Aquae Bilbilitanorum

Aquae Bilbilitanorum, que lliteralment significa aigua dels bilbilitanos, va ser un assentament de la península ibèrica dins de la província Tarraconense. En el III apareix relacionat com mansio en l'Itinerari Antonino A-24 i en l'Itinerari Antonino A-25 encapçalat en el títul de Alio itinere ab Emerita Cesaragustam 369, que significa Un atre camí de Mèrida a Saragossa, 369 milles, entre les places d'Arcobriga i Bilbilis. Correspon a l'actual Alhama d'Aragó.

Sembla més que provable que les aigües termals foren ya conegudes en época romana. El topònim romà del lloc, Aquae Bilbilitanorum —citat en el Itinerari d'Antonino i en documents imperials—, aixina ho sugerix. De fet, Cea Bermúdez va afirmar haver vist restants d'elles en el XIX. D'acort al poeta bilbilitano Marcial, provablement el nom prerromano de la localitat era Congedus.

L'orige del nom romà Bilbilitanorum es deu als llinages dels seus nobles fundadors i patricios procedents d'Itàlia, els seus noms eren Nemestrino i Cornelio Bilibio. En llatí; Nemestrino i Cornelius Bilabium Publium Filius. La família italiana Bilibio també va ser responsable de la colonisació de Bilbilis i Bilibio, d'ahí els noms de les localitats. La família va ser fonamental per a l'alvanç de la colonisació romana en la península ibèrica. L'assentament d'Aquae Bilbilitanorum és un dels més grans i exitosos. Se sap que abans de la colonisació romana, l'assentament administrat per la família italiana Bilibio estava habitat per varis pobles prerromanos, com els arevacos, pelendones, berones, belos, titos, lobetanos, lusones i vascs.

Vore també

• Edicte de Latinidad de Vespasiano