Coprolito
Els coprolitos (del grec κόπρος kopros, ‘excrement’, i λίθος lithos, ‘pedra’[1]) són heces fosilizadas per dessecació o mineralisació.[2] Es classifiquen en parataxones. El seu estudi permet detectar la presència d'elements tals com a fragments vegetals i òsseus,[3] polen, silicofitolitos, paràsits i obtindre informació sobre la dieta, el ranc d'acció, la estacionalidad en l'us dels recursos o, inclús, infeccions parasitarias[4] de l'organisme que va produir eixes heces.[5]
Varen ser descoberts per Mary Anning[6] i descrits per primera volta per William Buckland en 1829. La seua principal importància radica que constituïxen proves directes d'hàbits alimenticis[7] i depredació d'espècies extintes, especialment carnívors[8] ya que resulta més fàcil trobar restants òsseus no digerits que vegetals, (si ben açò no és impossible), establint en molts casos relaciones directes depredador-presa,[9] que d'una atra forma solament són teòriques.
És possible estudiar aspectes de la composició dels coprolitos per mig de distintes tècniques. Una d'elles consistix en prendre imàgens per mig d'una tomografía axial computarizada (TAC).[3] o microtomografía[9] Una atra tècnica per al processament d'estes mostres implica la divisió en submuestras, rehidratación, deflocuación, filtració, per a llavors analisar cada inclusió per separat.[5][2][10]
Descripció
Són d'orige animal. L'estudi dels coprolitos constituïx un camp molt important per a la paleontologia, ya que tenint en conte el lloc a on varen ser trobats i les seues característiques, és possible determinar en certa precisió a quins animals varen correspondre.
Fins ara, es va corroborar que l'immensa majoria dels coprolitos trobats en distintes parts del món, varen pertànyer a invertebrats, mamífers, aus carnívores i dinosauris.
Referències
- ↑ Munguía, Santiago Segura (2014-09-17). Diccionari etimològic de Medicina (en és), Universitat de Deusto. ISBN 978-84-15772-88-0.
- ↑ 2,0 2,1 «Els coprolitos de rates com a indicadors paleoambientales i paleodietario en el lloc Huaca Ventarrón, Lambayeque, Perú».Anals d'Antropologia.51(2)
- 192–202.doi:10.1016/j.antre.2017.05.004.Consultat el 2022-06-05.
- ↑ 3,0 3,1 «Rompehuesos canino» (en és). Investigació i Ciència. Consultat el 2022-06-05.
- ↑ «ANÁLISIS PALEOPARASITOLÓGICO DE COPROLITOS HALLADOS EN SITIOS ARQUEOLÓGICOS DE PATAGONIA AUSTRAL: DEFINICIONES I PERSPECTIVAS».Magallania (Punta Arenes).33(2)
- 13–19.ISSN 0718-2244.doi:10.4067/S0718-22442005000200002.Consultat el 2022-06-05.
- ↑ 5,0 5,1 «Dissenye i evaluació d'un protocol d'extracció múltiple de restants vegetals, silicofitolitos, polen, paràsits, isòtops estables i ADN de heces de Lama guanicoe».Anals d'Arqueologia i Etnologia.74(2)
- 127–145.ISSN 2591-3093.Consultat el 2022-06-05.
- ↑ «Mary Anning, la paleontòloga oblidada» (en és). història.nationalgeographic.com.és. Consultat el 2022-06-05.
- ↑ «Identificació de microrrestos vegetals en un coprolito humà del sitie Cerro Casa de Pedra, Santa Creu, Argentina».Magallania (Punta Arenes).40(1)
- 333–339.ISSN 0718-2244.doi:10.4067/S0718-22442012000100020.Consultat el 2022-06-05.
- ↑ «Conta'm caca: l'importància científica dels coprolitos» (en és). MuyInteresante.és. Consultat el 2022-06-05.
- ↑ 9,0 9,1 «Les heces fosilizadas de dinosauri desvelen una espècie extinta d'escarabat» (en és-mx). Agència SINC. Consultat el 2022-06-05.
- ↑ «Coprolites».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coprolito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.