Anar al contingut

Escut del País Vasc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Escut del País Vasc
Escut del País Vasc.

El escut del País Vasc és l'emblema amprat pel Govern d'Euskadi i consta de quatre quarters. Tres representen als tres territoris històrics de la comunitat autònoma del País Vasc (Àlaba, Viscaya i Guipúscoa en orde de llectura en l'escut). Un quarto, ple de gules, es manté en alusió al escut de Navarra, del com s'ha retirat la figura característica de les cadenes, en atenció a una sentència del Tribunal Constitucional. Com a ornament, l'escut està acolado de dos branques creuades de fulls de roure, un dels emblemes tradicionals de Viscaya.

L'escut del País Vasc va ser adoptat despuix de la creació de l'orgue preautonómico, el Consell General Vasc, per mig d'una resolució del 2 de novembre de 1978,[1] instituint el conegut com «Laurak bat», en una data en la que Navarra no formava part de dit orgue. Despuix de la sentència del Tribunal Constitucional, en 1986 es va acordar la supressió de l'escut de Navarra.

Posteriorment, en 1999 s'adopta per decret[2] l'Escut Oficial del Govern Vasc i restant d'Institucions, normalisant la seua composició, dimensions, colors (pantone) i utilisació.

Orige

En 1936, el Governe Vasc presidit pel seu primer lendakari, José Antonio Aguirre, va adoptar un escut en les armes d'Àlaba, Guipúscoa, Navarra i Viscaya. En el preàmbul del Decret de 19 d'octubre de 1936,[3] pel que s'aprovava l'emblema i bandera que havia d'utilisar el País Vasc en la seua vida oficial, la Presidència del Govern Vasc va afirmar que el territori d'Euskadi estava integrat per Alava, Guipúscoa i Viscaya, «preveent-se en l'Estatut l'incorporació de Navarra a este territori», si ben l'estatut d'autonomia d'Euskadi no contenia cap disposició per a tal incorporació. Aixina, l'escut del Govern d'Euzkadi contenia les armes d'Àlaba, Guipúscoa, Viscaya i Navarra en un sol blasón de quatre quarters cercat per la corona de fulls de roure. Dit escut, de la mateixa manera que el restant de les institucions autonòmiques, va desaparéixer despuix de la victòria franquista en la Guerra Civil.

Escut del Govern Autònom del País Vasc (1936-1937).

El 2 de novembre de 1978, el Consell General Vasc va acordar la recuperació l'escut del periodo republicà com a emblema del Govern vasc, per lo que es varen adoptar les modificacions que este anterior havia sancionat sobre l'emblema del Laurak Bat i la reunió dels emblemes heràldics històrics de cada territori. Aixina, en l'escut de Guipúscoa, per acort de les Juntes Generals en 1977 a proposta de José Antonio Ayestaran Lecuona, es va reiterar la supressió de dos dels seus quarters tradicionals com estipulava el decret de 1936. Este mateix acordava suprimir l'emblema històric dels dotze canons d'or en camp de gules que fora concedit el 28 de febrer de 1513 per la reina Juana de Castella, en memòria dels canons presos pels guipuscoans en les victòries de Velate i Elizondo sobre les tropes de la coalició francoagramontesa, que varen culminar en la conquista de Navarra per les tropes castellanes. Esta decisió es fonamentava segons el decret "en una senyal de fraternitat cap a Navarra". També resultava suprimida el quarter a on es representava una figura real.[4][5] En el quarter d'escut de Viscaya, en 1986 es va mantindre la supressió de la figura emblemàtica dels llops alusivas a les armes de la família Haro, titulars del Señorío de Viscaya.[6][7][8][9] En el quarter del escut d'Àlaba no s'indicava oficialment canvi sobre l'emblema històric, pero en les reproduccions oficials se suprimix la bordura carregada en el lema en castellà: "En aument de la justícia contra malfatans".[10]

Controvèrsia sobre el quarter de Navarra

L'us del quarter del escut de Navarra, cadenes sobre fondo roig, l'incorporació del qual estava estipulada en els decrets de 1936 i 1978, va desembocar en una controvèrsia institucional quan la Diputació Foral de Navarra va solicitar sense èxit la seua retirada, elevant el cas al Tribunal Constitucional. En sentència emesa en 1986 el Tribunal va ordenar la seua retirada. Des de llavors, es varen evitar les reproduccions de l'emblema de les cadenes pero mantenint el quarter en forma d'un camp pla de gules,[11] camp que curiosament coincidix segons els experts, en l'emblema heràldic més antic conegut dels reis de Navarra.[12]

El Govern Vasc va normalisar en 1991 els colors utilisats en l'escut i que en les versions de 1936 es contemplaven en algunes alteracions en varis dels quarters sobre els heràldics tradicionals.[13]

Atres propostes

Proposta d'Aliança Popular presentada en 1982.

En abril de 1982 el portaveu del Grup Mixt (per Aliança Popular) del Parlament Vasc Florencio Aróstegui Zubiaurre va presentar una proposició de llei sobre l'escut de la naixent comunitat autònoma.[14] L'escut propost mostrava les armes dels tres territoris històrics vascs en una solució de mantelado que mostrava els tres emblemes en tamany similar i en un orde concorde geogràficament. Un escusón sobre el tot en les armes de Guernica era inclós per a reflectir la «tradició foral» del País Vasc. L'escut es timbrava en una corona real, com a figura en l'escut d'Espanya i els d'algunes comunitats autònomes.

Es definia pel següent blasonado:

L'Escut de la Comunitat Autònoma del País Vasc és rectangular, cuadrilongo i redonejat per la seua banda inferior, en una proporció de sis d'alt per cinc d'ample. Mantelado en curva: 1º.- En camp d'argent, un roure, de sinople (vert), arrancat i acolado d'una creu, de gules (roig) de la qual es veuen les puntes dels braços i el cap. Bordura d'or, en un atre aspes, de gules (roig) (Que és de Viscaya). 2º.- En camp d'argent, sobre ones d'azur (blava) i argent, tres arbres (tejos), de sinople (vert) (Que és de Guipúscoa). Mantel: En camp d'or, sobre penyes, al natural, un castell, de pedra, almenado, aclarit de gules (roig) i mazonado de sabre (negre), eixint de la seua porta un braç, armat, d'argent, en una espasa del mateix metal, encabada de sabre (negre) en la mà i en actitut d'ofensa a un lleó, rampante, de gules (roig). En el cantó sinistre del cap, una cinta, d'azur (blava), en la llegenda "Iusticia", en or (Que és d'Àlaba). Escusón d'azur (blau), en un templete d'huit columnes, d'argent, resaltada d'un roure, de sinople (vert). Va timbrat l'Escut d'Armes d'una corona real tancada [...]
Proposició de Llei de l'Escut de la Comunitat Autònoma, 1 d'abril de 1982

Referències

  1. ↑ Consell General del País Vasc. ACORT de 13 de novembre de 1978 d'adopció de l'emblema d'Euzkadi.
  2. ↑ DECRET 318/1999, de 31 d'agost, pel que es regula el Manual d'Identitat Corporativa del Govern Vasc. BOPV nº 205 de dimarts 26 d'octubre (pag 19 del suplement)
  3. ↑ Decret de 19 d'octubre de 1936 referent a l'emblema i bandera d'Euzkadi, Diari Oficial del País Vasc de 21 octubre de 1936
  4. ↑ Armes de la Província de Guipúscoa
  5. ↑ Escut i bandera del territori històric de Guipúscoa, en la web de les Juntes Generals
  6. ↑ Armes de la Província de Viscaya
  7. ↑ Viscaya retoca el seu escut, en Notícies de Protocol
  8. ↑ Escut de Viscaya
  9. ↑ «Iconografia dels Senyors de Viscaya en el sigle XIII». Archivat des de l'original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2007.
  10. ↑ Armes de la Germandat d'Àlaba
  11. ↑ Ajuria Enea retira les cadenes de Navarra del seu escut
  12. ↑ MENÉNDEZ PIDAL I NAVASCUÉS, Faustino i Javier Martínez d'Aguirre, L'escut d'armes de Navarra, Departament de Presidència, Justícia i Interior del Govern de Navarra, 2000. ISBN 84-235-2016-1
  13. ↑ Decret 690/1991, de 17 de decembre, pel que es regulen les especificacions tècniques i l'utilisació dels elements gràfics d'identitat visual del Govern Vasc.
  14. ↑ «Proposició de Llei de l'Escut de la Comunitat Autònoma». Archivat des de l'original, el 4 de juny de 2016. Consultat el 23 de maig de 2010.