Pónor
Un pónor és una obertura natural en el terreny, que pot ser trobada en llocs a on la geologia i la geomorfología estan caracterisades per algun tipo de karst.
Mentres que una dolina és una depressió en un clot o cavitat conectat cap al subsol, un pónor és una obertura per la que una corrent superficial o llac, fluïxen total o parcialment cap a un sistema càrstic d'aigua subterrànea. L'erosió pel fluix continu d'aigua forma o engrandix l'obertura en la roca (principalment calcàrea).
Els pónores es troben en tot lo món en regions càrstiques. Existixen varis llocs en països en centre i surest d'Europa (Croàcia, República Checa, Hongria, Romania, Montenegro) en el nom de «Ponor» degut a que estan asociadados en estes obertures càrstiques. Hi ha importants pónores en els monts Cárpatos, en els Alps Dináricos, Grècia, Turquia i en varis estats del sur dels EE. UU.
El terme pónor s'ha instituït com un terme geològic internacional per a una gran entrada d'aigua cap al subsol en terrenys càrstics. La paraula pónor deriva de nora, del idioma protoeslavo, que significa fossa o clot.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pónor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.