Calatayut
Calatayut és un municipi i ciutat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. En 20 158 habitants, es tracta del quart municipi més poblat de la comunitat autònoma, despuix de les capitals de província.
Calatayut, situat junt al curs del riu Xaló, és capital de la comarca i del partit judicial que duen el seu nom. Hi ha un centre de l'UNED. Es troba l'ACLOG de l'Eixèrcit de Terra.
Geografia
[editar | editar còdic]Està situada a la vora del riu Xaló i és la principal localitat en la província de Saragossa, despuix de la capital, i, si s'exceptuen les tres capitals de província, l'única localitat aragonesa que supera els 20 000 habitants a 1 de giner de 2025, segons l'INE.
És capital d'una extensa comarca en casi dèu sigles d'història que es denomina Comunitat de Calatayut (o Comarca de Calatayut) i que es vertebra a través dels seus cinc rius o «sesmas».
| Noroest: Ateca, Cervera de la Cañada i Torralba de Ribota | Nort: Sestrica i Morés | Noreste: Sabiñán i Paracuellos de la Ribera |
| Oest: Terrer | Archiu:Rosa de los vientos.svg | Est: El Frasno |
| Suroest: Terrer i Paracuellos de Jiloca |
Sur: Paracuellos de Jiloca | Surest: Sediles i Villalba de Jolivert |
Ademés del núcleu central de la població existixen tres barris pedáneos: Huérmeda, Torres i Embid de la Ribera; i els parages de Campiel, Carramolina, Marivella, Ribota, Sant Ramón i Terrer (no confondre en el municipi veí), que en la seua majoria presenten una població itinerant.
La capital provincial es troba a 88 quilómetros. l'autovia del Nordest travessa el terme municipal entre els p.k. 228 i 246. La carretera N-234 travessa també el municipi i la comunica en Soria i Terol.
El relleu està vertebrat pel riu Xaló, que creua el territori de suroest a noreste, rebent al seu pas afluents travessers: el riu Jiloca, el ric Jolivert i la rambla de Ribota. El poble se situa en l'àmplia vall del riu Xaló a una altitut de 534 metros sobre el nivell de la mar, encara que el castell està a 652 metros. El riu Xaló, despuix de passar per la ciutat, gira cap a a el nornoreste i la vall es va convertint en una abrupta depressió rodejada de majors elevació, separant la serra de la Verge de la serra de Vicor, que formen part del Sistema Ibèric saragossà. Al noroest s'alça la serra de Armantes, entre les vegas dels rius Ribota, Manubles i Xaló, en altures superiors als 800 metros. Les majors elevació del municipi es troben en la serra de Vicor (superiors als 1200 metros d'altitut).
- REDIRECT Plantilla:Panorama
Clima
[editar | editar còdic]Per la seua localisació en l'entanque del Xaló, les faldes del sistema Ibèric i la seua proximitat a la depressió del vall de l'Ebre, el clima de Calatayut és mediterràneu continentalizado subdesértico, per lo que els hiverns són frets i els estius molt calorosos.
A continuació es mostra una gràfica de les temperatures mija, màxima i mínima.[1]
Història
[editar | editar còdic]Primers habitants
[editar | editar còdic]_as_21549.jpg){kind=link}
Els primers habitants de l'enclavament de Bílbilis són tribus d'aborigen celtíberos, els lusones, que colaboren en els romans, lo que propicia l'assentament de colon.
En la zona de Valdeherrera més pròxima a l'actual ciutat es troba el que pot ser el major poblat de la Celtiberia, a on despuix es creu que va haver algun tipo de granja o assentament romà. En Augusto l'assentament rep el ranc de Municipium Augusta Bilbilis, i a l'arribada de Tiberio s'inauguren construccions com el temple o el fòrum; la ciutat també aplega a falcar moneda, durant esta época també es produïx el naiximent de l'ilustre Marcial.
De ser una pròspera ciutat va passar a la més completa decadència, subsistint alguns grups de gent en ella durant l'época visigoda, pero assentats en les afores. Va quedar com llegat el gentilici «bilbilitano», ademés del marbre dels edificis importants, present en numerosos edificis civils i religiosos de Calatayut.
En 2007 es varen trobar unes termes romanes en el caixco urbà de la ciutat que podrien pertànyer a la ciutat de Platea, nomenada per Marcial i que va conviure en Bílbilis, pero de la que encara no es coneix la seua ubicació. Segons indicaria el gran tamany de les termes trobades (al voltant de 700 m²), s'investiga si la Platea documentada es va ubicar en el caixco urbà de la ciutat islàmica i actual. Les termes varen estar en us des del sigle I o II d. C. fins a el V, en lo que si es confirma que varen ser les de la ciutat de Platea, esta hauria sobrevixcut a Bílbilis (que es despobló a partir de el III d. C.) i hauria mantingut la continuïtat com a núcleu habitat des de l'época romana fins als nostres dies.[2] No obstant, estes termes varen ser cobertes de nou, i es va edificar en dit solar.
Esta troballa va reescriure part de l'història de Calatayut, i no són els únics restants romans trobats dins de l'actual caixco urbà. A poca distància, anys arrere s'havia descobert una terma privada junt a una vivenda. Es creïa que pertanyien a una vila agrícola propenca a Bílbilis.
Época musulmana
[editar | editar còdic]En l'arribada dels àraps a la península ibèrica s'obri una nova etapa per als habitants residents en les rodalies. En esta época és quan es produïx la construcció del recint fortificado que donarà nom a la ciutat. A la ciutat se li va cridar قلعة أيوب Qalʿat ʾAyyūb, significant Qalʿa «ciutat fortificada» o «ciutadella» i ʾAyyūb, Job, un nom àrap freqüent. Se sosté que el seu fundador va poder ser Ayyub ibn Habib al Lajmi, un emir d'Al-Ándalus.
El seu judería era casi tan gran i poblada com la de Saragossa i en ella va escriure les seues obres poc abans de l'expulsió el famós rabino predicador Isaac Arama, natural de Zamora. Estava repartida en dos núcleus: tant en les afores de la Colegiata de Santa María i de Sant Andrés, com al peu del castell more que seria conegut com «de la Martina» o de «Donya Martina», i també com a castell de la Judería. Estava composta pels actuals carrers de costera de Santa Ana, carrer de la Higuera, plaça de la Jolea, carrers del Recort, del Cuartelillo, de la Parra i del Bañuelo. A l'esquerra de la porta de la judería coneguda com a Porta de Terrer, i penetrant per l'actual pati de modestes indústries, hi ha, pegant a la muralla, un ampli saló de vella traça. Dels seus murs arranquen cinc grans arcs apuntalados, de rajola. Sense dubte, són part d'una série que continuaria per l'actual pati de lo que va anar taller de tenería (curtiduría). És creència tradicional que allí va estar la Sinagoga de la aljama hebrea bilbilitana, convertida en iglésia de Sant Pablo en 7 de juliol de 1415 per orde del papa Lluna (Benedicto XIII) i a petició del seu fundador don Juce Abencabra, converso passat al cristianisme baix el nom de Martín de la Cabra. La tradició local diu també que l'ermita de la Consolació, en el barri d'igual nom, va ser Sinagoga. Per document d'1 de setembre de 1347 sabem que Pedro IV va concedir en ella al judeu saragossà Gadella o Guedella Avenarama, perlero o obrer de perles, pels seus bons servicis permís per a que poguera fer o construir en la sinagoga dos assents per a l'i els seus successors. En l'iglésia de La nostra Senyora de la Penya, en el mur exterior del costat de l'epístola, empotrada en la paret i a uns dos metros del sol, existix una làpida bri en els caràcters molt borrosos. En motiu del decret d'expulsió de 1492, els judeus naturals d'esta localitat, contratantes d'unes naos que varen eixir des del port de la població de L'Ampolla (Tarragona), varen firmar una declaració d'intencions, comprometent-se la seua fletador a deixar-los sense escales en Nàpols, a on es apearían trescents hebreus, viajant junts. Entre les seues figures més eminents, pot citar-se al gramàtic Salomón ibn Parhon, i el predicador Isaac Aljama. Se sap que en un moment donat tenia no menys de nou sinagogues, i encara queden velles casonas que ostenten evidents indicis d'haver segut les seues morades.
En el X, en Abderramán III, se subleva en Saragossa la família dels Tuyibíés; posteriorment Abderramán va sitiar i va prendre Calatayut en 937. En 1031, quan ya han aparegut en l'història els regnes de taifas, Calatayut és una de les principals ciutats del regne taifa de Saragossa i capital d'un districte, i va aplegar a ser capital de la seua pròpia taifa des de 1046 a 1055. Varen governar els tuyibíés i hudíés, linajes oriunts del Yemen. És un periodo de gran esplendor cultural.
En el XII, la Qal‘at Ayyūb musulmana seria conquistada pel rei d'Aragó Alfonso I El Batallador, el 24 de juny de 1120, festivitat de Sant Joan Batista.
Reconquista
[editar | editar còdic]En 1120 Calatayut és conquistada per Alfonso I el Batallador. Poc despuix rep els furs de Calatayut i es crea la comunitat de llogarets de Calatayut. En esta época la ciutat solament és superada en població i importància en tot Aragó per Saragossa.
Durant el XIV la ciutat sofriria un sege per part dels eixèrcits castellans en la Guerra dels Dos Pedros, sent finalment conquistada en grans destrosses en 1362, despuix de la pau de Terrer la llavors vila seria ascendida a la categoria de ciutat.
En el XV es produïx un acontenyiment important: la proclamació de l'infant Fernando II com a hereu de la Corona d'Aragó en la ciutat en 1461; també es firma el 30 de maig de 1481 la Carta de Calatayut entre els Reis Catòlics i Fernando de Guanarteme, per la que els regnes canaris s'incorporen a la Corona de Castella.
Sigles XVI-XIX
[editar | editar còdic]Durant el XVI es produïx el naiximent del gentilici «bilbilitano» propost per Antonio Serón, que acabaria imponent-se als usats llavors (calatayubí o calatayudense). El resorgiment cultural no es produïx fins a el XVII, esta volta de mà dels jesuïtes que pretenen que els estudis en Calatayut alcancen el ranc d'universitaris, demanda que encara contínua hui en dia en la ciutat, en 1627 Baltasar Gracián comença a impartir humanitats en la ciutat.
_detalle.jpg){kind=link}
Durant el XIX, en la Guerra de l'Independència, el bilbilitano baró de Warsage és assignat per a la defensa de les valls del Xaló i Jiloca, aixina com les fàbriques de pólvora de Villafeliche,[3] despuix de la derrota de Tudela, el general Castanys es va retirar fins a la ciutat, acordant-se la retirada fins a Sigüenza, que seria coberta pel general Venegas enfrontant-se al general francés Mathieu en Calatayut el 23 de novembre i en Bubierca[4] el 29 de novembre de 1808. Eixe mateix any, Warsage en voluntaris bilbilitanos i de la comarca acodix en recobre de Saragossa, la ciutat és conquistada pels francesos i reconquistada el 2 d'octubre de 1812 per Villacampa, sent la seua comarca i la ciutat lloc d'accions del célebre Juan Martín Díez «El Empecinado».
És en este sigle quan té lloc el naiximent de la llegenda de la Dolores i quan la ciutat es convertiria durant un breu periodo de temps en la capital de la quarta província d'Aragó suprimida en el regrés de l'absolutisme favorit pels 100 000 fills de Sant Luis la ruta del qual cap a Madrit passe entre atres llocs per Calatayut. Durant el trieni lliberal va ser capital de la província de Calatayut i durant molts anys es va mantindre la reclamació provincial, que finalment va ser enterrada per la reiterada oposició de les províncies limítrofes i la de Saragossa. Durant les guerres carlistas seria saquejada en més d'una ocasió per l'eixèrcit carlista, també apareixen durant este sigle la carretera i el ferrocarril (1826 i 1863 respectivament) Madrit-Saragossa i la llum elèctrica en 1892.
XX
[editar | editar còdic]En el XX un urbanisme sense control propicia la desaparició d'importants edificis com les iglésies de Sant Pedro Màrtir o Sant Francisco. En 1929 va inaugurar la primera part del ferrocarril Santander-Mediterràneu, que mai s'aplegaria a terminar ni a usar-se per a lo que va ser concebut. En lo cultural es crea el primer institut durant la dictadura de Cosí de Rivera i la primera escola de treball durant la II República. Ya començada la guerra civil, el general Varela va establir un quarter general en la localitat.
Per la seua posició geogràfica, Calatayut va aplegar a ser durant el XX un important nuc ferroviari, en el que es bifurcaban vàries llínees férrees: Madrit-Saragossa, Calatayut-Valéncia i Calatayut-Cidad Dosante. En el seu moment varen aplegar a estar en funcionament fins a tres estacions de ferrocarril (Calatayut-Xaló, Calatayut-Jiloca i Calatayut-RIbota), lo que es va traduir en l'existència d'un important entramat de vies, molls i molls, instalacions auxiliars, etc. Des de la ciutat bilbilitana es podia anar per ferrocarril a Madrit, Saragossa, Terol, Valéncia, Sagunt, Soria o Burgos. L'estació de Calatayut-Xaló, de la companyia MZA, acabaria concentrant tots els servicis ferroviaris en l'época de RENFE, entitat creada en 1941 despuix de la Guerra Civil.
En la década de 1950 tota la zona va sofrir una crisis econòmica relacionada en la remolacha azucarera, en una zona molt depenent de les azucareras.[5] El tancament d'estes indústries conduirà a unes crisis demogràfica, de la qual la ciutat no es recuperaria fins a molts anys despuix. Durant la década de 1970 tindrà lloc la creació del centre UNED de Calatayut —en 1975—[6] o el tancament de la sèu del banc d'Espanya en Calatayut,[7] Despuix de la mort de Franco la vila també albergarà la constitució del primer parlament autonòmic aragonés i, el 9 d'abril de 1978, la constitució de la primera Diputació General d'Aragó en l'iglésia de Sant Pedro dels Francs. També la ciutat bilbilitana es convertirà en el primer ajuntament democràtic despuix del règim franquiste, gràcies a l'alvançament en un dia de les eleccions per la visita del rei Juan Carlos I.
En 1985 es va produir la clausura dels traçats Calatayut-Caminreal i Calatayut-Burgos, lo que es va traduir en una pèrdua d'importància per a l'estació —que deixava de ser un nuc ferroviari— i va contribuir a deteriorar la relació comercial que existia en localitats de les províncies de Soria i Terol. Per un atre costat, eixe mateix any entra en funcionament l'hospital Ernest Lluch; a principis dels 90 aplegaria l'autovia A-2 millorant les comunicacions en Madrit i Saragossa.
En lo transcorregut de sigle la ciutat supera els 20 000 habitants empadronats per primera volta en l'història, es crea la Comarca Comunitat de Calatayut en 2001 en capital en la ciutat, durant octubre de 2001 es produïx l'arribada del ferrocarril d'alta velocitat i es realisa l'edificació i adequació d'àmplies zones de la ciutat.
La ciutat ostenta el títul de «molt noble, lleal, sempre augusta i fidelísima ciutat de Calatayut».
Demografia
[editar | editar còdic]Calatayut conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
| País | Total | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Archiu:Flag of Spain.svg Espanya | 16 583 | |||||||||||||||
|
3690 | |||||||||||||||
| Plantilla:RUM | 3605 | |||||||||||||||
| Plantilla:MAR | 165 | |||||||||||||||
|
64 | |||||||||||||||
| Archiu:Flag of China.png | 49 | |||||||||||||||
| Calatayut en Catalogue of Life. | 48 | |||||||||||||||
| class=notpageimage noviewer|Bandera de Brasil|border|link=|20px Brasil | 37 | |||||||||||||||
| Total | 24 241 | |||||||||||||||
Durant anys va ser la segona localitat aragonesa demogràficament i, en la primera mitat de el XX, contava en una població similar a la d'Osca o Terol.
Població per núcleus
[editar | editar còdic]Ademés del núcleu central de la població en Calatayut, existixen tres barris pedáneos: Huérmeda, Torres i Embid de la Ribera; i els parages de Carramolina, Marivella, Ribota i Sant Ramón, que en la seua majoria presenten una població itinerant.
Desglossament de població segons el Padró Continu per Unitat Poblacional del INE.
| Núcleus | Habitants (2018) | Varons | Dònes |
|---|---|---|---|
| Calatayut | 20 035 | 9865 | 10 170 |
| Carramolina | 1 | 1 | 0 |
| Embid de la Ribera | 57 | 28 | 29 |
| Huermeda | 75 | 43 | 32 |
| Marivella | 46 | 18 | 28 |
| Ribota | 0 | 0 | 0 |
| Sant Ramón | 0 | 0 | 0 |
| Torres | 62 | 23 | 39 |
Economia
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
L'economia de la ciutat de Calatayut es basa principalment en el sector servicis, i en l'agricultura (especialment poma i pera). També hi ha una denominació d'orige del vi.
L'indústria està prou menys desenrollada, pese a que hi ha dos polígons industrials (La Charluca i Mediavega) i s'estudia la creació d'un tercer. Durant varis anys Kimberly Clark va establir una fàbrica de culers en la ciutat, pero en maig de 2013, per una série de canvis estratègics en el seu negoci en Europa, tanca l'empresa.[9]
No és l'únic cas de grans empreses que abandonen Calatayut per motiu de la crisis econòmica. Per eixemple, DANA Automoció,[10] CISA,[11] o Decathlon[12] són atres grans empreses que per distints motius han tirat el tancament en els últims anys.
Símbols
[editar | editar còdic]
l'escut heràldic municipal posseïx la següent descripció:[13]
Administració i política
[editar | editar còdic]Govern municipal
[editar | editar còdic]
Evolució del deute viu municipal
[editar | editar còdic]El concepte de deute viu contempla solament els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial. El deute viu municipal per habitant en 2018 ascendia a 156 €.[15]
Servicis
[editar | editar còdic]Transporte
[editar | editar còdic]Calatayut forma part ademés de la ret turística de ciutats en ferrocarril d'alta velocitat des de 2003, ademés de llínea d'alta velocitat Madrit-Barcelona. També discorre la convencional i antiga Santander-Mediterràneu, tancada des de 1985 i de la que s'espera una obertura parcial.Plantilla:Quancita requerida
Pel que fa al tràfic automovilístic, rodegen o creuen la ciutat vàries rutes: l'autovia A-2, les carreteres nacionals N-234 i l'antiga N-II; les carreteres autonòmiques A-1504 a Cariñena, la A-202 a Nuévalos i la comarcal CV-601 a la pedania d'Embid de la Ribera. Està en fase de tràmit l'autovia A-24 que enllaçarà en l'A-23.
Patrimoni
[editar | editar còdic]Calatayut és una ciutat monumental, en un ric patrimoni d'art mudéjar.
Recint fortificado àrap
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Recint fortificado de Calatayut.
Destaca el recint fortificado de l'época àrap (castell, muralla i portes). És de el IX, el més antic recint fortificado que es conserva dels àraps en la península ibèrica.cita requerida En el VIII va existir primer un núcleu defensiu edificat per Ayyub. En el IX es va ampliar per a fer front a la família dels Banu Qasi de Saragossa que volien apoderar-se de la ciutat.
Comprén cinc punts o castells, enllaçats per mig de muralles que baixen als barrancs i tornen a pujar. En la major altura està el castell de Ayyub, que domina el conjunt. Consta de dos recints: el baix al nort, l'alt al sur. En este recint hi ha dos torreones de planta octogonal. Es conserva un aljibe.
En les altures inferiors es troben el castell de Donya Martina, que és el més antic; el castell del Rellonge, del que solament queda la seua planta allargada; i el castell de la Penya, que està en ruïnes, molt destruït.
En el recint es poden distinguir distintes parts:
- En el Recint de la Longía hi ha un repoblament forestal que dificulta la visió arqueològica. Del Castell Major partixen muralles cap al sur i l'est. Queden restants de torreones.
- Castell Real o del Rellonge. Des del torreón a la vora del precipici del recint anterior partix una muralla cap al sur que aplega fins a este castell. Una muralla enllaçava en el de Donya Martina pel barranc de la Rúa, i en ella s'obria la Porta de Valéncia.
- Torre Albarrana. Del recint baix del Castell Major part cap a ponent un tram de muralla en quatre torreones massiços de planta quadrada. A 150 m està la torre albarrana, separada uns 7 m encara que unida al recint. (Barrani significa exterior). És l'eixemple més antic conegut de torre albarrana.
- Recint de la Torre Mocha. Recint tancat. Un llenç aplega fins a Donya Martina. En el seu centre hi ha una alta torre octogonal. S'utilisava com aljibe i el recint com albacara.
- Porta en arc de ferradura. Única peça del conjunt que està restaurada. Despiece de dovelas d'algeps seguint el model més antic de la mesquita de Còrdova.
Colegiata de Santa María la Major
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Colegiata de Santa María la Major (Calatayut).
Situada en el centre urbà sobre l'antiga mesquita, és Patrimoni de la Humanitat des de 2001. El seu claustre és de el XIV, en arcades de rajola apuntades. La torre octogonal, mudéjar de el XVI, conta en una altura des de la base fins a l'extrem de la creu de 70 metros. També és mudéjar i de el XVI l'àbsit poligonal. La portada plateresca, en tejaroz, concebuda a modo de retaule i llaurada en alabastre, és obra de Juan de Talavera i Esteban de Obray. Es conserven també capelles barrocas en luxoses portades i cúpules en yeserías mudéjares. En esta colegiata està enterrat el fundador de l'Universitat de Saragossa, Pedro Cerbuna.
Real Colegiata del Sant Sepulcro
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Real Colegiata del Sant Sepulcro.
Principal temple en Espanya d'esta Orde. La nova planta és de el XVII. Té una frontera en tres portes, flanquejada per dos torres i un tabernáculo digne de menció. Casa matriu de l'Orde del Sant Sepulcro en Espanya. Estructuralment, és una rèplica del Sant Sepulcro de Jerusalem.
Iglésia de Sant Pedro dels Francs
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia de Sant Pedro dels Francs.
Va ser fundada per al servici dels francesos vinguts en Alfonso I, el Batallador, a la conquista de Calatayut, pero el temple actual és més de dos sigles posterior a la fundació primitiva. Construïda en el XIV, manté l'estructura mudéjar de tres naus en alts pilars, voltas de crucería i triple àbsit.
La seua portada és una magnífica mostra del gòtic llevantí. La seua torre a lo llarc dels anys ha sofrit un notable inclinament, motiu pel qual en l'any 1840 va ser demolit el cos de campanes, en amplis finestrals d'arcs entrecreuats i terrat almenada.
En esta iglésia, en 1461, es varen celebrar les Corts que varen jurar príncip hereu a qui despuix seria el rei Fernando el Catòlic, ya que, durant l'Edat Mija, junt en el temple de Sant Andrés, va ser lloc de reunió del concejo.
En 1978 es va constituir en ella, formalment, la Diputació General d'Aragó.
Santuari de la Verge de la Penya
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia de La nostra Senyora de la Penya (Calatayut).
És la patrona de la ciutat. El seu santuari se situa sobre lo que va anar un antic castell àrap sobre el que despuix de la reconquista es va construir una iglésia-fortalea, tipologia esta, de gran tradició en la comarca. Refeta en el XIX despuix de l'invasió francesa en el neoclassicisme gràcies a les aportacions dels ciutadans de Calatayut i de l'antiga Esclavitut de La nostra Senyora de la Penya. Conté restants mudéjares en la capçalera i en la primera capella lateral dreta. Va sofrir un terrible incendi la matinada del 9 de decembre de 1933 en el que es va perdre l'image romànica de la titular del temple i l'altar major substituint-se la primera per una còpia realisada en els tallers Albareda de Saragossa i el segon per una obra realisada en els tallers de Ricardo Font en Madrit. La majoria dels altars del temple procedixen d'atres iglésies desaparegudes i del colege de la companyia de Jesús.
Iglésia de Sant Andrés
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia de Sant Andrés (Calatayut).
Iglésia mudéjar de tres naus, les quals se separen en arcs apuntats llaugerament en ferradura, capçalera gòtica i torre mudéjar de planta octogonal i tres cossos en altura.
Iglésia de Sant Joan el Real
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia de Sant Joan el Real (Calatayut).
De el XVII construïda pels jesuïtes. Planta de creu llatina. Té pintures de Goya en les pechinas i en la sala capitular. El presbiteri està cobert en una closca al gust centreeuropeu. Els laterals tenen panzudas tribunes en les seues celosías. La sacristia és barroca en mobles taraceados. Dedicada originalment a la Verge del Pilar quan els jesuïtes varen ser expulsats d'Espanya, es va dedicar a Sant Joan. Orgue barroc d'extraordinària calitat.
Jaciments arqueològics
[editar | editar còdic]En Calatayut es troben les ruïnes romanes de Bílbilis i el jaciment celtíbero de Valdeherrera.
Atres monuments
[editar | editar còdic]
- Palau del baró de Warsage, originalment propietat del baró de Warsage, va ser convertit en Cassino cultural, en una portada de columnes.
- Ermita de la Verge de la Consolació, sinagoga d'época judeua en l'interior reformat. Conté interessants obres artístiques.
- Sant Benito, construcció de el XVI d'estil barroc-mudéjar, actualment acull un hotel i un aula cultural.
- Ermita de Sant Roque, edifici de el XVIII, construït possiblement en promesa al sant per una epidèmia.
Capella de la Verge del Carmen.
- Porta de Terrer, data de la segona mitat de el XVI, de planta cilíndrica i adornada en els blasones de Calatayut i els Austrias. Alberga la sèu del centre d'estudis bilbilitanos.
- Porta de Saragossa, de planta quadrada, esta porta va ser construïda en 1818.
- Porta de Soria.
- Palau de la Comunitat, lloc a on es reunien els representants de la comunitat de Calatayut, durant el XIX va albergar la sèu de la província de Calatayut.
- Plaça de bous de Calatayut, construcció de el XIX, també denominat coser de margarita, data de 1877. Té el segon aforament més gran d'Aragó.
- Azucarera Llauro, antiga fàbrica de 1899 declarada Ben Catalogat del Patrimoni Cultural Aragonés.
- Museu de Calatayut, situat en l'antic convent de les Carmelitas.
- Museu de la Dolores, situat en la Posada de la Dolores.
- Peirones considerats bens d'interés cultural:
Cultura
[editar | editar còdic]
Respecte a cultura, ací s'ubica l'UNED, el principal centre associat en la província de Saragossa. Calatayut té una biblioteca municipal, que en el XXI, ha tingut dos ubicacions, la primera va ser l'antic colege Sancho i Gil, sèu actual del centre de servicis socials de Calatayut.[16] L'antic colege va albergar este servici públic fins a decembre del 2017, que es va traspassar a la seua segona i actual ubicació, l'antic Seminari de Nobles, a on també hi ha una sala d'exposicions temporals.
El Museu de Calatayut es va crear en l'any 1971, a partir de la Colecció Arqueològica propietat del Centre d'Estudis Bilbilitanos i dels fondos arqueològics procedents de les excavacions del jaciment romà de Bilbilis, aixina com de donacions de particulars. Este museu va ser traspassat en 2007, a l'antic Convent de Carmelitas, edifici de el XVII, des de l'antic colege de Claretianos. Mencionar també el Teatre Capitol, a on es porten a terme actes de caràcter cultural i escènic, com a teatre, cine o concerts.
En 2003 es va inaugurar el recint ferial, unes instalacions que es varen amprar inicialment en la Fira de mostres de la Verge de la Penya, acollint també un atre tipo d'actes.
Balnearis
[editar | editar còdic]Calatayut conta en tota la comarca en varis balnearis. El Balneari de Paracuellos va obrir en 1848, és el més antic d'Aragó, pero la restauració completa que es va realisar en 2006 ho ha convertit en un dels més moderns de la província. Està situat a tan sol quatre quilómetros de Calatayut, en la vall del Jiloca.
Atres balnearis es poden trobar en Alhama d'Aragó, aixina com en la localitat de Jaraba.
Deport
[editar | editar còdic]Sobre instalacions deportives municipals, Calatayut està equipat en un pabelló polideportiu, en piscina olímpica coberta i una pista polideportiva, a on es porta a terme, partits de fútbol sala, bàsquet, voleibol, etc. També una ciutat deportiva, en piscina olímpica, camps de fútbol 11 (entre ells, el del estadi Sant Íñigo, a on juga l'Atlètic Calatayut), pistes de bàsquet, de tenis, de fútbol sala i frontón, entre uns atres. Ademés, varis equips de la ciutat juguen en una lliga a nivell comarcal que ho administra la Lliga Delícies, tant en la categoria sénior com en les categories inferiors.
- Equips
Entre els equips deportius de la localitat es troben l'Atlètic Calatayut, equip de fútbol fundat en 1995 anys despuix de la desaparició del primitiu CD Calatayut, que milita actualment en el grup 3 de la Regional Preferent d'Aragó; el CB Bilbilis, un equip de bàsquet que conta, ademés del primer equip, en categories inferiors i en un equip femení;[17] la Penya L'Unió FS, un equip de fútbol sala que actualment milita en la segona divisió B del fútbol sala espanyol, el Voleibol Calatayut, un equip de voleibol fundat en 2017, que milita en les categories jovenils d'Aragó, que solament conta en dos equips femenins;[18] SD Comuneros, una agrupació deportiva que té un equip de fútbol en 2.ª Regional d'Aragó i que organisa varis events com a maratons i senderisme;[19] el Jiu-Jitsu Calatayut, una agrupació deportiva dedicada a vàries arts marcials en deportistes de primer nivell en les seues disciplines;[20] i el Bantierra Atletisme Calatayut, un equip d'atletisme refundat en 2017, germen de l'equip Cajalón Atletisme Calatayut desaparegut al començament de la crisis per dificultats econòmiques, que té seccions base, que, en les seues files, es troben atletes de primer nivell, i que organisa events com la 10K Ciutat de Calatayut.
Ademés, Calatayut té varis equips en disciplines com a atletisme, pádel, gòlf, taekwondo, petanca, salvament, ciclisme o BTT.
Festes
[editar | editar còdic]- Els principals festejos en la ciutat són les festes en honor de sant Roque (mitat d'agost), en les que es dobla la població de la ciutat, vestits en els trages de peñistas, estos participen en numerosos actes com: el chupinazo, la romeria de «la pujada a Sant Roque» o el «demanat de les vaquillas». Els festejos conten en nou penyes a on es desenrollen actuacions de nit, o entre elles durant el dia, com «la guerra de merengues», «els autos locos» o «el descens del Xaló», tot adreçat en varis festejos taurins com vaquillas o corregudes de bous, la duració de les festes és de 4 o 5 dies segons el calendari, ademés del dia del «vi d'honor», en el que es presenten els locals de les penyes.
- Les fires en honor a la Verge de la Penya (primera mitat de setembre) són les festes patronals de la ciutat, en una fira de mostres, concerts de nit i la destacada processó del Rosari de Cristal.
- La Semana Santa en Calatayut, declarada d'interés turístic d'Aragó.[21] Participen 11 confraries, la majoria d'elles en alguna processó pròpia, pero tota la bellea d'esta Semana Santa es pot contemplar en la vesprada de Divendres Sant en la Gran Processó del Sant Sepeli, la qual data de començos de XV, convertint-se per les seues peculiaritats i antiguetat en una de les representacions pasionales més originals i antigues d'Espanya. La processó té com a colofó la representació d'un Auto Sacramental d'orige antiquíssim.
- En honor al patró d'esta ciutat, Sant Iñigo és celebrat en l'eixida del Sant al carrer junt en la comparsa de jagantes i cabezudos.
- En el més de juny s'organisa un mercadillo medieval. Des del 2006 se celebren uns medievals en la representació de la pren de la ciutat per Alfonso I en 1120 denominades Alfonsadas, que commemoren anualment la conquista cristiana aragonesa de la Qal'at Ayyub musulmana per Alfonso I «el Batallador». El 9 de maig de 2012, estes festes varen ser declarades d'interés turístic d'Aragó.
- Des de 2016, en el més de setembre s'organisa la recreació del Calatayut de el XIX a través d'un mercat i diversos actes, denominada La Dolores, un viage en el Temps. Pretén reviure la cultura, societat i ambient tradicional bilbilitano de el XIX per mig de l'homenage a la figura de la Dolores, llegenda sorgida en el XIX.
- Atres festes en actes són les de Sant Pascual o Santa Marta, la romeria del primer de maig al Crist de Ribota o el Dijous Lardero. Alguns barris conten ademés en els seus propis festejos com els barris de Sant Antonio, Consolació, Carmen o «de l'estació», «de la Porta de Soria» o els barris pedáneos de Torres, Huermeda i Embid de la Ribera.
Gastronomia
[editar | editar còdic]Són típics de la ciutat els bizcochos, que ya en el XVII eren enviats a la Cort Real en Madrit; els adoquinar o caramelos quadrats de gran tamany, les frutes d'Aragó (frutes seques o en almibre recobertes de chocolate) o els cigrons a la bilbilitana, elaborats en congrio. També són tradicionals el ternasco a l'estil bilbilitano. Com en atres zones d'Aragó, són reconeguts els fardelés, les molles i les madeixes. Ademés els vins de la comarca tenen la seua pròpia Denominació d'Orige.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]- Municipis de la província de Saragossa
- Posada de la Dolores
- Calatayut (vi) · cfr. #Economia
- Vins d'Espanya
- Comunitat de Calatayut (comarca]
- diferenciar-la de: Comunitat de llogarets de Calatayut (cfr. ben explicat en el text)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Temperatura Mija Calatayut, Espanya [1] archivat en Wayback Machine. MSN.com. Senyes del 28 de giner de 2010.
- ↑ Roberto Pérez, «Troben en el subsol de Calatayut els restants d'una ciutat romana desconeguda», ABC 28 de decembre de 2007.
- ↑ https://www.heraldo.es/noticias/cultura/zaragoza_calatayud_recuerdan_acto_heroico_que_costo_vida_baron_warsage.html
- ↑ Muñoz Maldonado Fabraquer, José (1833). José Palaus (ed.). "Història política i militar de la guerra de l'independència en Espanya contra Napoleón Bonaparte: des de 1808 a 1814, escrita sobre els documents autèntics del govern, Volum 2" (en espanyol), p. 58.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2017. Consultat el 29 de juliol de 2017.
- ↑ http://www.calatayud.uned.es/web/uned-calatayud/nostra-història.asp
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2016. Consultat el 29 de juliol de 2017.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística (ed.): «Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).».
- ↑ Kimberly eixecuta el tancament definitiu en Calatayut
- ↑ Dana Automoció traslladarà la seua producció de Calatayut a Alemània
- ↑ CISA retallarà més de cent ocupacions en Calatayut en dur producció a Turquia
- ↑ seua-tenda-de-calatayud-cinc-anos-despues-de-la seua-obertura.html Decathlon tira el tancament a la seua tenda de Calatayut cinc anys despuix de la seua obertura
- ↑ Redó Veintemillas, Guillermo; Montaner Fruts, Alberto; García López, {{{nom3}}} (2007). Caixa de l'Inmaculada (ed.). Aragó en els seus escuts i banderes, Saragossa, pp. 146. ISBN 978-84-96869-06-6.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Calatayut».
- ↑ Divisió del deute viu de 2014 (senya del Min. Facenda i Administracions Públiques, Deute Viu de les Entitats Locals) entre el número d'habitants del municipi d'eixe mateix any (senya del Institut Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Població del Padró Continu per Unitat Poblacional).
- ↑ «El centre de servicis socials de Calatayut es trasllada a l'edifici de la biblioteca». heralt.és. Consultat el 10 d'agost de 2018.
- ↑ «Pàgina oficial de el CB Bilbilis en Facebook».
- ↑ «Pàgina oficial del Voleibol Calatayut en Facebook».
- ↑ «Pàgina oficial de la SD Comuneros».
- ↑ «Pàgina oficial del club Jiu-Jitsu Calatayut».
- ↑ «Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, per la que es declara la Semana Santa de Calatayut com a festa d'interés turístic d'Aragó», BOA 14 de decembre de 1994.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Calatayut.
- Plantilla:Wikiviajes
- Ajuntament de Calatayut
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calatayud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.