Arcóbriga

Arcóbriga va ser una ciutat celtíbera i romana dins de la Tarraconense. El jaciment es troba situat en el Cerro Villar, terme municipal de Monreal d'Ariza (província de Saragossa), en la marge dreta del riu Xaló, a uns dos quilómetros a l'oest del caixco urbà de dita població. Va ser excavat a principis del XX pel marqués de Cerralbo, els treballs del qual han segut posteriorment revisats.

Declarat monument Històric-Artístic per Decret de 4 de juny de 1931, es va modificar posteriorment la seua categoria per Orde del Departament de Cultura i Turisme del Govern d'Aragó, i des de 2002 té la consideració de Conjunt d'Interés Cultural. El Museu Arqueològic Nacional conserva els restants materials més importants trobats en el jaciment.

Geografia

El seu emplaçament, junt al riu Xaló, és privilegiat. Esta via fluvial va ser un camí natural de comunicacions molt important en l'Antiguetat, ya que unix la costa nordest d'Espanya en la replanell castellà. Això va permetre a la ciutat estar oberta a tot tipo de canvis i cultures, si ben els seus primitius habitants celtíberos varen mantindre viu el seu sentir religiós original, com demostra la troballa de restants sacrificis humans, una pràctica ritual habitual entre els celtíberos.

En época romana imperial, Arcóbriga va ser etapa oficial en la via que unia Caesaraugusta (Saragossa) en Complutum (Alcalà d'Henares), a mig camí entre Aquae Bilbilitanorum (Alhama d'Aragó) i Segontia (Sigüenza).

Restants arqueològics

Arcóbriga conserva tot el seu sistema defensiu, format per dos anells de muralla que, en alguns punts, alcança fins a tres metros de gruixa, i que es recolza en els amesetamientos concèntrics del cerro; el sistema inclou igualment un mur que tanca l'acrópolis de la ciutat.

En el primer replanell, les excavacions realisades fins a la data han tret a la llum chicotetes vivendes dispostes sense massa orde. Travessant el segon cinturó de muralles es penetra en el segon replanell, en la que es troben els edificis públics de la ciutat ya romanizada, com les termes, les cisternas, la casa del Pretor, el temple, etc.

La ciutat romana d'Arcóbriga posseïa unes grans termes, comparables en les d'Els Bañals d'Uncastillo o les de Bilbilis en les rodalies de Calatayut i que ocupaven una superfície de 700 metros quadrats, la mitat per l'edifici pròpiament dit i el restant a l'aire lliure.

Dins de les dependències termals són identificables: en primer lloc, els vestuaris o apodytherium, en les parets dels quals s'aprecien encara els restants de les taquilles i a on es va trobar un magnífic sol; des d'ací es passava a una sala en aigua calenta o caldarium o a una chicoteta piscina coberta d'aigua freda (frigidarium); des de la sala d'aigua calenta s'accedix a una atra gran habitació (tepidarium), en la que es mantenia una temperatura superior a l'ambiental; baix d'estes dos últimes dependències es dispon el sistema de calefacció o hipocaustum.

En l'ala nordest del cerro està enclavado el temple de la ciutat, construcció de planta rectangular dividida en dos naus de 40 x 14 metros, tal volta en tribuna al fondo. En el mateix costat del replanell es conserva el possible teatre. També s'observa una escala al costat de la muralla per a accedir a la acrópolis. En el fòrum, en la part alta es distinguix una font i, en el seu costat este, un mercat o macelum, del que es conserven onze bases de columnes en el porche i els accessos a les tavernes corresponents. En la mateixa poma, restants d'una domus en paviments d'opus signinum i atri tetrástilo.

Necròpolis

L'antiga necròpolis d'Arcóbriga es troba en Vallunquer, en el cerro de Sant Pedro, en les rodalies del poblat. Segons els estudis, sembla ser que la seua utilisació arranca en els sigles VII-VI a. C., continuant en us fins al II Les sepulturas són individuals i les cendres del mort es depositaven en una o vàries urnes ceràmiques (a voltes directament en el clot), protegides en un escàs aixovar (armes, braçalets, fíbulas, contes de collar o instruments diversos). La coberta de l'espai funerari es realisa en cobertes tumulares de pedra o de pedra i atobó.

Vore també

Bibliografia

Beltrán Lloris, M., (dir.) Arcóbriga (Monreal d'Ariza, Saragossa), Institució Fernando el Catòlic (C. S. I. C), Saragossa, 1987.

Cavaller Zoreda, L., (dir.), Arcóbriga II: Les ceràmiques romanes, Institució Fernando el Catòlic (C. S. I. C), Saragossa, 1992.

Este artícul conté una traducció derivada de «Arcóbriga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.