Arcs de Xaló

Arcs de Xaló

Arcs de Xaló és un municipi i localitat espanyola de la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. El terme municipal, ubicat en la comarca d'Arcs de Xaló, té una població de Plantilla:Població-és wd. La localitat té el títul de vila.

Geografia

La vila d'Arcs de Xaló està ubicada en la vall del riu Xaló, pròxima al seu naiximent, al surest de la província de Soria i rayando en les províncies de Saragossa i Guadalajara, a 826 m sobre el nivell de la mar, en les faldes del replanell de la Serra Ministra. El territori es repartix entre les conques hidrogràfiques del Duero i l'Ebre, sent a la conca de l'Ebre a la que pertany el municipi d'Arcs de Xaló.

El seu clima és mediterràneu continental, subárido en temperatures miges de 2 °C a 4 °C en giner i de 18 °C a 20 °C en juliol, precipitacions miges anuals de 300 mm a 491 mm, vents del noreste, solano i del suroest, ábrego.

Archiu:PlanoDeArcosDeJalon.jpg

Pla d'Arcs de Xaló

Els numerosos rius i rieres que travessen el municipi marquen la geografia natural, en una frondosa vegetació que conformen les vegas, de gran riquea paisagística. Aixina mateix cal destacar els Sabinares del Xaló i l'Páramo de Layna com a parages d'un valor ecològic i paisagístic molt important. Per l'acció dels rius els desnivells d'este municipi són acusats, des dels 827 m de la vila als 1290 m dels alts de Judes.

El municipi d'Arcs de Xaló forma part de l'unitat morfoestructural de transició denominada entronque del sistema ibèric i central, trobant la serra de Solorio al surest (en el llímit en Guadalajara i Saragossa) i la serra de Muedo al noroest.

L'orige geològic i tectónico d'este territori se situa fa uns sis millons d'anys, a principis del Plioceno Inferior (Era Terciaria). L'alvanç cap al nort de la placa continental africana sobre la placa ibèrica, va originar la formació de noves montanyes i va tallar la comunicació entre l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrànea, les aigües de la qual es varen evaporar completament, transformant-se en poc temps en una conca desértica. El sur d'Europa es va convertir en un sistema de llac.

El terme municipal s'ubica en les denominades Parameras de Molina. Es tracta d'un conjunt de zones esteparias existents en la transició de la montanya soriana cap a la planura, en el que destaquen els coneguts com a Páramo de Layna. Estes parameras s'inicien en la zona de contacte de la Cordillera Central en l'Ibèrica en la serra de Pela, prolongant-se cap a l'est en àmplies extensions de topografia arrasada i plana, en àrees de plecs suaus tallats per la penillanura fonamental del Replanell, per lo que els seus relleus són en bona part una superfície d'erosió, horisontal o llaugerament deformada, a on els nivells aflorantes corresponen a materials calcáreos que es varen depositar durant el Triásico, desenrollant-se un gran número de formes càrstiques (dolina, coves, lapiaces), i en una altitut mija que se situa entorn als 1000–1200 m.

Este relleu, tipo taula i alomado, presenta una traça destacada que són els fenomens de abarrancamiento i acarcavamiento produïts per les aigües de arroyada. Geològicament es diferencien dos zones: el sur, en formacions geològiques del Jurásico, a on es distinguixen dolomías i calcàrees de bona permeabilidad, i el nort, en formacions de l'edat Terciaria, concretament del Mioceno, en argila arenenques en intercalació de grava i arena molt permeable. Una fita geomorfològica a destacar és l'estany de Judes, d'orige càrstic.

El municipi d'Arcs de Xaló comprén també les localitats d'Aguilar de Montuenga, Chaorna, Iruecha, Jubera, Judes, Layna, Montuenga de Soria, Sagides, Somaén, Utrilla, Velilla de Medinaceli i Urex de Medinaceli. És el principal núcleu urbà i centre de servicis de la comarca de Terra de Medinaceli, actualment integrada en la comarca d'Arcs de Xaló. El seu terme municipal és el més extens de la província de Soria. Es sitíua a 92 quilómetros de la capital soriana.

El seu terme municipal està travesado per l'autovia del Nordest, entre els pK 158 i 175. Conta en una estació de ferrocarril, punt kilométrico 183, de la llínea Madrit-Barcelona, inaugurada el 25 de maig de 1863.

Història

Archiu:Casti-Arcos.jpg

Castell d'Arcs de Xaló

Arcs (aixina es dia la població en 1821) va ser integrat inicialment en la província de Calatayut, de nova creació, com a resultat de la sessió celebrada en Les Corts espanyoles el 7 d'octubre de 1821, a on es va debatre i va aprovar la configuració territorial provincial d'Espanya. El 30 de decembre de 1821 les Corts varen aprovar els llímits territorials de la província de Calatayut, que contava ademés en parts de les actuals províncies de Soria, Guadalajara i Terol. En 1822 ya establit el marc jurídic, la Diputació de Calatayut va ser constituïda.

La província a on va quedar integrat inicialment l'actual Arcs de Xaló, contava en una població de més de 100000 habitants. La capacitat d'atracció de Calatayut sobre la seua àrea circumdant va ser reconeguda i resaltada en la creació de la Diputació provincial de Calatayut, una institució en poder polític i de gestió administrativa, que obria una perspectiva prometedora de desenroll. No obstant, la seua existència va ser efímera, concloent en el decret d'1 d'octubre de 1823, pel qual Fernando VII va declarar nuls tots els actes del Govern constitucional, passant a integrar-se en la de Soria definitivament.

A la caiguda del Antic Règim la localitat es constituïx en municipi constitucional, en la regió de Castella la Vella, Partit de Medinaceli, que en el cens de 1842 contava en 107 llars i 438 veïns. A mitan de el XIX, la vila tenia contabilisades 97 cases. Apareix descrita en el segon volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

ARCOS DE MEDINACELI: v. en ayunt. de la prov. de Soria (14 leg.), part. jud. de Medinaceli (2 1/2), aud. terr. i c. g. de Burgos (32), dióc. de Sigüenza (6 1/2): sit. á les márg. del r. Jalon, entre dos cerros que la dominen per el E. i O., de suerte que el seu carrer principal ocupa la part mes baixa o profunda del barranc que formen aquells, estendiéndose la pobl. per un i un atre costat de les seues faldes; la banyen lliurement els vents de el N. i de el S. i goja de clima sà. Té 97 cases molt mesquines i en estremo miserables, totes de calç i vora; una que servix de casa municipal, pósito de grans, presó pública i escola de primera ensenyança, á la que assistixen 74 chiquets i 12 chiquetes, el mestre de les quals per este encàrrec i pel de sacristan percep la asignacion d'1,200 rs.: hi ha 1 igl. parr. dedicada á Ntra. Sra. de la Blanca, l'edifici de la qual és antiquíssim, de sòlida construccion, ben conservat i en muchisimo netea, servida per 1 cura retor, que la seua vacant es proveïx per oposicion: el cementeri està a el S. de la v. á dist. proporcionada per a no perjudicar á la salubritat pública. Sobre el cerro que domina la v. pel costat de el O., subsistixen els murs d'un ant. cast., propietat del Excmo. Sr. duc de Medinaceli, que va ser alcaide del mateix, conservant-se encara els seus quatre forts murs alguna cosa desmoronados: la seua entrada principal va deure ser per la part de el N.; i en la de el S. hi ha todavia un torreon molt sòlit, part de pedra blanca i part de calç i vora, sense escala, pisos ni divisions, en el que es veu un arc de gran dimension. Confina el seu térm. per el N. en els de Utrilla i Almaluez á 1/2 leg., per el E. en el d'Aguilar á 1/4, per el S. en el de Sagides á 1/2, i per el O. en el de Somaen a igual dist., comprenent una circumferència de 2 leg. poc mes o menys. El terreny és prou feraz en alguns punts: comprén gran part de mont, i la part reduïda á cultiu contindrà unes 1,800 fan. dividides en 460 de primera calitat, 660 de segona, i 680 de tercera, que fertilizan les aigües del r. Jalon, del com ix un caz construït a l'intent i per a impulsar les rodes d'1 molí harinero. Els camins que partixen d'Arcs per a Aguilar, Utrilla, Somaen i atres punts, són tots de ferradura, molt deteriorats é intransitables en temps de neus i aiguada: á 400 passos de dist. de la pobl., dirigint-se cap a el N., passa la carretera real de Madrit á Saragossa, sobre la que hi ha un bon parador, prou cómodo per a la arrieria, en el corresponent relleu de cavalls per a correus i diligències, devent-se passar el r. Jalon per a incorporar-se á dita carretera per mig d'un pont de silleria d'un sol arc, que amenaça pronta ruïna; destruccion que seria una verdadera desgràcia per al servici públic de pas de correus i tropes, i per a la mateixa v. d'Arcs, punt d'etapa: prod.: blat, avena, lli, cànem, llegums, hortaliça, va vindre i frutes; cria ganado lanar: ind.: està circumscrita á alguns telers que solament servixen per a l'us del veïnat, i á la estraccion del sobrer de fruts, grans i llana que es transporten á Medinaceli i pobles immediats de Aragon: pobl.: 107 vec., 438 hab.: cap. imp.: 55,623 rs.: el presupost municipal ascendix á 1,200 rs. vn., i es cobrix en el valor de 36 fan. de blat que prod. 1 molí harinero, 3 fan. d'una hereteu, i 380 rs. que prod. 1 forn de poya; i lo que falta es cobrix per repartiment veïnal. Esta v. paga ademas un feu conegut en el nom dels Fumerals, que abans percibia la Inquisicion de Conca.

(Madoz, 1845, pp. 477-478)

Fins a la reforma de la nomenclatura municipal de 1916 el municipi es dia simplement Arcs. En dita data el seu nom va ser modificat pel de Arcs de Xaló.

El 28 de juliol de 1967, creix el terme del municipi perque incorpora a Aguilar de Montuenga, Chaorna, Iruecha, Jubera, Judes, Layna, Montuenga de Soria, Sagides, Somaén, i Velilla de Medinaceli. Utrilla va ser incorporat el 24 d'agost de 1970.

Sagides aporta la localitat d'Ures i Velilla la d'Arbujuelo.