Ibdes
Ibdes és un municipi i localitat espanyola de la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. El terme municipal, ubicat en la comarca de la Comunitat de Calatayut, té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..
Geografia
El municipi té un àrea de 56,31 km². La població està enquadrada en el triàngul turístic compost pel monasteri de Pedra i els balnearis d'Alhama d'Aragó i Jaraba.
La localitat està situada sobre una chicoteta montanya de terruño i des de l'iglésia que presidix el poble en la seua part alta, es van desgranant els empinats carrers a modo de palmito que cauen sobre la falda de la loma fins a aplegar al carrer major.
Llimitat per dos barrancs (el de Sant Gregorio i el de la Porta Llogaret), Ibdes actualment ha creixcut en extensió, en construir-se vàries vivendes en l'entrada nort baix el barri de les coves o de la "Penya Rossa" i sobretot en la zona sur del poble, del barri cridat "de la Vegatilla".
El carrer major o Rúa, en la companyia de la séquia que discorre en paralel a ella, travessa tot el poble delimitant-ho pel surest. La nova variant de la carretera ha pres en els nostres dies este paper.
En el municipi es troba la gruta de les Maravelles, formada per estalactitas i estalagmitas d'uns 50 000 anys d'antiguetat. A la gruta s'accedix a peu, i no està sempre oberta. També s'ubica en el terme la cascada de la Paradera.[1]
Història
Prehistòria
Existix la constància geològica que en l'antiguetat, les actuals conques dels rius Xaló, Jiloca i en especial la zona que nos atañer, la conca del ric Taula, es trobaven inundades i en abundant presència de llac. Este fet vindria a demostrar i ser el resultat que, a l'Era Terciaria, quan estes terres es trobaven sumergides en la mar, li va seguir l'Era Cuaternaria, en la formació de les més recents cadenes montanyoses i l'elevació de les conques, produint-se la retirada de les aigües. Com a conseqüència de lo anterior es va produir la posterior dessecació dels llac que ocupaven les valls i este fet unit al pas del temps i per les característiques geològiques del terreny han donat lloc a tota eixa riquea d'aigües i banys termals de la zona. La prova d'eixa abundant presència d'aigua ve també reflectida en la toponímia del nostre poble, com són els noms del Verdinal, el Pedregal, els Prats i l'Estany.
Els primers habitants autòctons -se supon que Celtíberos- (Assentaments Ibèrics en Aragó), varen poder dedicar-se a la caça i al pastoreig, primer de forma transhumant i despuix varen deure establir la seua primera morada en les coves del cerro de les Torres que es troba en l'entrada nort del poble. El nom d'Ibdes sembla ser d'orige celtíbero i podria significar "pas de penya" o més be segons atres filòlecs "pas de riu" ya que abans es va cridar Idues.
Romans
En l'arribada de la dominació romana en tota la península ibèrica, Aragó va ser espectador de les guerres entre Cartagineses i Romans, resultant vencedors estos últims i consolidant les seues vies de comunicació i destacaments. cal destacar que una de les vies romanes reconegudes, la que anava des de Caesar-Augusta (Saragossa) a Emerita-Augusta (Mèrida) podria haver passat per "la calçada". En Ibdes queda constància de la presència romana per la construcció d'una fortalea a modo de destacament (ubicada en el lloc que hui ocupa l'iglésia), l'us principal de la qual va deure ser com a sija o graner per a l'abastiment de les tropes de pas. Despuix de la pren de Numància, atres celtíberos s'instalen en la zona i aumenta el número d'habitants del poblat, formant la comunitat que es compon de les coves, l'actual cerro de les torres i el verdinal. L'estructuració realisada en Hispania per Juliol César i per Augusto (Divisió Jurídica -provinciae - conventus -) comporta sigles de pau. Durant l'imperi aplega el cult del cristianisme i la comunitat edifica el primer temple cristià, segons pareix dedicat a Sant Sebastià i que podria haver estat situat prop del Sant Sepulcro.
Àraps
Apleguen a principis del VIII, encara que en pocs efectius dominen a la població de forma cruenta i establixen el seu lloc de cult en la mesquita, que s'ubica en la fortalea romana i construïxen les seues vivendes en la part alta del poble just baix de la mesquita. En els quatre sigles que permaneixen encara que s'observen canvis en el cult religiós i en alguns llinages dels habitants, lo cert és que no va haver una gran fusió entre moros i cristians, ya que se supon que no va viure en Ibdes un gran número d'ells.
reconquista
En l'any 1120, el rei d'Aragó, Alfonso I el batallador, reconquista Calatayut i tots els pobles de la comarca. En aplicar-se el seu testament, Ibdes passa en 1150 a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, orde militar que tenia el seu quarter entre els carrers dels Flares i Valdehigueras i sobre a l'any 1170 els monges varen construir l'iglésia-convent de Sant Joan Batiste, citada per Madoz i de la que no queden vestigis, pero que existia en 1182 segons la bula de Lucio II. Despuix de la constitució de la Comunitat de llogarets de Calatayut, va estar integrada en ella donant nom a la sesma del riu Ibdes.
Encara que el poble no està precisament situat en el Camí de Santiago, els peregrins, viagers i forasters que acodixen a Ibdes deixen el seu "pedra" en el peirón, més vesprada en passar els anys es colocarà una image de sant i una creu en cada u d'ells. Estos peregrins són hostajats en els barris adjacents al poble, Porta del Llogaret, Monreal i el dels Gossos, aixina cridat per deixar els peregrins els seus caballerizas i animals de companyia en els corrals d'este carrer.
En 1330 per les guerres en Castella es fortifica el poble tancant-ho en grans portes (Portada, Porta Llogaret, Dula i Postigo). Per este motiu també es construïx la primera iglésia de Sant Miguel en la Rúa junt a la Placeta, les ruïnes de la mateixa és lo que coneixem com "els afonats".
Reis Catòlics
Despuix d'un sigle i mig de regnats curts i mediocres adreçats en les guerres en Navarra i les contínues batalles en el mediterràneu, el rei Fernando es casa en Isabel I de Castella unificant-se els dos regnes. En 1517, en desaparéixer el perill de guerres i invasions, en el poble es va iniciar la transformació del castell en iglésia, dedicant la mateixa a Sant Miguel Arcàngel..
Austrias
El poble d'Ibdes sempre va ser de realengo, és dir que els bens i les terres pertanyien als seus veïns i no depenien de cap señorío, abadia o monasteri. El poble sempre ha estat subjecte a Calatayut com a cap o població més important de la comarca, encara que a partir de mediats del XIII se li eximix de pagar tributs, revertint els fondos i els ganancials generats en la comunitat. Aixina i tot, la tutela de Calatayut ha estat sempre present sobre temes de seguritat, de control de jurisdicció, aprofitament de pastures -sesma del riu Ibdes (Taula)-, merinado, etc.
En 1599 es declara una atra epidèmia de pesta en devastadors efectes com la de 1348, moltes poblacions prenen a San Roque com a patró.
Guerra de successió espanyola
En la mort de Carlos II, últim rei de la casa d'Àustria, i en esclatar a principis del XVIII la Guerra de Successió en la que es consolida en Espanya la dinastia borbònica i es deroguen els Furs d'Aragó, hi ha constància de que alguns habitants del poble varen prendre partit en la guerra recolzant a Felipe V, candidat Borbón, front a les pretensions del archiduc Carlos.
En 1711, Felipe V, com a pagament a este respal, otorgarà privilegi de realengo a Ibdes, que passarà a tindre la categoria de vila, i va concedir gràcies i privilegis als veïns del poble —Liñán, Doñoro i uns atres— que havien destacat en la seua llealtat a la nova dinastia.
Edat Contemporànea
Durant la Guerra de l'Independència (1808-1814) en Aragó, els francesos invadixen el Monasteri de Pedra saquejant el mateix i duent-se obres d'art, unes atres seran rescatades anant a parar algunes a l'iglésia parroquial. El dir popular d'Ibdes sembla indicar que va tindre lloc una chicoteta reyerta en varis morts entre natius i francesos. En memòria d'este fet, es va erigir un chicotet monument a les víctimes que s'ha cridat la Creu de Chocolate (ya que França era pionera en la fabricació d'este producte) i el lloc d'este succés, la Creu de la Passió.
En 1830 es produïx un greu incendi que afecta a vàries cases de la calle hospital. En les guerres carlistas estarà en la zona d'influència dels mateixos.
A mitan del XIX, la vila tenia contabilisada una població de 870 habitants.[2] Apareix descrita en el nové volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:
Despuix de la guerra mundial i una llarga posguerra, es viu un periodo de pobrea del que paulatinament es va eixint fins que a principi dels anys 1960 el poble alcança el màxim número d'habitants, rondant la sifra de 2000, pero l'escassea de recursos i de treball provoca que la població emigre i part d'ella abandone el poble, en destí a les principals capitals espanyoles (Saragossa, Madrit i Barcelona). Actualment, el poble es manté entre els 500-600 habitants que sembla ser la sifra més "sensata" en concordancia en els seus recursos, i per lo vist a pesar de totes les fluctuacions, és la sifra que més es repetix a lo llarc de la seua història.
Vore també
Referències
- ↑ «Ajuntament d'Ibdes». Archivat des de l'original, el 21 de febrer de 2020. Consultat el 1 de setembre de 2020.
- ↑ Madoz, 1847, p. 367.
- Parts del text d'este artícul estan extretes de Ibdes, que es troba baix Llicencia GNU.
Bibliografia
- Madoz, Pascual (1847). «Ibdes», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar (vol. IX), Madrit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ibdes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.