Comtat de Foix
El comtat de Foix comprenia el territori al voltant de la vila homònima, sorgida en el IX. Entre els seus anexos es trobava el principat d'Andorra, compartit en els bisbes d'Urgel. Per això els presidents de la república francesa, com a hereus dels últims comtes de Foix, a través dels reis de França, són copríncipes d'Andorra.
Història
[editar | editar còdic]
Durant el periodo romà va formar part de la cridada Civitas Consoranorum que despuix donarà nom al comtat de Conserans.
El territori del comtat va pertànyer inicialment al ducado d'Aquitània, i despuix al comtat de Tolosa del com va passar al de Carcassona en l'any 983 en el Conserans. Erigit en señorío per Roger II de Cominges, comte de Carcassona, de Razés i de Couserans, en 1012, per al seu fill Bernardo Roger I, este en la seua condició de sobirà feudal, ho va llegar al seu fill Roger I (II de Carcassona) en el títul comtal.
A principis de el XI Roger II de Cominges, cridat el Vell, comte de Cominges, de Couserans, de Carcassona, de Rasez i de Foix, va deixar en herència al rebuig dels seus fills, Pedro I de Foix, el Castell de Foix, part del comtat de Razés i el comtat de Couserans (testament datat en l'any 1012).
El comtat va ser unit en 1290 al vizcondado de Bearne.
Un descendent directe de Pedro, Gastón III Febus, sobirà dels estats de Foix i de Bearne, aixina com comte sobirà de Bigorre (estats heretats per part de la seua mare, Leonor de Cominges) va ser pare de Bernardo l'Bearnés, fill bastardo que dona inici a la casa de Medinaceli en Espanya.
En 1398, Isabel de Castellbó, hereua del comtat de Foix, ho va aportar a la Casa de Grailly, pel seu matrimoni en Arquimbaldo I de Grailly.
En els sigles XIII i XIV els comtes de Foix es conten entre els més poderosos nobles de França. En 1458 el rei Carlos VII de França erigix al comte Gastón IV de Foix en Parell de França .
En 1479, Leonor I de Navarra, que s'havia casat en Gastón IV de Foix, comte de Foix, va morir, deixant com a successor al seu net Francisco Febo; pero est va morir molt jove, i la seua germana Catalina de Navarra, en casar-se en Juan III de Navarra, va fer passar a esta casa el comtat de Foix, aixina com la corona de Navarra. Des d'eixe moment, els destins d'este comtat es confonen en els de el regne de Navarra.
Llista de comtes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Comtes de Foix.
1012 1035/38 Bernardo I Roger de Cominges, comte de Conserans i senyor de Foix, fill de Roger I el Vell. 1035/38 1064 Roger I (II de Cominges), primer comte de Foix. 1064 1071 Pedro I. 1071 1124 Roger II. 1124 1148 Roger III. 1148 1188 Roger Bernardo I el Gros. 1188 1222 Raimundo Roger I. 1222 1241 Roger Bernardo II el Gran. 1241 1265 Roger IV. 1265 1302 Roger Bernardo III de Foix. 1302 1315 Gastón I de Foix. 1315 1343 Gastón II el Paladino. 1343 1391 Gastón III Febus. 1391 1398 Mateo I de Castellbó. 1398 1426 Isabel de Castellbó. 1398 1413 Arquimbaldo I de Grailly (consorte). 1426 1436 Juan I de Foix. 1436 1472 Gastón IV de Foix. 1472 1483 Francisco I de Foix (Febus) (rei de Navarra). 1483 1517 Catalina de Foix (reina de Navarra). 1517 1555 Enrique I de Foix (rei de Navarra). 1555 1572 Juana de Foix (reina de Navarra) 1555 1562 Antonio de Borbón (consorte, rei de Navarra) 1572 1607 Enrique II de Foix (rei de Navarra i de França).
En 1589, Enrique III de Navarra i II de Foix puja al tro de França (com Enrique IV), pero mantenint la separació entre els dominis navarresos i associats, i el territori francés. En 1620, el seu fill, Luis XIII de França i II de Navarra anexiona Navarra i els seus territoris associats a la Corona francesa per mig del edicte de Pau, que manté les institucions.
-
El castell de Foix
-
Estàtua de Gastón III Febus
-
El comtat de Foix en 1180
-
El comtat de Foix en 1477
-
Blasón dels comtes de Foix
-
Blasón dels comtes de Foix i vescomtes de Bearne
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cfr. Paul la Plagne Barris, Sceaux gascons du moyen âge, Paris-Auch, 1888-1889, I, n.º 195 i L. Douët D'Arcq, «Collection de sceaux», Inventaires et documents publiés parell ordre de l'Empereur, Paris, 1863-1868, n.º 662 per a les armes de Roger Bernardo II de Foix i La Plagne Barris, op. cit., n.º 196 i Douët D'Arcq, n.º 661 per a les de Roger Bernardo I el Gros de 1215; apud Faustino Menéndez Pidal de Navascués, Símbols d'Espanya, Madrit, Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, 2000, capítul «Els reis d'Aragó», p. 108, n. 158. ISBN 9788425911101
- ↑ Blasón de Roger Bernardo II de Foix «el Gran» (1223 - 1241)
- ↑ Vore F. Xavier Calicó, «Entorn a l'orige de l'escut d'armes dels "pals" cridats comunament "barres"», Gasseta Numismàtica, vol. 61, juny de 1981; Faustino Menéndez Pidal de Navascués, «Els emblemes heràldics en Espanya», Revista d'Història Militar, vol. XXX, 1986, pp. 209-226 i «Pals d'or i gules», Studia in Honorem Prof. M. de Riquer, Barcelona, Jaume Vallcorba (Quaderns Crema), vol. IV, 1991, pp. 669-704; Francesco Cessara Casula, «La Corona d'Aragó en el Mediterràneu (Sigles XIII-XV), II: Cerdenya», Història 16, any X, vol. 109 (maig de 1985), pp. 65-72; apud Alberto Montaner Fruts, El senyal del rei d'Aragó, història i significat, Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», 1995, p. 15 i n. 23 i 24. ISBN 84-7820-283-8
- Este artícul conté una traducció derivada de «Condado de Foix» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>