V d'Albret ( -1358), esposa Mathé d'Armañac
  • Arnaud-Amanieu d'Albret (1338-1401), esposa Marguerite de Borbón (1344-1416)
  • Carlos Ier d'Albret (1368-1415), condestable de França, ell esposa Casa de Sully, viuda de Guy VI de la Trémoïlle
  • Carlos II d'Albret (1415-1471), esposa Anne d'Armañac
    • Arnaud Amanieu d'Albret (mort en 1463)
    • Louis d'Albret (1422-1465), moradura
      • Juan d'Albret, governador de Champany i de Brie
        • Charlotte d'Albret, que va casar en Odet de Foix
        • Jacques d'Albret, bisbe de Nevers
  • Jean Ier d'Albret (1430-1468), esposa Catherine de Rohan
  • Alain d'Albret (1440-1522), esposa Françoise de Châtillon
  • Jean III de Navarra (1469-1516), fils de la precedent (Alain en Françoise), esposa Catherine Ire de Navarra, comtesa de Foix, vescomtesa de Béarn, reina de Navarra
  • Henri II de Navarra, fils de la precedent, comte de Foix, vescomte de Béarn, rei de Navarra (1516-1555), esposa Marguerite de França
  • Jeanne III de Navarra, filla del precedent, senyora d'Albret, comtesse de Foix, vescomtesa de Béarn, reina de Navarra, esposa Antoine de Borbón (1555-1572)
  • Henri de Borbón, fils de la precedent, comte de Foix, vescomte de Béarn, rei de Navarra (1572-1610), rei de França (1589-1610), esposa Casa de Médicis
  • Henri II d'Albret, senyor de Pons, baró de Miossens, ell esposa Anne de Pardaillan de Gondrin, senyora d'Escandille. Tenen per a fils :
  • César d'Albret (1614-1676), comte de Miossens, sire de Pons, príncip de Mortagne, sobirà de Bedeilles, chevalier dels órdens del rei, maréchal de França. Ell épousa, el 6 de febrer de 1645, Madeleine de Guénégaud, filla de Gabriel de Guénégaud, senyor del Plessis-Belleville, secretari d'Estat a la casa del rei que el seu ha tingut Marie Françoise d'Albret (1650-1692), casada en 1662 en el seu cosí, Charles Amanieu d'Albret, sire de Pons, comte de Marennes, cridat marqués d'Albret, matat al castell de Pinon el 6 d'agost de 1678, remariée en 1682 en Charles de Lorena (1648-1708), comte de Marsan.

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Professor Jean-Bernard Marquette, cartells de presentació del website dels vestigis del castell de Labrit.
  2. ↑ Gasgogne, Edicions Horisons de França.
  3. ↑ "[PDF] EL COMTAT DE BEAUMONT-LI-ROGER - Free Download PDF"
  4. ↑ L. Bottacin, Bolletí paroissial de Vianne, 1963.

Bibliografia

  • @Abad J. Dubois, Inventaire dels títuls de la casa d'Albret, p. p. 1-194, Selecció dels treballs de la Societat d'agricultura, ciències i arts d'Agen, 1913 (llegir on-line)
  • Jean Bernard Marquette, Els Albret. L'ascension d'un lignage gascon (XIe sigle - 1360), Bordeus, Ausonius, « Scripta Mediaevalia » (n.º 18), 2010, 703 p.
  • Michel Levasseur, Història de les d'Albret i dels reis de Navarra, Atlantica Séguier

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Casa_d%27Albret&oldid=1594684»