Anar al contingut

Règim foral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Règim foral és el nom usat en Espanya genèricament per al conjunt de les institucions de l'administració autònoma i dels ordenaments jurídics propis de l'antic Regne de Navarra i dels territoris històrics vascs d'Àlaba, Guipúscoa i Viscaya, constituïts en la Comunitat Foral de Navarra i la comunitat autònoma del País Vasc respectivament, que per diverses vicissituts històriques han mantingut els seus règims tradicionals, a diferència del restant de regions del Regne d'Espanya.

Supressió foral

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Espanya en 1850

Despuix de la desaparició de la monarquia absoluta en Espanya, procés ocorregut entre 1812 i 1836, un dels principis del nou Estat lliberal era el centralisme i, per lo tant, l'igualtat de lleis i d'institucions per a totes les províncias en que quedava dividit l'Estat, puix pervivien institucions polítiques i ordenaments jurídics distints, denominats furs, per als distints territoris de la monarquia i inclús per a distints sectors socials.

Anteriorment, els territoris de la Corona d'Aragó ya havien perdut els seus furs a principis d'el XVIII a causa de la guerra de Successió. Degut a que el rei Felipe V va impulsar els Decrets de Nova Planta, perdent els seus òrguens de govern tradicionals[1] per haver donat respal al pretenent austracista, l'archiduc Carlos d'Habsburgo, en la guerra de Successió espanyola.

Els furs del Regne de Navarra i les províncies vasques

[editar | editar còdic]

El sigle XIX, el Regne de Navarra i les províncies vasques varen conseguir a la finalisació de la primera guerra carlista la promesa de que el seu sistema privatiu seria mantingut, gràcies a la Llei de Confirmació de Furs de 25 d'octubre de 1839. No obstant:

  • En el Regne de Navarra, per mig de la Llei Paccionada (1841), les institucions pròpies de l'Antic Règim incloses dins de la Diputació del Regne varen ser dissoltes i el seu estatus de Regne va ser anulat. Navarra va conservar, això si, la capacitat de recaptar imposts i un règim econòmic especial dins del Regne d'Espanya.
  • En les províncies vasques, l'abolició foral es produïx en 1876, despuix de la tercera guerra carlista.[2] Despuix de l'abolició foral, les províncies vasques varen seguir mantenint les competències de tributació i recaptació d'imposts, segons el sistema de Concert Econòmic a partir de 1878.

Es varen conservar alguns menuts restants forals que, en les províncies vasques de Guipúscoa i Viscaya, varen ser suprimits per la dictadura franquista en ser considerades "províncies traïdores" per no haver participat al seu favor en la sublevació de 1936, mantenint-se en Àlaba i Navarra.[3]

La Constitució espanyola de 1978, en la seua Disposició Adicional Primera, consagra el respecte i ampar dels drets històrics dels territoris forals, retrotrayendo la llegislació fins a 1841 i, per això, estos territoris, constituïts actualment com les comunitats autònomes de Navarra i País Vasc, conserven l'independència en aspectes com el dret tributari, fiscal o civil entre atres peculiaritats.[4]

En Navarra, la norma basa el seu règim d'autogovern en la Llei Orgànica de Reintegrament i Amillorament del Règim Foral de Navarra de 1982 i en el País Vasc és l'Estatut d'Autonomia del País Vasc de 1979.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. López de Mendoza i Pons (1882). «Pròlec», Història de les guerres civils d'Espanya : des de la mort del senyor Carlos II, que va succeir en 1º de novembre de 1700, distribuïda en huit llibres, pels mateixos anys regulats fins al de 1708 escrita pel Ilmo. Sr. Agustín López de Mendoza i Pons., Saragossa: Diputació Provincial Imp. de l'Hospici Provincial, p. VIII.
  2. Els furs, pels històrics privilegis que consagrava, suscitaven recel en atres províncies, lo que va proporcionar una excusa més al Govern central per a la seua definitiva abolició: «en la qüestió de furs cal distinguir dos elements, a saber: el fur que contraría obertament l'unitat constitucional i establix entre els espanyols una desigualtat injusta i irritante; açò és, l'exenció de pagar tributs i quintes, de que gogen les Províncies Vasques, pero no Navarra; i el fur que, trencant l'unitat llegislativa, pero no la constitucional, i no perjudicant els drets de ningú, posa a dites províncies en possessió d'un especial règim administratiu i econòmic, de caràcter eminentment democràtic, envejat i celebrat en raó per tots els lliberals, tant d'Espanya com de l'estranger.» (Revista Contemporànea, 1876) [1]
  3. Imanol Vila. «Província «traïdora»». elcorreo. com.
  4. «Disposicions adicionals» (en espanyola). Constitució Espanyola de 1978. BOE. Consultat el 1 de novembre de 2023.