Torrelapaja

Archiu:Torrelapaja - Iglesia de Nuestra Señora de Malanca 01.JPG

Torrelapaja

Torrelapaja és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal té una població de Plantilla:Població-és wd.

Geografia

Integrat en la comarca de Comunitat de Calatayut, se situa a 122 km de Saragossa. El terme municipal està travessat per la carretera nacional N-234, entre els pK 299 i 304, ademés de per la carretera autonòmica A-1502, que permet la comunicació en Berdejo.

El relleu del municipi està definit per un terreny pla pero en numerosos cerros i barrancs, propi del Sistema Ibèric, estant vertebrat pel riu Manubles, que creua el territori de nort a sur. L'altitut oscila entre els 1295 m al nort (pico Vigornia), en la serra de la Vigornia, i els 980 m a la vora del riu Manubles. El poble s'alça a 988 m sobre el nivell de l'mar.

Història

Existixen arguments que avalen la teoria de que Torrelapaja és el lloc de naiximent de Sant Millán basant-se en la vida escrita per San Braulio i tenint en conte que en l'época visigótica Torrelapaja era un barri de Berdejo.

Cap a mediats de el XIX, el lloc contava en una població de 188 habitants. La localitat apareix descrita en el quinzé volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

TORRELAPAJA: l. en ayunt. de la prov. i aud. terr. de Saragossa (18 leg.), c. g. de Aragon, part. jud. de Ateca (6), dióc. de Tarazona (10). sit. en terreny pla circundado de grans cerros; li baten en mes freqüència els vents de el N. i O.: el seu clima és fret i saludable. Té 35 cases, les del ayunt., presó i hospital de Sant Millan; escola de chiquets á la que assistixen 12, dotada en 700 rs.; igl. parr. (San Millan) servida per un retor de provision del vicari general de Calatayut, á proposta del capitule, i en el seu defecte el ayunt.; una ermita dedicada á Sta. Juliana sit. a el S. sobre un menut cerro á 1/2 quarto d'hora de la pobl., i un cementeri estramuros. Els vec. se sortixen de vàries fonts que hi ha en el térm. de bones aigües. Confina el térm. per N. en Ciria; E. Malanquilla; S. Verdejo, i O. Reznos: el seu estension de N. á S. és d'1/2 leg. i 3/4 de E. á O.: li banya el r. Manubles que corre de N. á S., i comprén els monts denominats la Serra, Ombria i Vallehermosa en carrasques i roures alts, vàries pedreres de calç i una deh. de pastura á 1/4 leg. del poble. El terreny és seca de regular calitat. Els camins són locals i el que conduïx de Soria á Calatayut en regular estat. El correu es rep d'este últim punt per balijero dos voltes á la semana. prod.: blat morcacho, ordi, centeno i avena; manté ganado lanar i hi ha caça de llebres i perdius. ind.: l'agrícola. pobl.: 40 vec., 188 alm. cap. prod.: 840,000 rs. imp.: 33,200. contr.: 7,087.

(Madoz, 1849, p. 87)

Entre 1850 i 1960 varen estar en explotació de forma discontínua algunes mines de lignit i d'asfalt situades en el barranc Vallehermoso, prop del llímit en la província de Soria. Donades les dificultats en el transport a les zones de venda, vàries companyies varen plantejar la construcció d'un ferrocarril de via estreta fins a l'estació de Calatayut, per a enllaçar en el de MZA.El municipi va aplegar a contar en una estació de ferrocarril pertanyent a la llínea Santander-Mediterràneu, que va estar operativa entre 1929 i 1985. En l'actualitat la llínea ha segut desmantellada i reconvertida en via verda.