Bordalba
Bordalba és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. Té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..
Geografia
El terme municipal té un àrea de 41,58 km².
Història
En el context posterior a la reconquista, Bordalba adquirix històricament certa rellevància, donada la seua importància com a població fronteriça del Regne d'Aragó front al Regne de Castella.
Pacte de Bordalba
En el castell de Bordalba es varen juntar el rei Jaime II d'Aragó i l'infant Alfonso de la Cerda, que es titulava rei de Castella i de León, concertant el 21 de giner de 1296 aünar les seues forces per a que Alonso recobrara el regne del seu yayo; que el regne de Múrcia es donara al rei d'Aragó; i que a l'infant Juan s'otorgaren els regnes de León, Galícia i Sevilla; que Conca, Moya i Cañete anaren per a l'infant Pedro d'Aragó, en premi del treball que en aquella empresa prenia, en virtut al generalato que en aquella guerra prenia.[1]
Situació de frontera i señorío dels Palafox
En 1357, durant la Guerra dels Dos Pedros, els castellans varen prendre Bordalba mentres els aragonesos s'apoderaven d'atres poblacions de Castella. En 1361, la població va ser reincorporada a la Corona d'Aragó per Pedro IV, qui vint anys més vesprada va vendre els drets a Guillén de Palafox.
En 1450, va ser presa pel comte de Medinaceli en els seus múltiples banderías contra la família Palafox, sent recuperada posteriorment pels aragonesos. La població també va ser objecte d'estes banderías en 1452 i 1457.
Posteriorment, el rei Juan II de Castella va ampliar el dret de la família Palafox sobre la vila concedint-els el lliure domini de Bordalba (entre atres poblacions). Este privilegi, no obstant, va estar sense efecte fins que el rei Carlos I d'Espanya, en el consentiment del regne i en gràcia al vicecanceller Antonio Agustín, sogre de Rodrigo de Palafox, va remoure l'impediment que s'oponia a que este senyor i els seus successors tingueren domini directe i útil en jurisprudència plena i sancera.[1]
A mitan del XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 450 habitants.[1] Apareix descrit en el quart volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Madoz, 1846, p. 403.
Bibliografia
- Madoz, Pascual (1846). «Bordalba», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar (vol. IV), Madrit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bordalba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.