Caetaria

Caetaria o més correctament Cetaria va ser un lloc d'época romana situat en el terme municipal d'Algecires, nomenat per Ptolomeo en el II en el nom de Cetaria i pel Anònim de Rávena en el VII en senyes de el IV en el nom de Cetraria. En el seu orige va ser una factoria de salazón fundada provablement abans de el I a. C.. Puix el nom llatí Cetaria deriva del llatí cetus, que significa “peix de gran tamany” i és préstam de la paraula grega ketos, de la que deriva cetáceo i que pot significar mònstruo aquàtic (tonyina o ballena).

Va estar situada en el camí entre Algecires i Tarifa i va deure albergar edificis destinats als viagers. Tal volta estiguera en l'ensenar de Getares lindando en l'actual núcleu urbà d'Algecires i a 20 metros de la plaja i prop del riu Ribalt. L'arqueologia ha localisat en este lloc restants de vàries piletas de salazón similars a les d'atres ciutats del estret com Baelo Claudia i Iulia Traducta, ademés d'atres restants de construccions no identificades, i numeroses ánforas i ceps d'ancores en la zona de costa immediatament propenca.

Ademés, el topònim del lloc en el que es troba, Getares, podria procedir d'una deformació d'un derivat del nom de Cetaria, que en l'Edat Mija el rei Alfonso XI en la seua crònica nomena el lloc com Xetares.

Tant el nom Cetaria com les troballes arqueològiques de Getares corresponen a un lloc dedicat a la peixca de tonyines per mig de la tècnica de l'almadraba i a l'elaboració de diversos productes tals com salazones i garum durant el I. Potser la seua indústria es relacionava en les factories de salazones localisades en el centre d'Algecires corresponents a Iulia Traducta i a les salines i alfares de Portus Albus en la plaja del Rinconcillo. L'assentament va ser abandonat definitivament en el VI, moment en que les ciutats romanes de l'estret entrabar en decliu o desapareixien, i no apareix mencionada en les fonts escrites durant la conquista àrap de la península ibèrica.

Els restants arqueològics de Cetaria permaneixen soterrats en un terreny privat des de la seua excavació en els anys huitanta de el XX.