Cervera de la Cañada

Cervera de la Cañada és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..

Etimologia

L'etimologia de la paraula Cervera no té res a vore en el gos Cerbero, guardià dels Inferns en la mitologia grega. Donada l'antiguetat del nom, cal supondre-li un orige prelatino, i relacionar-ho en la raïl pre-indoeuropea kar, ker (penya), seguida de la raïl ibero-vasca -erri (lloc). El nom de Cervera designaria puix un lloc en la penya, que encaixa perfectament en la descripció del municipi.

Geografia

Erro al crear miniatura:

Vista de la localitat

Integrat en la comarca de Comunitat de Calatayut, se situa a 93 km de Saragossa. El terme municipal està travessat per la carretera nacional N-234, entre els pK 274 i 276, ademés de per carreteres locals que permeten la comunicació en Aniñón i Villalengua.

El relleu del municipi està definit per la vall de la rambla de Ribota al nort i la serra de Armantes pel sur. L'altitut oscila entre els 976 m al sur, en plena serra de Armantes, i els 620 m a la vora de la rambla de Ribota. El poble s'alça a 693 m sobre el nivell del mar.

Plantilla:Ubicació geogràfica

Història

A mitan del XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 525 habitants.^[1] Apareix descrit en el sext volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

CERVERA DE LA CAÑADA o DE ANIÑON: l. en ayunt. en la prov., aud. terr. i c. g. de Saragossa (16 leg.), part. jud. i adm. de rent. de Ateca (2), i dióc. de Tarazona (14): sit. en una planura en la falda d'un cerro, és combatut principalment pels vents N. i O., i goja d'un clima saludable i templat; les seues malalties mes comunes són reumas, pulmonias i afeccions de pit. Té 166 cases inclusa la consistorial distribuïdes en una plaça i varis carrers: una escola de chiquets concorreguda per 30 alumnes, i dotada en 1,200 rs.; una igl. parr. (La Asuncion) servida per un retor que la seua vacant proveïx l'ordinari en concurs general. Els veïns se sortixen de l'aigua d'una font que hi ha en la pobl. El cementeri està en parage ventilat. En les seues afores hi ha 3 ermites anomenades l'una Ntra. Sra. de la Veritat, una atra Sant Gregorio Ostrense, i l'atra Sant Roque. Confina el térm. N. Villaraja; E. Toral; S. Mores, i O. Villangua. El terreny és prou fèrtil; té una partix seca, plantat de ceps, i el restant de la vega banyada pel r. Cañada que té el seu orige en el térm. de Claus. camins: són locals; la correspondència es rep per carter de Calatayut. prod.: vi, blat, ordi i alguns llegums; es cria ganado lanar, caça de llebres i perdius. ind.: un molí harinero, i 3 fáb. de aiguardent. comerç: esportacion de vi é importacion d'atres art. pobl. 110 vec., 525 alm.: cap. imp. 96,400 rs.: contr. 19,717.

(Madoz, 1847, p. 361)

Demografia

Cervera de la Cañada conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..

Evolució demogràfica

Any	1842	1857	1860	1877	1887	1897	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2011	2021
Població	525	826	743	859	1020	883	904	1019	1028	982	1021	1020	772	563	438	375	332	319	264

Població de dret segons els censos de població del INE

Població de fet segons els censos de població del INE

En este cens es denominava Cervera de Aniñón: 1842^[2]

Administració i política

Periodo	Alcalde	Partit
1979-1983	Jesús Gregorio Abad Abad^[3]	UCD
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007
2007-2011	Pascual Royo Gómez^[4]^[5]	PSOE
2011-2015
2015-2019

Distribució històrica del Ple de l'Ajuntament^[6]
Total de regidors		7	7	7	7
Partit polític		2003	2007	2011	2015
Partit polític		Edils	Edils	Edils	Edils
	Partit dels Socialistes d'Aragó (PSOE-Aragó)	1	3	4	3
	Partit Aragonés (PAR)	1	1	2	2
	Independents	—	—	—	2
	Partit Popular d'Aragó (PP)	4	2	1	0
	Ciutadans (CS)	—	—	—	0
	Chunta Aragonesista (CHA)	1	1	—	—

Patrimoni

l'iglésia parroquial de Santa Tecla és Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de 2001.

Vore també

Referències

↑ Madoz, 1847, p. 361.
↑ (2008) Variacions dels Municipis d'Espanya des de 1842, 1.ª edició, Madrit: Govern d'Espanya.
↑ Ministeri de Facenda i Administracions Públiques (Govern d'Espanya). «Trenta aniversari de les primeres eleccions municipals de la democràcia». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2014. Consultat el 6 de març de 2014.
↑ Alcaldes d'Aragó de les eleccions de 2011
↑ «Alcaldes de tots els municipis de la província de Saragossa».Heralt.és.
↑ «Resultats de les eleccions municipals en Cervera de la Cañada».

Bibliografia

(1847) «Cervera de la Cañada o de Aniñon», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cervera de la Cañada.
Iglésia de Santa Tecla -descripció i fotografies-

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Cervera de la Cañada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[FOOTNOTEMadoz1847{{{c}}}361-1] Madoz, 1847, p. 361.

[Variacions-2] (2008) Variacions dels Municipis d'Espanya des de 1842, 1.ª edició, Madrit: Govern d'Espanya.

[3] Ministeri de Facenda i Administracions Públiques (Govern d'Espanya). «Trenta aniversari de les primeres eleccions municipals de la democràcia». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2014. Consultat el 6 de març de 2014.

[4] Alcaldes d'Aragó de les eleccions de 2011

[5] «Alcaldes de tots els municipis de la província de Saragossa».Heralt.és.

[6] «Resultats de les eleccions municipals en Cervera de la Cañada».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]