Anar al contingut

Dreux

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dreux


Dreux és una ciutat de França situada en el departament d'Eure-et-Loir, en la regió de nom Centre.

En francés, els seus habitants es diuen drouais o durocasses.


Història

Antiguetat

Dreux va ser la capital de la tribu dels Durocasses. No obstant, i contrari a una llegenda del romanticisme del XIX, Dreux no va ser la capital dels druides. La seua posició topogràfica, prop de París i prop del tossal que la domina reunix totes les condicions per a un lloc militar. També els romans varen construir una fortalea en el nom "Castrum Drocas".

Edat Mija i Edat Moderna

Ciutat fronteriça entra el domini real i el ducado de Normandia, Dreux va ser considerada durant molt temps, l'accés al regne.

Grand Rue de Dreux. Al fondo es veu la capella Sant Luis

La ciutat va ser cap de districte d'un comtat[1] célebre: va ser erigida com a municipi cap a 1108, per Luis VI.

Era una plaça forta, que va soportar llocs diversos i notables. Va ser confirmada per Roberto I de Dreux, i els burguesos varen defendre el lloc en contra dels enemics del rei.[2]

En el curs de les guerres de religió en França, Dreux va ser, en decembre de 1562, el camp de batalla d'un confrontació entre l'eixèrcit catòlic i real de Catalina de Médici, regente i comtesa de Dreux, i les tropes protestants del príncip Luis I de Borbón-Condé i del almirant de Coligny. Els catòlics varen triumfar, pero al preu de 8.000 morts en el camp de batalla.

Enrique IV la va prendre i va desmantellar en 1593.

Periodo contemporàneu

En 1816, Luis Felipe I va manar construir la capella Sant Luis en el tossal que predomina en la ciutat en resposta al saqueig de la colegiata Saint-Étienne el que el duc de Penthièvre havia fet la seua necròpolis familiar.

Dreux és l'hereua d'una tradició llarga i industrial: papelería i imprenta (família Firmin-Didot), pañería en el XVIII i despuix metalúrgia (Grosdemouge, Facel, Potez).

A partir dels anys 1960, una nova generació industrial, delocalizada des de la regió parisenca (Radiotécnico, automòvil, farmàcia), va causar una desocupació dels obrers qualificats i sindicats i va dur a treballadors emigrants (del Magreb, Portugal, Àfrica subsahariana). La població de la ciutat es va duplicar de 1945 a 1975. La política migratòria llavors va ser percebuda com un factor de progrés per a la ciutat i, sobretot, es pensava que el periodo dels Trenta Gloriosos deuria continuar-se indefinidament.

El breçol del Front Nacional

Dreux torna a l'atenció nacional en 1983 quan el Front Nacional guanya la seua primera victòria important en les eleccions municipals, continuant en la dreta clàssica. La llista electoral del Front Nacional – dirigida per Jean-Pierre Stirbois – va ser un event sense precedents i va sobrepassar el 16% dels sufragis en la 1.ª regrés de la votació. Entre abdós regressos, la llista del Front Nacional es va fusionar en la dirigida per Jean Hieaux (RPR) el que es faria alcalde despuix de la victòria d'esta aliança. Jean Hieaux era recolzat per una majoria molt gran de la dreta local que vea al front Nacional com una força complementària que permetia fer tornar a la dreta a la ciutat de Dreux, que havia segut dirigida per l'esquerra en 1977.

Este objectiu es va conseguir quan Juan Hieaux va permanéixer com a alcalde de la ciutat fins a 1995. No obstant, l'aliança en el Front Nacional s'estava consuminendo ràpidament des de les eleccions de 1989, per lo que el Front Nacional rehízo un partit polític independent que seria més marginat d'elecció a elecció. Esta pèrdua de velocitat es va deure principalment a mort accidental de Jean-Pierre Stirbois en 1988. La seua esposa, Marie-France Stirbois, és qui representaria al front Nacional en Dreux. Va ser elegida diputada en 1989, despuix Consellera General en 1992 (un sol mandat), despuix diputada europea i Consellera Regional fins a anar-se definitivament de la ciutat despuix de les eleccions regionals de 1998 que va resultar un fracàs per a l'aliança dreta/Front Nacional.

Present

En 1995, Gérard Hamel (RPR, despuix UMP) va conservar la dretana a la ciutat modernisant i al mateix temps que arreglant de modo voluntarista el nivell dels errors del passat i l'eventualitat d'una aliança dreta/Front Nacional.

Centre Cultural Odyssée

Molt marcada per una desocupació forta per una readaptació difícil de la seua indústria (automòvil i electrònica), i per la gestió delicada d'una forta immigració que va multiplicar les comunitats totalment confrontades en un estat precari social molt important, Dreux va intentar canviar la seua image que encara reposava en un tríptic "Ciutat industrial dormida, districtes difícils, breçol del Front Nacional". Va ser posada sobre nous rencs econòmics (indústria farmacèutica) i sobre una política cultural ambiciosa (creació d'un gran pol cultural, un centre d'art contemporànea: l'Odissea;[3] en francés, Odyssée). Hamel és reelecto en 2001.

La evicción del Front Nacional a l'Ajuntament de Dreux es va deure a l'acció dels harkis que constituïen el 6% de la població del municipi. Dirigits per Abd-el-Kader Hamiche, estos es varen aliar en Jean Hieaux per a les eleccions municipals de 1989, permetent a este refer-se i desembarazarse de la Front Nacional. En Front Nacional progressivament marginat, Marie-France Stirbois, desesperada per conseguir fer-se reelegir allí, va constituir la caiguda del mateix en la seua anada a Niça.

En les eleccions municipals de 2001, despuix de l'escissió en el MNR i l'eixida de Marie-France Stirbois, el Front nacional no va contar en els suficients militants com per a constituir una llista.

Tres mesquites han segut construïdes des del fi de l'influència del Front Nacional en Dreux,[4] inclosa una de la comunitat de Tablighi Jamaat.[5] Per un atre costat, la ciutat va perdre 5.000 habitants.[4]


Heràldica

Erro al crear miniatura:
Escut d'armes de Dreux


Les armes de la ciutat es varen originar en la casa de Braine. Roberto I de Dreux, el quart fill del rei Luis VI va acceptar el comtat de Dreux baix prerrogativa en 1137 i es va casar, per tercera volta, en Agnés de Braine en 1152. Roberto I va prendre les armes de la casa de Braine. Ell va donar les armes als seus habitants en Dreux en 1154,

Al principi del XX, l'ornament exterior, que era la corona de comte posada com una cresta, va ser reemplaçada per la corona mural en forma de mur almenado.



Referències

  1. ↑ André Chédeville, « Li mouvement communal en France aux XIi et XIIi siècles, ses éléments constitutifs et ses relations avec li pouvoir royal» en Robert Favreau, Régis Reche et Yves-Jean Riou (directeurs), Bonnes villes du Poitou et dones pays charentais (XIIi-XVIIIi siècles): Actes du colloque tenu à Saint-Jean-d’Angély els 24-25 septembre 1999, publicats per la Société dones antiquaires de l'Ouest en Mémoires de la Société dones antiquaires de l'Ouest et dones Musées de Poitiers, 5i série, prenga VIII (2002), en Poitiers. ISBN 2-9519441-0-1, p 20
  2. ↑ André Chédeville, Li mouvement communal en France..., p 21
  3. ↑ L'Odissea
  4. ↑ 4,0 4,1 Revenu du Front, Libération, 22 de juny de 2007
  5. ↑ Jamaat al Tabligh, sortie annuelle à Dreux, Saphir News