Molina d'Aragó
.jpg){kind=link}
Molina d'Aragó és un municipi i localitat espanyola de la província de Guadalajara, en la comunitat autònoma de Castella-la Mancha. Cap del partit judicial del seu mateix nom i capital i centre econòmic de la comarca del Señorío de Molina-Alt Tajo, conta en una població de Plantilla:Població-és wd. Té el títul de ciutat.
Geografia
[editar | editar còdic]Integrat en la comarca del Señorío de Molina, de la que eixercix de capital, se situa a 139 km de la capital provincial.
El municipi està travessat per la carretera nacional N-211, entre els pK 57 i 69, aixina com per la carretera autonòmica CM-210 que permet la comunicació en Roda de la Serra i Poveda de la Serra.
El terme municipal engloba ademés del núcleu principal, Molina, les següents entitats de població: Anchuela del Pedregal, Cubillejo de la Serra, Cubillejo del Lloc i Tordelpalo.[1]
Llimita al nort en el municipi de Roda de la Serra, al noreste en Tortuera i Embid, a l'est en Campillo d'Ames i La Yunta, al surest en Castellar de la Molga, al sur en Prats Redons, al suroest en Castilnuevo, a l'oest en Corduente, i al noroest en Rillo de Gall.
Molina d'Aragó es troba molt propenca al parc natural de l'Alt Tajo, en espècies mediterrànees de mija i alta montanya, en òptim estat de conservació i un dels majors conjunts de canons fluvials de l'interior peninsular.
Relleu
[editar | editar còdic]El relleu del territori està caracterisat per l'elevada altitut del sistema Ibèric castellà, suavisada pel ric Gall. L'altitut del municipi oscila entre els 1446 m en la serra de Caldereros (Cerro de l'Àguila), situada al nort, i els 1030 m a la vora del ric Gall. La localitat molinesa s'alça a 1161 m sobre el nivell de l'mar.
Geologia
[editar | editar còdic]Com en gran part de l'est de la província de Guadalajara, els sols predominants són els de el Mesozoico, principalment els jurásicos i triásicos. La localitat es troba sobre un terreny de dolomías jurásicas i argila versicolores triásicas. El caixer del ric Gall a l'altura del seu pas per la localitat està format de calcàrees dolomíticas i margas d'orige cretácico. A pesar de no ser dominants en la composició geològica del municipi, existixen sols de conglomerats del mioceno tant en la partix surest d'este com al nort de Cubillejo del Lloc. En la part noreste del terme existixen sols de material de glacis cuaternario. Els terrenys paleozoicos es reduïxen als sols del pérmico saxoniense (arcillolitas i pissarres negres) que es troben al nort de la localitat de Molina.[2]
El terme municipal de Molina pertany a la demarcació del propost Geoparque de la comarca de Molina i l'Alt Tajo, que englobaria a 70 municipis de la província i 4186,9 km² d'extensió.[3] Constituïx ademés la localitat més important dins d'ell.[4] Els materials dels que estan formats els sols del geoparque són extremadament variats i est inclou en la seua proposta la protecció de varis llocs d'interés geològic especial, entre els que es troba el canó del ric Gall.[5]
.jpg){kind=link}
Ademés, en esta localitat va ser descrit el mineral conegut com aragonito, un mineral polimorfo de la calcita.
Hidrografia
[editar | editar còdic]
El ric Gall, afluent per la marge dreta del Tajo, travessa la localitat.[6][2] També pot citar-se la Cava, una rambla que solia dur aigua, desviada per a la construcció de la Passejada dels Adarves pel seu recorregut, que cap a 1930 va produir una greu inundació.cita requerida
Clima
[editar | editar còdic]Molina d'Aragó posseïx un clima fret en un context ibèric en un important grau de continentalidad. D'acort en els valors de la taula a continuació, el clima de Molina d'Aragó s'etiqueta com Cfb en la classificació climàtica de Köppen modificada.[n. 1][7][8] Els hiverns són en qualsevol cas prou frets i rigorosos, en un promig de 44 nits per baix de -5 °C i una mija anual de 122 nits en gelada. Els estius són agradables i en promig la màxima diària solament reglota la barrera dels 30 °C durant 40 dies a l'any.[9] En l'estació meteorològica de Molina d'Aragó s'han registrat mínimes absolutes històriques que han aplegat fins als -28 °C, medint-se en el seu estació meteorològica les temperatures més baixes d'Espanya. El 28 de giner de 1952 es va registrar una temperatura de -28,2 °C i el 17 de decembre de 1963 es va registrar -28 °C.[10] Les precipitacions anuals promig són de 443,1 mm.
Alguns dels récorts climatològics registrats en l'observatori de Molina d'Aragó des de 1949 són: La temperatura màxima absoluta de 38 °C registrada el 14 d'agost de 1987, la temperatura mínima absoluta de -28,2 °C registrats el 28 de giner de 1952, la precipitació màxima en un dia de 70 mm registrada el 30 de juliol de 1970, i la màxima racha de vent de 104 km/h registrada el 2 de decembre de 1976.[11]
Història
[editar | editar còdic]Edat Mija
[editar | editar còdic]Durant el periodo califal, la zona va deure estar molt poc habitada. Segons Menéndez Pidal, els seus habitants haurien segut principalment bereberes arabizados.[12] Posteriorment, en la desintegració del califato, es va formar un menut regne de taifa, mencionat en el épico cantar del Meu Cid. Durant la Reconquista va ser presa pel rei aragonés Alfonso I el Batallador en 1128.[13] L'hereu d'Alfonso I, el seu germà Ramiro II, va optar per cedir a Castella les terres corresponents al señorío de Molina. El repoblament la va fer puix la Corona de Castella, per estar situada a l'oest del Sistema Ibèric; posteriorment la zona va retornar a mans musulmanes, concretament almorávides.[14]
Al voltant de 1139, les terres varen ser preses de nou per Manrique de Lara, i la zona es va constituir en señorío independent.[15] En conseqüència, Manrique de Lara va ser el primer senyor de Molina,[16] i Molina un señorío independent de les corones d'Aragó i Castella per més d'un sigle i mig, rebent un fur propi. El señorío de Molina estava format ademés de per el municipi de Molina d'Aragó, per atres quatre sexmas: Sexma del Camp, Sexma del Sabinar, Sexma del Pedregal i Sexma de la Serra.[17]
Enrique II de Castella donó Molina al seu lloctinent Bertrand du Guesclin, encara que la plebe molinesa —en el context de la guerra entre Castella i Aragó— es va rebelar i va decidir posar-se baix la sobirania d'Aragó en l'any 1366, culminant el procés tres anys més tart en l'acceptació per part del rei aragonés. D'esta pertinença prové el nom actual de la ciutat, abans coneguda com Molina dels Cavallers.[18] Va retornar finalment a mans castellanes en 1375, en ser entregat el señorío en la dot matrimonial de Leonor —infanta d'Aragó— en el seu matrimoni en l'infant Juan de Castella.[19]En la localitat queden restants d'una sinagoga medieval.[20]
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]Durant la guerra d'Independència, el comportament de resistència dels habitants a les tropes napoleónicas, va motivar que estes, en represàlia, incendiaren la vila. En reconeiximent, les Corts li varen concedir el títul de "Molt Noble i Molt Lleal Ciutat". A mitan de el XIX es va plantejar en vàries ocasions el derrocament del castell de la localitat.[21] A mitan de el XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 3453 habitants.[22] La localitat apareix descrita en el decimoprimer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz.[22]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Institut Nacional d'Estadística (ed.): «Nomenclátor d'Unitats Poblacionals. Senyes de 2011». Consultat el 4 de decembre de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. Institut Geològic i Miner d'Espanya (ed.): .
- ↑ Informe de Candidatura del Geoparque de la Comarca de Molina i l'Alt Tajo. pp. 8, 9, 60
- ↑ Informe de Candidatura del Geoparque de la Comarca de Molina i l'Alt Tajo. p. 8
- ↑ Informe de Candidatura del Geoparque de la Comarca de Molina i l'Alt Tajo. pp. 19, 29
- ↑ González Amuchastegui y González Martín, 1989, p. 65.
- ↑ University of Idaho (ed.): «Criteria for classification of major climatic types in modified Köppen system» (en anglés). General Climatology. Prentice Hall. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2009. Consultat el 29 de novembre de 2012.
- ↑ Agència Estatal de Meteorologia [1] archivat en Wayback Machine., Atles climàtic ibèric.
- ↑ «Guia resumida del clima d'Espanya 1981-2010». Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2013. Consultat el 4 de decembre de 2012.
- ↑ «Artícul sobre l'estació meteorològica». Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2009. Consultat el 8 de novembre de 2008.
- ↑ «Senyes de la AEMET: Valors climatològics extrems en l'observatori de Molina d'Aragó».
- ↑ Herrera Casat, 2000, p. 42.
- ↑ Estepa Díez, 2006, p. 34, 44.
- ↑ Herrera Casat, 2000, p. 36.
- ↑ Herrera Casat, 2000, pp. 13, 36.
- ↑ Herrera Casat, 2000, p. 37.
- ↑ «Sesmas, vintenes i quiñones en Molina». www.aache.com. Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2009. Consultat el 2021-02-25.
- ↑ Herrera Casat, 2000, pp. 38-39.
- ↑ Herrera Casat, 2000, p. 39.
- ↑ Arenes Esteban, 2017, pp. 44-46.
- ↑ López Trujillo, 2003, pp. 137-146.
- ↑ 22,0 22,1 Madoz, 1848, pp. 464-466.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Molina de Aragón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>