Baelo Claudia
Baelo Claudia va ser una ciutat romana situada en l'ensenar de Bolonya, en l'actual població de Bolonya, a uns 22 km al noroest de la ciutat de Tarifa, Càdis (Espanya). Es troba dins de l'actual parc natural de l'Estret. L'estudi dels seus restants arquitectònics mostra el seu orige romà a finals de el II, observant-se ya des d'eixa época una gran riquea que la convertix en un centre econòmic important dins de l'àrea del Mediterràneu.
Be d'interés cultural, la seua publicació com a Monument va aparéixer en la Gasseta de Madrit en 1925.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat va nàixer a finals de el II, sent el hereua d'un assentament bástulo-púnico més antic (Balle, Baelokun), i la seua existència està molt relacionada en el comerç en el nort d'Àfrica (era el principal port marítim que enllaçava en la ciutat de Tànger en Marroc). És possible que Baelo Claudia tinguera algunes funcions de centre administratiu, pero la peixca, l'indústria de salazón i el garum (una salsa derivada del mateix) varen ser les seues principals fonts de riquea.[1] l'emperador romà Claudio li va concedir el ranc de municipium (municipi romà).
La vida d'estes poblacions va alcançar ple esplendor entre els sigles I i II, iniciant-se la seua decadència a partir de la segona mitat de el II, quan un gran maremoto va arrasar gran part de la ciutat. Als seus desastrosos efectes es varen sumar la [[crisis del sigle III|crisis de el III]] i les incursions d'hordas de piratas, fonamentalment mauritanos i germans. Encara que va experimentar un llauger rebrot en el III, la ciutat va ser abandonada definitivament en el VII.[2]
Era esta una ciutat portuària dedicada principalment a la peixca i a la conserva per mig de salazón de tonyines, aixina com a la producció de garum.[3] Estes activitats tenien lloc durant els mesos d'estiu i atreen a la ciutat a numerosos treballadors temporers, fet que determina en part les característiques d'alguns dels seus edificis.
Des de finals de el I la seua prosperitat ve paulatinament a menys coincidint en la crisis en la producció de les seues fàbriques, les invasions del Nort d'Àfrica (II), els saquejos de les hordes germàniques (III) i sobretot, un moviment sísmic que en un tsunami arruïna els edificis alçats durant l'época imperial;[4] factor que accelera el procés d'abandó que ya venia sofrint la ciutat, i a pesar de la qual cosa les seues relacions comercials conseguixen mantindre's fins a el V. En esta época el seu nom devia ser ya Belona, documentat aixina en l'Edat Mija, i més tarde com Balonia i finalment Bolonya.[5]
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]
La figura de Jorge Bonsor és clau en la recuperació del jaciment.[6]
En el seu traçat urbà es distinguixen les dos vies principals clàssiques de la ciutat romana: el decumanus maximus, que la recorria d'est a oest i en els extrems del qual se situaven les portes d'entrada a la ciutat, i el penca maximus, que la creua en àngul recte i per tant en direcció nort a sur.
En la trobada d'estos dos carrers principals se situava el fòrum o plaça principal, el paviment actual de la qual és l'original de lloses de Tarifa conservat des de el I, i a que el seu entorn es distribuïen els principals edificis públics. Era esta una plaça descoberta en pòrtics en tres dels seus costats, des d'un dels quals s'accedia a tres d'ells: el temple de l'emperador, la cúria, i un atre que servia de sala de reunions. L'edifici principal, situat al fondo és la basílica, destinat a diversos fins i especialment a sèu dels tribunals de justícia; i en el costat esquerre existien unes chicotetes construccions rectangulars fetes en pedres: les tendes o tabernae.
En el jaciment es conserven els elements més representatius que constituïen l'essència d'una ciutat romana. Esta contava en:
- Una prop o muralla, reforçada en més de quaranta torres de vigía, de les que es conserven les portes principals de la ciutat, la que es dirigia a Gades, a l'oest, i la que es dirigia a Carteia (prop de Sant Roque), cap a l'est. Existia una tercera porta, situada al nort de la ciutat, denominada Porta d'Agarrat.
- Edificis de caràcter administratiu com la cúria (senat local) o l'archiu municipal.
- Una plaça pública (fòrum).
- Un palau de justícia (basílica judicial), situat en el fòrum front als temples. Té planta rectangular i medix 19,5 per 35,5 metros. Estava presidit per una estàtua de l'emperador Trajano de més de tres metros d'altura.
- Quatre temples: tres dedicats a cada u dels components de la Tríade capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) i un dedicat a la deesa Isis, relacionat en el cult isíaco en la península.[7] Una disposició similar només ha segut trobada en la ciutat de Sbeitla en Tunis.
- El major edifici de Baelo Claudia és el teatre, en aforament de fins a 2000 persones,[8]
- També poden vore's restants de les tendas (tabernae), el mercat (macellum), recint tancat destinat la venda de carn i comestibles en general i format per catorze tendes i un pati interior, i les termas (termae).
L'abastiment d'aigua de la ciutat es realisava per mig de quatre aqüeductes.[9] També pot apreciar-se la zona industrial en restants de les instalacions per a la fabricació del garum, carrers, aqüeductes, restants del sistema d'aigüeral, etc. En cap atre jaciment romà de la península ibèrica és possible extraure despuix de la visita una visió tan completa de l'urbanisme romà com en Baelo Claudia. En açò radica el seu principal interés, destacat també per l'espectacular paisage que rodeja a la ciutat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Investigadors UCA presenten els últims resultats de les Termes Marítimes i el Doríforo de Baelo Claudia | 15/05/2015». Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2018. Consultat el 16 de maig de 2015.
- ↑ Zephyrus.(68)Consultat el 23 de juliol de 2019.
- ↑ «La delegada de Cultura inaugura demà l'exposició fotogràfica “Un estret de conserves” en Baelo Claudia» (en és). Algecires al minut. Consultat el 1 d'abril de 2020.
- ↑ «Un tsunami en ones de més de cinc metros va arrasar Baelo Claudia, la ciutat romana de Càdis» (en és). Consultat el 8 de març de 2022.
- ↑ Pascual Barea, Joaquín (2011). «El paisage històric dels térmens de Tarifa i Algecires segons la toponímia del Baelo Claudia en el sigle XIV [1] archivat en Wayback Machine.», en El paisage rural en Andalusia Occidental durant els sigles baixmigevals. Càdis: Universitat, 2011, 107-145, p. 139-141.
- ↑ Catàlec de l'exposició "Jorge Bonsor i la recuperació de Baelo Claudia (1917-1921)"
- ↑ «¿Per qué un Iseum en Baelo Claudia?» (en en). studylib.és. Consultat el 10 de decembre de 2018.
- ↑ «El nou museu de Baelo Claudia mostra la singularitat i l'auge de la ciutat romana» Diari Sur, consultat el 6 de setembre de 2011
- ↑ Troben en Baelo un conjunt termal marítim i una zona urbana externa
Bibliografia
[editar | editar còdic]- El Housin Helal Ouriachen, 2009, La ciutat bètica durant l'Antiguetat Tardana. Persistència i mutacions locals en relació en la realitat urbana del Mediterràneu i de l'Atlàntic, Tesis doctoral, Universitat de Granada, Granada.
- Manuela Parra Díaz, Juan Alonso de la Serra, Miguel A. Valéncia Roldán. Baelo Claudia: Quadern de l'alumne del Gabinet Pedagògic de Belles arts de la Delegació de Cultura de Càdis de la Junta d'Andalusia. Any 1987.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baelo Claudia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.