Escut de Navarra

Escut de Navarra

El escut d'armes de Navarra és l'emblema heràldic que tradicionalment ha identificat a l'antic regne Navarra, als seus antics reis i a les seues institucions, sent adoptat com un dels símbols oficials de la Comunitat Foral de Navarra segons reconeix la Llei Orgànica de Reintegrament i Amillorament del Règim Foral de Navarra, de 10 d'agost de 1982, que en el seu artícul 7.1 ho descriu, del següent modo:

L'escut de Navarra està format per cadenes d'or sobre fondo roig, en una esmeralda en el centre d'unió dels seus huit braços d'esclavons i, sobre elles, la Corona Real, símbol del Antic Regne de Navarra.

LORAFNA, 7.1 Llei de Símbols de Navarra, art. 9

És un símbol que «acumula tota la càrrega històrica d'una comunitat, tot un conjunt de significacions que eixercixen una funció integradora i promouen una resposta emocional».

Introducció

Este reconeiximent oficial de l'escut de Navarra en 1982 i la regulació del seu disseny gràfic en 1985, és la culminació d'un llarc procés que, despuix de sigles d'evolució i desenroll com a emblema heràldic, du a buscar els seus orígens a mitan de el XIII. En la paulatina adopció de l'us de signes i sagells reals des del regnat rei Sancho VI de Navarra (1150 - 1194), com evidencien eixemplars conservats dels seus documents, i continuat en el seu successor Sancho VII de Navarra (1194-1234), que va adoptar una figura signante en forma d'un àguila, es va passar a l'incorporació d'elements heràldics en l'arribada del monarca champañés Teobaldo I de Navarra (1234-1253). En este rei es gesta la senyal anterior que va ser difonent-se a través de representacions en forma d'escut defensiu a on solia detallar-se el blocado i reforç del mateix.^{cita requerida}

Este detall gràfic en el temps va adquirir significat emblemàtic i va ser incorporat al còdic heràldic en el nom de carbunclo, figura que representaria als emblemes de Navarra durant tota l'Edat Mija. En l'Época Moderna, i en paralel en l'evolució cultural dels usos heràldics, que varen ser perdent el seu significat denotativo original, el carbunclo va derivar en la figura en càrrega simbòlica de les «cadenes de Navarra», que va prevaldre finalment en quedar fixada en la memòria colectiva en un llegendari episodi de la batalla de les Navas de Tolosa de 1212.^{cita requerida}

Ademés del seu us oficial en la pròpia Navarra, el blasón està estés en molts atres símbols oficials, com l'escude nacional d'Espanya i el de numerosos municipis. També representa al departament de Pirineus Atlàntics en França, com a símbol del territori històric de Baja Navarra, i apareix associat a les armes de diversos linajes, de manera completa, com les de la casa real de França o com brisura, com en el dels Zúñiga, ducs de Béjar.

Història

És important destacar que l'us d'escuts i banderes es feya com una extensió real, de representació de l'institució, pero en absolut s'usaven per part de la població. El rei era l'únic que l'usava quàn, cóm i on establia. Esta pràctica, afirma José Manuel Erbez es va mantindre aixina fins a el XVIII i XIX quan «s'escomença a desenrollar el concepte de nació més allà del governant. I la bandera escomença a identificar-se no com la del rei, sino com la dels ciutadans. De tots ells.» En el cas dels escuts ocorre alguna cosa anàlec encara que vinculat, en principi a les figures notables d'un regne (monarques, nobles, eclesiàstics) o entitats urbanes (gremis, regidors, etc).

En l'adopció en l'Europa occidental durant el segon quart de el XII del «us d'emblemes distintius, senyals segons el nom castellà de l'época», en una difusió basada més en la costum o moda que en resposta a unes necessitats prèvies, «es formen varis grups de senyals diferenciades entre sí pel gènero de significació (personal, familiar, territorial), pel modo de s'utilisades (en l'ensenya, en l'escut, en el sagell...) i inclús per la seua tipologia.» Serà necessari un procés posterior «de fusió i unificació» per a aplegar «a les armerías heràldiques tal com després seran enteses.»

També concorria que quan el monarca en combat tapava el seu rostre, era necessari que els seus huestes ho identificaren en les batalles. Va ser l'escut defensiu l'element usat per a dibuixar l'emblema real i, en la costum, «va adquirir un caràcter familiar en ser utilisat pels seus successors.» Esta adopció es va estendre en els regnes europeus a les cancelleria reals aplicats als sagells utilisats com a signe de validació documental. Estos sagells es varen ser sofisticant i va escomençar a «difondre's el sagell de doble impronta va començar a ser habitual situar en l'anvers de l'escut d'armes l'image militar ecuestre en l'emblema familiar del rei o el noble, mentres que en el revers es colocava la senyal distintiva del titular en un clar caràcter territorial.» D'esta manera l'escut tenia tant un significat personal (necessari per a les validació documentals) com a territorial (identificant la seua jurisdicció i autoritat). Aixina, de la mateixa manera que s'heretava el territori, es llegava l'us dels elements heràldics que ho componien, en orige de caràcter netament personal i s'adoptava pels seus successors.

Aixina ho resumia un referent a nivell internacional en la matèria, Faustino Menéndez-Pidal de Navascués, en 1996:

Els emblemes heràldics dels regnes espanyols, ademés de ser pel seu orige les armes dels reis respectius, tenien des de temps antics una marcada vinculació en els territoris. Per això varen poder ser adoptats per un rei intrús primer i pel govern de la nació més tart, a diferència de lo ocorregut en la revolució france­sa i en l'anglesa baix Cromwell. El fet resulta potser més perceptible en Navarra, despuix de Fernando el Va tastar­lico, quan ya no existia un titular privativo del regne. L'utilisació de les armes per diferents institucions en sagells, monedes, edicions oficials, edificis, fa resal­tar este sentit d'armes no personals, encara que manten­gan una lluntana significació d'armes reals. L'adició de les armes de Navarra als escuts de les bones viles s'incrementa des de fins de el XVI i queda ya plenamen­t'establida en el XVII i XVIII. Els últims sagells del regne, anteriors a la llei paccionada de 1841, duen la llegenda INSIGNIA REGNI NAVARRA.

Faustino Menéndez-Pidal de Navascués, Escut i bandera. Significat territorial, 1996

Símbols signantes i monetales altomedievales: la creu comuna als reis cristians

Cruz sobre asta en una moneda d'Alfonso I el Batallador (1104-1134). Esta creu denominada "arbor ad modum floris" o arbre crucífero va aparéixer primer en Catalunya, sent el seu orige bizantino i en l'época moderna es va relacionar en el símbol del arbre de Sobrarbe. Tindria presència en les monedes des de Sancho Garcés I fins a Sancho VII. Sent comú en atres regnes cristians hispànics.

L'heràldica va sorgir en el XIII, per lo que els monarques anteriors no varen usar emblemes d'este tipo, a pesar de que en els sigles XIV i XV, segons una moda de llavors, diferents autors els varen atribuir legendariamente l'us d'escuts, associant-los emblemes de tipo parlante.

En l'Alta Edat Mija, la creu va ser un símbol molt difòs en monedes visigodas, i posteriorment en les entitats sorgides en el nort peninsular del regne d'Astúries, i usada molt freqüentment durant els regnats dels primers reis de Pamplona. La creu apareix també disposta en representacions sobre un refillol o una asta, denominant-se creu procesional. En el context dels inicis de la denominada Reconquista, a l'hora del combat, la creu era portada sobre un astil per un sacerdot davant de l'eixèrcit cristià.

En el regne de Pamplona, l'adopció d'estos símbols de cristiandad arrancaria en el X, quan la monarquia pamplonesa, escomençant per Sancho Garcés I, inicia l'expansió del regne cap al sur. De el X data un relleu trobat en Luesia, en Saragossa, que representa a un rei en corona triangular portant en la seua mà una creu procesional. La creu procesional apareix en les monedes falcades durant els regnats de García III, Sancho «el de Peñalén» i els posteriors reis navarrés-aragonesos des de Sancho Ramírez. Els primers símbols del regne pamplonés estarien llavors estretament vinculats a la noció comuna de pertinença cristiana i l'identitat sorgida en el context de la Reconquista.

Antecedents sigilográficos

Sancho VI de Navarra - Compendio de cròniques de reis (Biblioteca Nacional d'Espanya)

Els sagells de Sancho VI el Sabio.

Els estudis sigiliográfico han permés, més allà de les llegendes tradicionals de fort assentament, traçar l'orige i desenroll de les armes de Navarra que a image dels emblemes de regnes veïns, varen començar a ser usades cap a mediats de el XII.

El sagell regio navarrés més antic conservat és de 1157 i presenta per abdós cares la figura ecuestre de Sancho VI de Navarra de tipo mediterràneu (vista pel seu costat esquerre), en una mà empunya una espasa i en l'atra una llança acabada en un pendoncillo, està protegit per un escut llarc en forma d'armela, a l'estil normando, no du emblemes visibles sino una bloca o reforç, en forma de huit barretas radials, terminades en florones, que llavors caria de valor emblemàtic. En eixos anys era l'únic dels cinc reis peninsulars que usava un sagell d'impronta simple front a la doble impronta que solia estar gravat en el revers de la representació ecuestre. Per a entendre el significat d'esta bloca, s'ha estudiat un atre eixemple conservat de 1193, a on la figura ecuestre apareix portant escut i també llança en pendó i cobertes per al cavall. L'observació i evidència d'estos últims elements, a on també es pintaven les armes pero són representats sense cap traça de la bloca, duen a la conclusió de que les armes representades són planes. En efecte, la bloca no té en aquell llavors un sentit simbòlic i la seua representació és únicament estètica, com també apareix en representacions de sagells d'Alfonso VIII de Castella (1163) o de Ramón Berenguer, Príncip d'Aragó (1150-1160). El blocado adquirix no obstant una funció emblemàtica més tart, quan és adaptat pel còdic heràldic en la denominació de «carbunclo» i blasonado com a figura heràldica o moble de l'escut.

Erro al crear miniatura:

Clau en l'emblema personal de Sancho el Fort en el penúltim tram de la nau central del Monasteri de l'Oliva que va trobar en el monarca un decidit patrocinador de les obres.

L'àguila de Sancho VII el Fort

Erro al crear miniatura:

Jose de Moret, Investigacions històriques de les antigùedades del Regne de Navarra. Pamplona 1766. Dibuix del sagell utilisat per Sancho VII de Navarra entre 1196-1214.

En Sancho VII es va produir una variació en l'emblema usat pel monarca de Navarra que va consistir en adoptar per al seu nou sagell una figura heràldica, seguint per tant la moda del còdic simbòlic per llavors ya alvançada en les societats europees i que en la península ibèrica havia segut usada pel seu yayo, el rei de León Alfonso VII. La figura correspon en un àguila en el que es varen decorar les improntes dels seus sagells, la més antiga de les quals data de 1196 i està conservada en la Sèu de Saragossa. De la mateixa data és la que apareix en el document del Fur de Labraza. Una atra es guarda en l'archiu municipal de Pamplona, datada en 1214. En 1219 el mateix monarca va firmar en l'àguila negra el Fur de Viana que es conserva en l'archiu municipal de la localitat. És d'especial rellevància la més moderna que s'ha preservat, conservada en l'Archive de Navarra i datada en 1225. La posterioritat d'estes dates a la de la célebre batalla de les Navas de Tolosa, permeten rebatre la difosa llegenda de l'orige de les «cadenes de Navarra» basada en aquell episodi, en demostrar que no va haver canvi algun en l'emblemàtica del sobirà navarrés.

Erro al crear miniatura:

Impronta d'un dels sagells personals de Sancho VII, ací estampant sobre un document de 1214. Els emblemes de l'àguila heràldica usats per Sancho serien després coneguts com Arrano Beltza, nom en vasc de «àguila negra», i adoptats com a signes de reivindicació per diferents grups polítics minoritaris. Este disseny en concret, a on es perceben també unes llistes blanques sobre les ales, va ser adaptat a un fondo groc i difòs per l'antiga Herri Batasuna com a símbol de la seua idea d'unificació política d'Euskal Herria.

Autors com Menéndez-Pidal de Navascués i Martínez d'Aguirre relacionen l'orige de la figura signante en l'emblema de l'àguila ya usat per família de Margarita de l'Aigle, yaya de Sancho VII el Fort, basant-se en la decisiva aportació que varen fer a l'ampliació del territori pamplonés, esta opinió ya la varen manifestar anteriorment autors com Oihenart i Díaz Bravo. Mentres que atres estudiosos sostenen un orige religiós comparable al d'atres emblemes de l'àmbit hispà com el de la creu de Sobrarbe.

Encara que no s'han conservat eixemplars contemporàneus que evidencien cuales varen ser els colors exactes empleats per al blasón de Sancho VII, en els documents conservats de l'impronta, l'estampat es va realisar en tinta negra de manera que l'àguila apareix en este color, per lo que este emblema popularment se li va passar a conéixer com Arrano Beltza ('àguila negra' en vasca).

Sigles XIII i XIV: fixació de la figura emblemàtica

El dibuix de la bloca sobre escuts, com a representació sense valor emblemàtic, era molt freqüent els primers anys de difusió i desenroll del còdic heràldic en tota Europa Occidental. En l'image, un dels sagells conservats de Ramón Berenguer IV, del sigle XII, que encara que fortament degradat, es percep una figura ecuestre sostenint un escut en forma d'armela a on s'ha gravat l'emblema dels pals després conegut com Senyal Real, és dir, en significat heràldic i sobre el mateix, unes tires radials que són la bloca, sense eixe significat. Esta característica permet deduir que l'emblema dels primers sagells dels monarques navarresos era pla, sense figura alguna.

Erro al crear miniatura:

Teobaldo I va tindre que manar fer un nou sagell ya que el Fur Antic li exigia que tinguera un com a rei de Navarra. Per al nou sagell va prescindir de l'emblema de l'àguila usada pel seu tio Sancho VII el Fort i va adoptar el que va usar el seu yayo Sancho VI el Sabio adaptat als models usats en el nort de França. Encara que en estos moments els escuts que apareixien en estos soports ya no eren de guerra sino heràldics, la bloca solament es mostrava com a reforç del mateix i caria de valor emblemàtic com ho demostra el fet de que esta no aparega en les cobertes del cavall.

Erro al crear miniatura:

Els sagells de Teobaldo II a partir de 1259 demostren que la bloca ya havia adquirit valor emblemàtic, figura que en térmens heràldics es denomina carbunclo i ademés d'aparéixer en l'escut també ho fa en les cobertes del cavall.

En 1234, despuix de la mort de Sancho VII el Fort, l'últim monarca descendent per varonía de la dinastia pirenaica, la que havia regit Navarra (abans Pamplona) des dels orígens del regne, va accedir al tro el seu nebot Teobaldo comte de Champaña, baix el nom de Teobaldo I (1234-1253), al no tindre este fills llegítims. En una de les seues visites a Navarra en 1237-1238, escomença a usar un nou sagell, El Fur antic redactat entre 1234 i 1238 alecciona al rei estranger sobre els seus deures com «un dels reis d'Espanya» i els exigia que tinguera un sagell i senyes propis com a rei de Navarra. El nou sagell que consistia en una figura ecuestre del rei de tipo anglo francés que du un escut triangular blocado i unes fortes cobertes del cavall en les que s'aprecia be el recobriment exterior de malles. En el revers un escut triangular en les armes de Champaña i el crit de guerra d'esta casa comtal. Este sagell ya venia usant-ho el seu yayo Sancho VI el Sabio pero Teobaldo va adoptar el contingut als sagells usuals en França del nort, adaptant eixa figura ecuestre de tipo mediterràneu que va usar el seu yayo i el llarc escut en forma d'armela blocado se substituïx per un escut triangular curt igualment blocado. Pero la bloca caria encara de significat emblemàtic; ho adquiriria més tart en convertir-se en figura heràldica. Resalta la decisió d'abandonar les armes anteriors que va anar l'àguila, no la d'amprar unes nova. És molt provable que ni es va pensar en unes noves armes en el moment de gravar la matriu, solament en tindre un sagell com rei de Navarra complint en lo establit en el Fur Antic. La norma es dirigix a la conservació de l'identitat del regne davant el perill de que quedara inclós o diluït en una atra entitat política. Per a eixe sagell, es va prendre com a model l'empleat per Sancho VI el Sabio. Teobaldo I provablement va voler en això suavisar la successió un tant forçada (no es va complir el testament de Sancho VII el Fort), procurant la continuïtat de l'image del seu yayo per mig del sagell, que era el mig de transmissió en major difusió dels llavors en us.

No obstant en 1234-1237 els escuts representats en les figures ecuestres dels sagells ya no eren de guerra, si no heràldics, perque eixe escut de guerra que figurava en la figura ecuestre, va ser pres com a escut del rei de Navarra. L'escut va començar a utilisar-se en atres llocs i la bloca va acabar per considerar-se inseparable i en conseqüència de valor emblemàtic. Quan esta bloca caria de valor emblemàtic, l'únic element diferenciador de l'escut era el color roig, que podria descriure's de gules (roig) pla (sense cap figura). Els autors antics atribuïxen este color a un supost color emblemàtic del regne. En els sagells de Teobaldo II a partir de 1259, la bloca ya ha adquirit valor emblemàtic, és la figura que en heràldica es denomina carbunclo. Açò ho demostra el que esta figura apareix també en les cobertes del cavall de la figura ecuestre del sagell, que abans apareixia plana.

Difusió i els noms de l'emblema

Armes dels reis de Navarra, de la dinastia Evreux. El disseny mostrat reproduïx l'escut senzill que apareix en les armerías personals completes de Carlos III segons el Armorial de Gelre de finals de el XIV.

A través dels membres de la nova dinastia, les armes de Navarra varen alcançar molt pronte una gran difusió en Europa. Els comtes de Champaña es trobaven entre els principals feudataris del rei de França. Més tarde quan el comtat va passar al domini directe del rei de França, les armes partides de Navarra i del comtat de Champaña varen aplegar a figurar junt als reals, com a evidència el sagell del Châtelet, conservat en la presbotería de París. La figura de la bloca traslladada al repertori heràldic es va denominar charboucle o escarboucle, després adaptat a carbúnculo del idioma francés, llengua de la qual procedix la major part del lèxic heràldic. En este terme varen ser blasonadas les armes de Navarra en els armoriales europeus des de la segona mitat de el XIII, les referències de la qual més antigues són del periodo de 1275 a 1285, en armoriales francesos i anglesos, i que afigen algun adjectiu per a descriure els discs o botoncillos que es representaven de Teobaldo II, com charboucle besancié, per la seua analogia en la figura dels besantes o bezantes. El carbunclo, sinònim de rubí, era en el lapidario medieval una pedra que s'imaginava lluminosa en l'obscuritat. El comtat de Würzburg, en descriure les armes de Navarra, ho descriu com un rubí roig, encara que a finals de el XIV, el color es baratarà en esmeralda verda. En el armorial cridat Urfé, creat entre 1360 i 1370, es blasona les armes de Navarra de la següent manera:

de Navarre: de gules als carboucle d'or pommelee alumee de sinople en lamoyenne en guise désmeraude (de gules (roig) un carbuclo d'or pomelado allumenat de sínople (vert) en el mig a manera d'esmeralda).

Com en les llengües peninsulars no s'havia fixat un llenguage heràldic específic en el XIII, en el llenguage ordinari se li varen donar diversos noms a les armes de Navarra. En el català de finals de el XIV, se'ls va denominar «marro» per semblança a este joc infantil; En Castella en el XV, El marqués de Santillana les descriu poéticamente en la Comedieta de Ponza una tarja en les armes de Navarra com:

groga gema pomelada... i cada qual poma de nucs lligada, de vert carbuclo al mig esmaltada

.

Carbunclo, marro, pomas o, més tarde cadenes, són tots noms d'atres objectes que s'apliquen a les armes de Navarra per mera semblança formal. Faustino Menéndez-Pidal de Navascués considera que provablement ningú es feya la pregunta en els sigles XIII i XIV de quins objectes representaven eixes armes encara que estima que el canvi de nom de Carbunclo a cadenes va deure forjar-se en temps de Carlos III de Navarra. Convé ací distinguir dos aspectes: per un costat el nom de cadenes per a referir-se a la figura heràldica i per un atre, la difusió del relat posteriorment sobre l'orige d'estes en la batalla de les Navas de Tolosa.

Armes dels reis de Navarra

Entre 1234 i 1512 les armes de Navarra varen figurar combinant-se en atres armerías dels seus reis, existint poques manifestacions en que apareguen les cadenes soles. Les circumstàncies històriques varen posar en el tro de Navarra a una dinastia que tenia importants possessions en el regne francés (els comtes de Champaña) despuix els propis reis de França de la dinastia dels Capetos, més tarde una branca d'estos (els Evreux) i despuix a un infant aragonés de família castellana (Juan II) que va ser rei de Navarra i Aragó per a terminar en els hereus dels comtats de Foix i Albret. Les combinacions de les armes de Navarra en atres armerías durant este periodo varen ser les següents:

Armes dels reis de Navarra

Erro al crear miniatura:	Armes de Navarra-Champaña (1234/1259-1284) Partix l'escut de Navarra en les armes de Champaña, De azur i una banda d'argent contornada de dos cotises d'or. abdós es troben dimidiados.
Erro al crear miniatura:	Armes de Navarra-França (1285-1328) Armes dels reis Navarresos de la dinastia Capetiana des de Felipe I el Bell fins a Carlos I el Calvo (1285 - 1328). En el seu contrasello com a rei de Navarra, combina les armes de França formades per un sembrat de flors de lis en camp d'azur en les de Navarra, posant les primeres en lloc preferent. En algunes ocasions s'ampra un cuartelado en les armes de França, Navarra, Champaña i Borgoña que varen desaparéixer definitivament despuix d'unir Felipe el Llarc Champaña i Bría a la Corona Francesa.
Erro al crear miniatura:	Armes de Navarra-Evreux (1328-1425) Armes dels reis de Navarra de la dinastia Evreux des de Juana II casada en Felipe de Evreux fins a Carlos III el Noble (1328 - 1425). Cuartelado de Navarra i Evreux estes últimes armes són les armes reals de França diferenciades per una cotisa componada de gules i argent. Durant el regnat de Juana I, va haver variants en a on les armes de Evreux es posaven en un lloc preferent.
Erro al crear miniatura:	Armes de Juan II d'Aragó i Blanca I com a reis de Navarra (1425 - 1479) Despuix de enviudar Blanca I de Martín de Sicília va contraure matrimoni en l'infant Juan d'Aragó (1420), partint les seues armes en les del seu marit. Cuartelado en aspa d'Aragó, Castella i León. Existix múltiples variants, com la de posar les armes de Navarra i Evreux en un tallat o cuartelado, aixina com algunes errònees que partixen les armes de Navarra i Evreux en les de Sicília. També varen ser les armes dels reis titulars Carlos de Viana i Blanca II i en estos cas existix la variant de posar l'escut terciado en pal 1º dimidiado d'Aragó, 2.º Cuartelado de Navarra i Evreux i 3.º partit dimidiado del cuartelado en aspa d'Aragó, Castella i Lleó.
Erro al crear miniatura:	Erro al crear miniatura: Versió simple Armes Navarra-Foix (1479-1483) Leonor, combina les armes Navarro-Aragoneses heretades del seu pare, en les del seu marit Gastón IV de Foix en pal, donant lloc al següent blasón: 1.º Tallat de Navarra i Evreux. 2.ºcuartelado de Foix i Bearne, sobre el tot Bigorra; 3.º Cuartelado en aspa d'Aragó, Castella i León. En el seu signeto resumia per mig d'un cuartelado de Navarra, Foix, Bearne i Evreux i sobre el tot Bigorra. Francisco Febo (1479-1483) va dispondre les armes de la següent manera: 1.º Cuartelado de Navarra, Foix, Bearne i sobre el tot Bigorra; 2.º cuartelado en aspa d'Aragó, Castella i Lleó.
Erro al crear miniatura:	Armes Navarra-Foix-Albret (1483-1512) Catalina de Foix i Juan III de Albret, accentuen la simetria del terciado en pal, no respectant l'orde dels quarters. Ampren en els seus sagells i atres manifestacions un escut partit de dos traços i tallat d'un: 1.º Navarra, 2.º Albret, 3.º Foix, 4.º Bearne, 5.º Evreux, 6.º Cuartelado en aspa d'Aragó, Castella i Lleó; sobre el tot el escusón de Bigorra. La complexitat d'este escut fa que els reis en signetos o atres soports simplifiquen ben usant el cuartelado Navarra, Evreux o el de Navarra, Foix, Bearne, Evreux en escusón de Bigorra.

Erro al crear miniatura:

Llibre de Armería del Regne de Navarra (AGN, fol 2v)

De bloca a cadenes: Evolució formal

Durant el XIII la bloca, que es vea i descobria com carbunclo, va mamprendre la seua evolució formal cap a lo que més alvance es consideraran «les cadenes». Si en Teobaldo I hi havia estat formada per listeles o barretas planes que irradiaban del centre (en aspa i creu) per a trobar-se en unes atres que recorrien el contorn de l'escut, en Teobaldo II es consagren ya els tachones a lo llarc de dits listeles. Llavors estos es dibuixaven en gran número, en forma de perlado, o a lo manco en vàries semiesferillas en cada tram. Sobre el centre, s'adornava de molt distints modos: des d'un simple reblone, fins a flors de lis com es pot vore en els capitells de la Catedral de Tudela. Ademés també se solien posar: anells, cuadrifolios, cudrilóbulos, etc.; i, no obstant, cap de les solucions fa pensar en un rubí (carbunclo) o en l'esmeralda que més tart serà representada, ni tampoc en els esclavons d'una cadena. Durant el XIV es donarà una progressiva disminució en el número semiesferillas. Quedaran els de les trobades dels radis en l'orla i dos o un en cada tram intermig. És a partir de temps de Carlos III, en el front del cor d'Ororbia (i en la volta del cor d'Orendáin d'incerta cronologia), quan algun disseny de dits eixamplades escomencen a recordar a l'unió d'esclavons. No obstant a lo llarc de tota l'Edat Mija, predomina les barita unides en eixamplada, botons o semiesferillas en número aleatori. En canvi des de el XVI s'anirà abandonant este disseny tradicional de reblones o globulillos units per barritas per a aparéixer com la successió dels esclavons d'una cadena, be siga de forma més o menys redona o elíptica, be siguen els més semblats als conservats en Roncesvalles i Irache. Pero en cap moment s'abandona de forma definitiva cap de les solucions: Els dibuixants del Llibre de Armería del Regne de Navarra, per eixemple, varen preferir mantindre el disseny tradicional sense esclavons.

Evolució esquemàtica de l'escut de Navarra
Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:

XV: conformació del mit de les cadenes i incorporació a la memòria colectiva navarresa

Sancho VII «el Fort» de Navarra en la batalla de les Navas de Tolosa (vidriera de la capella de Sant Agustín en Roncesvalles esta vidriera es va fer en motiu de el VII centenari de la batalla en 1912

El 16 de juliol de 1212 va tindre lloc la batalla de les Navas de Tolosa, en les rodalies d'esta localitat jienense, en el combat de la qual va resultar victoriós un eixèrcit cristià convocat en l'esperit creuat i encapçalat per Alfonso VIII «el Noble» de Castella, Sancho VII «el Fort» de Navarra i Pedro II «el Catòlic» d'Aragó, sobre l'eixèrcit del Imperi almohade comandado pel califa Muhammad An-Nasir. Segons mencionen fonts contemporànees, Sancho el Fort va tindre una participació decisiva en la victòria, i com a part del botí de guerra va dur de regrés a Navarra varis fragments d'una cadena ^{cita requerida}, dels quals encara es conserven eixemplars en Roncesvalles i en el Palau de Navarra, procedents estos del Monasteri de Irache. En cròniques i poemes dels sigles XIII i XIV s'evoca l'ímpetu guerrer de Sancho, com en l'obra de Guillermo de Tudela i en el poema de Guilhem Anelier sobre la guerra de la Navarrería. Este poema occità escrit a raïl dels successos de 1276, inclou la primera referència coneguda a la ruptura de les cadenes. Anelier alaba la valentia del monarca, el seu maneig de la maza, «(...)Voríeu el rei en el seu maza agitar de tal forma que el que feria no hi havia forma de curar-ho», i la seua decisió de llançar-se a l'atac, i atribuïx a tota la tropa cristiana l'assalt decisiu al lloc de mando del califa An-Nasir, malnomenat «Miramamolín el Vert», que va tindre que fugir una volta desbordada la llínea defensiva formada per soldats esclaus encadenats al voltant de la seua tenda. A partir de el XV, va ser conformant-se una nova variant del relat, segons la qual en eixe moment decisiu de la lluita, va anar el mateix Sancho el Fort qui va trencar en la seua espasa la cadena, arrebatant ademés del turbant del califa una esmeralda que ho adornava.

D'interés per a la qüestió de l'emblema de Navarra és l'incorporació d'esta versió a l'explicació que els cronistes i estudiosos de el XV varen donar sobre l'orige de l'escut de Navarra, afirmant que Sancho va decidir llavors canviar el seu emblema de l'àguila pel de unes cadenes per a commemorar eixe episodi. Esta versió de l'orige de l'escut navarrés en el temps va alcançar gran difusió elevant-se a la categoria de mit llegendari i incorporada a la memòria cultural colectiva de Navarra, encara que ha segut refutada per les evidències sigilográficas i l'estudi del context històric del desenroll dels emblemes heràldics. També en l'estudi de documents es constata cóm a partir de el XV van sorgint les descripcions de blasones aludint a les «cadenes», en lloc de «rajos de escarbunclo», que en el temps hauria de prevaldre.

Aixina, el document més antic conservat és el Privilegi de l'Unió, otorgat en 1423 per Carlos III el Noble a la ciutat de Pamplona, i que va supondre l'unió dels seus burcs, que en el seu capítul XV establix la forma que tindran el pendó i les armes de la Ciutat de Pamplona:

Escut d'armes de la ciutat de Pamplona, concedit per Carlos III en 1423.

(...) de les quales el camp serà de azur, et en mig abrá un leon pasant, que serà dargent, et hi haurà la llengua et huynas de gueulas; et al voltant del dit pendon hi haurà un renc de les nostres armes de Navarra, de que el camp serà de gueulas, et la cadena, que anirà en derredor, d'or, et sobre dit leon, en la endrecha del seu cantó, hi haurà en el dit camp del dit pendon, una corona real d'or...

Capítul XV del Privilegi de l'Unió

Retrate de Carlos de Viana. Este retrat pòstum mostra un escut terciado (a la manera aragonesa) en les armes del seu pare. En la combinació veem les armes d'Aragó, León, Navarra i Evreux. Li acompanya les divises del lebrel, el castanyer, el llaç triple aixina com diersas sentències i el mont bonne foy. Centelleigs/Centellejos alusivos a la seua santitat emmarquen el cap.

El Príncip Carlos de Viana es fa eco de la llegenda de les cadenes que adornen l'escut de Navarra en la seua Crònica dels Reis de Navarra, escrita entre 1453 i 1455:

I el rei (Sancho el Fort) de Navarra va prendre l'encadenat dels camellos i de les tendes i va conquistar les cadenes per armes, i les va assentar sobre les arestes en un punt de sinople en mig

Carlos, Príncip de Viana.

Igualment, en narrar el regnat de Teobaldo I de Navarra, afirma:

I va dur per armes, este rei Don Teobaldo, dites cadenes, partit l'escut en pal en les armes de Champaña, que són el camp de azur en una banda d'argent en una part i d'or en l'atra.

Carlos, Príncip de Viana.

Segons la tradició, fragments de les cadenes del botí de Sancho varen ser a parar a diversos llocs com la Catedral de Pamplona o a la llavors Colegiata de Tudela, a on haurien segut remodelades, aixina com a Logronyo i Sant Dumenge de la Calçada. També la llegenda diu que l'esmeralda hauria segut duta a la Real Colegiata de Santa María de Roncesvalles, pero un estudi gemacológico ha conclós que la pedra allí conservada procedix de Colòmbia.

Sigles XVI a XIX

Escut de Fernando el Catòlic a partir de 1513, quan es va proclamar rei de Navarra. L'emblema de Navarra es va ubicar en els quarters corresponents a la Corona d'Aragó, partit en els pals d'Aragó.

La conquista de Navarra en 1512 va significar un definitiu gir en el devindre històric del regne. La nova situació d'orige bèlic havia de trobar acomode jurídic i el seu correlato simbòlic (titulacions, sagells, emblemes). Fernando el Catòlic es va titular inicialment depositari de la corona de Navarra i del señorío o mando d'ell, titulant-se rei de Navarra en 1513 i encara que inicialment la seua intenció era agregar Navarra a la Corona d'Aragó (segons prova documentació de 1514), finalment la va agregar a la de Castella en 1515. Açò explica l'ubicació de les armes de Navarra en els quarters corresponents a la Corona aragonesa, concretament varen figurar partides en les armes d'Aragó. Hi ha dos eixemples d'escuts dels Reis Catòlics en el presbiteri de la Catedral de Pamplona. Esta ubicació en l'escut va continuar fins al regnat de Carlos I. El fet de que perdurarà l'unió Castellanoaragonesa va possibilitar que esta ubicació fora reconsiderada, pero en lloc de reubicar-les varen ser omeses en moltes representacions fòra de Navarra.

Afirmació de l'identitat: Les armes del regne

Mentres que durant l'Edat Mija predominava la presentació de les armes reals i poques voltes apareixien les cadenes soles, a partir de el XVII s'anirà consolidant l'us de les armes del regne com a signe d'identitat diferenciadora. Estes apareixeran en totes les recopilacions de lleis navarreses, les comunicacions i instruments emanats d'organismes propis, les monedes ací batudes, els rics objectes utilisats en sessions per les Corts o la Diputació del Regne (Urnes i mazas d'argent), les publicacions sobre l'història del regne, etc. En tots ells apareixen les cadenes soles que cada volta són representades d'una forma més realista. En el llibre modern d'escuts del regne, armorial manuscrit de el XVII ve encapçalat de la mateixa manera que el Llibre d'Armaria de Navarra per l'escut de Navarra pero en lloc d'atribuir-se al inclito rei de NaBarra s'atribuïx al Yltmo Reyno de Navarra

Armes completes de Carlos I. Dins de la seua complexa composició, les armes de Navarra varen ser dispostes baix el quarter d'Aragó, apany ya amprat pel seu yayo Fernando el Catòlic. Este escut és amprat per l'ajuntament de Villaviciosa, en Astúries, en recort del desembarc del monarca en esta vila per a la seua proclamació en Espanya.

Sigles XVI a XVIII: Us pels reis d'Espanya

Llaura heràldica conservada en la muralla de la vila de Viana en un escut simplificat de Carlos I d'Espanya, a on les armes de Navarra ocupen una posició preferent en el conjunt, Esta disposició peculiar, era pràcticament inexistent anara de Navarra.

Carlos I va incorporar les armes de Navarra al seu complex escut encara que en les seues versions necessàriament simplificades i que varen alcançar major difusió, es varen ometre els quarters en les Armes de Navarra junt en les d'Hongria i Jerusalem. Este model senzill va adquirir caràcter oficial en ser reproduït habitualment en sagells i monedes per tots els reis de la casa d'Àustria. La preocupació dels navarresos es va dirigir a reivindicar la permanència de les armes de Navarra en qualsevol escude real i s'insistia que havien de figurar en totes aquelles comunicacions i figuració dirigides a Navarra. Per eixemple en el sagell de la Cancelleria Real de Navarra usat en Navarra per la real brot duya les mateixes armes que els sagells de Fernando el Catòlic quaranta anys despuix d'haver fallit este rei, en el seu nom en la llegenda.

El següent sagell obert a nom de Felipe II, que seguia el model general ometent les armes de Navarra, va motivar una petició de reparació en les Corts de Sangüesa de 1561. El rei mane que es posaren les armes de Navarra en escuts d'armes, pendó i estandarts a on l'emperador Carlos I les solia tindre. En 1586 es va aclarir que eixe lloc era despuix de les armes de Castella i que sense dubte es referia a despuix del cuartelado de Castella i Lleó, pero la frase es va interpretar de forma lliteral i les cadenes varen substituir als lleons i estos es varen desplaçar junt al quarter d'Aragó. Queixes semblants varen continuar en el regnat de Felipe IV i noves lleis de les Corts de Navarra (1646, 1652) varen confirmar que les armes de Navarra s'incloguen despuix de les de Castella en els llocs antedichos i també en les cotes de malla dels maceros del seu Majestad.

Us pels reis de França

Escude del rei de França i Navarra oficial des del fi de les Guerres de Religió de França fins a 1789 aproximadament, en l'abolició del Regne de Navarra (Baja Navarra) i la proclamació de Luis XVI com a Rei dels francesos.

Les armes dels reis de França des de finals de el XII es varen representar per un sembrat de flors de lis sobre fondo azur, que des de finals de el XIV va ser simplificat per a representar a flors dispostes dos i una. A partir de 1589, quan Enrique III de Navarra va ser proclamat Enrique IV de França, les armes dels reis es varen representar en un partit de França i de Navarra. Estes armes varen estar en us fins a 1789, encara que a partir del regnat de Luis XIV de França (1643-1715) les armes navarreses s'incloïen en menor freqüència. Novament varen ser amprades entre 1814 i 1830, encara que en l'eliminació oficial de les armes navarreses. Aixina i tot estes eren incloses a voltes.

Una forma molt habitual de representar les armes reals franceses, va ser posant dos escuts acolados (un junt a l'atre). Un en les lises tradicionals franceses i un atre en un peculiar disseny del carbunclo. En França l'emblema de Navarra es blasonó com a rajos de carbunclo (rais d'escarbouncle), i des de el XVII com a cadenes. El carbunclo, que normalment tenia l'orla quadrada, se solia acompanyar d'un segon quadràngul interior. A partir del regnat de Luis XIV, varen primar les representacions en les lises únicament.

Integració en l'escut nacional d'Espanya

Vore també: Escut d'Espanya

Durant el XVIII havien prescindit de les armes de Navarra la major part dels escude de la monarquia espanyola elaborats fòra de Navarra. L'instauració de la dinastia bonapartista en la figura de José I d'Espanya va supondre la creació d'unes noves armes que en el temps es revelarien ser l'embrió del model d'escude nacional, és dir, representatiu de la nació i no ya de la dinastia reinante. El primer blasón nacional va quedar aprovat pel Govern provisional en 1868 despuix d'un informe emés per la Real Acadèmia de l'Història i a pesar d'algunes modificacions, principalment en timbres i ornaments exteriors, va anar pràcticament usat des de llavors per tots els règims que després varen succeir, ya fora com a armes completes, com durant la Segona República, en les versions simplificades durant el règim franquiste o incorporant el escusón de la casa dels borbones d'Espanya, des de 1981.

• Erro al crear miniatura:
  Escut de José I d'Espanya (1808-1813).
• Erro al crear miniatura:
  Escut propost per la Real Acadèmia per al Govern Provisional en 1868.
• Erro al crear miniatura:
  Escut adoptat per la Primera República
• Erro al crear miniatura:
  Escut de Amadeo I
• Erro al crear miniatura:
  Escut durant la Restauració
• Erro al crear miniatura:
  Escut adoptat per la Segona República
• Erro al crear miniatura:
  Escut durant el règim de Franco, versió abreviada.
• Erro al crear miniatura:
  Escut nacional d'Espanya establit en 1981

«Oficialisació» del símbol en 1910

Erro al crear miniatura:

Reproducció de disseny d'escut presentat en l'acort de 22 de giner de 1910 que regulava la descripció de l'escut i els seus elements integradors despuix de casi sèt sigles d'història. Els esclavons de les cadenes es varen dibuixar directament inspirats dels fragments històrics conservats en el Palau de Navarra, provinents de la donació de Sancho VII de Navarra al Monasteri de Irache.

El model oficial i la descripció dels elements integradors de l'escut de Navarra, varen ser regulats per primera volta el 22 de giner de 1910. El context polític estava impregnat per la «eclosió dels emblemes identitaris en el nostre país, quan varen nàixer l'ikurriña i la senyera, i front a elles es va tractar de "nacionalisar" la pròpia ensenya rojigualda donant-li una major visibilitat.» Fins a llavors l'escut de Navarra apareix en distints objectes, llibres i documents en notables diferències, tant en lo respectiu a la seua figura general, com a les peces del blasón. En la determinació de la seua forma, que en conjunt i en detalle deu tindre el mencionat escut i tot això segons els antecedents històrics, es va voler eliminar en lo sucesivo dites diferències. Esta aprovació es va efectuar dins dels preparatius del sèptim centenari de la batalla de les Navas de Tolosa, iniciats un any abans per la Comissió de Monuments de Navarra. La Diputació Foral, va aprovar ademés del model oficial de l'escut, el de la bandera de Navarra, tot això el 15 de juliol, despuix de la consulta a tres membres honorables de dita Comissió: Arturo Campión, Juliol Altadill i Hermilio de Oloriz. L'acort reconeixia que:

L'escut de Navarra, té com a elements essencials cadenes d'or sobre fondo de gules en una esmeralda en el centre d'unió dels huit braços d'esclavons.

A l'acort s'adjuntava un dibuix en el que els esclavons de les cadenes es representen tal i com són les conservades procedents d'aquella batalla. També incloïa una corona real, de la qual no dia res l'acort. L'us de l'escut ya havia segut regulat en 1900 per la Diputació Foral de Navarra, autorisant-se el seu us a institucions, societats i particulars que solicitaren permís i pagaren una taxa de 250 pessetes. Esta taxa va ascendir a 1000 pessetes en 1919 i varen restringir el seu us mercantil permetent el seu us sol a les cases navarreses. En 1927 (BON 19 d'agost) es va redactar un reglament més complet sobre el seu us. Cal senyalar que les cadenes que figuren en l'escut d'Espanya, no obstant, responen a un disseny anterior, i per això els seus esclavons no són allargats, sino ovalats.

Escut durant la Segona República

Erro al crear miniatura:

Escude de Navarra segons la modificació aprovada en l'acort del 8 de juny de 1931, pocs mesos despuix de proclamar-se la Segona República. En l'acort es va substituir la corona real per la mural.

Despuix de la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931, va tindre lloc una nova regulació de l'escut de Navarra. El 12 de juny de 1931 va ser publicat en el Bolletí Oficial de la Província de Navarra l'acort del 8 de juny pel qual la Diputació va ordenar «la substitució del timbre de la corona real per una corona mural en tots els signes oficials de la província en els que figurara l'escut, a imitació del canvi operat per l'escut nacional» i, en això, seguint els passos del Govern provisional de Niceto Alcalà-Zamora, que ya havia ordenat el mateix canvi per a en l'escut nacional.

Escut de Navarra (1937-1981)

Insígnia de la Cruz Laureada de Sant Fernando, la més alta de les condecoracions militars d'Espanya, encara que el seu us pels militars sublevats durant la Guerra Civil va dur al govern republicà la creació de la Placa Laureada de Madrit per a distinguir als membres del Eixèrcit Popular Republicà. La laureada de Sant Fernando va ser concedida a la per llavors província de Navarra per decret de Francisco Franco, en 1937, durant la Guerra Civil.

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), el blasón navarrés va resultar novament modificat. Navarra va ser un dels territoris que va permanéixer des del Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936 baix el control dels partidaris del bando sublevat. Restablida la Diputació, esta va ordenar el 18 de març de 1937, que es recuperara el disseny de l'escut de Navarra en les característiques que tenia en anterioritat a la proclamació de la República, és dir, el que tenia des de 1910, «en corona real cimada en la creu», expressava jubilosamente el Diari de Navarra (4 d'abril). L'acort acabava de publicar-se en el Bolletí Oficial de Navarra en data 2 d'abril, donant-se la circumstància de que el dibuix figurava en les seues pàgines en la corona real (l'acort de 1910 ni tan sols es va incloure i el de 1931 es va publicar sense dibuix).

Mesos despuix, Francisco Franco, designat ya Cap de l'Estat, va firmar el Decret número 411, de 8 de novembre de 1937, pel que s'otorgava a la llavors província de Navarra «(...) en recort a les gestes heròiques de Navarra en el Moviment Nacional i homenage a qui tan reciamente atesora les virtuts de la raça (...)» la distinció de la Cruz Laureada de la Real Orde de Sant Fernando (...) que des de hui deurà gravar en els seus escuts.

Erro al crear miniatura:

Escude de Navarra en la Cruz Laureada de Sant Fernando. Despuix de la concessió de l'emblema a la província de Navarra en novembre de 1937, la Diputació va presentar un nou disseny de l'escut en dita creu en decembre del mateix any.

L'emblema de la creu de l'Orde de Sant Fernando, constituïda per les Corts de Càdis en 1811, era la més alta distinció per fets militars que s'otorga en Espanya pero el seu us pels militars sublevats havia dut a les Corts de la República a la creació en maig de 1937 de la Placa Laureada de Madrit, que va ser escassament concedida solament a alts mandos. Com a condecoració, les regles del blasón indicaven que l'emblema de la creu laureada devia ser representat com a ornament exterior en l'escut de Navarra. La Diputació va encarregar un informe al cap del Archiu de Navarra i al rei d'Armes de Navarra, sobre la forma d'adaptar la laureada a l'escut i va resoldre en sessió de 14 de decembre, que «(...) corresponia acolar al seu secular escut la creu de gules (roja) de les seues quatre espases i rodejar-li de la corona de llorer de sínople (vert).», incorporant un dibuix, que també es va incloure en el Bolletí Oficial de la Província de Navarra del 17 de decembre.

En 1939, terminada la guerra i coincidint en la simbòlica data del 18 de juliol, un nou decret va otorgar la mateixa distinció a la ciutat de Valladolit per lo que abdós entitats mostrarien escuts acolados en la laureada de manera oficial durant el règim franquiste (1939-1975) apareixent també, en el cas de Navarra com a símbol oficial de la Diputació Foral, en les seues banderes.

Erro al crear miniatura:

Variació circular de l'Escut Constitucional

Erro al crear miniatura:

Variació circular de l'Escut en la Cruz Laureada de Sant Fernando

El final de la dictadura i l'alvanç en els drets d'expressió durant la Transició varen posar en evidència el grau de divisió en l'opinió pública cap a l'us de l'emblema de la laureada en l'escut de Navarra puix este era rebujat per una part de la mateixa que havia terminat per associar-ho en el règim o en els seus orígens. Aixina, en els mesos anteriors a l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, els mijos de comunicació es varen fer eco de l'exhibició de banderes «sense la laureada», usualment junt en la «ikurriña», en jornades de reivindicació com la del 9 de decembre de 1977 en Pamplona, o els de la presència de «laureadas», en actes com el de protesta contra un atentat d'ETA en maig de 1978. La reunió del 4 de novembre de 1978 del Consell Parlamentari de Navarra, organisme transitori format per representants d'UCD, el PNV i PSOE, va resultar crucial per a la qüestió de l'escut de Navarra que havia transcendit al debat polític en creuar-se la reclamacions per a la retirada de la «laureada» junt en la publicitat dels plans del Consell General Vasc per a recuperar l'antic emblema del Laurak-bat. En aquella sessió varen ser presentades, per una part, una solicitut per a requerir a la Diputació que adoptara (...) l'acort de sostraure de l'escut de Navarra la laureada de Sant Fernando, com a símbol de la nova democràcia i de la reconciliació que la mateixa nos ha dut, i per una atra part, la de exigir al Consell General Vasc que retire l'escut de Navarra de l'aprovat pel citat organisme, per carir de competència per a això, ya que no solament contravé la llegalitat vigent, sino la pròpia normativa constitucional en tràmit d'aprovació. Instar a la Diputació Foral de Navarra per a que eixercite quantes accions llegals estiguen al seu alcanç, a fin de que quede sense efecte el referit acort del Consell General Vasc.

Estes propostes quedarien concretades poc temps despuix, una volta aprovada per les Corts la Constitució i reconegut el dret a les comunitats autònomes a regular sobre els seus propis símbols.

1981: llegislació democràtica per a l'escut de Navarra

Erro al crear miniatura:

Palau de Navarra, sèu del Govern de Navarra, la seua planta noble va albergar el Parlament Foral de Navarra entre 1979 i 1983 La frontera que dona al Passejada de Sarasate és obra de José de Nagusía. Les escultures colocades en les hornacinas des de 1951 pertanyen a Fructuoso Orduna i representen a Sancho VII el Fort i Sancho el Major. Ademés, esta frontera està arrematada per un grup escultòric, també de Orduna, que inclou l'escut de Navarra flanquejat per dos hòmens: un montañés i un ribero.

La ratificació de la Constitució espanyola de 1978 per referèndum el 6 de decembre de 1978 va supondre el reconeiximent de les comunitats autònomes i el dret d'estes a regular els seus propis símbols. Va quedar aixina obert el camí per a que les institucions llegislatives de Navarra, en procés de democratisació, contemplaren els acorts que sobre l'escut es varen adoptar en la sessió del Consell de novembre i que a lo llarc d'un polèmic i prolongat procés, varen resoldre la recuperació del model d'escut vigent en anterioritat a 1931.

A finals de giner de 1979 es va establir el Parlament Foral de Navarra, precedent a la seua volta del definitiu Parlament de Navarra, en la principal missió de revisar el Amillorament del Fur que seguia sent el seu estatut autonòmic des de 1841. Una volta constituït el Parlament Foral despuix de les eleccions del 3 d'abril de 1979, en les quals varen alcançar una majoria els diputats representants dels partits d'esquerra i nacionalistes vascs, el consens alcançat en la sessió del Consell no va prevaldre i a finals d'abril es va manifestar l'oposició dels punts de vista de les forces polítiques parlamentàries respecte a la regulació de l'escut. Per una part, la posició de l'esquerra i els nacionalistes vascs quedava resumida en paraules del diputat del PSOE Gabriel Urralburu: la Laureada deu desaparéixer de l'escut de Navarra, per a eliminar els residus de la guerra civil; mentres que per als representants d'UCD i UPN, encapçalats per Jaime Ignacio del Burgo, també diputat i President de la Diputació de Navarra, consideraven que no devia modificar-se i advocaven a favor d'una «amnistia» per a la «laureada».

A finals d'agost de 1979, la taula interina del Parlament Foral de Navarra va prendre en consideració la moció presentada per Herri Batasuna que proponia, entre atres mides per a la retirada de simbologia pública, l'eliminació de l'escut de Navarra de la Creu Laureada de Sant Fernando, que va dur a la Comissió de Règim Foral a anunciar un més més tart, l'adopció com a escut oficial de la província l'utilisat per les antigues corts de Navarra, és dir, segons els models anteriors a 1937 sense la «laureada». L'acort, que no va contar en el vot favorable d'UCD i UPN, va desembocar en una polèmica social quan alguns ajuntaments, reaccionant desfavorablement, varen fer crides per a una consulta popular sobre l'assunt.

El procés llegislatiu va seguir el seu rumbo i a principis de juliol de 1980 el ple del Parlament Foral va aprovar, despuix d'una prolongada sessió que va requerir l'us del vot secret, un dictamen en el que solicitava a la Diputació que enviara a la Cambra un proyecte de norma que continguera una descripció del nou escut i bandera de Navarra. La Diputació va aprovar el proyecte de norma el 4 d'octubre de 1980 per mig d'un text en el que ya figurava la descripció de l'escut oficial de Navarra, format «per cadenes d'or sobre fondo de gules, en una esmeralda en el centre d'unió dels huit braços d'esclavons i, sobre ells, la corona real», i estenent en el mateix, la regulació relativa a la bandera oficial que suponia una prohibició implícita cap a l'us institucional de la «ikurriña» que per llavors era usada per numerosos ajuntaments navarresos, incloent el de Pamplona. Este proyecte va ser finalment remés al Parlament qui ho aprovaria en el ple del 26 d'octubre de 1981, esta volta contant en el vot favorable de varis diputats d'UCD.

Una volta conegut el blasón, quedava per decidir sobre el disseny concret que ho representaria. Aixina, pocs dies despuix, la Diputació Foral de Navarra, encarregada d'eixecutar la decisió parlamentària, va fer públic, el disseny del model oficial d'escut de Navarra i que va supondre adoptar el disseny creat en 1910.

El blasón va ser finalment ratificat en l'Amillorament de Navarra, equivalent al Estatut d'Autonomia, i aprovat per les Corts espanyoles per mig de Llei Orgànica 13/82 de 10 d'agost (BOE de 16 d'agost de 1982), no sense despertar dos controvertits processos entre institucions a nivell nacional, una de les quals va haver de ser resolta pel Tribunal Suprem.

Controvèrsia sobre la «Laureada» i dictamen del Consell d'Estat

Erro al crear miniatura:

Escude de Navarra «laureado», segons la simbologia establida en 1937, i que es conserva en la frontera del Conservatori navarrés Pablo Sarasate. En l'image presa en 2007, s'aprecien restants de la neteja del vandalisme cap a este tipo de símbols, la regulació dels quals en els anys 1980 va centrar una viva controvèrsia política i social, i la presència de la qual és encara rebujada per alguns sectors.

L'acort del Parlament Foral adoptat el 26 d'octubre de 1981 va desembocar en una controvèrsia entre institucions de l'àmbit nacional, quan el Consell Suprem de Justícia Militar, en la seua calitat d'Assamblea permanent de la Real Orde de Sant Fernando, va dirigir en febrer de 1982 un escrit al Rei Juan Carlos I, Sobirà de la Real Orde, i al Governe de la nació, en el que es demanava l'anulació este acort parlamentari per considerar (...) la supressió de la laureada com un menyspree a esta condecoració, al seu sobirà (el Rei) i a l'institució militar ademés d'interpretar que caria de validea per infringir (...) l'artícul 9.3 de la Constitució i per vulnerar lo dispost en el decret de novembre de 1937, pel que es va concedir a Navarra la condecoració. El Govern va elevar en conseqüència una consulta al Consell d'Estat, que va dur a la Comissió Permanent del Parlament Foral de Navarra, el 2 d'agost de 1982, a preparar un text en defensa de l'acort parlamentari en el que s'aclaria que l'interpretació oficial de la Norma, que definix l'escut oficial de Navarra no implicava la renúncia a dita condecoració.

Finalment, la Comissió Permanent del Consell d'Estat va emetre un dictamen no vinculant relatiu a la norma foral, el 4 de novembre que manifestava que, ya que Navarra mai havien renunciat a la Creu Laureada de Sant Fernando, no s'havia produït derogació del Decret 411/1937 i, conseqüentment, era (...) un fet indubtable que Navarra continua ostentant la Creu Laureada de Sant Fernando per lo que no es prohibix de cap modo que qui tinga dret a l'us de l'escut de Navarra, puga incorporar al mateix, com a ornament complementari, l'emblema de tan alta recompensa.

En paraules d'alguns autors, «la bandera de Navarra (...) tornaria a recobrar el caràcter simbòlic plural del que va fer gala des del seu mateix naiximent "oficial"».

Contenciós en el Govern Vasc

Vore també: Escut del País Vasc

En 1978 el llavors Consell General del País Vasc (orgue preautonómico), va adoptar com a emblema el denominat Laurak Bat, un escut cuartelado, format pels quarters d'Àlaba, Guipúscoa, Viscaya i Navarra i inventant durant el XIX. L'inclusió sense autorisació de les armes de Navarra, en un dels seus quarters, va generar el rebuig al mateix per la llavors Diputació Foral de Navarra, argumentant que dita inclusió invadix l'àmbit competencial de Navarra i davant la negativa del Govern Vasc a retirar les cadenes de la seua escude, sostenint que el dret a utilisar les cadenes no és exclusiu de Navarra; la Diputació Foral va posar el cas en mans dels tribunals i el Tribunal Constitucional va ordenar la seua retirada, per mig de la Sentència TC 94/1985 (ST 94/1985) permaneixent des de llavors buide eixe quarter a pesar dels intents del Govern Vasc per desautorizar a la Diputació Foral de Navarra com a orgue competent per a la defensa dels seus símbols i que era «Navarra en dit moment només una província» que no estava legitimida «per a plantejar un conflicte de competència front a una Comunitat Autònoma».

• 
  Emblema conegut com Zazpiak bat creat per Jean Jaurgain en el XIX per a les “Grans Fêtes Internationales du Pays Basque” (agost de 1892).
• 
  Emblema modern de Laurak bat, escut oficial del Govern Vasc en els periodos 1936-1937 i 1978-1985
• Erro al crear miniatura:
  Escude oficial del País Vasc, modificat despuix del contenciós administratiu en el Govern de Navarra.

Colateralment, esta sentència va tindre una atra transcendència com va ser el canvi de la doctrina constitucional sobre els drets històrics dels territoris forals, de la negació al reconeiximent del «caràcter constitucional dels drets històrics» que servix per a justificar «la constitucionalitat de la previsió específica per a Navarra continguda en la disposició transitòria quinta de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional» (LOTC). En dita disposició, específica per al cas de Navarra, es reconeixia «la llegitimació per a suscitar els conflictes prevists en l'artícul segon, un, c), i per a promoure el recurs d'inconstitucionalitat que l'artícul treinta y dos [de la mencionanda LOTC] conferix als òrguens de les Comunitats Autònomes s'entendrà conferida a la Diputació i al Parlament Foral de Navarra.» També significava «la STC 94/1985, fonament jurídic 6.º que l'atribució pels Estatuts d'Autonomia, en este cas, per la LORAFNA, d'una determinada competència supon en ocasions el reconeiximent i actualisació d'un dret històric.» És dir:

El concepte de dret històric empleat per la Disposició adicional primera de la Constitució i la LORAFNA apela, entre atres coses, a un cert contingut competencial que seria eixercit de forma continuada per l'Institució Foral i reconegut per l'Estat.

Regulacions en el XXI

Vàries regulacions posteriors a l'establida en el Amillorament s'han succeït sense que hi haja hagut modificació significativa del blasón. En 1986, va ser aprovada la Llei Foral 7/1986, de 28 de maig, reguladora dels Símbols de Navarra, que va ser substituïda per la Llei Foral 24/2003, de 4 d'abril, de Símbols de Navarra, la qual a la seua volta desapareix en la Llei Foral 3/2017, de 6 d'abril, per la que es deroga la Llei Foral 24/2003, de 4 d'abril, de Símbols de Navarra, i que no establix una atra regulació que desenrolle les prescripcions del Amillorament del Fur.

Erro al crear miniatura:

Reproducció d'un original de làmina heràldica en el Llibre de la Armería del Regne de Navarra, un armorial del sigle XVI.

Difusió

Les armes de Navarra originalment amprades pels seus reis, es varen ser propagant pels seus hereus i per donacions a persones alienes, com a símbol d'adopció de la família del rei. També apareixeran en escuts de viles en principi per concessió regio que més tart es generalisarà en l'heràldica Navarra. Ademés estes armes estan presents en els escuts d'alguns municipis fòra de Navarra i també estan presents en els símbols d'atres institucions.

Descendents de la família real navarresa

Escut de la casa de Beaumont i Navarra, comtes de Lerín. Alguns dels seus membres varen ser Condestables de Navarra, integrant-se més tart en els títuls de la casa d'Alba. És un eixemple de variant de l'escut cuartelado de la casa real de Navarra i Evreux, amprat pels seus descendents. En este cas se substituïx la senyal de Evreux, per una composició geomètrica cridada losanjado, amprant els colors blau i groc.

Una característica fonamental per al desenroll del sistema heràldic va ser la seua capacitat de combinació d'emblemes de distinta procedència. En França, Anglaterra i atres llocs d'Europa, va ser comú mantindre les armes plenes afegint algun element menor diferenciador o brisura. En Castella, a on va sorgir la composició coneguda com cuartelado, la costum dins de la casa real va ser la de modificar el cuartelado de Castella i Lleó, substituint la figura d'un d'estos quarters, o ordenant abdós de forma distinta. En Navarra, que geogràficament està més prop de Castella, pero dinásticamente més vinculada a l'àrea cultural francesa, els descendents de la família real varen adoptar senyals pròpies combinant abdós procediments.

Els matrimonis de les infantes navarreses varen difondre combinacions en les armes de Navarra per tota Europa. Els descendents de Felipe de Évreux i JuanaII varen seguir en raó del seu orige diferenciant les seues armes en les característiques de l'àrea clàssica. Els reis duyen un cuartelado de Navarra-Evreux, donant prioritat a les armes navarreses que eren les que li donaven la dignitat regio heretada. El futur Carlos III sent infant primogènit utilisava per a diferències les seues armes personals, un lambel de tres pendents d'argent. Els seus tios Luis comte de Beaumont i Felipe, comte de Longueville varen utilisar una bordura plana i un lambel respectivament. El seu germà Pedro comte de Mortain, afegiria una bordura d'argent que en un principi serà agrelada pero més alvance serà plana.

Els fills illegítims de la realea (bastardos) en els sigles XIII a el XV tenien dret també a usar les armes regio modificades. En l'àrea clàssica en este cas lo habitual era, reduir les armes del linaje patern a solament una part de l'escut, reblint el restant en atres elements o deixant estos en blanc. En Navarra veem alguna diferència d'este tipo en el linaje dels Enríquez o en el dels Beaumont, encara que estes persones varen estar menys influïdes per les costums franceses i varen seguir el model castellà, prenent el cuartelado Navarra-Evreux en el qual varen canviar estes últimes armes per peces geomètriques, en els colors de França, azur i or. En atres casos es cuartelaban les armes de Navarra en els de atres famílies.

Concessions a particulars

Escude de mosen Pierres de Peralta, arreplegat en el Llibre de Armería del Regne de Navarra, A l'escut familiar, un aixeta Carlos III li va concedir un mantelado en les armes de Navarra. Posteriorment al seu fill durant la Guerra Civil de Navarra, Juan II li aumente les armes plenes d'un quarto a la mitat i ademés es varen incorporar les armes d'Aragó, Castella i León.

A lo llarc de el XV els reis de Navarra varen concedir armes reals a persones molt aplegades o a els qui havien prestat servicis valiosos. Un bon eixemple d'això és la concessió a mosén Pierres de Peralta per Carlos II de Navarra, que al aixeta ya usat per la seua família, li va afegir un mantelado en les cadenes de Navarra. Les concessions varen aplegar fins a eclesiàstics com el bisbe de Pamplona, Sancho Sánchez de Oteiza el qual portava les cadenes sobre una creu de gules cantonada d'estreles. A banda de les concessions documentades o presumibles, existixen varis linajes navarresos que porten les cadenes en els seus escuts per atres raons diverses. Entre les concessions llegendàries, destaquen les que tenen el seu orige en una suposta participació en la Batalla de les Navas de Tolosa. Un eixemple d'açò és l'escut dels Zúñiga, que la seua bordura en cadenes se li vol donar este orige. Açò va ser freqüent al final de l'Edat Mija, quan es va expandir l'idea de les armes «guanyades» en ardits bèlics. Atres linajes castellans varen afegir als seus escuts cadenes, que pretenien haver obtingut en eixa batalla. Linajes com els Mendoza i els Muñoz, en cadenes en orla o els Otazo i Irrazabal en cadenes en banda. També són molts els que en época moderna han incorporat d'un modo o un atre les armes de Navarra en els seus escuts.

Regulació i us

Escut de Navarra en un repostero presidint un acte de la Policia Foral de Navarra. El disseny tradicional segons els cànons heràldics s'ampra en actes oficials de protocol o de significativa representació.

L'escut de Navarra tenia regulat el seu us en la Llei Foral 24/2003, de 4 d'abril, de Símbols de Navarra, que senyalava que este o el seu logotip devien figurar, ademés d'integrat en la bandera de Navarra, en:

Els despachos d'autoritats i sales de reunió dels immobles sedes de les Institucions de la Comunitat Foral.

• Els vehículs del Parc d'Automòvils de les Institucions de la Comunitat Foral.
• Els diplomar, certificats o títuls de qualsevol classe, expedits per autoritats representatives de les Institucions de la Comunitat Foral.
• Els documents, impresos, sagells i membrets d'us oficial en les Institucions de la Comunitat Foral.
• Les publicacions i anuncis oficials de les Institucions de la Comunitat Foral.
• Els distintius oficials utilisats per les autoritats representatives de les Institucions de la Comunitat Foral.
• Els llocs o objectes d'us oficial que pel seu caràcter especialment representatiu aixina es determine.
• Els demés casos en que reglamentàriament s'establixca pel Govern de Navarra.

Esta regulació ha quedat eliminada per la Llei Foral 3/2017, de 6 d'abril, per la que es deroga la Llei Foral 24/2003, de 4 d'abril, de Símbols de Navarra, i que no establix una atra en el seu lloc. No obstant, en la pràctica es mantenen eixos mateixos usos.

Heràldica i disseny

Cadenes de Navarra depositades en la colegiata de Roncesvalles que varen servir d'inspiració per a formar l'escut de Navarra.

Els emblemes heràldics poden entendre's com la reproducció de signes gràfics continguts dins d'un contorn, generalment en forma d'escut i la descripció del qual és coneguda com blasón, essència mateixa del propi emblema, junt en la de diversos elements exteriors a eixe contorn. En el cas de l'escut de Navarra, el seu blasón oficial es correspon en l'adoptat pels seus més antigues institucions que a la seua volta, ho varen prendre de l'emblema dels seus antics sobirans. Este blasón ha permaneixcut inalterado durant sigles, a diferència dels elements exteriors que ho han acompanyat. El blasón de Navarra és una composició heràldica senzilla, entesa com formada per un camp pla, sense partició, i que carrega un moble o figura característica. Esta figura és la d'una cadena composta per esclavons que són disposts en forma de creu, aspa i orla, duent en el seu punt d'unió o centre, la representació d'una esmeralda.

Esta figura es va representar de distintes maneres: barres, esferillas i per últim cadenes formades per esclavons. En 1910 la Diputació Foral va decidir fixar un disseny i va aprovar un d'específic per al seu us oficial. Posteriorment es varen usar oficialment dissenys variats segons els devindres històrics tant de la II República, com durant el règim de Franco fins que en 1985 el Govern de Navarra va confiar a Dumenge Aznar Magaña l'actualisació del disseny, inspirant-se en el de 1910, en la finalitat d'amprar-ho en usos protocolaris i ornamentals, aixina com la seua aplicació en la bandera oficial.

• Erro al crear miniatura:
  Disseny aprovat per la Diputació Foral en 1910 i usat oficialment fins a 1931.
• Erro al crear miniatura:
  Disseny del blasón oficialisat en 1981, segons la versió actualisada en 1985.

A image d'atres institucions eixecutives de l'Estat, el Govern de Navarra va encarregar el disseny d'un emblema més d'acort en les tendències estètiques simplificades impulsades per l'adopció de la filosofia de l'image corporativa. L'escut tradicional heràldic és llavors simplificat a formes de logotip, en variants a única tinta, utilisats per a identificar als departaments i òrguens depenents.

Heràldica oficial

Escuts municipals en les armes de Navarra

Erro al crear miniatura: Milacre	Erro al crear miniatura: Petilla d'Aragó
Erro al crear miniatura: Villava	Erro al crear miniatura: Navascués
Orcoyen	Erro al crear miniatura: Mendigorría
Cinc Viles	Erro al crear miniatura: Mañeru
Artajona	Erro al crear miniatura: Espronceda
Cabanillas	Irañeta
Echarri-Aranaz	Erro al crear miniatura: Huarte-Araquil

Molts municipis navarresos duen l'escut d'armes de Navarra ya siga en forma d'armes plenes o com brisura derivada, freqüentment en forma d'orla sobre una bordura de color gules. El primer concejo en dur-les va ser el de la ciutat de Pamplona per concessió regio en 1423, aixina com també concedides a la vall de Larraún en 1514.

Duen les armes de Navarra en bordura els escuts dels municipis de Tudela, Estella, Sangüesa, Olite, Tafalla, Guesálaz, issa, Berriozar, Urraúl Baix, Azagra, Cadreita, Pont la Reina, Viana, Aguilar de Codés, Andosilla, Arbizu, Els Arcs, Barañáin, Corts, Beriáin, Beire, Burguete, Burlada, Funes, Lecumberri i Marcilla.

Uns atres en canvi les duen de forma completa (de gules i cadenes d'or dispostes en orla, creu i sotuer en una esmeralda en el centre), en algun dels seus quarters com són els casos de Villava, Irañeta, Milacre, Les cinc Viles (Vora de Bidasoa, Yanci, Lesaca, Echalar i Aranaz), Cabanillas, Mendigorría, Petilla d'Aragó, Artajona, Navascués, Echarri-Aranaz, Espronceda, Huarte-Araquil (solament en aspa) i Mañeru. També hi ha municipis que tenen o han tingut per escut les armes de Navarra, com Tulebras, Pueyo, Lerga, Iguzquiza i Bargota, diferenciant-se d'est per mig de l'absència de l'esmeralda en el centre.

Fòra de Navarra, també apareixen les cadenes en l'heràldica del municipi d'Abusejo en la província de Salamanca, ocupant el quarter inferior del cuartelado en aspa de l'escut i en el municipi d'Els Horts, en Segòvia.

En França, són vàries les viles i comunas que duen en els seus emblemes les armes de Navarra. En el departament de Pirineus Atlàntics, en l'escut dels quals apareix l'emblema navarrés per ser símbol del territori històric de la Baja Navarra, la ciutat de Saint-Palais usa les armes sanceres de Navarra. Per la seua banda Erres, en el departament d'Essonne en les proximitats de París usa un partit de França i Navarra. Pampelonne en la regió francesa de Migdia-Pirineus i Pamplona en Colòmbia usen també les cadenes de Navarra, en l'últim cas, com a recort a la seua fundació durant el periodo colonial.

Escut de ciutats i territoris de França en les armes de Navarra

Erro al crear miniatura: Gan	Sant Joan de Peu de Port	Erro al crear miniatura: Escude d'armes del departament francés dels Pirineus Atlàntics. El blasón navarrés representa ací el territori de Baja Navarra.
Erro al crear miniatura: Saint-Palais	Erres
Erro al crear miniatura: Pampelonne	Erro al crear miniatura: Saint-Florentin

Heràldica oficial d'atres corporacions

La figura heràldica representativa de Navarra està associada també als emblemes de diverses corporacions i institucions, com les de vàries universitats.

Investigacions sobre l'orige de l'escut

Els dubtes entorn a qué era en realitat lo representat en l'escut de Navarra arranquen ya de el XVII. L'historiador, juriste i poeta suletino Arnaud Oihenart, en la seua obra, Notitia Ultriusque Vasconiae, editada en París en 1667 posa en dubte la doctrina sobre que les cadenes siguen armes guanyades als moros, i afirma que lo representat en l'escut és un carbunclo. Es basa en dos raons: primer, en que la figura de l'emblema en res s'assembla a cadenes; i segon, que la majoria dels autors antics lo blasona com a tal carbunclo. Sobre la figura afirma que les representacions en esclavons no tenen més de cinquanta anys, en lo que els data aproximadament en 1587. Sobre els autors afirma que solament el Príncip de Viana menciona les cadenes, mentres que molts més i més antics, els testimonis dels quals aporta, ho consideren carbunclo radiant, dividit en esferillas i el centre vert. Estes afirmacions varen generar una controvèrsia dins de Navarra, tenint en conte que es posava en dubte una de les tradicions més precioses pels navarresos, en la que tots els autors hispans coincidien.

El Pare Moret, jesuïta pamplonés i croniste oficial de Navarra, en la seua obra Investigacions Històriques de les Antiguetats del Reyno de Navarra, va defendre, l'història de les cadenes i inclús va pretendre haver convençut a Oihenart.^{cita requerida} Argumenta que hi ha dos formes de representar-se les cadenes:

una més vulgas, per mig d'enllaç d'esclavons i una atra arrematant els encaixos dels ferro plans en certs nucs globosos que per dins tenen el seu engarzar i per fòra semblen globillos o esferillas del tot massices

I atribuïx l'error dels autors estrangers a l'ignorança del «ànima de l'empresa».

Cap d'estes dos tesis varen trobar eco en historiadors posteriors d'Espanya, pero en França, heraldistas com Sainte Marthe, varen proseguir defenent el blasonado inicial de l'escut navarrés.

Investigacions recents

La bibliografia sobre l'escut de Navarra ha sofrit un canvi radical en els últims anys, com pot vore's en llibres com a Signes d'identitat històrica per a Navarra, obra publicada en 1996 i dirigida per A. Martín Duc que inclou capítuls de Faustino Menéndez Pidal i Navascués referents a esta qüestió, L'escut d'armes de Navarra, publicat en 2000 o Emblemes reals de l'àguila a les cadenes, publicada en 1991, tots ells del mateix autor. També este autor té atres obres algunes d'elles anteriors, a on es tracta este tema de forma més permenorisada, com per eixemple Armes i Trófeus, publicat en 1963.