Toba calcárea

Toba calcárea

Columnes de tobas en el llac Mona, Califòrnia.

La toba calcárea, travertino, o pedra tosca, este últim terme en l'àmbit de les roques industrials, és una roca calcàrea molt porosa, una varietat de rovina, formada per la precipitació de carbonat a partir de cossos d'aigua dolça a temperatura ambiente, en numeroses ocasions sobre vegetals vius.

Cicle de formació de la toba

Procés de calcificació del verdet generant toba.

Edifici tobáceo actiu, en creiximent. Formació rocosa «Arbre de Nadal» (Canó del Sumidero, Chiapas, Mèxic).

Les aigües de pluja estan poc mineralizadas i contenen molt baixa cantitat de diòxit de carbono (CO₂), de l'orde del milimol. En creuar el sol eixes aigües aumenten la concentració de CO₂, degut en part a la descomposició de la matèria orgànica produïda per l'activitat microbiana i per l'activitat biològica dels vegetals. Pel caràcter àcit del diòxit de carbono, en dissolució acuosa actua com un anhídrit de l'àcit carbónico, reaccionant en esta:

___CHEM_0___

podent dissoldre roques calcáreas.

___CHEM_1___

procés que fa que en zones d'abundant roca calcàrea es formen cavitats i grutas. En estos llocs, durant el trayecte subterràneu l'aigua va aumentant la seua concentració d'ions calcio (Ca²⁺) i carbonat àcit (ion bicarbonato) (HCO₃^-).En emergir a la superfície i tornar a entrar en contacte en l'aire, l'equilibri iònic es trenca, perdent part del CO₂ per la turbulència o, també, per l'acció biològica de les plantes en usar el CO₂ en la fotosíntesis. Açò fa que l'equilibri es desplace cap a l'esquerra, tornant a precipitar el carbonat de calcio (CaCO₃) en forma de calcita.

___CHEM_2___

Els menuts cristals de carbonat de calcio es depositen sobre les superfícies sòlides de l'entorn, formant una corfa calcárea sobre els vegetals presents en la font, manantial o riu. Són principalment els verdets, tallos o qualsevol un atre vegetal els que, a sovint, servixen de respal. La superposició d'eixes capes successives forma la roca anomenada toba. Quan el respal vegetal mor i desapareix, deixa el lloc que abans ocupava buit i queda sobre la roca el negatiu d'eixe vegetal que és el responsable de la porosidad d'aspecte cavernoso de la toba.

En la construcció s'usa com a roca ornamental. Generalment es troba en zones costeres de la Comunitat Valenciana (Costa Blanca), Múrcia, Balears... i més concretament formant "plages" al costat del mateix mar. La seua forma d'extracció és similar a la del marbre, tallant-se i formant grans blocs a on despuix es preparen segons la necessitat comercial.

També es troba àmpliament distribuïda per la península associada a sistemes fluvials i llacustres. Abunda especialment en el Alt Tajo, en la zona del Pont Sant Pedro, en el Guadiana Alt, en la zona de les Estanys de Ruidera i en el Alt Ebre, a on la toba constituïx l'ètim de molts topònims i algunes localitats: Valle de Tobalina, Tubilla de l'Aigua, Toba de Valdivielso, Tovera, Tubilleja, etc.

No es deu confondre en la pedra pómez o la toba volcànica o tosca, comuna en Canàries, formada per materials volcànics que emesos calents es sueldan i formen una pedra porosa de consistència mija i color des del roig al blanc groguenc.

Usos

Frontera lateral de l'Iglésia-Fortalea de Sant Bertomeu en Xàbia (Alacant), construït tot l'edifici en pedra tosca.

Esta roca s'utilisa com material de construcció, en forma de sellarés, aplegant a tamanys de 40 × 20 × 50 cm, i un pes de 30 a 40 kg, pero pel seu porosidad, filtra molt la humitat, causant a voltes l'aparició de verdet en les parets (una pedra d'este tamany aplegarà a duplicar el seu pes si es filtra aigua). Per la seua fàcil manipulació ya que té una formació mineral que es desfà en colpejar-se, s'utilisa com a ornamentació com a arc d'un portal o arcs recint obert semblant al porche o naya, pilars, fumerals (arc de l'obertura principal), etc. Existix l'ofici de "tosquero": canteros, casi escultorés, que en les ferramentas adequades preparen les peces de tosca que poden formar un arc donant-los la curvatura necessària i afegint-los, segons exigències del client, volutes, vores resaltades per a formar l'arc total. Un arc (o cimbra) està format per peces pares iguals (una peça per a cada costat de l'arc d'igual tamany i gir) tancat per una única peça anomenada "clau", la qual és l'única que el albañil que ho coloca pot tallar per al seu ajust final.

Per a una millor protecció i per a evitar que es filtre humitat, se li pot aplicar cert tipo de barniz, com l'usat per a embarcacions marines, per a que reblixca els poros i cobrixca la pedra d'una llaugera capa plàstica que no li fa perdre la seua vistositat.

En la Costa Blanca està actualment prohibida la seua extracció sense autorisació degut a que es troba en zones de domini públic (Llei de Costes), important-se la de Balears, que, és més clara (color crema o castanyer pàlit) i més fràgil que la valenciana.