Escut de Carlos I d'Espanya
.svg)
Carlos I d'Espanya, Carlos V com a Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, va ser hereu de quatre monarquies europees, el primer monarca que va unir en la seua persona les corones de Castella, d'Aragó, el Regne de Nàpols i Sicília, rebudes per herència materna. Per via paterna va rebre els Països Baixos Borgoñones, els Estats hereditaris dels Habsburgo i la possibilitat d'accedir al tro imperial.
Molts territoris dels seus extensos dominis varen aparéixer representats en els complexos escuts que va utilisar. La descripció o blasonamiento del seu escut gran des de l'any 1522 és la següent:
Elements de l'escut
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
.svg)
|
Escut de Felipe I, usat per Carlos I abans de convertir-se en emperador. |
Versió reduïda de l'escut de Carlos I des de 1520. |
Versió de l'escut abrevidado de Carlos I representat en un camp d'or.
En ser proclamat rei de Castella i d'Aragó en 1516, Carlos I va continuar utilisant l'escut amprat pels seus pares, la reina Juana I de Castella[2] i Felipe, en el que apareixien cuarteadas, com a símbol de la seua herència, les armes dels Reis Catòlics en les de Felipe: Àustria, Franc Comtat o Borgoña Moderna, Ducado de Borgoña o Borgoña Antiga, Brabante, Flandes i Tirol.[3]
En 1519, en convertir-se en emperador, es va incorporar en l'escut de Carlos I l'àguila bicéfala i la corona imperial. En 1520 es varen afegir les armes dels Regnes de Navarra i de Nàpols. Durant el seu regnat es va amprar en molta freqüència una versió simplificada, molt popular en els Països Baixos, que va consistir en un escut tallat en el que figuraven en la seua part superior els blasones de la seua herència materna i en l'inferior els de l'herència paterna.
Va existir una atra versió, més elaborada, en la que el blasón del monarca sobre l'àguila bicéfala figurava en un escut en un camp d'or (fondo groc o dorat). Este últim escut, rodejant pel collar del Toisón d'Or, era sostingut per un lleó i un aixeta i estava arrematat per una corona imperial (en ocasions situada sobre un yelmo en lambrequines).[4]
El herència borgoñona
En l'any 1477, el Ducado de Borgoña va ser anexionado per França. En aquell any, María de Borgoña va contraure matrimoni en Maximiliano, archiduc d'Àustria, passant el control de les restants possessions borgoñonas i del maestrazgo de l'Orde del Toisón d'Or a la Casa d'Àustria.
A pesar de l'anexió a França del Ducado, la Casa d'Àustria va mantindre el control sobre els Països Baixos Borgoñones i el Franc Comtat, ademés els seus monarques varen continuar usant el títul de Duc de Borgoña.[5] Esta dinastia va regnar sobre estos territoris fins a finals del XVIII, quan els denominats Països Baixos dels Habsburgo (que varen deixar de formar part de la Monarquia Espanyola pel Tractat de Utrecht)[6] varen ser conquistats per la República Francesa, passant a formar part del Regne de Holanda despuix de la caiguda de Napoleón.
Vore també
Referències
- ↑ Francisco Olmos, "La moneda napolitana de Fernando el Catòlic, document propagandístic de l'unitat de les corones", Revista General d'Informació i Documentació 11/2, 2001, p.156 (descripció de l'escut del Regne de Nàpols en el heràldica de Fernando el Catòlic).
- ↑ Image de l'escut de la reina Juana de Castella.
- ↑ Centre d'Estudis Polítics i Consitucionales, Símbols d'Espanya (Madrit, 2000).
- ↑ Hubert De Vries, Wapens van de Nederlanden (Amsterdam, 1995).
- ↑ Prevenier, W. and Blockmans W., The Burgundian Netherlands Cambridge University Press 1986.
- ↑ «Els Grands Traités du Règne de Louis XIV, La Bibliothèque Numérique». Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2012. Consultat el 8 de decembre de 2008.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escudo de Carlos I de España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.