Armorial

Pàgina del armorial alemà d'Hyghalmen Roll, de finals de el XIV.

Els armoriales, també cridats llibres de armería, són publicacions dedicades a la descripció sistemàtica d'emblemes heràldics o escuts d'armes, generalment obra de cronistes d'armes o heralts.

Evolució històrica

L'orige d'este gènero d'obres es remonta a finals de el XIII, periodo d'apogeu de l'us del còdic heràldic en l'Europa Occidental, apareixent en forma de còdexs o llibres manuscrits en repertoris complets o parcials de blasones junt en ilustracions, freqüentment allumenades, que reproduïxen les figures o conjunts heràldics, en els colors que els pertanyen. Els armoriales, en particular els considerats medievals, publicats fins a el XVI, són amprats pels especialistes com a font per a l'estudi historiográfico dels usos heràldics.

Diferents museus i archius en diversos països conserven catalogats uns 350 armoriales, dels quals 130 són anglesos, 80 francesos, 40 germànics i 20 espanyols i italians.

Una d'estes obres, la Crònica del Concilie de Constanza, obra de Ulrich Richental cap a 1430, va ser presentada per la República Checa per al seu registre en el Programa Memòria del Món de l'Unesco.

Tipologia

Especialistes com Jean-Bernard de Vaivre i Ottfried Neubecker diferencien els armoriales en funció del format de soport:

• rolls armoriados (Rolls of arms, rôles d’armes) són coleccions d'escuts representats en forma de rolls de pergamí, destacats generalment pel seu rigor descriptivo en incloure a sovint un registre d'acontenyiments contemporàneus que permet l'identificació dels personages i els seus emblemes heràldics;

• còdexs: els còdexs són llibres manuscrits que inclouen diversos continguts estructurats en diferents parts. Este format és el més freqüent en Espanya, trobant-se la part dedicada a el heràldica en les descripcions que constituïxen el armorial pròpiament dit, junt en breus tractats heràldics.

Atres especialistes com Martín de Riquer distinguixen els armoriales en funció de la caracterisació de lo representat i aixina poden distinguir-se:

• armoriales figurats: reproduïxen la representació gràfica o dibuix de l'emblema, generalment coloreats o per mig d'un còdic per a reconéixer l'esmalt utilisat;

• armoriales blasonados: presenten les descripcions heràldiques de forma textual, normalment en el llenguage i la terminologia heràldica, encara que uns atres poden usar el llenguage corrent;

• armoriales mixts: combinen text i ilustracions.

Des del punt de vista del contingut, atres autors dividixen els armoriales en:

• armoriales d'ocasió: recopilen els escuts de diversos personages reunits per a un event particular, com una batalla o un torneig caballeresco. Alguns dels armoriales més estudiats i difosos pertanyen a este tipo, com el Armorial de Bigot, en ocasió de la pren d'Hainaut per Carlos de França en 1254 o el Armorial del tractat de Guerande (Rôle d’armes du traité de Guérande), subscrit per 250 cavallers en 1381. En Espanya es troba el Protocol del torneig de Valladolit de 1527, obra de García Alonso de Torres;

• armoriales institucionals: recopilen les armes de persones pertanyents a una institució determinada, com a órdens de cavalleria, confraries o corporacions. Són eixemples d'este tipo de armoriales el Grand Armorial Equestre de la Toison d'Or que es conserva en París, i en Espanya, el Lliure de la Confraria de Santiago;

• armoriales generals: registren les armes de tots els cavallers o linajes d'un territori. El Armorial de Gelre, que recopila prop de 1700 escuts de cavallers de tota Europa, va ser escrit entre 1370 i 1414;

• armoriales raonats (ordinary rolls): principalment de l'àmbit anglosaxó, són aquells que arrepleguen les armes i les ordenen segons les característiques heràldiques dels emblemes representats, com a particions, figures i peces;

• armoriales marginals (illustrative rolls): són obres lliteràries dins de les quals es descriuen conjunts d'emblemes heràldics.

Vore també

• Armorial de Tirso d'Avilés (Astúries)
• Armorial de les famílies vasques
• Armería en pedra de la ciutat de León
• Llibre de Armería del Regne de Navarra
• Nobiliario Alacantí

Bibliografia

• «El Armorial d'Aragó».Anals de la Real Acadèmia Matritense de Heràldica i Genealogia.(2)

137–220.ISSN 1133-1240.Consultat el 2024-09-05.

• V (1982). Lliure de Armería del Regne de Navarra, Institució Príncip de Viana. ISBN 978-84-235-0557-9.
• V (2004). Manuscrits i heràldica en el trànsit a la modernitat: el Llibre de Armería de Diego Hernández de Mendoza, Universitat Complutense de Madrit. ISBN 84-669-1987-2.