Forns romans del Rinconcillo

Els forns romans del rinconcillo localisats en la ciutat espanyola d'Algecires varen formar part del complex de fabricació d'ánfores de la ciutat de Portus Albus, el qual suplia de recipients per al transport (ánfores principalment) a l'indústria d'elaboració de garum de la veïna ciutat d'Iulia Traducta ademés de fabricar atres productes ceràmics d'us domèstic o elements constructius.

Forns romans del Rinconcillo

Història

Els forns varen ser descoberts en 1966 per l'arqueòlec Manuel Sotomayor Mur en un solar en procés d'urbanisació a uns 300 metros de la plaja del Rinconcillo. Es varen datar entre els sigles I a. C. i I d. C., localisant-se anys despuix restants alfareros més primerencs que sugerixen que el complex estava en us en anterioritat. El conjunt arqueològic està format per dos forns adossats entre sí formant una única unitat. De planta circular, les seues parets estan formades per rebujos de ceràmica i rajoles d'atobó; les voltes centrals estan sostingudes per una columna central i huit arcs adossats a les parets en estructures d'atobó entre ells que deixen estrets orificis que permetien l'entrada d'aire al conjunt.

Segons s'ha pogut constatar per la presència de ánforas completes i parcials en les rodalies este complex utilisava les marques SCC i S-CET, àmpliament conegudes en el historiografia i distribuïdes des de la península ibèrica com pel nort d'Àfrica i península Itálica. Les ánforas solen correspondre en els tipos Dessel 7/11, 12-13 i 6. El conjunt de forns de fabricació de ánforas va ser declarat be d'interés cultural en 1969. En l'actualitat es troben soterrats a l'espera d'actuacions arqueològiques.

Vore també

• Anex:Patrimoni Històric Andalús en el Camp de Gibraltar