José Antonio Aguirre
José Antonio Aguirre i Lecube, en vasc, Jose Antonio Agirre Lekube (Bilbao, Viscaya, 6 de març de 1904-París, 22 de març de 1960) va ser un polític espanyol, militant del Partit Nacionaliste Vasc i primer lendakari del Govern Provisional del País Vasc, aixina com conseller de Defensa d'aquell primer eixecutiu, llabor que va assumir durant la guerra civil espanyola. Durant el seu mandat, el Govern Provisional va combatre del costat de la Segona República i es va crear l'Eixèrcit Vasc (Euzko Gudarostea).
.jpg)
Infància i formació
editar
Jugador del Athletic Club entre 1921 i 1925,[1][2] advocat graduat en l'Universitat de Deusto en 1925 i militant del PNV, abans de lehendakari va ser alcalde de la localitat viscaïna de Gecho, aixina com responsable de l'empresa "Cho-Bil" (Chocolates Bilbaïns S. A), dedicada a la manufactura de chocolate. A la mort del seu pare, es fa càrrec de la fàbrica familiar de chocolates. Als vintisset anys d'edat, a penes instaurada la Segona República espanyola, és elegit alcalde de Gecho.
Estatut d'Autonomia del País Vasc de 1936 i guerra civil espanyola
editarAguirre intervé decisivament en els intents fallancs de redacció d'un Estatut vasc en 1931 i 1932, en els que es plantejava l'autonomia, i inclouria a Navarra.
El 5 de novembre de 1933, dos semanes abans de les eleccions generals del 19 de novembre, se celebra un referèndum en Àlaba, Guipúscoa i Viscaya, que somet a consulta un nou text d'Estatut, el qual definitivament abandona l'inclusió de Navarra. El text és aprovat per marejant majoria (459 000 vots a favor, 14 000 en contra),[3] encara que en Àlaba els vots favorables no alcancen el 50 % del cens electoral.[4]
La dissolució de les Corts Republicanes per a celebrar les eleccions generals i despuix les reticències del Govern radical[5] i la posició contrària del Partit Carlista a l'incorporació d'Àlaba al procés estatutari[6] van a contribuir a bloquejar l'Estatut fins a l'1 d'octubre de 1936, desnugada ya la Guerra Civil. En eixa data va tindre lloc l'última sessió de Corts democràtiques republicanes que se celebraria en Madrit, i en la que s'aprovaria l'Estatut Vasc. Aguirre va pronunciar un emotiu discurs en el que, ademés de proclamar la seua llealtat al Govern, condenava el recent colp militar i el fascisme internacional:[7]
L'historiador Paul Johnson va escriure al respecte lo següent:
Referències
editar- ↑ «Perfil de José Antonio Agirre en l'Athletic Club» (en és). www. athletic-club. eus. Consultat el 9 de decembre de 2018.
- ↑ «José Antonio Aguirre Lecube: El fútbol, una afició. La política, una passió | Quaderns de Fútbol» (en és-és). Consultat el 13 d'abril de 2019.
- ↑ "Les irregularitats comeses en el referèndum, sobretot en Viscaya i Guipúscoa, varen ser reconegudes pels propis nacionalistes, que tractaven aixina d'alcançar, en el respal del Govern, l'altíssim percentage de vots previst en la Constitució per a l'aprovació dels Estatuts", La péndola patriòtica, Santiago de Pablo i Ludger Pixes, Crítica, 2005, pág. 150.
- ↑ Els vots favorables varen ser el 46,4 %, els vots contraris varen representar l'11 % i l'abstenció va ser del 41,41 %, segons ellibre "Els problemes de l'autonomia vasca en el sigle XX: l'actitut alavesa (1917-1979)" de Santiago de Pablo Contreras, pags. 119 i ss.
- ↑ Per a l'aprovació de l'Estatut es requeria l'aprovació dels dos terços de la regió, requisit complit holgadamente ya que dita aprovació va superar el 80 %; no obstant un grup d'alcaldes alavesos va defendre que els 2/3 es devien alcançar en cada territori històric. La seua reclamació al Congrés dels Diputats va ser rebujada en giner de 1934, ya que, entre atres motius, molts alcaldes actuaven a títul personal sense que en el seu Ajuntament s'haguera celebrat sessió municipal alguna en tal sentit. (Vore. "Els problemes de l'autonomia vasca en el sigle XX: l'actitut alavesa (1917-1979)" de Santiago de Pablo Contreras)
- ↑ Vore. "1934: Un any decisiu en el País Vasc. Nacionalisme, socialisme i revolució", José Luis de la Granja Sainz, Lavenç, 1994.
- ↑ Vidarte, Juan-Simeón (1973). Tots vàrem ser culpables, Fondo de Cultura Econòmica, pp. 514-515.
- ↑ Vinya. Paul Johnson, Història del cristianisme. Barcelona: Edicions B S. A., 2010, p. 636, nota.
Bibliografia
editar- Aguirre, José Antonio. Vint anys de gestió del Govern Vasc (1936-1956). Durango: Leopoldo Zugaza.
- Aguirre, José Antonio. De Guernica a Nova York passant per Berlín. Nova York, 1942
- Anasagasti, Iñaki, ed. Conversacions sobre José Antonio Aguirre. Bilbao: Idatz Ekintza, 1983.
- Lorenzo Espinosa, José María. Història d'Euskal Herria. Vol. 3, El naiximent d'una nació. Tafalla, Navarra: Chalaparta, 1997.
- Aguirre José Antonio. Entre la llibertat i la revolució, 1930-1935. 1935
- Aguirre José Antonio. Cinc conferències pronunciades en un viage per Amèrica. 1944
- Jiménez d'Aberasturi. Els vascs en l'II Guerra Mundial: De la derrota a l'esperança. Sant Sebastià: Eusko Ikaskuntza, 1997. ISBN 84-89516-40-5
- Tusell, Javier, i Alicia Alted. 1991. “The Government of the Spanish Republic in Exile: (1939-1977)”, en Governments-in-Exile in Contemporary World Politics. Ed. per Yossi Shain. Londres: Routledge. Pp. 145-165.
- de Pablo Contreras, Santiago: "Els problemes de l'Autonomia vasca en el sigle XX: l'actitut alavesa (1917-1979)". Ed. HSEE/IVAP. Oñate, 1991. ISBN 84-77777-077-9
- Díaz Herrera, José: "Els mits del nacionalisme vasc". Ed. PLANETA. Barcelona 2005. ISBN 84-08-05884-3.
- Pixes, Ludger: La política com a passió: elehendakari José Antonio Aguirre (1904-1960), Madrit: Tecnos, 2014. 664 págs. ISBN 978-84-309-6565-6
- Rosa Dèu: "Maquetos, una història escrita per a que ningú oblide" L'Esfera dels Llibres, 2022. 240 pags. ISBN 978-84-138-4269-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «José Antonio Aguirre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.