Jaciment de les Higueruelas
El jaciment de les Higueruelas és un jaciment paleontológico de fa uns tres millons d'anys, del Villafranquiense inferior (Plioceno Superior), ubicat en Alcolea de Calatrava (Ciutat Real, Espanya). Es caracterisa pels abundants restants fòssils de mastodonts, gaseles, cérvols, cavalls, rinoceronts, hienes, guepardos, aus, tortugues jagantes, amfibis i peixos. El jaciment es troba en els sediment que reblixen un antic maar, estany format en l'interior del cràter produït per una erupció freatomagmática en l'àmbit de la regió volcànica del Camp de Calatrava.[1]
El jaciment de les Higueruelas és considerat com un dels més significatius del Villafranquiense inferior espanyol, junt als de Villarroya en La Rioja i Racó-1 en Albacete,[2] encara que Racó-1 és alguna cosa més recent.[3]
En decembre de 1988 es va iniciar l'expedient de declaració de Be d'Interés Cultural en la categoria de «zona arqueològica»,[4] i es va realisar l'anotació preventiva en el registre de Bens d'Interés Cultural en el còdic «ARI-55-0000236», pendent encara de concloure el tràmit, pero ya protegit per la Llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1985. Per un atre costat, està propost com a «Lloc d'interés geològic espanyol de rellevància internacional» (Global Geosite) pel Institut Geològic i Miner d'Espanya, en la denominació «VP-013: Les Higueruelas», dins de la categoria «jaciments de vertebrats del Plioceno-Pleistoceno espanyol».[5]
Geologia
[editar | editar còdic]Els sediment en els que es troba el jaciment estan reblint una depressió d'orige volcànic, vorejada per materials calcáreos del Plioceno Inferior i coberta en part per materials procedents dels volcans aledaño Juan de la Porta (al sur del jaciment) i Cabezo del Moro (a l'est), molt pròxims entre sí.[1]
Els nivells inferiors de la farcidura de la depressió són calcàrees tobáceas del Plioceno Inferior, que engloben materials vulcanoclásticos. Tenen una àmplia distribució, encara que irregular i discontínua. Estan llimitats per depòsits vulcanosedimentarios i els relleus paleozoicos circumdants. Este tipo de materials, lligat als depòsits freatomagmáticos, són freqüents en la zona.[1]
Sobre els nivells anteriors se superponen depòsits vulcanoclásticos d'orige freatomagmático, datats en 4,4 millons d'anys.[1]
La successió estratigráfica continua en calcàrees tobáceas en ostrácodos, corresponents a la sedimentación en un ambient de marge lagunar salino en dessecacions.[1]
Intercalándose en esta unitat carbonatada es troben els depòsits detrítics de microconglomerados, en vores d'orige volcànic i metamòrfic, arenas i argilas que contenen els restants fòssils de vertebrats. La part excavada del jaciment consta d'una successió de 4,5 metros de potència formada per una alternança de sediment detrítics i carbonáticos que correspondrien a la formació intermitent de deltes aluvials en l'estany. Els restants fòssils són abundants en els trams basals, més abundants en els intermijos i escassos en els superiors. Els fragments volcànics inclosos en estos trams procedixen del volcà de la Cabezuela, situat a l'oest del jaciment, no dels dos volcans més pròxims (Juan de la Porta i Cabezo del Moro).[1]
Cap al sur, la successió està coberta per colades basálticas del volcà Juan de la Porta, datades en 3,18 millons d'anys.[1]
Paleontologia
[editar | editar còdic]Sistemàtica
[editar | editar còdic]Relació dels tàxons identificats en el jaciment:[1]
Plantes
[editar | editar còdic]Amfibis
[editar | editar còdic]- Anurs: granota comuna (Pelophylax perezi), sapo d'espècie indeterminada (Bufo sp.), sapo de espuelas (Pelobates cultripes)
- Caudados: gallipato (Pleurodeles waltl)
Reptils
[editar | editar còdic]- Quelonios: Tortuga terrestre jaganta (Geochelone bolivari), galápago leproso (Mauremys leprosa)
- Escamosos: culebras d'espècie indeterminada (Coluber sp. i Telescopus sp.), culebra viperina (Natrix cf. maura), escurçó d'espècie indeterminada (Vipera sp.) i culebrilla cega d'espècie indeterminada (Blanus sp.)
Aus
[editar | editar còdic]- Podicipediformes: zampullín cuellirrojo (Podiceps auritus) i zampullín cuellinegro (P. nigricollis)
- Pelecaniformes: garza real (Ardea cinerea), martinete comú (Nycticorax nycticorax), avetorillo comú (Ixobrychus minutus), morito comú (Plegadis falcinellus)
- Anseriformes: cisne cantor (Cygnus cygnus), oca d'espècie indeterminada (cf. Anser sp.), tardona d'espècie indeterminada (Tadorna sp.), cerceta pardilla (Marmaronetta angustirostris), porrón bastardo (Aythya marila), serreta chica (Mergus albellus), malvasía comuna (Oxyura leucocephala)
- Galliformes: Plioperdix sp. / Palaeocryptonyx sp.
- Gruiformes: guion de guales (Crex crex)
- Charadriiformes: andarríos chic (Actitis hypoleucos)
- Pterocliformes: ganga ibèrica (Pterocles alchata)
- Columbiformes: coloma d'espècie indeterminada (Columba sp.)
- Passeriformes: bisbita comú (Anthus pratensis), zorzal alirrojo (Turdus iliacus), escribano cerillo (Emberiza citrinella), cheu d'espècie indeterminada (Passer sp.), grajilla (Corvus monedula) i Corvus cf. antecorax
Mamífers
[editar | editar còdic]- Soricomorfos: un sorícido (Crocidura kornfeldi)
- Quiròpters: un vespertiliónido (Pipistrellus sp.)
- Rosegadors: un puercoespín (Hystrix sp.), dos múridos (Castillomys crusafonti i Apodemus dominans)
- Carnívors: un cánido primitiu parent de l'actual gos mapache (Nyctereutes megamastoides), dos hiénidos (Chasmaporthetes lunensis i Hyaena cf. perrieri) i un félido, el guepardo jagant (Acinonyx pardinensis)
- Proboscideos: un mastodont gonfotérido (Anancus arvernensis)
- Perissodàctils: un équido (Hipparion rocinantis) i un rinocerótido (Stephanorhinus etruscus)
- Artiodàctils: quatre cérvidos (Arvernoceros ardei, Cervus cf. perrieri, Croizetocerus ramosus, Procapreolus cf. cusanus) i un bóvido (Gazella borbonica)
Paleoecología
[editar | editar còdic]El jaciment es va formar en un estany situat en un paisage sec i obert, caracterisat per la vegetació en quenopodiáceas i cistáceas.[1]
La fauna dominant estava composta per proboscídeos, seguits de gaseles i équidos.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Badiola, E. R.; Mall, A. V. i Rodríguez Ruiz, P. (2007) «El jaciment de les Higueruelas, Alcolea de Calatrava (Ciutat Real): processos diagenéticos i volcanismo associat». Estudis Geològics, 63(2): 67-86
- ↑ Madurell-Malapeira, J.; Ros-Montoya, S.; Espigar, M. P.; Alba, D. M. i Aurell-Garrido, J. (2014) «Villafranchian large mammals from the Iberian Peninsula: paleobiogeography, paleoecology and dispersal events» Journal of Iberian Geology, 40(1): 167-178 doi:10.5209/rev_JIGE.2014.v40.n1.44093
- ↑ Alberdi, M. T.; Cerdeño, E.; López Martínez, N.; Morales, J. i Soria, M. D.(1997).53(1-2)
- 69-93.
- ↑ Perís Sánchez, D. (1988) Resolució de 16 de novembre de 1988 de la Conselleria d'Educació i Cultura, de la Direcció general de Cultura per la que s'ha acordat tindre per incoat l'expedient de declaració de Be d'Interés Cultural, en la categoria de Zona Arqueològica, a favor del jaciment paleontológico de «Les Higueruelas» en Alcolea de Calatrava (Ciutat Real). BOE, 297: 34953
- ↑ Institut Geològic i Miner d'Espanya. «Llocs d'interés geològic espanyols de rellevància internacional (Geosites)». Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2021. Consultat el 10 de novembre de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento de Las Higueruelas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.