Província de Calatayut

Calatayut va ser una antiga província espanyola creada el 27 de giner de 1822, durant el Trieni Lliberal.

Comprenia les comarques saragossanes de Comunitat de Calatayut, Camp de Daroca, Aranda, i sur de Valdejalón, el nort de la turolense comarca del Jiloca, aixina com municipis limítrofs de les actuals províncies de Soria i Guadalajara. Va haver debats previs en les Corts sobre si la major part d'estes poblacions devien radicar en la futura província de Terol o constituir una província diferent. La seua població era de 105.947 habitants, lo que representava el 0,9% de la població total espanyola de l'época. La seua capital era Calatayut.

Quan Fernando VII conseguix terminar en el trieni lliberal i restaura l'absolutisme, l'1 d'octubre de 1823 es revoca la divisió territorial de giner del 22, per a recuperar la divisió administrativa anterior. La Reforma de Javier de Burgos en 1833 recuperarà la divisió de 1822, llevat les províncies de Calatayut, Villafranca del Bierzo i Xàtiva.

En 1842 es va obrir de nou el debat sobre l'organisació provincial i la província de Calatayut, aixina com unes atres, varen reaparéixer en el proyecte de divisió provincial de Fermín Cavaller. La província bilbilitana va contar en la ferma oposició de les províncies veïnes de Guadalajara, Soria i Saragossa, descartant-se finalment la pretensió de Calatayut.

La creació de la província de Calatayut

Les Corts espanyoles varen debatre la configuració territorial provincial en la sessió celebrada el 7 d'octubre de 1821. La creació de la Província de Calatayut va ser debatuda, posada a votació i aprovada, els resultats: 76 vots a favor i 32 en contra. Les competències de les províncies varen ser molt variades: tongades, beneficencia, educació, obres, exàmens de contes, etc. El 30 de decembre de 1821 les Corts varen aprovar els llímits territorials de Província de Calatayut, entre els pobles integrats els hi havia inclús de l'entorn de Medinaceli i Molina d'Aragó.

En 1822 ya establit el marc jurídic, la Diputació de Calatayut va ser constituïda, La varen integrar el cap polític, que la presidia, l'intendent i sèt diputats provincials provinents dels diferents partits judicials de la Província. Va començar a gestionar assunts i a elaborar documents i expedients derivats de la seua activitat administrativa.

Els presidents de la Diputació provincial de Calatayut

Miguel Cabrera de Nevares va ser el primer president de la Diputació de Calatayut. D'ideologia lliberal, va redactar una Memòria en la que assumia la tendència independentista de les colónies espanyoles en Amèrica. Com a conseqüència del triumfo dels absolutistas va fugir d'Espanya en 1823. Va ser professor d'espanyol en l'Universitat de Nova York. Va retornar a Espanya en 1834, per a ocupar els càrrecs de governador civil en Toledo, Lleida i Madrit. Va fallir en 1843.

El segon i últim president de la Diputació provincial va ser el militar lliberal Juan López Pinte, que va tindre que fugir cap al sur com a conseqüència de l'ocupació del territori pels eixèrcits invasores dels "Cent mil fills de Sant Luis". En 1831 va ser fusilat junt a atres militars d'ideologia lliberal, entre ells el general José María Torrijos.

Vore també

• Organisació territorial d'Espanya
• Atres divisions i regions d'Espanya