Anar al contingut

Calmarza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Calmarza

Calmarza és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..

Geografia

Paisage en les afores de Calmarza

Està situat a la vora del ric Taula. El paisage és rocós i molt sec. En el seu entorn hi ha grans bandades de buitres i la vegetació solament es troba distribuïda en algunes zones aïllades i a les vores del riu.

A uns 12 km es troba el municipi de Jaraba que conta en uns importants balnearis. Des d'allí també hi ha possibilitat de visitar el monasteri de Pedra i l'estany de Gallocanta.

Història

Torre dels Palafox d'Ariza

A mitan del XIX, el lloc contava en una població censada de 204 habitants.[1] La localitat apareix descrita en el quint volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

CALMARZA: v. en ayunt. de la prov., aud. terr. i c. g. de Saragossa (22 leg.), part. jud. i adm. de rent. Ateca (5), dióc. de Tarazona (17): sit. en un fondo rodejat de peñascos, els vents que mes generalment la combaten, són els d'el N., i goja d'un clima templat i saludable, sent les enfermedados que mes comunmente es patixen, els dolors de reuma, sense que siguen muv freqüents: té 51 cases distribuïdes en varis carrers, i ademas una anomenada la municipal en la que es troba la presó; una escola de primeres lletres dotada en 1,200 rs. vn. i concorreguda per 16 discípuls, i una igl. parr. (Sant Blas) servida per un retor i un sacristan; el curato és vicaria perpètua i la seua presentacion correspon al cabildo de la colegiala de Sta. María de Calatayut: el cementeri ocupa un parage ventilat fòra de la pobl.: i els vec. d'esta se sortixen per a beure i demas usos domèstics de les escelentes i cristalines aigües de vàries fonts que broten en el térm., el qual confina per N. en el de Sisamon; per I. en el de Jaraba; per S. en el de Milmarcos, i per O. en el d'Algues: en la seua circumferència é immediates á la v. es troben una fáb. de paper blanc i un baten, i alguna cosa mes apartada una ermita dedicada á Sant Bartolomé. El terreny, montuoso i quebrado, és de calitat pedregosa, calcàrea, i cap al N. algun tant arenisca arcillosa; té per este costat i el del S. boscs de carrasca sabina, romer i atres arbustos; i cria yerbas de pastura per als ganados: li travessa el r. Taula que ve de la part de Sela i corre hácia l'I. camins: tots són locals i es troben en molt mal estat. El correu ho rep de la adm. de Calatayut per mig d'un carter que aplega el dumenge per la vesprada, i ix els dilluns de matí. prod.: blat, ordi, avena, judias, anous i creïlles; cria ganado lanar, caça de conills, llebres i perdius en escassea, per l'abundància d'anima'ls amoladors que poblen els monts; i peixca de truchas, barps i conills. ind.: ademas de la fáb., baten i molí de que s'ha parlat hi ha 2 tejedores de llenços ordinaris. comerç: és insignificant, quedant reduït al dels art. de primera necessitat. pobl.: 43 vec., 204 alm. cap. prod.: 690,000 rs. imp.. 52,500 rs. contr.: 8,791 rs. 16 mrs.
(Madoz, 1846, p. 292)

Vore també

Referències

  1. ↑ Madoz, 1846, p. 292.

Bibliografia