Espadaña (arquitectura)

L'espadaña (del llatí spatha, espasa)^[1] és una estructura mural que es prolonga verticalment, descollant del restant de l'edificació, i sol acabar en un pináculo. Pot dispondre d'un o més vans per a albergar campanes, formant part d'algunes iglésies, a on fa funcions de campanar o campanil, diferenciant-se d'estos en que el seu accés no s'alberga en l'interior. També es pot trobar en atres tipos de construccions, com la espadaña de la Porta del Carmen en la muralla d'Àvila, o en edificacions civils, blasonada en escuts alegóricos. Ya en el romànic es donaven en Europa estes estructures, si be s'optava en general per construccions més complexes.^[2] La tradició franciscana imponia la construcció d'estos elements arquitectònics, llevat escasísimas excepcions, per a alluntar-se de l'ostentació que significava un campanar en les seues comunitats.