Anar al contingut

Villafeliche

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Villafeliche

Villafeliche és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. Ubicat en la comarca de la Comunitat de Calatayut, té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..

Geografia

[editar | editar còdic]

Vila de la província de Saragossa, a 94 km de la capital. Situada en la depressió llongitudinal Calatayut-Daroca (Sistema Ibèric), junt al riu Jiloca, a 724 m d'altitut. Temperatura mija anual, 12,3 °C. Precipitació anual, 430 mm. El terme municipal té un àrea de 22,32 km².

Integrat en la comarca de Comunitat de Calatayut, se situa a 92 km de Saragossa. El terme municipal està travessat per la carretera nacional N-234, entre els pK 231 i 236.

El relleu del municipi està definit per la vall escarpado del riu Jiloca que s'estén entre un altiplà del Sistema Ibèric a l'est i la serra d'Atea a l'oest. L'altitut oscila entre els 970 m a l'est, en la serra d'Atea, i els 670 m a la vora del riu Jiloca. El poble s'alça a 724 m sobre el nivell de el mar.

Plantilla:Ubicació geogràfica

Història

[editar | editar còdic]

A mitan del XIX la vila tenia contabilisada una població de 649 habitants.[1] Apareix descrita en el setzé volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

VILLAFELICHE: v. en ayunt. de la prov., aud. terr. i dióc. de Saragossa (13 leg.), c. g. d'Aragon, part. jud. de Daroca (2). sit. á la der. del r. Jiloca, entre 2 elevats cerros, sobre un terreny escarpado; la baten els vents de l'I. i NE. i el seu clima és alguna cosa frio, afecte á les tercianas i catarros. Té 260 cases, inclusas la del ayunt. i presó; l'edifici que va ser mesquita de moros, capaç de 400 persones; escola de chiquets á la que concorren 30, dotada en 2,400 rs.; igl. parr. (Sant Miguel Arcàngel) d'entrada, servida per un retor de provision del senyor marqués de Camarasa; 3 ermites, Sant Marcos, Sant Roque i Sant Antonio Abad; un calvari en les seues caselles en estat ruïnós, i un cementeri á 1/4 leg. de la pobl. Els vec. se sortixen per als seus usos d'una font que hi ha á l'atra part del r., de molt bones aigües. Confina el térm. per N. en Monton i Miedes; I. Murero; S. Atea, i O. esta i Monton: el seu estension de N. á S. és d'una leg. i 3/4 d'I. á O.; en el seu radi comprén 2 deh., cridada l'una Valdepera a l'I., de. una leg. de circumferència, i l'atra Sant Miguel al S., de 3/4 aneu., i abundants pedreres de calç i algeps. El terreny és de bona calitat; participa de seca en la seua major part, i de regadio que fertiliza i r. Jiloca. Els camins dirigixen á Daroca i Calatayut, en mal estat, en una venda junt á la pobl., cridada del Carmen. El correu es rep per balijero tres voltes á la semana. prod.: blat, ordi, va vindre, cànem, judias, creïlles i llegums; manté ganado lanar; hi ha caça de conills, llebres i perdius, i alguna peixca de truchas, barps i anguiles. ind.: l'agrícola, 3 alfarerias que decauen, un molí harinero i mes de 200 en llínea, que varen formar fins a l'any 1831 la famosa fáb. de pólvora, que la seua elaboracion era la principal ind. d'estos vec.; pero desatesa actualment pel Govern que ha manat desmontar les seues màquines, ocasiona la major misèria á estos hab., la major part del qual dependian d'ella, veent-se precisats ara á fabricar-la fraudulentament per un miserable jornal, que adquirixen en el mes penós treball i espuestos sempre á una constant persecucion. El comerç consistix principalment en la arrieria que conduïx á Castella les produccions del país, canviant-les per unes atres que importen, i en 4 tendes d'abaceria. pobl.: 136 vec., 649 alm. cap. prod.: 2.163,206 rs. imp.: 106,500. contr.: 27,665.
(Madoz, 1850, p. 126)

Població: en 1999, 254 habitants; en 1900, 1364 habitants; en 1950, 846 habitants.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Madoz, 1850, p. 126.

Bibliografia

[editar | editar còdic]