Parc natural de l'Estret

El Parc natural de l'Estret es troba en l'extrem sur de la península ibèrica i protegix l'espai marítim-terrestre del llitoral des de l'ensenar de Getares (Algecires) fins al cap de Gràcia (Tarifa). Va ser declarat parc natural en l'any 2003 i té una superfície protegida de 18 910 ha. És l'espai protegit més meridional del continent europeu i unix valors ecològics, paisagístics, històrics i culturals de característiques singulars. Forma part de la Reserva de la biosfera intercontinental del Mediterràneu.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Les costes del parc estan banyades per dos mars, en l'est pel mar Mediterrànea i en l'oest pel oceà Atlàntic. L'estret de Gibraltar, que unix estes mars i que separa Europa d'Àfrica, és lloc de pas d'aus migratòries i mamífers marins.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut La distància mínima entre els dos continents és de sol 14 quilómetros i des de temps prehistòrics este pas va ser també una via migratòria del ser humà.
L'unió de dos mars convertix el mig marí en un enclavament privilegiat que alberga una biodiversitat excepcional d'extraordinari interés. El clima de la zona es distinguix per temperatures molt suaus i una estació seca en absència total de pluges.
Com tots els parcs andalusos, conta en un orgue de direcció i un de consultiu que és la Junta Rectora. En el moment de la seua creació el director conservador del parc va ser Jesús Cabell Medina, ingenier tècnic forestal. Li va succeir Esther Gros en l'any 2010. La Junta Rectora la presidix des de 2014 José Carlos García Gómez, catedràtic en Biologia marina en l'Universitat de Sevilla en substitució d'Ildefons Sena Rodríguez.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Creació del parc natural
Corresponen a la Junta d'Andalusia, segons arreplega la seua estatut d'autonomia, les competències en matèria de mig ambient en el seu territori. D'esta manera, té competència exclusiva eixercida per mig de la Conselleria de Mig ambient en la gestió d'espais naturals de la comunitat autònoma i en l'aprofitament i servicis de monts, marismas i estanys.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La Junta d'Andalusia, segons la Llei 2/1989, de 18 de juliol, per la que s'aprova l'Inventari d'Espais naturals protegits d'Andalusia i s'establixen mides adicionals per a la seua protecció, va establir les diferents categories de protecció dels espais naturals. La definició de parc natural no apareix recollida en dita llei i s'aplica la definició anterior donada per la Jefatura d'Estat en la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Selvades.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Aixina, segons l'artícul 13 de dita llei, es definix parc natural com:
La declaració del llitoral espanyol de l'estret de Gibraltar com a parc natural va tindre lloc per mig del Decret 57/2003, de 4 de març sumant-se este al Inventari d'Espais Naturals Protegits d'Andalusia aprovat segons l'Artícul 8.1 de la Llei 2/1989, de 18 de juliol. Prèviament havia segut redactat el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Front Llitoral Algecires-Tarifa (PORN) que marcava els valors naturals, històrics i paisagístics de la zona que més vesprada va ser aprovat per mig de Decret 308/2002, de 23 de decembre.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En virtut d'açò la gestió del parc natural correspon a la Conselleria de Mig ambient en l'assistència de la Junta Rectora del Parc el control del qual està en mans del Director Conservador.
La Junta Rectora del parc natural de l'Estret està formada según lo dispuesto en la Llei 2/1989, de 18 de juliol i el Decret 239/1997 de 15 d'octubre per 47 membres entre els que es troben els delegats de la Junta en Càdis, subdelegat en el Camp de Gibraltar, delegat provincial de la Conselleria de Mig ambient, representants de diferents conselleries, dels grups parlamentaris d'Andalusia, dels ajuntaments d'Algecires i Tarifa, de la Diputació de Càdis, de l'Universitat de Càdis i de diverses organisacions de la regió.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Atres figures de protecció

Independentment de la seua declaració com a parc natural part o la totalitat de l'àrea es troba amparat per atres figures de protecció natural. Dins dels seus llímits es troba el Parage natural plaja dels Llances, declarat espai natural en 1989, en una extensió de 226 hectàrees que es corresponen en la plaja dels Llances i el chapull format en la desembocadura dels rius Jara i de la Vega,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut de gran importància per a les aus migratòries, i el Monument natural Duna de Bolonya d'aproximadament 131 675 m² d'extensió que, en les seues 30 metros d'altura supon un dels millors eixemples de dunas actives del llitoral andalús.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La totalitat del parc pertany a la Reserva de la biosfera intercontinental del Mediterràneu que, en 423 535 hectàrees, inclou també al Parc natural Serra de Grazalema, al Parc natural Serra de les Neus i al Parc natural dels Alcornocals en Espanya i al Parc nacional de Talassemtane en Marroc ademés de 4 Parages naturals, 3 Monuments naturals i 7 llocs d'interés biològic i ecològic.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Part de l'actual parc natural pertany, baix la figura de protecció de Lloc d'interés comunitari (LIC) i Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA), a la Ret Natura 2000. Es diferencien dos espais:
- LIC Estret, que a la seua volta també es troba declarat ZEPA. Totalment terrestre i els principals valors del qual ambientals estan relacionats en la diversitat d'hàbitats presents i en la seua importància en el pas migratori d'aus entre Europa i Àfrica.
- LIC Estret Oriental que es correspon en l'àmbit marí i en el corredor migratori oriental de l'estret de Gibraltar i del que es destaca la seua importància per a la supervivència de les colónies de Tursiops truncatus i Caretta caretta.
Abdós posseïxen un total de 19 176,57 i 23 641,82 hectàrees protegides respectivament, no totes dins del parc.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Llímits

Despuix de l'aprovació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Front Llitoral Algecires-Tarifa (PORN) el 9 de febrer de 1999 es varen establir els llímits del parc natural que posteriorment varen ser modificats per Orde de 22 d'abril de 1999 incloent-se els terrenys pertanyents al parc natural dels Alcornocals denominats cerros de l'Estret i els terrenys de l'ensenar de Getares i punta de Sant García.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
El llímit terrestre sur del parc va des de la punta de Gràcia en el terme municipal de Tarifa fins a la punta de Sant García en el terme municipal d'Algecires. A l'interior la zona oriental del parc es troba en la seua totalitat delimitada per la carretera nacional N-340 i inclou part de la serra del Cabrit i cerros de l'Estret. La zona occidental té el seu primer tram, el corresponent en la plaja dels Llances delimitat per la N-340 mentres que el seu extrem oest pren com a llímit el cim de la loma de Sant Bartolomé i casi la totalitat de la serra de l'Argent.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
L'àmbit marí del parc inclou una milla marina mida des de la llínea perpendicular de la costa en tot el tram des de punta de Gràcia fins a punta de Sant García llevat en el front llitoral de la ciutat de Tarifa a l'est de l'illa de les Colomes que es manté com a zona de reserva per a l'Autoritat Portuària de la Baïa d'Algecires per a futures ampliacions del port de Tarifa.
La superfície total del parc es calcula en aproximadament 19 127 hectàrees de les quals corresponen a l'àmbit terrestre unes 9880 i a l'àmbit marí unes 9247 hectàrees.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut D'elles unes 2300 hectàrees pertanyen al municipi d'Algecires i 7500 al municipi de Tarifa.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut La major part de la seua superfície, 6994 hectàrees, no pertany a titularitat pública sent part de les numeroses finques de la zona, dels terrenys públics 3810 hectàrees pertanyen als ajuntaments d'Algecires i Tarifa, 693 hectàrees al Ministeri de Defensa i el restant, a penes 55 hectàrees a la Junta d'Andalusia.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Zonificació

El Programa d'us públic del parc natural de l'Estret establix una divisió per zones en relació en el grau de protecció i usos permesos. Esta zonificació va ser aprovada per Resolució de la directora general de Sostenibilitat en la Ret d'Espais Naturals el 17 de novembre de 2008 i comprén tres zones en vàries subzonas:Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
- Zones de protecció A, denominades Zones de reserva: presenten característiques naturals i històriques d'excepcional valor. La seua capacitat per a soportar la pressió antrópica és molt baixa o nula i per això es troben llimitades les activitats humanes permeses en elles. Són zones de reserva submarina els trams de costa situats front a les plages de Bolonya i Els Llances o la costa front punta de Sant García, Cala Arenes, illa Cabrita o l'illa de les Colomes. Es diferencien dos subcategoría dins de l'àmbit terrestre:
- Zona A1, Espais naturals costers d'extraordinari interés: a on es troba prohibida qualsevol activitat d'us públic aixina com la peixca, el marisqueo, la recolecció de plantes, animals i minerals o l'edificació. Destaquen en esta categoria, l'illa de les Colomes, illa Cabrita o el tram situat entre l'ensenar del Tolmo i punta Moltó.
- Zona A2, Espais culturals costers d'extraordinari interés: a on únicament estan permeses les activitats orientades a potenciar el coneiximent del passat i la cultura de la regió i organisades per la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia o permeses per ella. Destaquen en esta categoria les àrees arqueològiques de Baelo Claudia i la necròpolis dels Algarbes.
- Zones de protecció B, denominades Zones de regulació especial: posseïxen un bon grau de conservació respecte als seus valors naturals o culturals. Es permet la realisació d'activitats primàries i aquelles compatibles. Es diferencien vàries subzonas:
- En el mig marí la Zona B comprén una milla marina des del llímit de la costa tota l'àrea llevat en aquelles regions contemplades com a Zones A.
- Zona B1, Parage natural Plaja dels Llances i atres espais costers d'interés naturalístico i paisagístic: que inclou este parage natural ademés de les zones de tallats de punta Camarinal, cap de Gràcia o cerros de l'Estret entre uns atres.
- Zona B2, Espais serrans d'interés naturalístico i paisagístic i cerros de l'Estret: a on no està permesa la construcció encara que sí la realisació de diverses activitats d'arraïlada en la població. S'inclouen en esta categoria les ales dels cerros de Sant Bartolomé, L'Argent o els cerros de l'Estret.
- Zona B3, Espais costers i serrans en instalacions subjectes a la Defensa Nacional: que inclou instalacions militars i zones d'interés per al desenroll de les seues activitats.
- Zones de protecció de Grau C, denominades Zones de regulació comuna: a on els valors naturals i paisagístics es troben deteriorats, són les úniques zones en les que està permés realisar diverses activitats de transformació del mig. S'inclouen en esta categoria diversos enclavaments urbans, pasturages i zones interserranas de les lomas de Sant Bartolomé, L'Argent o La Higuera.
Núcleus urbans

El parc natural de l'Estret ocupa part dels térmens municipals de Tarifa i Algecires, trobant-se els dos núcleus principals d'abdós poblacions en els seus llímits i resultant afectats únicament en el seu front llitoral en estar protegides les aigües front a l'illa de les Colomes i ensenar de Getares. Inclosos en àrees considerades com a Zones de regulació comuna es localisen diversos núcleus de població i entitats menors al municipi. Aixina mateix, diversos núcleus poblacionals se situen en els llímits de la zona protegida.
Respecte a Algecires es troba dins del parc la barriada d'El Far, junt a punta Moltó, a la qual es té accés per mig de la carretera provincial CA-223, i en els seus llímits se situa la barriada de Pelayo, junt a la carretera N-340.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Corresponent a Tarifa ocupa un àrea dins dels llímits del parc natural la zona urbana de Bolonya, accessible per mig de la carretera CA-8202 i en els seus llímits es localisen els núcleus d'El Cuartón, El Bujeo, Cases de Porro i Atlanterra.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La població total dels dos municipis més propencs ascendix, en 2010, a 134 210 habitants, dels quals 116 417 pertanyen a Algecires i 17 793 a Tarifa. En l'àmbit més propenc es troben també els municipis de Gibraltar, La Llínea de la Concepció, Sant Roque, Els Barris i Barbate, sumant un total superior als 300 000 habitants.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Geografia física
Clima
El clima de l'estret de Gibraltar i de la seua zona adjacent sol definir-se com templat, de transició entre el mediterràneu i l'oceànic, caracterisat per unes condicions de temperaturas suaus i regulars durant tot l'any, una escassa amplitut tèrmica i per precipitacions irregulars i de caràcter torrencial en una mija anual situada en els 1000 mm que solen acumular-se durant els mesos de novembre a giner. Prenent com a punt de referència la ciutat de Tarifa pot observar-se la chicoteta diferència entre les temperatures màxima i mínima de l'any aixina com la concentració de les precipitacions en els tres primers i tres últims mesos de l'any.
És particularment important en la zona de l'Estret l'influència del vent; d'entre els vents predominants destaca el vent d'alce. L'alce, provinent de l'est o del surest i en una velocitat mija de 50 km/h, és canalisat per les serres propenques a la costa creant un coll de botella al seu pas per la zona més angosta de l'Estret aplegant a adquirir altes velocitats, molt a sovint superiors als 100 km/h.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Conseqüència del choc de les corrents d'aire en les serres de l'Estret té lloc durant l'hivern una ràpida condensació de núvols en la zona i la formació de boires en les ales i cims propencs, cridades localment «barbes de l'alce»,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut mentres en estiu l'alce fa descendir la humitat ambiental per baix del 30%.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Geologia

El parc es troba situat en les estribaciones de la cordillera Bètica i geològicament està format per una série molt complexa de successions geològiques emmarcades en lo que es denominen Unitats del Camp de Gibraltar, típiques de l'extrem sur d'esta cordillera. Dins de les unitats del Camp de Gibraltar destaca per la seua major representació l'unitat d'Algecires formada per un flysch margo areniscoso micáceo en edats compreses entre l'Oligoceno i el Cretácico.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Entre la ensenar del Tolmo i la ciutat de Tarifa i en les afores de punta Camarinal afloren roques pertanyents a l'unitat de Bolonya. Esta unitat cretácica té una facies típica d'argila rojoses.
L'unitat d'Almarchal apareix principalment en el terme de Tarifa, sobretot en zones propenques a la plaja dels Llances i a punta Camarinal. Està format per margas esquistosas encara que alguns sondejos han mostrat que poden posseir una matriu molt abundant en argilas. Els terrenys postorogénicos, per la seua banda, se situen en la zona occidental del parc i corresponen exclusivament al Cuaternario i són, sobretot, deguts a depòsits aluvials.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Orografia

En el sector oriental del parc es localisen els denominats cerros de l'Estret que es corresponen en l'abrupta pèrdua d'altura de la serra del Cabrit. Estos cerros formen en el seu contacte en la costa els tallats del tram des d'Algecires a Tarifa. Destaca especialment el cerro de la Horca en una altitut màxima de 206 metros i que forma els tallats de punta Moltó i el cerro de les Hermanillas, màxima altura del sector en 307 metros i que forma els tallats de la ensenar del Tolmo.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
A l'est, des de la ciutat de Tarifa fins a punta Paloma, apareix una zona de terres baixes corresponents a les conques fluvials fins que en eixe punt,[1]
en les afores de la ensenar de Bolonya, torna el terreny a elevar-se en les faldes de la serra d'Enmedio. En la zona occidental és la serra de l'Argent, en una cota de 458 metros en el pico Argent, la que configura cerros propencs a la costa i a on té especial importància paisagística la loma de Sant Bartolomé junt a la ensenar de Bolonya.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Hidrologia

La zona occidental del parc fins a aproximadament la ensenar del Tolmo pertany a la conca hidrogràfica atlàntic andalusa mentres que la zona oriental pertany a la conca hidrogràfica mediterràneu andalusa.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
No existixen en la zona caixers fluvials d'especial importància degut principalment a l'orografia de la regió. Des de punta de Tarifa fins a Algecires l'elevació de la costa dona lloc a la formació de rieras estacionals i d'escorrentía de molt escàs cabal destacant el riera de Marchenilla i el riu Ribalt les aigües del qual desemboquen en la ensenar de Getares. En les afores de la loma de Sant Bartolomé, en l'extrem occidental del parc, naixen numeroses rieres estacionals.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Des de punta de Tarifa fins a veta Camarinal apareixen com a únics eixemples de caixers permanents els rius de la Vega, del Valle i Jara, tots de curta llongitut pero en una extensa ret d'afluents que arrepleguen les aigües de les terres baixes de Tarifa. Entren en els terrenys protegits les desembocadures d'estos rius que formen marismas en les ensenar de Valdevaqueros i Els Llances, de gran importància per a l'ornitofauna.[1]
L'existència d'aqüífers en el subsol del parc natural de l'Estret està constatada per l'existència de múltiples manantials en les zones serranes, principalment en les rodalies de la loma de Sant Bartolomé o els cerros de l'Estret i numerosos pous i zones de captació d'aigües en les vegas. La geologia dels terrenys elevats, principalment composts per areniscas, no favorix l'existència de grans reserves d'aigua. No ocorre lo mateix en les zones adjacents als cursos fluvials dels rius Jara, de la Vega i Pícaro que sí posseïxen un complex sistema d'aigües subterrànea, abastecedores de les poblacions propenques,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut diferenciables entre aqüífers llitorals lligats a les marismas i dunes i aluvials lligats als processos sedimentaris en els seus trams mig i alt.[1]
Costa

La peculiar situació de l'estret de Gibraltar com a nexe de comunicació entre la mar Mediterrànea i l'oceà Atlàntic condiciona la dinàmica de corrents marines. En superfície i fins als 700 metros aproximadament discorren les corrents des de l'Atlàntic cap a l'Est mentres que a major profunditat ho fan les corrents mediterrànees, de direcció oest. Superficialment les corrents són condicionades pels vents i per la pròpia configuració de la costa, sent especialment important les provinents de l'oest.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Geomorfológicamente es diferencien dos trams dins del parc natural, el tram occidental fins a la ciutat de Tarifa i l'oriental fins a la punta de Sant García. La primera d'estes es caracterisa per costa baixa i una alta acumulació sedimentaria corresponent a la dinàmica de corrents marines i a la presència d'estuaris i corrents fluvials. La segona posseïx zones d'alts tallats de flysch que formen numeroses cals i vetes i una estreta plataforma continental que impedix parcialment l'acumulació de materials.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Mig natural
Àmbit terrestre

A grans traces són 4 les comunitats vegetals presents en el parc natural i que ocupen sengles zones en particulars condicions climàtiques i edafològiques.
Els cerros de l'Estret, a l'est del parc són ocupats per vegetals de la série Myrto communis-Querceto suberis S. caracterisada principalment per espècies adaptades o moderadament tolerants als sols silíceos. La comunitat tipo és un bosc d'alcornoques poc dens en els cims per l'acció del vent que pot desenrollar-se fortament en les zones de valls.
A l'oest del parc, en les afores de punta Camarinal la série Teucrio Baetica-Querceto sueberis està condicionada per una alta humitat que permet el desenroll de boscs d'alcornoques de certa potència i de boscs de galeria, localment canutos, al voltant dels cursos d'aigua a on es desenrollen endemismes com l'ojaranzo.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
El territori interior entre punta Camarinal i punta Paloma es troba ocupat per la série Tamo communis-Oleeto sylvestris, en una vegetació potencial en forma de bosc d'acebuches que es troba fortament condicionada pels sols arcillosos i l'escassa disponibilitat d'aigua.
Per últim el tram de costa més immediat a la mar entre punta Paloma i l'illa de les Colomes posseïx una série vegetal altament especialisada a la vida en dunes llitorals i a la casi absència d'aigua disponible en el sol les espècies del qual més representatives són el barrón i el ginebrera.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
- Moviments migratoris

El parc natural actua com a zona de pas i descans per a aquelles aus que realisen la migració entre Europa i Àfrica a través de l'estret de Gibraltar. Durant estes migracions, realisades principalment en primavera i autumne, travessen l'Estret des de grans planeadoras i rapaces fins a chicotets paseriformes. Dins de les grans aus apleguen a identificar-se unes 30 espècies sent les més abundants el milano negre, la cigonya blanca i l'abeller europeu.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Respecte als paseriformes s'han contabilisat fins a 50 espècies diferents entre les que destaquen pel seu número el carricero comú, la curruca capirotada o el cheu comú.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Les aus marines i costeres també realisen el seu particular moviment migratori a través de l'Estret. Est té lloc en direcció este-oest seguint la llínea de costa per a poder aplegar a les seues zones de cria. S'ha constatat la migració d'unes 29 espècies d'aus sent la major part d'elles la pardela cenicienta, la pardela balear i l'[[Morus
bassanus|alcatraz atlàntic]].Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Àmbit marí


Els ecosistemes marins de l'Estret són considerats els de major riquea faunística de la costa espanyola principalment per ser zona de confluència entre les províncies marines lusitánica, mediterrànea i mauritana.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut En el front llitoral s'han identificat més de 1900 espècies tant de flora com de fauna entre els que destaquen molts endemismes i espècies rares o en sério perill de desaparéixer en atres zones. Les comunitats bentòniques que viuen sobre substrats rocosos en la plataforma continental posseïxen un alt grau d'estructuració que les fa molt susceptibles a canvis externs. Per la seua rarea són objectes de protecció les colónies de coral roig, de la fanerógama Cymodocea nodosa o de l'alga Laminaria ochroleuca.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Esta abundant flora i la fauna associada és la responsable de la presència tant de cetàceus residents durant tot l'any (calderón comú, delfí comú, llistat, orca i mular) com a transeünts (cachalote i rorcual comú) o de grans calades de peixos, com el voraç.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
- Moviments migratoris
De la mateixa manera que l'estret de Gibraltar actua com a zona de pas d'aus migratòries entre Europa i Àfrica també establix la comunicació entre l'oceà Atlàntic i la mar Mediterrànea per a diverses espècies migradoras, sent particularment important el pas de cetàceus i de tonyines. D'entre els cetàceus l'únic que realisa processos migratoris seria el rorcual comú.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La migració de tonyines roges té una primera fase, en funció reproductora, en la que els individus adults passen cap al mediterràneu per a desovar en els mesos de maig i juny i una fase de tornada en juliol i agost en la que retornen a l'Atlàntic per a alimentar-se en les costes occidentals del continent africà. A lo llarc de l'any tenen també lloc una série de migracions de menor entitat i realisades per individus jóvens cap a les seues zones d'invernada en les calades atlàntiques.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Patrimoni històric


Dins del parc natural i en les seues afores és possible trobar gran cantitat de coves en pintures rupestres realisades en l'ampli espai de temps que comprén des del Paleolític fins a l'Edat del Bronze. Estes coves, emmarcades dins de lo que s'ha vingut a denominar Art meridional representen les manifestacions humanes prehistòriques més meridionals del continent europeu.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Destaquen per la seua antiguetat els gravats d'equins de la cova del Moro.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Són varis els jaciments arqueològics presents en la zona. Prop de la ensenar de Valdevaqueros, en la serra de l'Argent, es troba el jaciment neolític d'Els Algarbes. Este jaciment conta en una necròpolis i un dolmen de galeria la construcció de la qual s'atribuïx, igual que atres assentaments propencs, a la cultura ibera.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut D'igual manera han aparegut construccions púnicas en les afores de Cala Arenes que induïxen als investigadors a pensar en l'existència d'un port d'abastiment o de vigilància en esta zona.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut

En tot el jaciment més important de la zona, i l'únic adequat per a la visita, és el de la ciutat romana de Baelo Claudia situat en la ensenar de Bolonya. Les excavacions en esta ciutat varen començar en 1917 passant per diferents campanyes fins a l'actualitat en la construcció d'un modern centre d'interpretació.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Pot visitar-se en este parc arqueològic el teatre de la ciutat, les seues termas, fòrum, basílica i els temples dedicats a la tríade capitolina i a Isis.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
A lo llarc de tota la costa estret de Gibraltar es localisen diverses torres i almenaras construïdes en diversos periodos històrics en l'objectiu de controlar el pas d'embarcacions o de comunicar a les diverses poblacions. Les tipologies existents són variades, corresponent-se per lo general les torres de planta quadrada en l'época migeval i les de planta redona en l'época moderna. Encara que les fonts documentals són escasses, semblen datar del medievo les torres de la Penya, del Llop i el recint fortificados del cerro de la Horca,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut mentres que varen ser manades construir durant el XVI be per part de les autoritats militars de l'Estat com de particulars, les torres de Guadalmesí, de les Colomes, de el cap de Gràcia, de l'illa de les Colomes, de punta Paloma, del Flare o del veta d'Argent.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Atres restants arqueològics d'importància, també relacionats en la defensa de la costa, són els forts artillados manats construir durant el XVIII dins del sistema de defenses costeres de la baïa d'Algecires creat despuix de la pren britànica del peñón de Gibraltar. El fort del Tolmo i el fort de Sant García, els restants del qual es troben en l'ensenar del Tolmo i en la punta de Sant García, daten de la década de 1730 i encara en l'actualitat conserven la seua planta i poden identificar-se les bateries artillades i les diverses estàncies en les que contaven.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
D'igual importància són els jaciments subaquàtics existents en la zona. Dins del àrea marina protegida es troben varis derelictes corresponents a embarcacions datades des de l'época púnica fins a pràcticament l'actualitat, sent freqüents les ancoras romanes com les existents en les afores de la punta de Tarifa o de la punta de Sant García o els canons de ferro com els existents en Bolonya. Des de 2009 este patrimoni es troba protegit per la Junta d'Andalusia despuix de la delimitació i inscripció com bens d'interés cultural de 56 zones arqueològiques i 42 zones de servitut arqueològica localisades en aigües continentals i interiors en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Vore també
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc natural de l'Estret.- placerdetrafalgar. com/que-ver/parque-natural-del-estrecho/
- juntadeandalucia. es/medioambiente/servtc5/ventana/mostrarFicha. do? idEspacio=14076 Parc natural de l'Estret
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque natural del Estrecho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en erros de referència
- Parc natural de l'Estret
- Art rupestre d'Andalusia
- Espais naturals del Camp de Gibraltar
- Llocs rellevants per a l'observació d'aus en Espanya
- Zones especials de conservació d'Andalusia
- Àrees protegides d'Espanya establides en 2003
- Àrees protegides de la mar Mediterrànea d'Espanya
- Geografia de la Comunitat Valenciana