Paracuellos de Jiloca

Paracuellos de Jiloca és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. Té una població de .

Erro al crear miniatura:

Paracuellos de Jiloca

Geografia

Integrat en la comarca de Comunitat de Calatayut, dista 4,6 km de Calatayut i 84 km de Saragossa. El terme municipal, que comprén una superfície de 32,22 km², està travessat per la carretera nacional N-234, entre els pK 253 i 255, ademés de per la carretera autonòmica A-202, que unix Calatayut en Munébrega. Té un relleu molt montanyós en boscs entorn i l'agricultura seguix tenint un paper fonamental en l'economia de la localitat.

El relleu del municipi esta definit per la vall del riu Jiloca i per un terreny ascendent des d'abdós riberes del riu integrat en el Sistema Ibèric. L'altitut oscila entre els 842 m (cerro de la Torrecilla), en el llímit en La Vilueña, i els 550 m a la vora del riu Jiloca. El poble s'alça a 586 m sobre el nivell de el mar.

Història

En l'any 1081 el Cid campeador va passar per estes terres, lo que fa que paracuellos de Jiloca es trobe dins de la ruta turística denominada el Camí del Cid. Despuix de la reconquista definitiva en 1120 per Alfonso I el Batallador, durant l'Edat Mija i tot l'antic règim, va estar enquadrada dins de la comunitat de llogarets de Calatayut en la sesma del riu Xaló.

A mitan del XIX el lloc tenia contabilisada una població de 525 habitants. Apareix descrit en el decimosegundo volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

PARACUELLOS DE JILOCA: l. en ayunt. de la prov. i aud. terr. de Saragossa (14 1/2 leg.), part. jud. de Calalayud (3/4), c. g. d'Aragon, dióc. de Tarazona (14). sit. al peu i en el decliu d'uns tossals al BAIX.: li baten els vents del N. i I.: el seu clima és templat, i les malalties mes comunes pletóricas é intermitents. Té 100 cases, les del ayunt. i presó; escola de chiquets á la que concorren 40, dotada en 1,200 rs.; igl. parr. (Sant Miguel) servida per 9 beneficiats que componen el capitule ecl.; 3 ermites (Sant Roque, Sta. Eulalia de Mèrida i Sta María;) esta última dins de la poblacion i les demas a mig quarto d'hora a l'O. i al N., i un cementeri fora del poble al NE. Confina el térm. per N, en Calatayut; I. Villalba; S. Maluenda, i O. Munebrega; el seu estension és d'1/2 leg, de N. á S. i 1 1/2 d'I. á O.: en la seua ràdio cap al S. comprén un cas. que consta de 2 cases i un oratorio propi del baró de Wersage; una deh. de curta estension cridada Valdegalindo, pertanyent á propis i destinada a la pastura de ganados; algunes pedreres de calç i algeps, i una mina á 150 vares N. del poble, les aigües del qual contenen l'hidrogen sulfurat; el seu us és profitós, tant interior com esteriormente per a la curacion de diferents malalties, i en especial per a les cutànees é intermitents, á l'efecte de les quals hi ha nomenat pel Govern un mèdic director d'elles. El terreny és de mijana calitat; participa de seca i regadiu, en la seua major part, regat pel r. Jiloca que corre á 200 passos de la pobl. Els camins es dirigixen a Daroca, Calatayut i Molina, en regular estat. El correu es rep de Calátavud per balijero tres voltes á la semana. prod.: cereals, va vindre, cànem, frutes i llegums; manté ganado lanar; hi ha caça de conills i guals, i peixca de barps i anguiles. ind.: l'agrícola, un molí en 2 molgues i una fáb. de teixixca i rajola. pobl.: 110 veïns, 525 alm. cap. prod.: 1.470,452 rs. imp.: 87,100. contr.: 19,399.

(Madoz, 1849, p. 677)

En el XIX es varen descobrir en la localitat manantials d'aigües sulfurosas i en l'actualitat té en les rodalies del caixco urbà un balneari.

Bibliografia

• (1849) «Paracuellos de Jiloca», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.