Riu Xaló

El Xaló (en aragonés: Xalón o Exalón) és un riu del nordest d'Espanya, i el principal afluent del Ebre per la marge dreta. Té una llongitut de 224 km i drena una àmplia conca de 9338 km². El seu cabal en Calatayut és de 6,42 m³/s, pero és molt irregular en ser un riu de règim pluvial mediterràneu. En atres pobles propencs com Calatorao el seu cabal és de 20,4 m³/s i quan desemboca té casi el mateix cabal.

Geografia

Naiximent

Naix en la província de Soria, en el chicotet poble de Benamira, i discorre encaixat fins a Arcs de Xaló, a on s'amplia a favor dels materials terciarios blans de la depressió de Monreal de Ariza, discorrent ya en territori aragonés.

El riu al seu pas per Arcs de Xaló

Un dels espais naturals més singulars de Castella i Lleó són els denominats Sabinares del Xaló que junt en les Goles del Xaló fan d'este primer tram del riu un interessant espai de biodiversitat ben conservada.

Curs mig

En este sector rep els rius Nágima i Henar. Novament s'encaixa en el plec calcáreo d'Alhama d'Aragó i creua en meandres encaixats en el paleozoico de Bubierca, de la branca aragonesa de la cordillera Ibèrica. En este tram rep els rius Monegrillo, Pedra en el Taula i Manubles fins a Ateca a on torna a obrir-se la vall.

Tram del riu prop d'Huérmeda

En la depressió tectònica de Calatayut, i a favor dels algeps, amplia la seua vall i elabora un bonico escarpe en el seu marge esquerra. Rep ací els rius Jiloca, Jolivert i Ribota. Torna a tajar el paleozoico de les serres d'Algairén i de la Verge, en meandres ben marcats i encaixats.

Desembocadura

Erro al crear miniatura:

En ocasions, i en les pluges torrencials, el cabal del riu aumenta considerablement fent que este s'aplegue a desbordar al seu pas per les localitats confrontants.

Ya entrat en la depressió de l'Ebre, rep les aigües del Aranda, el Grío (en el que es troba en construcció l'embassament de Mularroya, que obtindrà les aigües per mig d'un transvasament del propi riu Xaló) i l'Alpartir, dirigint-se cap a Torres de Berrellén, a on termina desembocant en l'Ebre.

Llocs d'interés turístic

En la vall de Xaló es troben encara moltes cases covas habitades, sobretot entre Ricla, Épila, Roda de Xaló, Urrea de Xaló, Sallas de Xaló i Bárboles.

• Les goles del Xaló, entre Alhama d'Aragó i Ateca, és una zona a on el riu discorre encaixat, que es pot recórrer en coche per l'antic recorregut de la carretera nacional II abandonant l'autovia.
• Les hoces del Xaló, per a recórrer a peu; espai inclós en la Ret Natura 2000.
• Les muralles de Grisén, que és a on el canal imperial d'Aragó creua el riu en un aqüeducte soberp.
• el pont de Capurnos, en Morata de Xaló.
• L'Alt Xaló per a on passa el riu encaixat en un bonico canó a on es troba Somaen.

Etimologia

Erro al crear miniatura:

Conca del riu Xaló (en groc obscur) en la conca de l'Ebre.

Segons Edelmiro Bascuas, «Xaló» és una forma d'orige paleoeuropeo, derivada de la raïl indoeuropea ix- 'onage, aigua que fluïx, corrent'.

Per una atra part, no es pot descartar una etimologia semítica: en hebreu, "fita" significa finestra.

Vore també

• Zona del Xaló en Castella i Lleó

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Xaló.
• Nou diccionari geogràfic manual
• Diccionari geogràfic universal
• Conca hidrogràfica de l'Ebre
• Estat dels embassaments de la conca de l'Ebre
• Societat Espanyola d'Assuts i Embassaments

• Unió d'entitats per al compliment de la Directiva d'Aigües en la conca de l'Ebre (CuencaAzul) [1] archivat en Wayback Machine.
• Distribució territorial de la Conca hidrogràfica de l'Ebre. Vist el 6 de setembre de 2010.
• Els veïns de Benamira restauren i posen en valor el naiximent del Xaló / Inclou document de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre que fixa les coordenades precises del naiximent del Xaló