Castell de Molina d'Aragó
El castell de Molina d'Aragó, també cridat fortalea de Molina dels Cavallers, és una fortalea situada en el municipi espanyol de Molina d'Aragó, en la província castellà-manchega de Guadalajara. Assentada en la falda del mont que s'eleva per damunt de la població i la vall del ric Gall. Es troba en estat de ruïna consolidada, i és possible la seua visita prèvia solicitut.
Va ser declarat Monument Nacional el 3 de juny de 1931. Per tant, és be d'interés cultural en categoria de monument.
Història
[editar | editar còdic]_(17059427610).jpg){kind=link}
L'orige d'esta fortalea es remonta a un alcasser que varen alçar els andalusíes sobre un antic castre celtibérico entre els sigles X i XI, i en el que varen situar la seua residència els reis que governaven esta taifa. L'historiador àrap Ibn al-Atir parla del «caíd Ibn Galbun» com a defensor de Còrdova davant el seu atac per part d'Alfonso VII de Castella. Este caíd Ibn Galbun, evidentment, s'ha relacionat en l'Abengalbón del Cantar de mio Cid, de qui es diu que «té» a «Molina» i se li descriu com a amic i colaborador en empreses bèliques del Cid del Cantar, en el títul de «alcaide».[1]
Situat en un lloc estratègic per a dominar els camins entre Aragó i Castella, va ser lloc de disputes, fins que definitivament va ser arrebatat als andalusíes per Alfonso I d'Aragó en l'any 1129, que va manar reconstruir-ho, donant-li el seu aspecte actual de castell romànic, i que ho va entregar a la família dels Lara. Des d'esta fortalea els Lara varen governar en el territori i la vila de Molina fins a finals de el XIII. Després va passar a ser señorío dels reis de Castella, en casar-se donya María Lara en Sancho IV de Castella. Durant casi dos sigles va mantindre certa independència dels seus senyors, i la vila de Molina a mida que va ser fent-se més gran va ser més cuidada pels seus senyors, que varen ser afegint elements al castell, fins que finalment la quinta senyora, donya Blanca de Molina, va acabar de donar-li el tamany i l'aspecte actual.
En 1875 el castell va ser assaltat per les tropes carlistas del general Vallés. Durant tot el XIX el castell va ser utilisat com a quarter i a principis de el XX el castell va ser definitivament abandonat pels militars.
En 1985, una fotografia del castell va ser portada del disc Songs, del grup noruec Fra Lippo Lippi. En l'any 2005 va aparéixer, invertit horisontalment, en un sagell de correus de la série llarga de castells espanyols.
Descripció
[editar | editar còdic]És el castell més gran dels que queden actualment en Guadalajara. Situat en una ala que domina la vall, posseïx una muralla exterior, en numeroses torres de defensa, que rodeja el perímetro i que protegix la fortalea pròpiament dita. El castell interior va aplegar a tindre huit torres, de les que es conserven restants de dos i atres quatre en bon estat. Estes torres estan comunicades per un adarve almenado.
L'accés principal posseïx un arc de mig punt en una torre a cada costat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cfr. Juan Martos Quesada, «Els regnes de Taifas en el XI», en Ana I. Carrasco, Juan Martos i Juan A. Souto, Al-Andalus, Madrit, Istme (Història d'Espanya. Història medieval, VI), 2009, pág. 193. ISBN 978-84-7090-431-8 i Antonio Herrera Casat, Molina d'Aragó. Vint sigles d'història. Un manual bàsic per a conéixer-la, Edicions de Guadalajara, 2000, págs. 41-44. ISBN 978-84-95179-42-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Molina de Aragón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.