Anar al contingut

Bordalba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bordalba

Bordalba és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. Té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..

Geografia

El terme municipal té un àrea de 41,58 km².

Història

En el context posterior a la reconquista, Bordalba adquirix històricament certa rellevància, donada la seua importància com a població fronteriça del Regne d'Aragó front al Regne de Castella.

Pacte de Bordalba

En el castell de Bordalba es varen juntar el rei Jaime II d'Aragó i l'infant Alfonso de la Cerda, que es titulava rei de Castella i de León, concertant el 21 de giner de 1296 aünar les seues forces per a que Alonso recobrara el regne del seu yayo; que el regne de Múrcia es donara al rei d'Aragó; i que a l'infant Juan s'otorgaren els regnes de León, Galícia i Sevilla; que Conca, Moya i Cañete anaren per a l'infant Pedro d'Aragó, en premi del treball que en aquella empresa prenia, en virtut al generalato que en aquella guerra prenia.[1]

Situació de frontera i señorío dels Palafox

En 1357, durant la Guerra dels Dos Pedros, els castellans varen prendre Bordalba mentres els aragonesos s'apoderaven d'atres poblacions de Castella. En 1361, la població va ser reincorporada a la Corona d'Aragó per Pedro IV, qui vint anys més vesprada va vendre els drets a Guillén de Palafox.

En 1450, va ser presa pel comte de Medinaceli en els seus múltiples banderías contra la família Palafox, sent recuperada posteriorment pels aragonesos. La població també va ser objecte d'estes banderías en 1452 i 1457.

Posteriorment, el rei Juan II de Castella va ampliar el dret de la família Palafox sobre la vila concedint-els el lliure domini de Bordalba (entre atres poblacions). Este privilegi, no obstant, va estar sense efecte fins que el rei Carlos I d'Espanya, en el consentiment del regne i en gràcia al vicecanceller Antonio Agustín, sogre de Rodrigo de Palafox, va remoure l'impediment que s'oponia a que este senyor i els seus successors tingueren domini directe i útil en jurisprudència plena i sancera.[1]

A mitan del XIX, el lloc tenia contabilisada una població de 450 habitants.[1] Apareix descrit en el quart volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

BORDALBA: l. en ayunt. de la prov., aud. terr. i c. g. de Saragossa (22 leg.), part. jud. i adm. de rent. d'Ateca (4 1/2), dióc. de Sigüenza (13 1/2): sit. casi donant regrés á un chicotet cerro, és combatut pels vents del N. mes particularment, i goja d'un clima saludable. Té 130 cases ademas de la d'ayunt., distribuïdes en varis carrers i places, i una escola de primeres lletres dotada en 460 rs. vn. i 40 fan. de blat, á la que concorren 50 discípuls; casi en el centre de la pobl., existixen les ruïnes d'un cast. que es coneix fué d'una gran elevacion; hi ha una igl. parr. (La Puríssima Concepcion), servida per un retor i un sacristan: el cementeri ocupa un parage ventilat fòra del l.; els vec. se servixen per a beure i demas usos domèstics, de les aigües d'una font que hi ha en el poble, i d'unes atres que broten en el térm., el qual confina per N. en el de Deza (1 leg.); per I. en el d'Embid d'Ariza (1 1/2); per S. en el d'Ariza (2), i per O. en el de Pozuel d'Ariza (1); dins de la seua circumferència, i molt immediates al poble, es troben 3 ermites dedicades á Sant Pedro Màrtir, Ntra. Sra. dels Sants i Sant Gregorio Papa. El terreny, encara que de seca, és forta, de bona calitat i molt á propòsit per a cereals, que és á lo que es destina; té alguna plantacion de vinya, pero no oferix bon resultat; hi ha dos menuts monts, l'un poblat de roures, i l'atre en sol yerbas de pastura, tenint per a estos ademas, comunitat en els que formen el marquesado d'Ariza. Els camins són locals i molt mals. El correu es rep d'Ariza per mig d'un vec., els dijous i dumenges, en que els seus dias es despacha. prod.: blat, ordi, avena, anis i algun va vindre, de mala calitat; cria ganado lanar i cabrio, i caça de conills, perdius i llebres. ind. i comerç: un i un atre queda reduït á la arrieria, esportacion del sobrer de les prod. é importacion dels art. que falten. pobl.: 95 vec., 450 alm. cap. prod.: 1.200,000. imp.: 76,000. contr.: 15,993 en 18 mrs.
(Madoz, 1846, p. 403)

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Madoz, 1846, p. 403.

Bibliografia