Campiel

Campiel és una entitat de població espanyola, hui dia despoblada, del municipi de Calatayut, pertanyent a la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó.

Geografia

Discorre pels voltants el riu Xaló.

Història

A mitan del XIX, el caseriu, ya per llavors pertanyent al municipi de Calatayut, tenia contabilisades 22 cases de recree. Apareix descrit en el quint volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:

CAMPIEL: cas. de la prov. de Saragossa, en el part. jud., térm. i jurisd. de la c. de Calatayut: sit. al NE., mes inclinat al N. de la mateixa á 1 1/2 leg. de dist., entre dos serres esquilosas i metalíferas, en una chicoteta i profunda cañada que forma un prolongat bosc d'arbres frutals: es compon de 22 cases de recree, de les quals 19 es troben habitades constantment, i les 3 restants en la temporada d'estiu; per a que els seus hab. puguen oir missa hi ha 3 ermites, en a on regularment se celebra tots els dias de precepte; l'una dedicada á Sant Abdon i Senen, es troba en una hereteu pròpia del capítul ecl. de la parr. de Sant Pedro de dita c.; l'atra, dedicada á Ntra. Senyora del Cármen, en una posesion particular, i la tercera á San Iñigo, erigida en 1839. Quatre fonts que broten en les pendents de les penyes, sortixen á els vec. per a beure i demas usos domèstics; entre elles és la mes atendible una que naix casi en el cim d'un mont dins de la propietat de D. Cosme Marcen, que ha sabut embellir-la en el treball, arreplegant les seues aigües en una bassa a on es crien bones tencas i molts ànets: des del punt que ocupa es divisa tot aquell caserio, que oferix á la vista un paisage verdaderament encantador. Despues de travessar un mal camí, en aplegar á el cim de la penosa costera que per la part del S. li domina, causa una agradable sorpresa el contemplar des d'ella aquella prodigiosa vall de prop de 300 anegades de terra, fertilizado pel r. Jalon, que s'introduïx i amaga entre peñascos per baix de Bambola, i marcha comprimit fins que trobant un desahago, corre majestuós i enriquit ya en les aigües del Ribota per aquell lloc deliciós: el terreny laboreado, que es compon del detritus de pissarra, gneis, i atres roques, i del carrege del Jalon, que li proporcoina fèrtil i abundant rec, produïx tota classe de llegums de gust delicat, cànem de testura fina, i alguns cereals: la higuera, l'olivera, el manzano, el peral de totes classes, principalment de longuindo, de roma, bergamota fina, ternal, mosqueto i chato; albercocs, pavias; l'armeler, siti en els alvertents, el frut dels quals competix en el de Catalunya; emparrados de moscatell de diferents espècies de vinya, en frut delicat, i molts atres arbres frutals i selvats, vegetan en lozania en aquell terreny privilegiat; pero sobre totes les bresquilleres; el frut d'estos arbres en tanta justícia celebrat com el millor de tots els que es coneixen en els diferents punts en que es cull. és de vàries espècies: els mes grossos, de guto mes esquisito, mes aromàtics, de color mes apreciable i que es presenten com un obsequie, són els empeltats en ciruelo o arañon negre, i tambien en refillol barbudo d'armeler, que és el de mes duracion: no produïxen tant com els anteriors els esgalls en arañon blanc, pero el d'albercoc es desenrolla lo mateix en un que en un atre: tambien s'empelta el melocoton en els arbolitos procedents de la llavor, i la seua calitat millora segun la analogia que tenen entre sí; pero és d'advertir, que la sement continguda dins de l'endocarpi o cuesco de melocoton esgall, és estèril, perque procedix de cruzamiento é hibridacion; i aun cuando la seua flor eixecuta la fecundacion i transmet pel sacocarpis la nutricion, el esceso i disimilaridad d'esta, ocasionen un abort i per ell la nulitat d'accion reproductiva en la llavor: per açò no hi ha mig mes eficaç per a alcançar que este frut siga esquisito, que el de l'esgall. Hi ha ademas unes atres vàries classes de bresquilles no esgalls, que es reproduïxen per la llavor, com la duraznilla, el melocoton anteado, blanc i obridor, perque desprén l'os; pero tots estos, que són inferiors en tamany i calitat á els anteriors, es crien en vivers, i en dos anys si la terra els és agradable; en tres en un atre cas. Durant la maduracion de les bresquilles, es desterren els bilbilitanos per a anar á gojar d'un plaure que mai els cansa, i encara els viagers es detenen á les voltes, sense mes objecte que el de gojar algunes hores de l'entusiasme á que els du la vista d'un lloc tan amé i pintoresc. En quant á les demas particularitats d'este cas. (V. Calatayut.)

(Madoz, 1846, pp. 352-353)

En 2025, l'entitat singular de població tenia censats 0 habitants.

Bibliografia

• (1846) «Campiel», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.