Jaciment de Bernissart
El jaciment de Bernissart (Bernissart, Província de Henao, Bèlgica) és conegut principalment per haver proporcionat 28 esquelets fòssilés complets de Iguanodon,[1][2][3][4] un dels dinosauris millor coneguts gràcies a este jaciment. També s'han recuperat restants d'un dinosauri carnívor, dos espècies de cocodril, dos tortugues, quinze de peixos (en més de 3000 eixemplars), artròpodes i restants vegetals.[2] El jaciment es va formar en el Cretácico enjorn, fa entre 130 i 112 millons d'anys arrere (Barremiense mig - Aptiense primerenc).
La génesis i estructura del jaciment és molt peculiar, puix es va formar en una zona pantanosa baix la que hi havia una dolina que engolia els sediment que allí s'anaven depositant gradualment. Aixina es va formar l'acumulació de argila en un «fumeral» càrstic de 150 a 200 metros de diàmetro. El sumidero continua centenars de metros en profunditat, farcidura per derrubios de roques carboníferas.
Els primers fòssils varen aparéixer per casualitat en 1878 en l'interior d'una mina de carbó, durant l'excavació d'una galeria a 322 m de profunditat. Es trobaven en la farcidura arcilloso cretácico d'un fumeral càrstic vertical que travessava les calcàrees en carbó paleozoicas que estaven explotant. Els miners varen denominar posteriorment «bolsada dels iguanodontes» («cran» aux iguanodons) a esta formació de argila en fòssils. Les excavacions paleontológicas es varen realisar durant tres anys, fins a 1881; posteriorment, en 1921, la mina es va inundar i va tancar definitivament.
Durant les ocupacions de Bèlgica pels alemans en les dos guerres mundials es va intentar l'extracció de nous fòssils per als museus germans, pero dificultats tècniques favorides per la resistència belga ho varen impedir en abdós casos.
Geologia
[editar | editar còdic]
El jaciment de Bernissart s'ubica en els sediment que inicien la farcidura de la conca mesozoico-cenozoica de Mons, en la seua vora nort. La conca té una forma allargada de direcció E-O i el substrat Paleozoico ho formen calcàreas en capes de carbó i lutitas del Carbonífero, pertanyents a la conca hullera de Henao.[2][5]
Sobre la superfície carstificada de calcàrees carboníferas, i en un hiat de més de 200 millons d'anys, varen començar a depositar-se entre el Barremiense mig o l'Aptiense enjorn, les «argila de Bernissart», negres, molt riques en matèria orgànica, en ambients continentals llacustres i palustres en aigües pobres en oxigen. En la regió, ademés de les argila de Bernissart, que no afloren hui en superfície, existixen varis afloraments discontinus de sediment detrítics en facies de tipo Weald («wealdienses»), com la Formació Argila de Baudour (Saint-Ghislain), o les arenes i graves de Thieu (Li Rœulx).[2][5]
Per un atre costat, i simultàneament, les calcàrees del substrat paleozoico varen sofrir processos de carstificación, dissolent-se en alguns nivells profunts calcàrees, sals i anhidritas. En alguns llocs, per estos processos de dissolució, es varen formar «fumerals» —tubos verticals de 100 a 300 metros de diàmetro i varis centenars de metros d'altura—, desenrollades d'avall a dalt, provocant el progressiu afonament de les capes superiors en el seu alvanç cap a la superfície. Les que varen aplegar a obrir-se a l'exterior varen formar dolinas i varen actuar com a trampes de sediment. En la conca hullera de Henao s'han contabilisat més de 100 d'estos sumideros, que en la terminologia minera de la zona es denominen crans (bolsadas), farcidures en materials no més recents al Cretácico.
El sumidero càrstic de Bernissart va modelar una zona alguna cosa més deprimida en la superfície, que va condicionar que es concentraren les aigües com a zona pantanosa. L'afonament progressiu anava «engolint» llentament lo que allí es depositava, condicionant l'acumulació de nous sediment. La plasticidad de les argila va permetre que s'anaren amoldando paulatinament a la forma del fumeral càrstic per la pressió dels següents aportes, preservant aixina mateix els ossos fòssils que portaven, conformant aixina la peculiar farcidura de la «bolsada en els iguanodontes». El fumeral de Bernissart és de secció elíptica, en diàmetros entre 200 i 150 metros i baix la farcidura de les argila de Bernissart està ocupada per breches de materials carboníferos colapsats.
Despuix de la sedimentación de les «argila wealdienses» es manifesta en la conca una transgressió marina durant l'Albiense, en calcàrees bioclásticas en glauconita, arenes i margas. No hi ha indicis de que es continuen, a partir d'esta nova situació, els processos càrstics subterràneus que varen donar lloc a les trampes de sediment, que varen quedar sagellades definitivament. La sedimentación marina continuarà reblint la conca durant tot el Cretácico tardà fins al final del Paleoceno, quan la conca deixa d'estar activa.[2][6]
En l'actualitat (Holoceno), s'estan desenrollant novament dolinas sobre les calcàrees carboníferas en la regió, en condicions superficials molt diferents a les del Cretácico, pero que responen a processos càrstics en profunditat similars als de llavors.[2]
Orige hidrotermal de la carstificación profunda
[editar | editar còdic]Segons Quinif (2009)[7] la carstificación causant dels profunts fumerals, que afecten a les calcàrees carboníferas de la regió, és també responsable d'una intensa carstificación a nivell regional que va provocar la subsidencia general del substrat carbonífero durant el Cretácico primerenc. Atribuïx l'intensa dissolució en nivells profunts del Pensilvánico a l'activitat hidrotermal, en aigües freàtiques molt calentes, químicament agressives, que actuarien per lo manco des del Cretácico primerenc, en una situació de tectónica distensiva, fins al Turoniense (inicis del Cretácico tardà), quan es produïx la forta transgressió marina.
Paleontologia
[editar | editar còdic]Sistemàtica
[editar | editar còdic]Relació de tàxons identificats en el jaciment:[2][8]
Protozoos
[editar | editar còdic]- Entamoebites antiquus, cistos trobats en coprolitos de dinosauri carnívor.[9]
Vegetació
[editar | editar còdic]
- Weichselia reticulata, un falaguera comuna en el Cretácico, de varis metros d'altura en raïls aérees. Restants fragmentarios molt abundants.
- Coníferas, restants molt escassos: fusta, cons, gotes d'àmbar.
No s'han trobat restants de plantes caducifolias.
Trematodos i nematodos
[editar | editar còdic]- Digenites proterus, fòssils d'ous de trematodos trobats en coprolitos de dinosauri carnívor.[9]
- Ascarites priscus i A. gerus, fòssils d'ous de nematodos trobats en coprolitos de dinosauri carnívor.[9]
Artròpodes
[editar | editar còdic]S'han recuperat dos restants d'insectes: una larva i un fragment de l'ala d'un hemíptero (Hylaenoneura lignei).
Peixos
[editar | editar còdic]
Els peixos són el grup millor representat i més diversificado del jaciment, en més de 3000 restants pertanyents a quinze espècies, catorze de les quals es varen descriure per primera volta en este jaciment.
- Orde Pycnodontiformes: Lepidotes bernissartensis, L. brevifulcratus, L. arcuatus, Turbomesodon bernissartensis.
- Orde Amiiformes: Callopterus insignis, Amiopsis dolloi, A. llanda, Notagogus parvus.
- Orde Pholidophoriformes: Pholidophorus obesus, Pleuropholis sp.
- Orde Gonorhynchiformes: Aethalionopsis robustus.
- Orde Salmoniformes: Pattersonella formosa, Nybelinoides brevis.
- Teleósteos:
Amfibis
[editar | editar còdic]Una primitiva salamandra, Hylaeobatrachus croyii: un eixemplar de huit centímetros de llongitut ben preservat, en l'esquelet complet i una clara impressió de les brànquias.
Reptils
[editar | editar còdic]
- Tortugues: Chitracephalus dumonii, Peltochelys duchasteli.
- Cocodrils: Goniopholis simus, Bernissartia fagesii.
- Ornitópodos: Iguanodon bernissartensis, Dollodon seelyi.[10]
- Terópodos: Theropoda indet. (¿Altispinax dunkeri?), representat en el jaciment per una única falange i decenes de coprolitos.
Paleoecología
[editar | editar còdic]Els escassos restants de fusta mostren clars anells de creiximent, lo que indica una alternança d'estacions seques i humides.[2]
La presència de peixos de l'orde Amiiformes pot indicar la presència d'aigües estancades, pobres en oxigen, del tipo que es poden trobar hui en els manglares i pantans dels Everglades de Florida.[2]
Les tortugues trobades pertanyen a grups els representants actuals dels quals solament viuen en mijos dulceacuícolas.
En atres formacions «wealdenses» de la regió s'han identificat restants de cupresáceas, araucariáceas i taxodiáceas, proporcionant una visió més àmplia de la diversitat paleoambiental regional de l'época.
En els coprolitos de dinosauri carnívor s'han detectat cistos de protozoos i ous d'helmints, el registre més antic de parasitisme per protozoos i helmints en vertebrats terrestres.[9]
Biocronología
[editar | editar còdic]El jaciment ha segut datat biocronológicamente per polen fòssil entre el Barremiense mig i l'inici del Aptiense (Cretácico Inferior), és dir entre 130 i 112 millons d'anys arrere.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Norman, David B. (1985). «To Study a Dinosaur», The Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs: An Original and Compelling Insight into Life in the Dinosaur Kingdom, New York: Crescent Books, pp. 24–33. ISBN 0-517-468905.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Bultynck, Pierre(1989).Institut Royal dones Sciences Naturelles de Belgique.Lovaina:
- 115.
- ↑ Norman, David B. (2004). «Basal Iguanodontia», Weishampel, D.B., Dodson, P., and Osmólska, H. (eds.) (ed.). The Dinosauria, 2nd edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 413–437. ISBN 0-520-24209-2.
- ↑ 230(1259)
- 215–255.doi:10.1098/rspb.1987.0017.
- ↑ 5,0 5,1 Dejax J., Dumax É., Damblon F. & Yans J. (2007).- «Palynology of Baudour Clays Formation (Mons Basin, Belgium): correlation within the "stratotypic" Wealden» [1] archivat en Wayback Machine.. In: Steemans P. & Javaux E. (eds.), Recent Advances in Palynology.- Carnets de Géologie / Notebooks on Geology, Brest, Memoir 2007/01, Abstract 03:16-28
- ↑ 6,0 6,1 Departament d'Ingenieria de Mines Li Cran aux Iguanodons de Bernissart [2] archivat en Wayback Machine.. Facultat Politècnica de Mons.
- ↑ Quinif , Y. (2009). «The karstic phenomenon of Bernissart pit and the geomorphology situation in the Mesozoic claves» En: Darwin-Bernissart meeting, Brussels, February 9-13: 82
- ↑ Godefroit, P. (2009). «[enllaç trencat]» En: Darwin-Bernissart meeting, Brussels, February 9-13: 129-135
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Poinar, G. i Boucot, A. J. (2006). «Evidence of intestinal parasites of dinosaurs». Parasitology, 133(2): 245-249
- ↑ Carpenter, K. i Ishida, Y.(2010).Journal of Iberian Geology.36(2)
- 145-164.
- ↑ Yans, J.; Dejax, J.; Pons, D.; Taverne, L. i Bultynk, P.(2006).76
- 91-95.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento de Bernissart» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.