Jaciments neolítics del Valle de Ambrona

Per als jaciments paleontológicos propencs, vore Jaciments de Torralba i Ambrona.

Museu arqueològic del Valle de Ambrona.

Els yacimientos neolíticos del Valle de Ambrona són el resultat de les excavacions arqueològiques realisades durant casi vint anys, a partir de 1994, en la Vall d'Ambrona, en les rodalies de les poblacions d'Ambrona i Miño de Medinaceli, Soria, en les que es varen descobrir restants de poblats, tombes monumentals i pintures del Neolític. En agost de 2009 es va inaugurar en Miño de Medinaceli el Museu del Valle de Ambrona, en l'edifici que va ocupar l'antiga escola, en el que es mostren maquetes, diorama i un audiovisual que expliquen els jaciments.

En febrer de 2012 es va inaugurar en el Museu Numantino de Soria una nova sala de 48 m² dedicada a l'exposició de les troballes més importants de les excavacions.

Primeres troballes i prospecció

Despuix d'una primera visita en 1993 durant la que es varen descobrir evidències de l'existència d'un enterrament prehistòric, es varen iniciar les activitats arqueològiques en 1994 en una primera campanya d'excavació en el monument funerari de la Penya de la Yaya, en la pedania de Ambrona, municipi de Miño de Medinaceli. A partir d'estos primers descobriments, es va dissenyar en 1995 el Pla Integral del Valle de Ambrona, que va ser eixecutat durant casi una década baix la direcció del professor Manuel Ángel Roig Guerra del Departament de Prehistòria de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valladolit, i del professor Michael Kunst del Institut Arqueològic Alemà de Madrit, en la vall del mateix nom.

Posteriorment i a l'objecte de localisar i registrar tots els possibles jaciments arqueològics que fora possible es va realisar en 1997 i 1998 una prospecció intensiva en una estreta franja de terreny d'uns 15 quilómetros de llarc per 1,5 d'ample a lo llarc de tota la Vall de Ambrona que va donar com resultat la localisació de 107 estacions prehistòriques, a partir de l'anàlisis de la qual es varen desenrollar les excavacions posteriors. Entre estes destaca un important conjunt de poblats del Neolític Antic a l'aire lliure (11 eixemples) i una trentena d'estructures tubulars que albergaven sepulcros colectius. A partir d'estes evidències es va plantejar un programa d'actuacions arqueològiques que permetera el coneiximent dels restants d'assentaments i tombes dels primers pobladors del Holoceno que varen ocupar la vall.

Els jaciments arqueològics del Valle de Ambrona poden dividir-se ací en dos grups: els poblats neolítics, en els seus característics "camps de clots" —incloent en este grup a l'abric rocós denominat "Abric de la Dehesa"— i les tombes monumentals, descrites com del tipo de "tombes calero".

Tombes monumentals

Túmulo de la Penya de la Yaya

En autumne de 1993, els arqueòlecs Manuel A. Rojo i Elena Heras, varen reparar en una taca obscura aproximadament circular que es dibuixava sobre la superfície llaurada del terreny en les rodalies de la població de Ambrona, a 1,4 km en direcció SSE, en el parage conegut com "La Llàntia". L'examen en superfície, aixina com del material que els agricultors havien anat trobant i apartant a un costat per a facilitar la labranza va evidenciar l'existència d'un jaciment. Els lugareño recordaven haver retirat i trencat un monolit, tradicionalment denominat "Penya de la Yaya" que va poder tindre funció de senyalisació del monument funerari en el passat. Una primera campanya d'intervenció en 1994 va confirmar l'importància del jaciment.

En el jaciment es varen trobar blocs de l'estructura d'una tomba construïda per mig d'un procediment de hiladas circulares i concèntriques o tholos, enterament de pedra calcàrea, per lo que s'evidencia que va ser concebuda des del principi per a ser clausurada per mig d'un important fòc, com demostren les evidències d'incendi en restants humans carbonizados incrustats i un nivell compost per una potent costra de calç, compatible en l'existència d'una "tomba calero" neolítica. En els restants humans, es varen localisar ofrenes característiques dels aixovar funeraris megalítics, tals com microlitos geomètrics, làmines de sílex en diverses funcions utilitàries, astrals polimentades, ídols-espátulas, contes de collar, etc.

Les "tombes calero"

Reconstrucció de "tomba calero". Ambrona (Soria).

Les tombes calero s'han definit com panteones colectius albergats en estructures de pedra calcàrea de planta aproximadament circular, construïdes per mig d'una successió de hiladas concèntriques arrematades en una falsa cúpula que, despuix de ser utilisats durant un temps, són clausurats per mig d'un incendi ritual que reduïx l'estructura a una placa grossa de calç viva que és posteriorment apagada en abundant aigua, quedant completament solidificada sobre l'enterrament.

Túmulo de l'Alvenc

La segona tomba monumental excavada en la Vall de Ambrona —en intervencions en 1999, 2000 i 2001—, va anar el sepulcro monumental denominat "Túmulo de l'Alvenc". Els treballs de camp es varen realisar a lo llarc de tres campanyes durant els estius de 1999, 2000 i 2001. Els descobriments i la seqüència estratigráfica del jaciment fan del Túmulo de l'Alvenc una troballa única i excepcional en el marc peninsular, ya que es varen trobar evidències de reutilisacions del monument funerari en dos fases de enterrament en el periodo Neolític i una fase en el Campaniforme, aixina com vestigis de reutilisacions i intrusions posteriors.

El descobriment d'un gran mant de calç en la base del Túmulo de l'Alvenc, molt semblant al descobert en la Penya de la Yaya, distant solament uns quilómetros, permet calificar el monument, per lo manco en la seua fase inicial, com una tomba calero.

Este jaciment està situat en el parage denominat "L'Alvenc", a uns passos a l'oest de l'Estany de l'Alvenc, al peu de les estribacions més septentrionals de Serra Ministra, en la marge esquerra de la Riera Mare, que aboca al riu Bordecorex a dos quilómetros al suroest del núcleu poblacional de Miño de Medinaceli, a escassos cent metros d'a on la carretera provincial SO-P-4263 ix de la SO-P-4162 cap a la Ventosa del Ducado, de la que el jaciment dista uns tres quilómetros i mig, exactament en les coordenades 41º10'37" N, 2º32'25" O, a uns 1140 m s. n. m.

Fases d'enterrament

Túmulo de l'Alvenc (al fondo restants d'Alvenc II i davant restants d'Alvenc III, sempre sobre la capa de calç d'Alvenc I).

• a) Alvenc I (Neolític Mig, començos de el IV mileni a. C.): s'han excavat els restants d'un panteón colectiu en pedra calcàrea, rodejat per un gran túmulo de pedra. En el panteón es varen realisar inhumacions de cadàvers en els seus aixovar. El panteón va ser clausurat seguint el ritual d'una tomba calero que va sagellar el sepulcro baix una grossa costra de calç. Esta fase del jaciment ha segut datada per mig de radiocarbono entre els anys 3980 i 3940 a. C.

• b) Alvenc II (Neolític Final, segon terç de el IV mileni calç a. C.): generacions despuix de l'incendi i sagellat del primer sepulcro i sobre la costra de calç resultant, es va construir un nou sepulcro tipo tholos, combinant pedra calcàrea i arenisca, lo que evidencia que no va ser concebut per a ser incendiat. El tholos va ser recrecido per fòra i es va afegir un corredor d'accés que va ser destruït. S'han localisat restants de l'enterrament de fins a una vintena d'individus, en els seus aixovar funeraris en esta fase del jaciment. Esta fase del jaciment ha segut datada per mig de radiocarbono entre els anys 3665 i 3635 a. C.

• c) Alvenc III (Calcolítico Campaniforme, c. 2400-2300 a. C.): despuix d'uns mil anys, una part de la tomba va tornar a utilisar-se. Es reacondicionó el corredor en un sol de pedra calcàrea a l'entrada a l'antic tholos en a on es varen inhumar quatre o cinc cadàvers en els seus aixovar ceràmics i metàlics campaniformes d'extraordinària riquea. Esta fase del jaciment ha segut datada per mig de radiocarbono entre els anys 2460 i 2200 a. C.

Entre este aixovar es va localisar una peça excepcional en el panorama del Campaniforme meseteño i peninsular, classificat com un got d'Estil Marítim llineal, en tècnica incisa, i fragments que inclús conservaven en el seu interior restants d'una primitiva cervesa

El jaciment està catalogat tipológicament com "monument/dolmen", figurant en el IACYL (Inventari Arqueològic de Castella i Lleó) en el número d'inventari 42-115-0003-10, declarat en 1995 com Be d'Interés Cultural de Castella i Lleó, en nivell de protecció de "Be d'interés cultural".

La Tarayuela

Este jaciment, localisat en les prospeccions de 1997 i 1998, va anar el tercer en ser excavat, desenrollant-se la campanya durant l'estiu de 2002. Està situat a uns trescents metros de l'eixida de Ambrona en direcció este (coordenades 41°9'51" N, 2°30'14" O).

L'excavació va revelar l'existència d'un nivell d'incendi subjacent a una estructura tumular funerària anàloga a les dels jaciments de la Penya de la Yaya i del Túmulo de l'Alvenc. La tomba calero neolítica conté numerosos restants humans carbonizados.

Les datacions radiocarbónicas dels fragments de fusta carbonizada recuperats en el jaciment fixen l'edat dels restants en el periodo comprés entre 3780-3650 a. C.