La versió actual del escut de Guipúscoa va ser aprovada per la Norma Foral 6/1990, de 27 de març de 1990, sobre signes d'identitat del Territori Històric de Guipúscoa. Té la següent descripció heràldica:

Escut de Guipúscoa

En un camp d'or, tres arbres de sínople (vert), colocats en faixa sobre ones d'aigua d'argent i azur (blau). Sostenen l'escut dos salvages, en peu, al natural, vestits en un pany d'argent. Baix de la punta de l'escut apareix escrita en una cinta d'argent la llegenda "FIDELISSIMA BARDULIA NUNQUAM SUPERATA" ("Fidelísima Bardulia, mai superada"), escrita en lletres de sabre (negre).

Al timbre corona ducal que és un círcul d'or, engastat de pedres precioses, compost d'huit florones, visibles cinc.

Els arbres representats en l'escut són tejos comuns (Taxus baccata). S'ampra en molta freqüència una versió simplificada de l'escut, sense els adorns exteriors i en els elements del blasón representats esquemáticamente.

Modificació nacionalista

En 1979,[1] les Juntes Generals de Germandat, antecedents de les actuals Juntes Generals de Guipúscoa, varen modificar les armes tradicionals de Guipúscoa, empleades des de 1466, en retirar dos divisions en les que figuraven un monarca coronat assentat en un tro que podria tractar-se d'Alfonso VIII de Castella o Enrique IV, i dotze canons.[2] En 1513 la reina Juana de Castella va concedir que s'incorporara en les armes de Guipúscoa una nova divisió en la que apareixien representats dotze canons que varen simbolisar els que varen ser capturats per tropes guipuscoanes en la batalla de Velate en 1512.

Vore també

Referències