Torrijo de la Cañada
| Torrijo de la Cañada | ||||
|
| ||||
| País : | ||||
| • Com. Autònoma: | Aragó | |||
| • Província: | Saragossa | |||
| • Comarca: | ||||
| • Partit judicial: | ||||
| Ubicació: | ||||
| • Altitut: | 725 | |||
| Superfície: | 74.572971 | |||
| Població: | 187 hab. (INE 2025) | |||
| • Densitat: | ||||
| Gentilici: | ||||
| Predomini llingüístic: | ||||
| Còdic postal: | 50217 | |||
| Festes majors: | ||||
| Alcalde: | Ana Cristina Aparicio Báez (PSOE) | |||
| Pàgina web: | ||||
Torrijo de la Cañada és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal, ubicat en la vall del riu Manubles, té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..
Geografia
El terme municipal està creuat pel Manubles,[1] afluent del riu Xaló. Està entre Bijuesca i Villalengua, també té un atre riu, cridat pelllogarencs Carabán (Carabantes), afluent del riu Manubles. Es conecta a través de la carretera A-1502.
Història
L'història de Torrijo es remonta a l'antiguetat quan era coneguda com Termes i com Turriga. Ací va tindre lloc un episodi contat per l'historiador Apiano i protagonisat pel procònsul Quint Pompeyo en l'any 137 a. C., dins de les guerres celtíberas quan despuix d'haver derrotat a Numància, es va dirigir contra la ciutat de Termes, a on va perdre 700 hòmens. segons la tradició cristiana, en el III en el lloc a on s'alça l'iglésia parroquial, va ser a on Daciano va manar degollar als sants Félix i Régula, l'11 de setembre de 300, que havien naixcut en la ciutat de Tebas i pertanyien a la Legió Tebea. Torrijo va ser reconquistado en el XII per Alfonso I el Batallador a on apareix en el nom de Turrillo. Ya en el XIV com tots els pobles de la zona oriental de la província de Saragossa va sofrir les conseqüències de la guerra dels Dos Pedros.
A mitan de el XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 1275 habitants.[1] Apareix descrit en el quinzé volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:
El rei D. Pedro de Castella va guanyar esta pobl. en 1358 i deixe en ella per governador á Hernan Gutierrez de Sandoval; pero el veïnat que no podia sofrir la dominacion estranjera es va alçar contra ella i díó mort al Sandoval, sacsant el jou.
Demografia
Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Torrijo de la Cañada conta en 187 habitants.
Administració
Alcaldes democràtics (1979–2027)
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Esteban Pacheco Lopez | UCD |
| 1983 - 1987 | Desiderio Herrero Martinez | PSOE |
| 1987 - 1991 | Cesar Molinero Clerencia | PSOE |
| 1991 - 1995 | Cesar Molinero Clerencia | PSOE |
| 1995 - 1999 | Esteban Pacheco Lopez | PSOE |
| 1999 - 2003 | Felix Serrano Gonzalez | PP |
| 2003 - 2007 | Pablo Latorre Hombria | PSOE |
| 2007 - 2011 | Juan Domingo Pacheco Lafuente | PAR |
| 2011 - 2015 | Juan Domingo Pacheco Lafuente | PAR |
| 2015 - 2019 | Juan Domingo Pacheco Lafuente | PAR |
| 2019 - 2023 | Juan Domingo Pacheco Lafuente | PAR |
| 2023 - 2027 | Ana Cristina Aparicio Báez | PSOE |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Madoz, 1849, p. 107.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torrijo de la Cañada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.