Castejón de Alarba

Castejón de Alarba

Castejón de Alarba és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal té una població de Plantilla:Població-és wd.

Geografia

El terme municipal té un àrea de 17,48 km² i forma part del partit judicial de Calatayut. Pel nort llimita en Olvés, pel sur en Acered per l'est en Alarba i per l'oest en Monterde i Abanto, a pocs quilómetros es troba el Monasteri de Pedra i l'embassament de la tranquera. Està situada en la Serra de Pardos (l'altitut màxima de la qual és el Pico la Creu, en 1266 m, que es troba dins del terme municipal) del Sistema Ibèric . La seua temperatura mija anual és d'11,7 °C degut provablement a la seua altitut (916 m) i conta en unes precipitacions miges anuals de 450 mm.

Història

Per Castejón de Alarba va passar el Cid en el seu desterro i hui el poble es troba inclós dins del Camí del Cid. La localitat, llavors llogaret, va pertànyer, en aquells temps baixmigevals, a la Comunitat de Llogarets de Calatayut. Es fa menció al llogaret de Castejón de Alarba en el fogaje de les Corts de Tarazona (any 1484) en el que es registren 22 fòcs, lo que equivaldria a una població d'entre 88 i 110 habitants. D'aquella época queda el recort d'un blasón en una de les cases del poble, una heràldica familiar de la que es desconeix el seu orige. L'iglésia, consagrada a Sant Bartolomé, es va construir a mitan de el XVII i la font del poble en el XIX, abdós es conserven en bon estat. És tradició centenària en el poble, aixina com en Alarba, Olvés i Acered, la romeria anual a l'ermita de la Verge de Semón, o de les Aigües, que se situa sobre un cerro junt a la rambla de Valcodo en el terme municipal de Acered.

A mitan del sigle XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 75 habitants. Apareix descrit en el sext volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

CASTEJON DE ALARBA: l. en ayunt. en la prov., aud. terr. i c. g. de Saragossa (16 leg.), part. jud. de Calatayut (3), dióc. de Tarazona (14): sit. en la falda de la serra del seu nom, a on li combat lliurement el vent N. Té 30 cases dividides en 6 carrers; sales consistorials; presó; escola de primeres lletres, concorreguda per 7 alumnes; igl. parr. (Sant Bartolomé), servida per un retor i un beneficiat; una ermita dedicada á Sant Sebastian i una atra á Sant Bartolomé, sostingudes pels vec., i cementeri prop de la igl.; per al sortit de la pobl. hi ha una font dins de la mateixa, i vàries en el térm., totes d'aigües primes. Confina N. en Olles; E. Alarba; S. Penques, i O. Monterde: es estiende el térm. 1/2 hora de N. á S. i 1 de E. á O. El terreny és asprós i estèril, hi ha un barranc cridat del Lloc, una serra en carrasques i un mont titulat la Matilla, en alguns arbustos i prou carrascas. camins: hi ha una carretera i varis travessers. La correspondència es rep en Calatayut per un baligero. prod.: les principals són blat i vi, tambien es cull ordi, algunes atres llavors, i els monts donen prou llenya; hi ha cria de ganado lanar, i caça de llebres i conills. ind.: l'agrícola i carboneo. pobl.: 16 vec., 75 alm. cap. prod.: 570,863 rs. imp.: 34,800. contr.: 6,578 rs. en 30 mrs.

(Madoz, 1847, p. 86)