Comunitat de Calatayut

Per a l'antic districte medieval vore Comunitat de llogarets de Calatayut.

La Comunitat de Calatayut és una comarca aragonesa (Espanya) situada en l'oest de la província de Saragossa. La seua capital és Calatayut. Deu el seu nom a l'històrica figura polític-administrativa de la Comunitat de llogarets de Calatayut.

Municipis

La comarca engloba als municipis d'Abanto, Alarba, Alconchel de Ariza, Alhama d'Aragó, Aniñón, Arándiga, Ariza, Ateca, Belmonte de Gracián, Berdejo, Bijuesca, Bordalba, Bubierca, Cabolafuente, Calatayut, Calmarza, Campillo d'Aragó, Carenas, Castejón de Alarba, Castejón de les Armes, Cervera de la Cañada, Cetina, Cimballa, Clarés de Ribota, Colzes, Contamina, Embid de Ariza, El Frasno, Fonts de Jiloca, Godojos, Ibdes, Jaraba, Malanquilla, Maluenda, Mara, Miedes d'Aragó, Monreal de Ariza, Monterde, Montó, Morata de Jiloca, Morés, Moros, Munébrega, Nigüella, Nuévalos, Olvés, Orera, Paracuellos de Jiloca, Paracuellos de la Ribera, Pozuel de Ariza, Ruesca, Sabiñán, Sediles, Sisamón, Terrer, Tobed, Torralba de Ribota, Torrehermosa, Torrelapaja, Torrijo de la Cañada, Valtorres, Vella de Jiloca, Villafeliche, Villba de Jolivert, Villengua, Villarroya de la Serra i La Vilueña.

Demografia

Evolució de la població des de 1996:

#	Municipi	Població (2025)
01	Calatayut	20.152
02	Ateca	1.784
03	Ariza	1.089
04	Alhama d'Aragó	918
05	Maluenda	896
06	Sabiñán	693
07	Aniñón	676
08	Paracuellos de Jiloca	612
09	Terrer	583
10	Cetina	536
11	Miedes d'Aragó	412
12	Villarroya de la Serra	397
13	El Frasno	370
14	Munébrega	357
15	Ibdes	355
16	Nuévalos	325
17	Villengua	293
18	Jaraba	292
19	Arándiga	278
20	Moros	275
21	Morata de Jiloca	266
22	Colzes	241
23	Fonts de Jiloca	203
24	Tobed	197
25	Carenas	170
26	Mara	161
27	Torralba de Ribota	158
28	Monterde	144
29	Olvés	108
30	Bijuesca	95
31	Ruesca	70
32	Valtorres	68
33	Bubierca	66
34	La Vilueña	60
35	Godojos	55

Geografia

En els seus 67 municipis, és la comarca aragonesa que més municipis inclou i té una població similar a la comarca Comunitat de Terol, lo que dona a la capital un gran àrea d'influència, sobretot en les comarques d'Aranda i Daroca, a la comarca una gran importància dins d'Aragó. Llimita al nort en Aranda i Valdejalón, a l'est en el Camp de Cariñena i el Camp de Daroca, al sur en la comarca del Señorío de Molina-Alt Tajo (província de Guadalajara) i a l'oest en la comarca de Terra de Medinaceli (província de Soria).

Història

Erro al crear miniatura:

Vista de Nuévalos durant l'hora blava.

Esta comarca és hereua de l'antiga Comunitat de Llogarets de Calatayut creada per Alfonso I despuix de la conquista de la zona als musulmans. Les comunitats tenien una plena autonomia jurídica en la finalitat d'organisar-se econòmicament i militarment, ya que estes es donaven generalment en terrenys fronteriços. Històricament la comarca era més gran, ya que incloïa municipis que actualment són de Soria i Guadalajara. També es pot considerar a esta comarca hereua de l'efímera Província de Calatayut creada en el XIX i que incloïa les actuals comarques d'Aranda, Daroca i gran part de Valdejalón i Jiloca. En l'any 2001 fent us de les transferències en matèria de descentralisació es crea la comarca Comunitat de Calatayut. En poblacions de la comarca es varen donar lloc importants fets històrics com:

La ciutat de Segeda (ubicada en la zona de Belmonte de Gracián i Mara) va combatre a Roma en el 153 a. C.

La proclamació de l'Infant Fernando (despuix, Fernando II "el Catòlic") com a príncip hereu de la Corona d'Aragó en l'Iglésia de Sant Pedro dels Francs, en Calatayut.
La firma de la Carta de Calatayut entre els Reis Catòlics i Fernando de Guanarteme, per la que els regnes canaris s'incorporen a la Corona de Castella.
la Pau de Terrer que va posar fi a la Guerra dels Dos Pedros el principal escenari dels quals va ser esta comarca.
La comarca és zona de combats durant la Guerra de l'Independència com l'intent de pren dels molins de Villafeliche pels francesos.

La comarca com a institució

La llei de creació de la comarca és la 9/2001 del 18 de juny de 2001.^[1] Es va constituir l'11 d'octubre de 2001. Les competències li varen ser traspassades l'1 de març de 2002.

Bandera i escut

La bandera i l'escut de la Comunitat de Calatayut varen ser creats pel 26 de juliol de 2005.^[2]

Política

Consellers 2019-2023
Càrrec	Nom	Ajuntament	Partit Polític
President	Ramón Duce Mestre	Alcalde d'Ibdes	PSOE
Conseller	Alberto Espanya Gómara	Regidor de Paracuellos de Jiloca	PSOE
Conseller	Alfonso Portes Cantería	Alcalde de Torralba de Ribota	PSOE
Vicepresident	Ángel Millán Marín Ros	Alcalde de Bijuesca	PSOE
Conseller	Carlos Sinusia Lafuente	Regidor de Ibdes	PP
Consellera	Cristina Galliponter Juana	Regidora de Munébrega	PP
Conseller	David Gràcia Julián	Regidor de Paracuellos de Jiloca	PARELL
Conseller	Emilio Francisco Garza Trasobares	Alcalde de Arándiga	CHA
Conseller	Ernesto Marín Nievas	Alcalde de Malanquilla	Ciutadans
Consellera	Felicitat Pérez Sicília	Alcaldesa de Jaraba	Ciutadans
Conseller	Fernando Escribano Ros	Alcalde de Berdejo	PSOE
Conseller	Fernando José Duce Borao	Regidor de Ateca	PP
Conseller	Francisco Javier Solans Burbano	Alcalde de Paracuellos de la Ribera	PARELL
Conseller	Hilario González Velázquez	Alcalde de Cetina	PSOE
Consellera	Inmaculada Serra Mateo	Regidora del Frasno	PP
Conseller	José Carlos Pérez Cubero	Alcalde de Belmonte de Gracián	PARELL
Conseller	José Gràcia Ruiz	Alcalde de Monterde	PP
Conseller	José Os Navarrés	Regidor de Calatayut	Ciutadans
Conseller	José Ignacio Marcuello Casorrán	Alcalde de Sabiñán	PP
Conseller	José Miguel Morte Pou	Regidor de Ateca	PSOE
Conseller	Leonardo Baquedano Herrero	Conejal de Castejón de Alarba	PP	Conseller	José Vidal Casat Pomareta (dimitix)	Alcalde de Carenas	PP
Conseller	Juan Luis Gómez García	Alcalde de Orera	PSOE
Vicepresidenta	María Pilar Marque Ceba	Regidora de Alhama d'Aragó	PARELL
Conseller	Manuel Peiró Cobacho	Alcalde de Nuévalos	PSOE
Consellera	María Àngels Lozano Burgos	Alcaldesa de Monreal de Ariza	PP
Consellera	María Àngels Ruiz López	Alcaldesa de Vella de Jiloca	PSOE
Conseller	Iván Gil Gimeno	Regidor de Morata de Jiloca	PP	Consellera	María Esther Serrano Andrés (dimitix)	Alcaldesa de Morés	PP
Consellera	María Jesús Peñalosa Gil	Regidora de Calatayut	PP
Conseller	Pascual García Alonso	Alcalde de Torrehermosa	PSOE
Conseller	Pascual Royo Gómez	Alcalde de Cervera de la Cañada	PSOE
Consellera	Raquelópez Grima	Regidora de Maluenda	PP
Consellera	Raquel Taronger García	Alcaldesa del Frasno	PSOE
Conseller	Santiago Mingotes Bareas	Regidor de Calatayut	PSOE
Consellera	Silvia Molina Sanjuan	Regidora de Maluenda	PARELL
Conseller	Tomás José Escolano Serrà	Alcalde de Terrer	PP

Vore també: Anex: Consellers de la Comunitat de Calatayut

Eleccions 2011
Partit	Vots	% Vots	Electes	Consellers
PP	8.339	35,70%	92	13
PSOE	8.320	35,62%	162	13
PARELL	4.870	20,85%	95	8
CHA	1.173	5,02%	21	1
IUA	323	1,38%	0	0
FIA	166	0,71%	1	0
UPyD	140	0,60%	0	0
AEISAB	29	0,12%	0	0
Total	23.360	100%	371	35

Vore també: Anex: Eleccions en la Comunitat de Calatayut

Patrimoni

Jaciments arqueològics

Destaquen, els jaciments prerromanos de bon número de localitats, ademés de les ruïnes romanes de l'antiga Bílbilis, ya que el fèrtil terreny era propici per a l'agricultura i l'assentament de poblacions. Aixina trobem:

D'orige celta:
- Els jaciments de Mundobriga en Munébrega
- Els jaciments d'Arcóbriga en Monreal de Ariza
- Els jaciments de Segeda en Mara
- Els jaciments de Valdeherrera en Calatayut

D'orige romà:
- Les ruïnes de Bílbilis en Calatayut

Iglésies

En l'arribada dels musulmans sorgixen importants núcleus de població i es desenrolla l'art mudéjar, destacant especialment:

Calatayut: Santa María, Sant Andrés
Alhama d'Aragó: iglésia de la natividad de la santíssima verge
Cervera de la Cañada: Santa Tecla
Morata de Jiloca: Sant Martín
Belmonte de Gracián: Sant Miguel
Ateca: Iglésia de Santa María
Tobed: Verge de Tobed, Sant

Pedro * Colzes: Santa María Magdalena

Paracuellos de la Ribera: Sant Pedro Apòstol

Maluenda: Santes Justa i Rufina, Santa María
Aniñón: La nostra Senyora del Castell
Cetina: Iglésia Parroquial de Sant Joan Batista

Castells

Donat el caràcter fronteriç d'esta comarca en el territori per reconquistar i en Castella, abunden els conjunts fortificados: Especialment el de Calatayut, pero hi ha construccions d'este tipo en molts més llocs com Nuévalos, Alhama d'Aragó, Cetina, Maluenda, Torrijo de la Cañada, Calmarza, Ateca o Bijuesca per citar alguns.

Balnearis

La Comarca Comunitat de Calatayut posseïx un elevat número de balnearis que la situa entre les més importants d'Espanya referent al turisme de l'aigua.^{cita requerida}

Cal destacar el Monasteri de Pedra fundat a finals d'el XII. Monasteri cisterciense reconvertit en hostal i rodejat d'un parc de naturalea exuberante en diverses cascades d'aigua, estanys i coves que contrasten en la aridez que rodeja la zona.

Els balnearis de Paracuellos de Jiloca, Alhama d'Aragó i Jaraba l'esplendor de la qual es va situar a finals d'el XIX i principis del XX. Les instalacions han segut modernisades en els últims anys i la seua popularitat ha tornat a créixer.

Alhama d'Aragó posseïx ellac natural d'aigua calenta més gran i únic en Europa, i el bany del moro i de la mora, un bany que data des dels Romans ^{cita requerida}

Territori i Població

Municipi	Extensió (km²)	% del total	Habitants (2006)	% del total	Densitat (hab/km²)	Altitut (metros)	Distància a/des de Calatayut (km)	Pedanies
Abanto	63,30	2,52	145	0,36	2,29	922
Alarba	18,90	0,75	146	0,36	7,72	844	21,10
Alconchel de Ariza	34,80	1,39	116	0,29	3,33	896	60,8
Alhama d'Aragó	31,20	1,24	1.259	2,91	37,60	664	28,00
Aniñón	51,90	2,07	822	2,04	15,84	729	14,10
Arándiga	50,10	2,00	430	1,07	8,58	462	31,00
Ariza	102,70	4,09	1.242	3,08	12,09	713	40,80
Ateca	84,74	3,38	2.068	5,12	24,40	600	14,80
Belmonte de Gracián	42,40	1,69	221	0,55	5,21	646	12,90
Berdejo	19,90	0,79	70	0,17	3,52	990	43,60
Bijuesca	56,60	2,26	136	0,34	2,40	918	45,40
Bordalba	41,40	1,65	89	0,22	2,15	1.000	53,1
Bubierca	29,50	1,18	90	0,22	3,05	647	24,10
Cabolafuente	39,20	1,56	54	0,13	1,38	977	53,70
Calatayut	154,90	6,18	20.040	49,65	129,37	536	--	Campiel, Carramolina, Embid de la Ribera, Huérmeda, Marivella, Ribota, Sant Ramón, Torres.
Calmarza	28,30	1,13	79	0,20	2,79	839	53,10
Campillo d'Aragó	36,80	1,47	168	0,42	4,57	1.054	41,90
Carenas	31,30	1,25	213	0,53	6,81	653	23,30
Castejón de Alarba	17,40	0,69	107	0,27	6,15	916	25,60
Castejón de les Armes	16,20	0,65	114	0,28	7,04	660	17,70
Cervera de la Cañada	29,80	1,19	329	0,82	11,04	703	14,00
Cetina	71,30	2,84	693	1,72	9,72	675	34,60
Cimballa	32,00	1,28	131	0,32	4,09	904	43,00
Clarés de Ribota	18,50	0,74	100	0,25	5,41	943	30,70
Colzes	62,10	2,48	261	0,65	4,20	751	33,60
Contamina	13,70	0,55	50	0,12	3,65	669	30,40
Embid de Ariza	41,40	1,65	62	0,15	1,50	675	41,90	Casa de la Vega.
Municipi	Extensió (km²)	% del total	Habitants (2007)	% del total	Densitat (hab/km²)	Altitut (metros)	Distància a/des de Calatayut (km)	Pedanies
El Frasno	48,60	1,94	477	1,18	9,81	682	17,80	Aluenda, Inogés, Pietas.
Fonts de Jiloca	27,40	1,09	284	0,70	10,36	570	18,20
Godojos	16,70	0,67	55	0,14	3,29	787	38,00
Ibdes	55,80	2,22	525	1,30	9,41	743	34,10
Jaraba	42,90	1,71	326	0,81	7,60	767	40,30
Malanquilla	36,30	1,45	131	0,32	3,61	1.002	35,60
Maluenda	40,20	1,60	1.075	2,66	26,74	581	8,70
Mara	20,80	0,83	207	0,51	9,95	688	16,20
Miedes d'Aragó	54,90	2,19	468	1,16	8,52	758	20,70
Monreal de Ariza	61,60	2,46	220	0,55	3,57	771	49,10	Granja de Sant Pedro.
Monterde	55,40	2,21	221	0,55	3,99	790	30,10	Llumes.
Montó	17,30	0,69	123	0,30	7,11	633	21,30
Morata de Jiloca	23,20	0,93	292	0,72	12,59	619	14,20
Morés	21,30	0,85	447	1,11	20,99	443	28,70	Purroy.
Moros	54,10	2,16	469	1,16	8,67	791	24,50
Munébrega	41,20	1,64	431	1,07	10,46	749	14,80
Nigüella	30,40	1,21	91	0,23	2,99	491	35,20
Nuévalos	41,40	1,65	342	0,85	8,26	724	26,00	La Tranquera, Lloc Nou, Monasteri de Pedra.
Olvés	20,40	0,81	112	0,28	5,49	807	15,20
Orera	20,00	0,80	122	0,30	6,10	700	20,00
Paracuellos de Jiloca	32,20	1,28	507	1,26	15,75	486	5,00
Paracuellos de la Ribera	15,10	0,60	199	0,49	13,18	486	22,80
Pozuel de Ariza	22,80	0,91	24	0,06	1,05	695	52,70
Ruesca	11,70	0,47	82	0,20	7,01	764	19,80
Sabiñán	16,60	0,66	741	1,84	44,64	451	26,10
Sediles	11,60	0,46	100	0,25	8,62	739	12,80
Sisamón	41,80	1,67	53	0,13	1,27	1050	50,50
Municipi	Extensió (km²)	% del total	Habitants (2007)	% del total	Densitat (hab/km²)	Altitut (metros)	Distància a/des de Calatayut (km)	Pedanies
Terrer	33,90	1,35	541	1,34	15,96	561	6,70	Azucarera.
Tobed	37,70	1,50	276	0,68	7,32	638	35,90
Torralba de Ribota	32,90	1,31	187	0,46	5,68	625	10,30
Torrehermosa	21,20	0,85	92	0,23	4,34	839	56,20
Torrelapaja	14,80	0,59	42	0,10	2,84	1.004	39,70	Tomillares.
Torrijo de la Cañada	75,00	2,99	314	0,78	4,19	725	33,50
Valtorres	3,40	0,14	117	0,29	34,41	678	22,30
Vella de Jiloca	10,40	0,41	95	0,24	9,13	597	10,30
La Vilueña	8,50	0,34	116	0,29	13,65	700	18,00
Villafeliche	22,30	0,89	199	0,49	8,92	638	22,40
Villba de Jolivert	13,70	0,55	121	0,30	8,83	633	10,90
Villengua	40,30	1,61	389	0,96	9,65	770	27,80
Villarroya de la Serra	91,90	3,66	600	1,49	6,53	734	19,40
Total	2.508,04		40.362

Este artícul conté una traducció derivada de «Comunidad de Calatayud» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Referències

↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 2 de setembre de 2010.
↑ «DECRETE 166/2005, de 26 de juliol, del Govern d'Aragó, pel que s'autorisa a la Comarca de la Comunitat de Calatayut, de la província de Saragossa, per a adoptar el seu escut i bandera municipal.». Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2021. Consultat el 4 de febrer de 2011.

Enllaços externs

Comarcalización d'Aragó, Comunitat de Calatayut^[1]

↑ «Inicie» (en és). www. comunidadcalatayud. com. Consultat el 2026-03-12.

[1] Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 2 de setembre de 2010.

[2] «DECRETE 166/2005, de 26 de juliol, del Govern d'Aragó, pel que s'autorisa a la Comarca de la Comunitat de Calatayut, de la província de Saragossa, per a adoptar el seu escut i bandera municipal.». Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2021. Consultat el 4 de febrer de 2011.

[3] «Inicie» (en és). www. comunidadcalatayud. com. Consultat el 2026-03-12.

[1]

[2]

[1]