Embassament de la Tranquera

Embassament de la Tranquera

El embassament de la Tranquera o pantà de la Tranquera està situat en els térmens municipals de Carenas, Nuévalos i Ibdes, en la província de Saragossa, comunitat autònoma d'Aragó en Espanya.

El proyecte embassa aigües del ric Pedra i va implicar la anegación de dos localitats: Somed i Cocos. L'embassament permet l'abastiment d'aigua potable en la ciutat de Calatayut, aixina com la irrigació de 15 000 Ha de la Comarca de Calatayut. Inclou un aprofitament hidroelèctric.

Característiques

L'assut, de gravetat, en una altura total de 80,45 metros sobre fonaments. L'altura de l'assut 45 metros. Gruixa de l'assut 90 metros. Gruixa de la fonamentació: 39 metros. El aliviadero en comportes de ciment i metàliques. Les comportes tenen 3 alces automàtiques de sector de 19x5 metros i la capacitat de l'aliviadero és d'1.470 m³ /s. El desaiguador del fondo del túnel té capacitat per a uns 300 m³/s. L'assut té una llongitut de coronació de 225,21 metros. Una llongitut sobre fondo del riu de 43,45 metros. I la coronació de l'assut és de 7 metros. El volum de l'excavació va ser de 257.000 m³. El volum de formigó de 330.000 metros cúbics.

La capacitat de l'embassament és de 84 hm³, que en l'actualitat sembla haver disminuït a 78,9 hm³. La llongitut de l'embassament és de 6,5 km. El seu perímetro o got de 16 km. La seua cota sobre el nivell de la mar de 688 metros. La superfície ocupada per les aigües 530 hectàrees. El cost de les expropiacions 107.000.000 pessetes. El cost de l'obra 155.000.000 pessetes. Rega junt en l'embassament de Maidevera unes 40.000 hectàrees, encara que la CHE solament reconeix que rega 15.000 i 6.000 més en la desembocadura quan hi ha excedents.^{cita requerida} Regula a través del Xaló la marge dreta del Ebre.

Història

Quan en 1931 es va presentar l'informe de l'aprofitament de les aigües del ric Taula en l'estret cridat de Tranquera, la presa haguera ocupat casi tota la vega d'Ibdes i una mínima extensió de la vega de Carenas. Pero en el mateix informe l'ingenier feya la proposta de represar en el parage cridat el Chorrillo. Al primer se li va cridar pantà de la Tranquera i al segon pantà de Carenas. Per fi el tancament es va fer en el segon proyecte, pero per causes que desconeixem es va deixar en el nom del primer, cridant-se pantà de la Tranquera, quan en realitat es tenia que haver cridat pantà de Carenas. El segon proyecte tenia la ventaja de que represaba les aigües del Taula i del Pedra.

L'11 d'agost de 1951 els pobles afectats pel pantà de la Tranquera Carenas, Nuévalos i Ibdes expressaven la seua gratitut al dictador, al ministre d'Obres Públiques i al director general d'Obres Hidràuliques. Pero dos pedanies varen quedar baix les aigües: Somed pertanyent a Carenas i Cocos pertanyent a Nuévalos i part del terme que tenia, a Carenas.

El proyecte es va acometre entre juliol de 1952 i 1959, encara que en posterioritat a esta data encara es feyen arremates, concretament fins a setembre de 1963. L'obra va estar conclosa en 1959 provisionalment i es varen provar les comportes del pantà, omplint-se i buidant-se. De les 530 hectàrees que va inundar l'embassament en els térmens de Carenas, Nuevalos i Ibdes, més de la mitat, 338 hectàrees, corresponien a Carenas. Es varen respectar les servitut de rec de les séquies que fertilizaban les vegas baixes de Carenas.

Les obres varen ser adjudicades a l'empresa Dragados i Construccions S. A, que va donar treball en la seua construcció a prop de 600 empleats, sis dels quals varen morir durant la construcció. El propietari era la Direcció general d'Obres Hidràuliques (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre). El tancament es va fer en el ric Pedra, arreplegant també les aportacions dels seus afluents Taula i Ortiz. El seu destí principal era el rec a la zona mija del Xaló, l'aigua de boca i una central elèctrica de 2800 kVA, que no ha aplegat a utilisar-se. Es va procedir a l'abastiment d'aigua de boca per a Calatayut en una previsió de 90 l/s. I aixina mateix es va procedir a fer dos noves variants de carretera.

Les expropiacions varen ser motiu de disputes i en dates tan tardanes com 1986 encara es reclamava el seu pagament, entre acusacions de caciquisme. La anegación de la vega de Nuévalos va afectar aixina mateix a les millors terres de cultiu de la localitat que va perdre dos terços del seu la població despuix de l'inauguració de l'embassament. Molts dels habitants de la zona varen ser desplaçats a poblats de colonisació en les Cinc Viles. L'efecte en Nuévalos va ser l'inspiració d'una novela de Santiago Lorén. Va supondre aixina mateix una reorientació econòmica de la localitat, en la que des de llavors va primar el turisme.

Entorn de la Tranquera

El Entorn de la Tranquera fa referència a la zona geogràfica i econòmica que rodeja el Embassament de la Tranquera, ubicat en la província de Saragossa, Aragó, Espanya. Esta àrea destaca per la seua riquea natural, la seua activitat turística i la seua importància per al desenroll empresarial local.

La regió alberga diversos sectors econòmics, incloent el turisme rural, l'hostaleria, el comerç i l'indústria agroalimentària, impulsats per l'atractiu del Monasteri de Pedra i les rutes naturals que rodegen l'embassament.

Impacte de la DANA i Creació de la AEET

Despuix dels greus danys ocasionats per l'última DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), l'entorn de la Tranquera ha sofrit una gran afectació, provocant pèrdues de fins a el 90% en les vendes dels empresaris locals. La reducció del turisme i la caiguda del consum en la zona han posat en risc la viabilitat de molts negocis.

Com a resposta a esta crisis, s'ha creat la Associació d'Empresaris de l'Entorn de la Tranquera (AEET), en l'objectiu de unir forces, promoure la recuperació econòmica i defendre els interessos del teixit empresarial local. Esta entitat treballa per a impulsar el turisme, millorar l'infraestructura de la zona i buscar solucions que ajuden als negocis afectats a restablir la seua activitat.