Partit Andalucista
El Partit Andalucista (PA) va ser un partit polític espanyol enquadrat dins del nacionalisme andalús i de tendència progressista. Era la formació més important del nacionalisme andalús. Va aplegar a estar representat en cinc escans en el Congrés dels Diputats en 1979 i a ostentar l'alcaldia d'importants centres urbans d'Andalusia, entre ells Sevilla, Jerez de la Frontera i Algecires.[1] En el XVII Congrés Extraordinari convocat del 12 de setembre de 2015 en Torremolinos (Màlaga), es va aprovar la dissolució de la formació.[2]
el PA va ser fundat en 1976 quan l'Aliança Socialista d'Andalusia, creada en 1971, va adoptar el nom de Partit Socialiste d'Andalusia (PSA). Posteriorment, en giner de 1979, en el transcurs de l'II Congrés del PSA, es va adoptar el nom de Partit Socialiste d'Andalusia-Partit Andalús (PSA-PA). En febrer de 1984 va adoptar com a nom Partit Andalucista.
Ideologia
el PA es declarava ideològicament com una organisació política nacionalista andalusa, federaliste, i progressiste. La seua principal motivació és l'ampliació i manteniment de l'autonomia andalusa, lluitant en contra d'una "actitut conformista" i defenent l'identitat cultural d'Andalusia.
el PA es declarava com una organisació política que defenia els interessos del poble andalús i buscava obtindre l'igualtat davant atres pobles d'Espanya. Açò vol dir que des d'el PA consideraven a Andalusia com una nació en identitat cultural pròpia, que es va conquistar com en cap atre territori espanyol, a partir de la ratificació de l'autonomia i l'Estatut en referèndum (que no es va ratificar en la província d'Almeria). Per això, defenien este fet polític i jurídic en aquelles institucions i organisacions en les que estaven presents. el PA es declarava també com una organisació progressista, referint-se només des d'una opció compromesa en un desenroll socioeconòmic autònom i sostenible d'Andalusia, innovador i en poder per a generar iniciatives, i d'esta forma, superar els desequilibris territorials i socials de dins i la dependència i desigualtat respecte a atres pobles, rebujant l'actual paper que s'assigna a la comunitat autònoma de suministradora de recursos i mà d'obra poc qualificada.
el PA es denominava federaliste, puix recolzava un model d'organisació política que superara l'Estat de les Autonomies i que alvançara cap a un Estat federal en Espanya. Es declarava, finalment, d'esquerres, en manifestar que existia una prioritat indiscutible per la construcció d'una societat més justa i igualitaria, oberta i tolerant, pacífica i solidària, que garantise la conservació del patrimoni cultural i natural que identifica a la comunitat per a que siga gojat per la pròximes generacions, aixina com un nivell i calitat de vida que possibilite la màxima felicitat i benestar al poble andalús.
Història
Inicis en la clandestinitat
Fins a 1965 els orígens del moviment andalucista es remonten al nacionalisme andalús desenrollat durant el XIX i les primeres décades d'el XX, que el seu major teòric va ser Blas Infant, el reconegut com "Pare de la Pàtria Andalusa". En 1962 Alejandro Rojas Marcos (que posteriorment seria alcalde de Sevilla) venia mantenint contactes en diversos sectors socials en l'objectiu d'impulsar una organisació política d'àmbit andalús, forçada a la clandestinitat pel franquisme. En la primavera de 1965 s'establixen els orígens del primer partit polític netament andalús, en un grup creat entorn a la facultat de Dret de l'Universitat de Sevilla que, sense conéixer a Blas Infant, va aplegar a les mateixes conclusions que ell: l'existència d'una identitat andalusa, exigència d'autonomia, independència política i autogovern, posicions més o menys izquierdista, reivindicació d'igualtat en Catalunya i el País Vasc, etc.
El grup adopta el nom de Compromís Polític d'Andalusia i elegix una secretaria colegiada, integrada per Alejandro Rojas Marcos, Luis Uruñuela, Emilio Vaz i Eligia Lorenzo entre uns atres. Es recolza ideològicament en la defensa de la democràcia, el socialisme econòmic i el lliberalisme cultural, tot això en l'àmbit d'una Andalusia autònoma, en igualtat en els atres pobles d'Espanya i per mig de l'instrument d'una organisació política andalusa sobirana, és dir, no integrada en cap estructura centralista.
En 1966 es decidix aprofitar l'estructura llegal del règim franquiste per a eixercir la seua acció política. Rojas Marcos es presenta a les eleccions municipals pel terç familiar, eixint elegit el 13 de novembre i sorprenent a la pròpia estructura de la dictadura, que no havia previst esta estratègia de l'oposició, pero despuix d'un reiterat enfrontament obert en les autoritats franquistes, acabarien decidint la renúncia a l'escan de regidor en l'Ajuntament de Sevilla, denunciant aixina la falta de llibertat de la dictadura, no sense abans haver aprofitat el caràcter públic dels plens municipals per a denunciar tot tipo de problemes locals i nacionals. Lo mateix va ocórrer un any despuix en presentar-se a les Corts, en 1968 s'unixen a la formació de la Taula Democràtica i reclamant en 1970 un estatut propi per a Andalusia. En 1971, la revista Rode Ibèric publica en París el primer manifest d'Aliança Socialista d'Andalusia (TORRA), en el que es demana l'autonomia per a Andalusia, a través de Radi París. En 1974 la TORRA s'integra en la Junta Democràtica d'Espanya.
Transició a la democràcia i preautonomía
En 1976 es pronuncia en Sevilla el primer mítin polític en Andalusia des de la guerra civil espanyola, en el que s'invita a tota l'oposició antifranquista a estar en la tribuna i a dir unes paraules, onejant per primera volta en 40 anys la bandera d'Andalusia. És en enguany quan la TORRA passa a cridar-se Partit Socialista d'Andalusia (PSA). El PSA es va integrar en la Federació de Partits Socialistes i, en les eleccions generals de 1977 es va presentar en coalició en el Partit Socialiste Popular (PSP) d'Enrique Tendre Galván, baix el nom de Partit Socialiste Popular-Unitat Socialista (PSP-US). Encara que la coalició obté 6 escans en tota Espanya (un d'ells per Càdis), el PSA no ocupa cap d'ells, en els que, en integrar-se el PSP en el PSOE, queda sense representació parlamentària. Un temps més vesprada, la Junta Liberalista que fundara Blas Infant s'integra en el PSA, en un acte celebrat en Ronda el 21 de maig de 1978.
En 1979 se celebra l'II Congrés del PSA, afegint-se el sobrenom "Partit Andalús" a les sigles ya existents. Les eleccions generals d'eixe any constituïxen un relatiu èxit per al PSA, ya que es conseguixen cinc diputats en el Congrés dels Diputats i 326.000 vots. En les municipals conseguixen 250.000 vots, guanyat ajuntaments destacats com el de Jerez de la Frontera (Pedro Pacheco), el de Sevilla (Luis Uruñuela) i el de Ronda (Juan Harillo), entre uns atres.
El referèndum del 28 de febrer de 1980 per a la constitució de l'autonomia andalusa per la via de l'artícul 151 de la Constitució, normalment reservat a les tres nacionalitats històriques (Catalunya, País Vasc i Galícia), fracassa en una província: Almeria. Vist que el 54% del cens electoral va defendre el sí, la situació era insostenible per al govern d'Adolfo Suárez, que haguera volgut que Andalusia accedira a la seua autonomia per l'artícul 143. En vista de la situació, el PSA aplega a un acort en l'UCD: el andalucista Alejandro Rojas Marcos i el ministre Rodolfo Martín Vila proponen conjuntament passar per l'artícul 144 de la constitució, per a otorgar el mateix nivell de competències a un estatut andalús molt particular. Eixe pacte va resultar fatal per al PSA, ya que encara que va representar el desbloquege autonòmic, una campanya desnugada pel PSOE (que havia acceptat esta via) va fer aparéixer al PSA com "traïdor" als interessos d'Andalusia.
Democràcia i autonomia
Durant les següents eleccions s'obtenen resultats moderats en eleccions locals i municipals, inclús en Barcelona, coneguda com la novena província andalusa per la seua alta població d'andalusos i fills d'andalusos, ya baix el nom de Partit Andalucista.
En 1996 els andalucistas participen en el govern de la Junta d'Andalusia en coalició en el PSOE. És la primera volta que un partit exclusivament andalús forma part del govern autonòmic, ocupant les conselleries de Relacions en el Parlament i la de Turisme i Deport, a càrrec d'Antonio Ortega i José Núñez Castain, respectivament.
En 1999 es presenten a les eleccions europees dins de la Coalició Europea, coalició de partits regionalistes i nacionalistes en la que concorreran partits com Coalició Canària (CC), Va unir Valenciana (UV), ellavors Partit Aragonés Regionaliste (PARELL) i el propi PA. El president de la coalició era ellavors secretari general d'el PA, Antonio Ortega. En les eleccions municipals de juny de 1999 el PA obté 356.000 vots, 30 alcaldies i 545 regidors en tota Andalusia. És el millor resultat de la seua història, que li convertix en la quinta força política d'Espanya. Durant esta época, Pedro Pacheco, històric alcalde de Jerez de la Frontera en el PSA i el PA, deixa el partit fundant el seu propi, per al que recupera el nom històric del partit: Partit Socialiste d'Andalusia.
En les eleccions generals de l'any 2000 el PA conseguix per última volta representació en el Congrés dels Diputats. L'escan en el Congrés dels Diputats, per Càdis, va ser per a José Núñez Castain. En octubre de l'any 2000 se celebra el XII Congrés Nacional d'el PA en Torremolinos. En este procés congressual es produïx un dels moments més crucials d'el PA dels últims anys. Es presenten tres corrents: l'oficialista, la de Nou Andalucisme (liderada per Julián Álvarez i Antonio Moreno) i la de Majoria pel Canvi, liderada per la regidora sevillana María de la Mar Calderón (corrent en la que Pedro Pacheco participava).
Història recent
Durant el XII Congrés, les dos corrents renovadores d'el PA pretenien alcançar un acort de consens per a presentar un candidat comú i aixina poder renovar la direcció del Partit. No obstant, l'existència de tensions entre membres de Nou Andalucisme i Majoria pel Canvi varen impedir l'acort. Els resultats varen ser els següents: el candidat oficialiste Antonio Ortega va obtindre el 59% dels vots, mentres els "pachequistas" de María de la Mar Calderón i la seua corrent Majoria pel Canvi varen obtindre el 21% dels vots, i els renovadors de Nou Andalucisme liderats per Antonio Moreno i Julián Álvarez el 20%. S'escindix aixina la corrent de Pedro Pacheco, creant el Partit Socialiste d'Andalusia (PSA). Julián Álvarez guanya les eleccions en Écija per tercera volta consecutiva, pero un pacte entre el PSOE, IU i un trànsfuga del PSEI ho aparten de l'alcaldia, per lo que es retira temporalment de la política.
En 2004 el PA conseguix mantindre els seus cinc diputats en el Parlament d'Andalusia. En Antonio Ortega com a candidat a la presidència de la Junta d'Andalusia, varen conseguir el 6,25% dels vots en les eleccions autonòmiques. Pero en conseguir el PSOE-A la majoria absoluta, el PA va deixar de formar part de l'eixecutiu autonòmic. En les eleccions generals celebrades el mateix dia, el PA va perdre el seu únic escan en el Congrés dels Diputats.
En les eleccions al Parlament Europeu de 2004, el PA s'integra en la Coalició Europea, formada per partits de centre o centroderecha, tots nacionalistes i regionalistes, com Coalició Canària, el Partit Aragonés, Va unir Mallorquina i Va unir Valenciana. El cap de llista d'esta candidatura va ser el exalcalde andalucista de Sevilla, Alejandro Rojas Marcos. La Coalició Europea va conseguir 197.231 vots, i el seu millor resultat ho va obtindre en Andalusia, en 63.783 vots (2,47%). Pese a estes sifres, la coalició no va conseguir cap eurodiputat.[3]
El 4 de decembre de 2004 es va celebrar el XIII Congrés Nacional d'el PA. En este Congrés, ademés de la candidatura dellavors secretari general Antonio Ortega, es presenta una segona candidatura liderada pel desbancat alcalde d'Écija, Julián Álvarez, resultant esta guanyadora i donant aixina pas a l'inici d'una nova etapa en el Partit Andalucista.
El nou equip elegit per a dirigir el PA aplega des del municipalisme i cap de les persones que ho integraven, llevat Álvarez, ha ocupat mai un càrrec en la direcció d'el PA. La renovació iniciada provoca la retirada de la política activa dels anteriors dirigents del Partit, inclós Antonio Ortega, el secretari general eixint. el descalabro d'el PA en una de les seues places fortes com és la província de Sevilla, en les eleccions municipals de 2007, provoca un nou debat intern en el Partit, despuix de la pèrdua de la casi totalitat d'alcaldies que presidia dit partit. La localitat d'Illa Cristina, en la província d'Huelva, va escenificar en els informatius dit descalabro, ya que fins a la data havia segut feu tradicional d'el PA i es va perdre despuix d'eixir del govern en majoria absoluta.
Decliu i desaparició
En les eleccions generals espanyoles de 2008, a pesar d'anar el PA en coalició en la pràctica totalitat dels partits nacionalistes andalusos (baix el nom de Coalició Andalucista), obtenen un descalabro encara major en perdre la seua representació en el Parlament d'Andalusia. En les eleccions autonòmiques del mateix any, el PA es va presentar en una candidatura conjunta de totes les forces nacionalistes d'Andalusia; no obstant, el resultat no va ser positiu, en perdre més de la mitat dels seus vots i els seus 5 escans de 2004, que varen passar a mans del Partit Popular (PP).
El 7 de juny de 2008 se celebra el XIV Congrés Extraordinari d'el PA en Sevilla, a on es conseguix un consens entre els candidats a la secretaria general, que eren Pilar González i Francisco Jiménez, acordant aportar 12 membres la llista guanyadora i 8 la perdedora. Resulta guanyadora González, sent ella la nova secretària general. Jiménez ostentaria la vicesecretaría general. Durant els dies 23 i 24 de maig de 2009 es va celebrar el XV Congrés Nacional Extraordinari, també en Sevilla, en el que varen actualisar els seus estatuts i varen aprovar la seua declaració ideològica vigent fins a 2012.
Per a les eleccions al Parlament Europeu de 2009 el PA va formar part de la Coalició per Europa, formada per varis partits nacionalistes de centre i centre-dreta com Convergència i Va unir (CiU), el Partit Nacionaliste Vasc (PNV) i Coalició Canària. El candidat andalucista va ser Carlos Bautista.[4] La coalició va obtindre 26556 vots en Andalusia.[5]
L'11 de juny de 2009, el fins a llavors alcalde de Ronda, Antonio Marín Lara, junt als 8 regidors d'el PA de la localitat, presenten la seua baixa en el partit i passen a militar en el PSOE. Poc despuix va fer lo propi l'alcalde de Yunquera, també d'el PA. Mesos més vesprada són declarats com a trànsfugues en un dels últims escàndals d'este fenomen en Espanya. Segons el pacte antitransfuguisme, el PSOE no pot tornar a presentar a cap d'ells, ni a Marín Lara, ni a cap dels regidors trànsfugues. Pese a això, posteriorment anirien en llistes electorals socialistes. [6]
El 30 de giner de 2010, en una assamblea d'el PA celebrada en Sevilla, es proclama per unanimitat, pero en l'absència del Comité Local de Joventuts Andalucistas (JJAA), a Pilar González com a candidata a l'alcaldia de la ciutat per a les eleccions municipals de 2011, despuix de conseguir l'unitat en el PSA que va fundar Pedro Pacheco.[7]
L'1 de maig de 2011, en un Congrés Extraordinari, el PSA de Pacheco va decidir integrar-se de nou en el PA.[8] Pedro Pacheco, promotor de l'anterior separació, no secunda la reunificación i funda el partit Plataforma Andalusa - Fòrum Ciutadàcita requerida.
En les eleccions municipals de 2011 el PA va obtindre un total de 230.274 vots, conseguint 470 regidors en 282 municipis diferents. Els resultats varen ser dispars segons les províncies, produint-se un aument de regidors respecte a 2007 en les províncies d'Almeria, Granada, Sevilla i Càdis, baixant en les atres quatre províncies, com arrepleguen les senyes oficials de les eleccions. Els majors èxits d'el PA varen ser l'obtenció de l'alcaldia de Port Real, feu tradicional d'IU, i d'Els Barris, abdós municipis en la província de Càdis. Pilar González no va conseguir, per pocs vots, l'acta de regidor en l'Ajuntament de Sevilla.[9]
En les eleccions generals de 2011 el PA va obtindre 76.852 vots, lo que va significar un 0,31% del total de vots vàlits en Espanya. Per circumscripcions, les seues millors senyes es varen donar en Càdis (a on va superar el 3%), en Sevilla i en Còrdova (a on va superar el 2%). Va créixer en totes les províncies andaluses respecte a les generals anteriors llevat en Màlaga i Granada.[10]
En les eleccions al Parlament d'Andalusia de 2012, celebrades el 25 de març, el PA va presentar a González com a candidata a la presidència de la Junta d'Andalusia. Varen empijorar els seus resultats respecte a 2008, sense conseguir diputats, i quedant per primera volta per baix dels 100.000 vots, baixant en totes les províncies llevat en Càdis.[11] El 30 d'abril de 2012, despuix de la denúncies a la Comissió de Garanties d'el PA de la presunta creació d'un partit polític per part de González, esta opta per dimitir denunciant una série de pressions internes.[12]
El 26 de maig de 2012 el Comité Nacional d'el PA, màxim orgue entre congressos de la formació, decidix ampliar el XVI Congrés, que va tindre dos sessions: una en juliol i una atra final en autumne de 2012. En la primera sessió es varen renovar els òrguens de direcció, aixina com els estatuts i la ratificació de la ponència ideològica de la formació. Posteriorment, es va iniciar un procés obert a la societat andalusa en vistes "per a que el poble andalús faça seu l'únic instrument de que dispon per a construir el seu propi futur".[13]
Despuix de la primera part del XVI Congrés d'el PA va ser elegit com a nou secretari general Antonio Jesús Ruiz, tercer tinent d'alcalde en El Port de Santa María.[14]
En les eleccions al Parlament Europeu de 2014, el PA va decidir no tornar a concórrer en el sí de Coalició per Europa i fer-ho en solitari, presentant a la realisadora cinematogràfica Pilar Távora com a cap de llista.[15] La formació va obtindre 49523 vots, dels quals 45462 ho varen anar en Andalusia, a on va ser la sèptima força política, obtenint l'1,70 % dels vots.[16]
Per a les eleccions municipals de 2015 el PA va confirmar que la seua candidata a l'alcaldia de Sevilla seria Pilar Távora,[17] també cap de llista en les Eleccions al Parlament Europeu de 2014.
Dissolució
En el XVII Congrés Extraordinari d'el PA, convocat del 12 de setembre de 2015 en Torremolinos (Màlaga), es va aprovar per 243 vots a favor, 57 vots en contra i 2 abstencions la dissolució de la formació. Es constituïx una "comissió gestora de liquidació", les úniques funcions del qual seran liquidar el partit i donar cobertura llegal als 319 regidors electes baix les sigles d'el PA, i que es va dissoldre automàticament el 5 de juliol de 2019, en la cessació dels regidors del Partit Andalucista en motiu de la celebració d'eleccions municipals el maig anterior.
Partits polítics que es consideren successors de Partit Andalucista
| Partits i federacions d'Alvance Andalusia (coalició) | |
|---|---|
| Alvance Andalusia (partit polític) | |
| Anticapitalistas Andalusia | |
| Esquerra Andalucista | |
| Primavera Andalusa | |
Resultats electorals
Congrés dels Diputats
| Comicis | Cap de llista | # de vots | % de vots (Andalusia) |
Escans obtinguts (Andalusia) |
Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1979 | Alejandro Rojas-Marcos | 325.842 | 11,07% (#4) | ||
| 1982 | Alejandro Rojas-Marcos | 77.068 | 2,26% (#5) | ||
| 1986 | Alejandro Rojas-Marcos | 94.008 | 2,79% (#5) | ||
| 1989 | Alejandro Rojas-Marcos | 212.687 | 6,23% (#4) | ||
| 1993 | Salvador Pérez Bo | 96.513 | 2,41% (#4) | ||
| 1996 | María de la Mar Calderón | 134.800 | 3,12% (#4) | ||
| 2000 | José Núñez Castain | 206.255 | 5,11% (#4) | ||
| 2004 | José Antonio González | 181.868 | 4,04% (#4) | ||
| 2008 | José Antonio González | 68.679 | 1,52% (#4) | Dins de Coalició Andalucista. | |
| 2011 | Fernando Álvarez-Ossorio | 76.999 | 1,77% (#5) |
Parlament d'Andalusia
| Comicis | Cap de llista | # de vots | % de vots |
Escans obtinguts |
+/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1982 | Luis Uruñuela | 153.709 (5.º) | 5,39% | Oposició | ||
| 1986 | Luis Uruñuela | 196.947 (4.º) | 5,77% |  1
|
Oposició | |
| 1990 | Pedro Pacheco | 296.496 (4.º) | 10,75% |  8
|
Oposició | |
| 1994a | Alejandro Rojas-Marcos, Pedro Pacheco | 208.862 (4.º) | 5,85% | 7
|
Oposició | |
| 1996 | Pedro Pacheco | 287.764 (4.º) | 6,66% | 1
|
Govern de coalició en PSOE | |
| 2000 | Antonio Ortega García | 300.356 (4.º) | 7,43% | 1
|
Govern de coalició en PSOE | |
| 2004 | Antonio Ortega García | 276.674 (4.º) | 6,16% | = | Oposició | |
| 2008 | Julián Álvarez Ortega | 124.243 (4.º) | 2,76% | 5
|
Extraparlamentario | |
| 2012 | Pilar González | 96.608 (5.º) | 2,50% | Extraparlamentario | ||
| 2015 | Antonio Jesús Ruiz | 60.679 (7.º) | 1,53% | Extraparlamentario |
a Dins de Coalició Andalucista - Poder Andalús. b Dins de Coalició Andalucista.[nota 1]
Parlament de Catalunya
| Comicis | Cap de llista | # de vots | % de vots |
Escans obtinguts |
Estat |
|---|---|---|---|---|---|
| 1980 | Francisco Hidalgo | 71.841 (#6) | 2,66% | Oposició |
Vore també
Notes
- ↑ Coalició del Partit Andalucista (PA), Partit Socialiste d'Andalusia (PSA), Esquerra Andalusa (IA), Fòrum Andalús (FA), Convergència Andalusa de Màlaga, Assamblea Nacional d'Andalusia (ANA), Unitat Popular d'Andalusia (UPAN), Lliberació Andalusa (LA) i Partit Social i Centriste de Llits.
Referències
- ↑ Punt i final a mig sigle de vida andalucista. La Vanguardia. Publicat el 26 d'agost de 2015.
- ↑ Ministeri de l'Interior del Govern d'Espanya. «Resultats electorals de les eleccions municipals de 2015». Consultat el 16 de juny de 2015.
- ↑ Eleccions al Parlament Europeu de 2004. Història Electoral
- ↑ CiU veu el resultat com l'inici del canvi en Catalunya, El País, 8 de juny de 2009.
- ↑ Acort de 23 de juny de 2009, de la Presidència de la Junta Electoral Central, pel que es procedix a la publicació dels resultats de les eleccions de Diputats al Parlament Europeu convocades per Real Decret 482/2009, de 3 d'abril, i celebrades el 7 de juny de 2009, en indicació del número d'escans i de vots obtinguts per les candidatures proclamades.
- ↑ Ronda, objecte de desig, Diari Sur, 4 de febrer de 2010.
- ↑ Pilar González: «El andalucisme és la clau de canvi en Sevilla», Sevilla Actualitat, 2 de febrer de 2010.
- ↑ El Partit Socialiste d'Andalusia (PSA) s'integra en el Partit Andalucista, 1 de maig de 2011.
- ↑ «Resultats provisionals de les candidatures del Partit Andalucista en les eleccions locals de 2011».Ministeri de l'Interior.Consultat el 23 de setembre de 2011.
- ↑ «Resultats provisionals de les candidatures del Partit Andalucista en les eleccions de 2011 al Congrés dels Diputats».Ministeri de l'Interior.Consultat el 28 de novembre de 2011.
- ↑ Un Parlament sense colors nous, El País, 25 de març de 2012.
- ↑ Pilar González es va i el PA l'acusa de montar un atre partit, ABC, 1 de maig de 2012.
- ↑ El XVI Congrés Nacional del Partit Andalucista s'amplia per a obrir-se a la societat andalusa, web del Partit Andalucista.
- ↑ Antonio Jesús Ruiz, elegit secretari general d'el PA en 204 vots, ABC, 9 de juliol de 2012.
- ↑ Junta Electoral Central(29 d'abril de 2014).«Acorde de 28 d'abril de 2014, de la Junta Electoral Central, de proclamació de candidatures a les eleccions de Diputats al Parlament Europeu, convocades per Real Decret 213/2014, de 31 de març, a celebrar el 25 de maig de 2014».Bolletí Oficial de l'Estat.Consultat el 19 de maig de 2014.
- ↑ Elaboració pròpia a partir de Bolletí Oficial de l'Estat (12 de juny de 2014). «Acorde de la Junta Electoral Central, pel que es procedix a la publicació dels resultats de les eleccions de Diputats al Parlament Europeu».
- ↑ http://www.abcdesevilla.es/sevilla/20130425/sevi-tavora-candidata-alacalda-201304251231.html
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Partit Andalucista.- Estatuts del Partit Andalucista
- «Eliderage polític en el Partit Andalucista (PA)», d'Enrique G. Pérez Net. Artícul del VII Congrés Espanyol de Ciència política i de l'Administració.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Partido Andalucista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.